dilluns, 28 de juny de 2010

Gràcies a tots i a totes

No hi ha dia que no visiti un bar de qualsevol lloc.

“Bon dia, un café amb llet, amb la llet freda…. “

Aquestes són les meves paraules de bon matí…

A vegades, fins i tot, em salto el bon dia i bé prou que m’ho recorden i, aleshores, somric i demano disculpes i m’excuso amb la son, que en tinc i molta, sovint als matins.

M’agrada llegir el diari i discutir amb qui tinc al davant, normalment la cambrera o el cambrer, o l’home del costat de la barra.

Sí , és clar, la crisi és el tema central juntament amb la immigració, la corrupció, la violència entre homes i dones, els abusos institucionals i el món global…

La meva feina em permet parlar, expresar-me i reflexionar, sobretot en l’educació del món del lleure, i tambè em permet descobrir, crear i d’alguna manera innovar (parlo d’innovació perquè cada grup de monitors i de monitores som persones diferents i per tant l’experiència és sempre diferent).

Però, el que la meva feina em permet, sobretot, és escoltar i conèixer persones amb inquietuds i amb idees i sobretot amb experiències.

És per tant una tasca molt enriquidora.

I d’això n’estic molt orgullosa i sobretot agraïda a l’Escola l’Empordà que en el seu dia em va donar l’oportunitat de formar part d’aquest equip, admirable.

Parlo d’en Jordi, en Rubèn, la Lídia, en Quim, en Xavi, en Salvi, la Cristina, l’Andreu, la Marina i dels qui entre tots i totes feu d’aquesta escola, un gran escola de formació.

Ara, ja fa quasi nou anys que hi formo part i en aquests nou anys mai havia tingut el gest d’agrair (si més no en un escrit) aquest fet, i de reconèixer la tasca de l’equip de l’Escola l’Empordà .

Amb aquests nou anys he tingut l’oportunitat de compartir grans experiències amb moltes persones, grans debats de reflexió i grans moments que de ben segur ens han enriquit a tots i a totes com a persones.

És per això que tambè aprofito per donar les gràcies als alumnes i a les alumnes que han passat per l’escola.

Entre tots i totes fem escola i formem part d’un granet de sorra o d’una goteta d’aigua que suma als deserts i als oceans del món.

La transformació, que comença, diuen, amb un mateix, és traspassa i s’encommana a gent que ens envolta, al bar de bon matí, per exemple, amb un cafè amb llet…

Sentint-me orgullosa a voltes d’escoltar i d’encomanar-me d’un gran optimisme per les dones i els homes que com jo tambè ens agrada anar al bar i fer escola, la gran escola que és la vida.

M’agraden els bars que ajuden a l’educació intercultural que tant punt hi entres et somriuen i d’una forma amable et serveixen, però, sense contemplacions que hi ha feina.

I quan mires el seu voltant hi veus gent gran, criatures i dones i homes d’arreu…

I tothom hi diu la seva i a tothom se l’escolta…

Són aquells bars, que per res delmón són les cafeteries fetes expressament per a un públic femení…

Són la transformació dels bars d’homes de temps remots que amb el temps s’han combertit en autèntics centres cívics.

Gràcies i salut companys i companyes i bon estiu a tothom!

Eva Fornós Puigvert

1 comentari:

  1. Agraeixo molt el que dius i em reconeixo en moltes de les coses. Encara que sembli oportunisme (i no ho es) vull sumar-me al teu agraiment a l'equip huma de l'escola pels 13 anys que porto ja aprenent de tots, profes, alumnes i col.laboradors/es... I el millor de tot es que cada dia que passa, mes ganes tinc d'aprendre de gent aixi.

    ResponElimina