L’Hospital Sant Joan de Déu difon un estudi coordinat pel catedràtic Jose Antonio Marina en el qual s’assegura que la creativitat s’educa i no és un talent innat
És més, Marina trenca altres tòpics, perquè “sovint s’ha afirmat que els grans descobriments els han fet ments especials, però en realitat eren persones que s’han preparat exhaustivament i s’hi han esforçat de valent”.
De manera que a l’hora de definir què és exactament la creativitat, aquest catedràtic de filosofia diu: “És la capacitat per resoldre bé problemes que apareixen en la vida diària i per als quals no tenim receptes prèvies”. També hi ha una altra creativitat (l’artística o la científica), que és secundària, perquè la més important és l’actitud activa, valenta, de recerca, que implica aprofitar la informació per seleccionar-la i resoldre les dificultats que apareguin quotidianament.
Com es pot fomentar?
Marina indica que la creativitat és un hàbit que família i escola han de fomentar, perquè s’aprèn com la resta d’hàbits de la vida. Per tant, “la creativitat necessita un entrenament per produir uns hàbits, que vol dir formar estructures psicològoques adquirides per repetició”.
El catedràtic -que ha coordinat l’estudi encarregat per l’Hospital Sant Joan de Déu sobre aquesta qüestió, publicat en els Quaderns Faros, el portal de salut i benestar per a les famílies de l’Hospital(http://faros.hsjdbcn.org)- en dóna les claus per a la família i per a l’escola.
Per a la família, dos consells essencials. El primer, afavorir i estimular la curiositat i l’activitat de la canalla. Per aconseguir-ho està bé proporcionar-los situacions d’aprenentatge. El segon, ajudar-los quan la criatura es trobi que pot fracassar. “La por al fracàs limita la creativitat i acaba generant una passivitat resignada”.
Consells a l’escola
Per a l’escola, el filòsof Jose Antonio Marina també fixa dos consells essencials. El primer va destinat directament als docents, que “han d’alliberar-se una mica de la tirania dels programes, perquè obsessionar-se a complir-los vol dir limitar l’espai per desenvolupar les facultats inventives”. El segon consell ja implica els nens, i és que els han de fomentar el desig d’aprendre, dir-los i repetir-los que aprendre és una experiència magnífica que va més enllà del desig d’aprovar.
Segons Marina, les persones creatives, quan generen idees, es mouen entre l’anàlisi i la síntesi. “La part analítica ajuda a la resolució de problemes, mentre que la sintètica és la veritable generació d’idees”.
Com és un professor que fomenta la creativitat?
1 És respectuós, no menysprea.2 Anima a un aprenentatge actiu, no passiu.
3 Dóna suport a interessos individuals més que a currículums estandarditzats.
4 Planteja preguntes, no afirmacions.
5 Ofereix ambigüitats, no certeses.
6 Finals oberts abans que clausures.
7 Són més sorprenents que previsibles.
8 Ofereixen diversos patrons, no un model estandarditzat.
9 Traslladen la classe a entorns variats.
10 Reconeixen les intel·ligències múltiples.
11 Inclouen representacions visuals i també auditives.
12 També fan servir activitats de caràcter tàctil i basades en l’experiència.
13 Estimulen més l’aprenentatge social que el privat.
I com són els pares?
1 Estableixen una zona de creativitat.2 Animen els fills a inventar les seves pròpies històries.
3 Coneixen els seus talents i els reforcen.
4 Augmenten la motivació.
5 Els exposen a la música i al dibuix des de molt petits.
6 Els ensenyen que la prova i l’error són la pauta.
7 Abaixen el volum dels tons negatius i n’amplifiquen els positius.
8 Veuen les coses des d’altres punts de vista.
9 Els fan contemplar quadres i escoltar música.
10 Canvien el seu diàleg interior: no diuen “no sé dibuixar”, diuen “ho intentaré”.
Font: TC 29/11/2014 www.ara.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada