Drogues, sexe i...

A finals de novembre vaig assistir a la sala polivalent de La Gorga, a Palamós, a la presentació d’un programa educatiu de prevenció del consum del cànnabis promogut per Promoció i Desenvolupament Social amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

L’acte està enfocat amb un objectiu doble, al meu entendre, per un cantó sensibilitzar sobre aquest tema als educadors i per l’altre, l’específic, d’explicar en què consisteix l’esmentada campanya. Vaig poder constatar que estic al dia en quant a coneixements pel que fa al consum de cànnabis.

De fet no es va dir res de nou que no hagués publicat en el reportatge que sobre aquest tema vaig fer per al diari La Proa, ara ja fa uns anys. Tot igual, menys les dades estadístiques, més actualitzades i, sobretot, més alarmants. Per dues raons: perquè ha baixat considerablement l’edat d’iniciació al consum del cànnabis a Catalunya i perquè també han pujat el nombre de consumidors. Pel que fa al programa, va destinat a joves de 13 a 14 anys i específicament tracta d’informar sobre el cànnabis i els seus efectes, augmentar la percepció de risc associada al seu consum, analitzar tòpics i falses creences i els factors que incideixen en les decisions que prenen els joves que fan que es posin o no a fumar cànnabis, conscienciar sobre la influència de les pressions externes i facilitar estratègies per fer-hi front i, finalment, facilitar pautes per prendre decisions autònomes i informades. I l’endemà d’això, me’n vaig anar a Barcelona a assistir a les II Jornades Formatives organitzades per l’Associació Fada sobre la Discapacitat Intel·lectual, Educació Sexual i Abús Sexual que es van fer a la Casa del Mar de la capital catalana. Tot i que vaig sortir a dos quarts de set del matí, la retenció de la Ronda Litoral deguda a un accident em va fer arribar quan l’acte ja s’havia inaugurat per la presidenta de l’organització, Vicky Bernardet. A mig matí una pausa per fer un cafè i una trucada al meu company Jordi. La conversa que vaig tenir amb ell no la publico perquè és del tot indecent. Només diré que em vaig limitar a llegir-li cites textuals fora de context i quan el vaig ben escandalitzar, només aleshores, les vaig contextualitzar i es va quedar un xic més tranquil. Però, la veritat, i el que a mi m’entristeix, és que si jo publiqués tot el que es va dir, perfectament contextualitzat, molts dels qui llegiu això també us escandalitzaríeu.

No és fàcil parlar de les PDI (Persones Discapacitades Intel·lectuals) i molt menys encara del seu dret a viure i gaudir de la sexualitat. En aquestes jornades no solament vaig poder reflexionar sobre una realitat que hi és encara que l’amaguem, sinó que també vaig poder conèixer de prop professionals que s’estan enfrontant al problema quotidianament. I tot i que amb en Jordi, primer li vaig fer la brometa de frivolitzar, després hi hem reflexionat plegats i hem pogut constatar que estem a les beceroles d’una educació sexual per a persones discapacitades... com no ho hem d’estar-hi, si pràcticament l’educació sexual no es dóna ni a les persones considerades “normals”. Es van dir moltes coses, però em quedo amb la reflexió de Javier Gómez Zapiain, professor titular de Psicologia de la Sexualitat de la Universitat del País Basc, referida al fet sexual com inherent a la persona humana i per tant com un dret que tampoc es pot negar a les persones discapacitades. També vaig trobar molt interessant la seva interpretació de l’acte sexual com un acte d’inclinació (ell en castellà en diu apego) vers la persona estimada i no solament de gaudi, i en aquest sentit el mesurava per la necessitat que hi hagi la màxima extensió de pell en contacte amb la de la persona vers la que hi tenim aquesta dependència. Quan vaig arribar a casa la meva dona, la Lídia, em digué: “Deu ni do quina setmana que portes Rubèn: drogues, sexe i ara només et falta el rock and roll!” Rubèn Fornós i Casares