EMPORDÀ LLEURE

La culpabilitat és un sentiment que ve donat precisament perquè entenem què és el que està bé i el què està malament. L'infant o jove que ja no té aquest sentiment de culpabilitat tan sols és el resultat d'una educació permissiva i sobreproteccionista quer no ha sabut posar límits de les emocions. En les darreres dècades en molts de casos és aquesta l'educació la que s'ha rebut i els resultats ja fa temps que salten a la vista. La manca d'ordre, de disciplina, d’autoritat a les llars i a les escoles, i als carrers en general ens ha conduit al caos. Parlar d'ordre, de disciplina i d’autoritat, anys enrere, era sinònim de fascisme i l'educació va voler canviar de rumb: havia de crear persones lliures en un món que havia de ser lliure. Amb la democràcia, pensaven, arribaria la pau i crearíem una societat més justa. Totes les idees havien de ser escoltades amb respecte i s'havia d'arribar a un acord pacíficament. La gran majoria no volia tornar a pass...

És important el temps que passem com a monitors/es amb els infants? Jo crec que sí en el sentit que un mateix monitor/a pot exercir la seva funció educadora amb més intensitat quant més temps l’exerceix. Això sembla obvi, el que no està tant clar és que tothom tingui la mateixa capacitat educadora, però això ara tant-se-val, és una altra variable diferent a la del temps. Podríem afirmar doncs que quant més temps passem amb els infants més possibilitats tenim d’educar-los. Fem ara uns petits càlculs. Un nen/a que va a l’escola 7 hores al dia, 5 dies a la setmana, hi passa dins l’aula 35 hores setmanals. Això vol dir 1.260 hores en un curs escolar. Aquest mateix nen/a si es queda al servei de menjador escolar hi passa durant el mateix curs 560 hores. I si a més, fa ús del servei de transport escolar hi passa al llarg del curs un promig de 180 a 270 hores. Aquest mateix nen/a pot ser que a l’estiu vagi a un casal a les tardes els mesos de juliol i agost, és a dir 180 hores. La societat...

Les persones que tenen cura dels menors són, rotundament, educadors encara que aquest no sigui el seu propòsit. Els nens i les nenes, quan més petits, més susceptibles són de ser influenciats pels adults i aquesta influència és més gran quant més temps passem amb ells, quanta més relació hi tinguem, quant més afecte es doni entre ells i nosaltres... La nostra influència en els menors no ve donada precisament per allò que els hi diem, ni per allò que els ensenyem a fer, sinó bàsicament per allò que nosaltres som, és a dir, per les nostres actituds. Un nen o una nena a qui diem que ha de respectar als seus companys, a qui tal vegada els hi ensenyem alguna habilitat social de respecte vers als altres, però que s’adonin que nosaltres no som respectuosos, què penseu que aprendran amb més intensitat? Si volem transmetre hàbits saludables i els nens i les nenes, per exemple, ens veuen fumar, quin és el veritable missatge que els hi estem enviant? Els nens i les nenes necessiten referents e...

Ja fa temps que estic interessat pel mon dels jocs de taula, un recurs pedagògic i lúdic que, moltes vegades, no l’hi donem cap mena d’importància des del món del lleure. Sovint el racó dels jocs de taula a molts esplais, casals, cases de colònies ,etc. es limita a una petita pila de jocs, a la majoria dels quals els hi falta alguna peça (o gairebé totes), que algú els ha portat fins allà perquè a casa feien nosa, ja no hi juguen els nens/es o qualsevol altre motiu que impulsa a portar-lo a algún lloc abans de que acabi a les escombraries. Monopolis, trivials, parxis, escacs, jocs de cartes, scrabbles, i un llista no massa abundant de jocs en estat de semiruina que ens observen des d’una lleixa com demanant que finalitzem la seva agonia i que definit i v a m e nt els llencem a les escombraries perquè ja ningú vol, ni pot (degut a que no solen estar en massa bones condicions) jugar amb ells.   El meu interés pels jocs de taula es basava sobretot en jocs de taula tradicionals de tot ...

Llegeixo en el Blog de El Món a RAC1, el comentari de   Rafel Vallbona on es pregunta si e s podien haver evitat les morts i el desastre, en referència al devastador temporal de vent que va viure Catalunya el passat dissabte. Qui ho sap, diu el periodista i escriptor.   Conseqüència de tot l’enrenou que els fets han comportat, també he llegit a la premsa que el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya revisarà la forma de transmetre les alertes en cas d'emergències. El temporal que va viure Catalunya dissabte passat ha fet reflexionar les autoritats de protecció civil, que estudien com es pot comunicar millor a la població fenòmens extraordinaris com el passat. Segons la meva opinió no n’hi haurà prou amb els convenis que segons diu la premsa, firmaran les autoritats amb diaris, televisions i ràdios perquè es converteixin en col·laboradors essencials a l'hora de transmetre a la ciutadania la gravetat de certes situacions. Caldria a més establir un codi d’emerg...

El passat 7 de desembre de 2008 l'Escola l'Empordà va presentar a la Trobada anual d'escoles de lleure que es va celebrar a Secretaria de Joventut a Barcelona, dins l'apartat de bones pràctiques, aquest informe d'activitat didàctica. El treball en xarxa en els cursos de monitors/es i directors/es Objectiu: Portar a la pràctica en els cursos de monitors/es i directors/es el treball en xarxa utilitzant com eina el correu electrònic Activitat: Cada alumne/a ha d’enviar com a mínim tres correus electrònics i cada correu que enviï l’ha de rebre tota la resta de la classe: 1) Efectuant dues preguntes sobre el curs de caire didàctic o organitzatiu 2) Contestant dues preguntes de les formulades, però de dos alumnes diferents 3) Enviant els monitors/es la fitxa del taller (amb imatge del mateix) que han de presentar a colònies, i els directors/es la fitxa tècnica d’un recurs didàctic o dinàmica de grup a escollir Metodologia: A començament del curs s’exposa ...

Ahir al matí, vaig donar classes als monitors de l'Escala. Vaig fer una reflexió i he canviat la meva argumentació respecte a com hem d'educar en el lleure, en el sentit a quins valors hem de transmetre. Fins a ara, elmeu argument era: donat que ens hem de posar d'acord en quins valors hem d'educar, l'Escola l'Empordà us proposa un punt de partida, la Declaració Universal dels Drets Humans, i ho argumentava prou bé, crec. Però, la Convenció dels Drets dels Nens aprovada al 1989 i feta pública l'any següent, ens obliga per llei, ara a tots els estats del món, a excepció dels EEUU i Somàlia que no la varen signar. En ella, a l'article 29 hi trobem els objectius de l'educació molt ben definits i que de forma resumida bàsicament es basen en el desenvolupament de les persones fins al màxim de les seves capacitat en convivència pacífica, responsable i respectuosa entre elles i amb el medi ambient, en una societat lliure. Per tant, els hi va...