A Palamós, dels escoltes als casals
Fa més de 20 anys, el meu fill va anar als escoltes i jo veia amb una mica d’enveja en Rubèn ben carregat de motxilla, sac de dormir i tota mena d'estris per anar d'acampada a la muntanya amb tots aquells nens i nenes il·lusionats per descobrir un munt de coses. I ara, 20 anys més tard, estic involucrada en el tema que vaig deixar aparcat tant de temps i amb tanta pena per poder treballar i guanyar diners per tirar endavant al meu fill. Allò que era un hobbie abans, ara és i s'ha convertit en mi en una realitat, una forma de vida, un treball com un altre, però amb l'al·licient afegit de gaudir de la feina. Ara puc dir que torno a tenir 20 i pico d'anys i que començo a gaudir del que realment m'agradava, que era i és el món dels infants i joves en el lleure educatiu. Ja tinc un munt de projectes i realitats a punt de sortir, ja tinc un treball dins el món de la Creu Roja que és la meva passió, i amb el món de l'esport. Així, que us he de donar les g...