Prevenció

He aconseguit treure’m la teòrica del cotxe i no té mèrit perquè la primera vegada que vaig trepitjar l’autoescola va ser amb 18 anys i ara n’estic a punt de fer 29!

Començava a anar a l’autoescola i al cap de pocs dies ja tenia alguna excusa per deixar-ho estar, fins a que hi he posat allò que s’hi ha de posar, però, dels de veritat, i m’he dit a mi mateixa:

- Eva, estàs fent el papanata, independitza’t dels teus “taxistes” i deixa de donar pel sac!

Els meus taxistes, han estat, bé encara ara (només tinc el 50% del carnet!), els meus pares sobretot, però, en alguna ocasió, he hagut de molestar a més gent i és per això que des d’aquí els hi dic a totes i a tots:

- Gràcies!, sobretot gràcies per la paciència que hi heu posat!

Tinc una filla, l’Àfrica, que està a punt de fer els vuit anys. Ella ha vist com he estudiat de valent, per poder treure’m aquesta teòrica. Ella m’ha ajudat molt a aconseguir-ho i ho dic de veritat. Quan estava a l’ordinador fent testos o llegint-me el llibre de l’autoescola o fent testos dels tradicionals i el meu home estava treballant, ella s’encarregava de demanar als seus germans que no destorbessin a la mare que estava estudiant:

- Josep, Sheila, que la mama està estudiant i si aprova l’examen podrà portar-nos a París, a Disney!

Ella deia això, jo la mirava, li feia un somriure i els hi deia que sí amb el cap. I tant que pensem portar-los a París amb el cotxe! Els hi hem promès, però, no els hi hem dit quan!

Quan anàvem pel carrer passejant, ella s’encarregava d’avisar-me:

- Mama, veus, si aparques aquí, et posaran multa. Hi ha un pas de vianants!

Una vegada em va dir que la multa per aparcar en un pas de vianants era de sis euros:

- Sis euros mama, sis euros si aparques aquí!

Quan un cotxe anava massa ràpid ella m’avisava:

- Veus mama, tu no has de fer com aquest, et mataràs! M’indicava les direccions prohibides i constantment em remarcava què havia de fer un cop pujada al cotxe:

- Què és el primer que has de fer quan has pujat al cotxe? Posar-te el cinturó, mama, el cinturó.

No podia dir-li que tot allò jo ja ho sabia, perquè una vegada em va dir:

- És que mama, tu no has anat mai en cotxe, jo sempre hi vaig amb l’avi i m’ho ha explicat tot.

A més a més, a l’escola també ho hem estudiat!

Vet aquí, doncs, un bon exemple d’educació vial, de prevenció.

Una vegada, no fa pas gaire, l’Àfrica em va donar un consell:

- Mama, ja et poses el preservatiu quan fas l’amor? Pensa que et podries tornar a quedar embarassada.

Aquell dia tenia ganes de parlar de sexe i un cop més vam parlar-me. I al cap d’una estona em diu:

- Ai, va, va mama, ja està!

Quan fa això és que m’he excedit un pèl i m’avisa. I jo ja callo.

Un dia, d’això ja fa un parell d’anys, em va avisar:

- Mama, què no ho saps que nosaltres també hem de reciclar?

Des d’aquell dia que reciclem les ampolles de vidre i de plàstic.

Un dia de l’hivern passat, com que teníem el costum de rentar-nos les dents juntes cada matí abans d’anar a escola, em va dir, amb to un xic enfadada:

- Mama, fes el favor d’apagar l’aigua quan et rentes les dents.

Aquesta generació té tan interioritzat el fet de l’estalvi de l’aigua, que, fins i tot, la fa ficar nerviosa el sorellet de l’aigua quan aquesta raja més del compte!

I d’anècdotes així, una pila.

I jo n’aprenc molt d’ella i, constantment, estem creant normes a casa de convivència que vagin d’acord amb les coses que prediquem.

I som els adults qui més ens hem de posar les piles per adquirir els hàbits, per exemple, de reciclatge o d’estalvi d’aigua, ja que els infants, els tenen més que adquirits.

I sí un dia tinc pressa i començo a recollir la casa ben ràpid i agafo una bossa d'escombraries, vaig de la part nord a la part sud tirant-ho tot allà mateix i procurant que no em vegi, lligant la bossa ràpidament quan arribo al destí. I quan faig això, ella ha aconseguit que jo em senti culpable!

El tabac.

- Mama, que el tabac mata, mama, que mata!

I per acabar una última anècdota. Una vegada estava fent caca i es va posar a riure sola i jo, que aleshores m’estava rentant les mans, pregunto:

- De què rius?

I ella diu:

- Una cosa mama, que no sé el què he de fer...

I jo:

- De què?

- Mira, mama, és que la iaia Fina em diu que per eixugar-me el cul faci servir molt de paper, però després jo ho faig a casa la iaia Lídia i ella va i em diu que n’utilitzi menys de paper per eixugar-me el cul, que així l’estalviem. I jo, ara, no sé pas què he fer.”

I jo:

- Ai, filla, si jo fos tu, a Casa la iaia Fina en faria servir molt i a casa la iaia Lídia en faria servir el mínim imprescindible.

Les dues ens vam posar a riure i després li dic:

- O, tanca la porta del lavabo quan facis caca a casa els avis!

I em contesta:

- Sí, potser això serà el millor!

Eva Fornós Puigvert