A Palamós, dels escoltes als casals

Fa més de 20 anys, el meu fill va anar als escoltes i jo veia amb una mica d’enveja en Rubèn ben carregat de motxilla, sac de dormir i tota mena d'estris per anar d'acampada a la muntanya amb tots aquells nens i nenes il·lusionats per descobrir un munt de coses.

I ara, 20 anys més tard, estic involucrada en el tema que vaig deixar aparcat tant de temps i amb tanta pena per poder treballar i guanyar diners per tirar endavant al meu fill.

Allò que era un hobbie abans, ara és i s'ha convertit en mi en una realitat, una forma de vida, un treball com un altre, però amb l'al·licient afegit de gaudir de la feina.

Ara puc dir que torno a tenir 20 i pico d'anys i que començo a gaudir del que realment m'agradava, que era i és el món dels infants i joves en el lleure educatiu.

Ja tinc un munt de projectes i realitats a punt de sortir, ja tinc un treball dins el món de la Creu Roja que és la meva passió, i amb el món de l'esport.

Així, que us he de donar les gràcies Escola l’Empordà:

· gràcies Rubén, per les teves històries que m'han fet tornar anar enrere i m'han servit per anar endavant

· gràcies Jordi, per les teves lleis,decrets, normatives... que em fan recordar que hem de tenir els peus sempre a terra

· gràcies Eva, per la teva particular visió del món que amb el teu permís també la vull fer meva

· gràcies Quim, per ser un nen gran i un gran nen

· gràcies Salvi, per fer-me entendre quan important són les vides que tindré a les meves mans.

· gràcies Xavi, per fer-me veure més endins del cap dels futurs homes i dones que milloraran el món.

Gràcies Escola l’Empordà.

Teresa Lledó