Bibliografia de l'Escola l'Empordà: Apa, upa, home!

Apa, upa, home!

Una reflexió crítica del lleure educatiu

Producte: Llibre
Títol: Apa, upa, home! - Una reflexió crítica del lleure educatiu
Autor: Rubèn Fornós Casares
Mides: 15 x 21 cm
Pàgines: 204
Edició: Setembre de 2009
Editorial: Edicions AEGLE
Exemplar exhaurit

Presentació

A mida que passa el temps, vaig aprofundint més en l’educació en el lleure. 

He fet d’aquesta tasca l’activitat principal de la meva vida i des de sempre ja havia ocupat un lloc privilegiat en les meves preferències. 

Fer d’allò que t’apassiona la teva professió, és un gran encert si se’n té l’oportunitat, i jo l’he , tinguda i l’he aprofitada. 

Sovint passa que quan, després dels anys, aporto alguna conclusió als meus alumnes m’adono que si no els hi raono es fa molt difícil d’entendre, però també se’m fa difícil fer-los els raonaments pels quals ha passat la meva trajectòria, ja que són complexos. Són el fruit de la meva experiència i de la meva reflexió continuada. 

I de vegades, em sento ridícul perquè insisteixo en obvietats i no entenen el perquè de la meva insistència o, senzillament, no m’adono que dono per sabudes conclusions a les que jo he trigat anys a arribar-hi. 

Reflexions que la majoria dels alumnes no han fet, si més no i per no donar sensació d’engreïment al meu nivell en quant a temps. 

En aquest llibre intento aclarir algunes d’aquestes conclusions. 

Es tracta d’un llibre intimista, quasi com un diari, que recull majorment reflexions, anècdotes i sentiments amb el denominador comú de la meva personalitat i la meva passió per l’educació en el lleure. 

El títol només és significatiu per a mi mateix. 

“Apa, upa, home!” és l’improperi que quan en prou feines no sabia parlar, llançava a aquelles persones a qui el meu pare m’obligava a dir el meu nom o que elles mateixes, amb la mateixa cantarella, em demanaven: “com et dius maco?” 

La meva resposta era fulminant: “Apa, upa, home!” que més o menys ve a dir: “fot el camp pesat i deixa’m en pau”. 

I com que ningú sabia el seu veritable significat, fins i tot, els hi feia gràcia la meva resposta. 

I el títol l’he trobat molt adient per a aquest llibre, perquè reflecteix els meus sentiments quan els adults pressionen als petits a fer allò que no volen, senzillament perquè tenen l’autoritat, sentiments que queden abastament reflectits en la meva visió educadora. 

Tots els articles aquí publicats estan recollits en el bloc de l’Escola l’Empordà i la seva majoria els he escrit aquest mateix any, si bé n’ha recollit alguns altres que havia publicat al setmanari La Proa, diari del Baix Empordà, des de l’any 2000. I tot i que els he agrupat en capítols, dintre d’ells, en respecto l’ordre cronològic de més antic a més recent. 

Rellegir-los m’ha ajudat a entendre l’evolució del meu pensament més recent, paral·lel a la pròpia història de l’Escola l’Empordà. 

I malgrat que continuaré amb el meu propòsit de fer almenys un article setmanal per publicar al bloc, he cregut que hi havia material suficient per fer aquest llibre que reflecteix un instant de la meva vida, sense cap altra pretensió que fer arribar les meves reflexions a totes aquelles persones que havent-me volgut llegir estan interessades per l’educació en el lleure des de qualsevol àmbit.