dijous, 25 de juliol de 2013

Està prohibit posar Betadine als nens en les activitats d'educació en el lleure?

Està molt estesa la creença de que està prohibit posar povidona iodada, (El nom comercial més conegut és el Betadine) als infants que participen en les activitats d'educació en el lleure. Si fos així, la prohibició hauria de venir donada per un text normatiu. Per això hem volgut saber d'on ve aquesta creença tant dràstica de la prohibició absoluta d'utilitzar aquest antisèptic per curar petites ferides que es puguin fer els menors durant les activitats de lleure.

Primer de tot hem repassat la normativa que regula les activitats de lleure quan hi participen menors d'edat, el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys i no hem trobat cap referència concreta sobre aquest tema. El que diu aquesta normativa és que el responsable de l'activitat ha de posseir durant la realització d'aquesta, la fitxa de salut, convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim que escaigui, amb indicació d'horaris i quantitat, i qualsevol altre qüestió que es consideri necessària.

Veient que la normativa bàsica que regula les activitats d'educació en el lleure no en diu res, hem buscat alguna normativa de salut que parlés d'aquest tema i tampoc n'hem trobat cap referència sobre sobre la povidona iodada i els monitors de lleure. El que si hem trobat són aquests dos Decrets que fan referències als monitors de lleure:
Hem repassat atentament la publicació de la Generalitat "Anem preparats 2013" on cada any s'actualitzen les recomanacions necessàries per garantir un bon nivell qualitatiu en totes les activitats d’educació en el lleure i per vetllar per la seguretat i la integritat física de les persones assistents. Deixant clar que el seu contingut no pot substituir, en cap moment, les orientacions en qüestions de salut i de seguretat que facin directament les persones degudament acreditades ni es pot considerar, en cap cas, un text normatiu.

En aquesta publicació anual "Anem preparats 2013", tampoc hem trobat cap referència concreta sobre la povidona iodada, les úniques referències que hem trobat sobre medicació són:
  • El consell que en l'autorització genèrica de participació palesi el coneixement del programa d'activitats per part de qui la signa i inclogui qualsevol autorització específica que es consideri necessària com, per exemple, per a rebre petites cures i medicaments com analgèsics, antipirètics i antiinflamatoris, de formulació infantil i que es lliuren sense recepta, per part dels dirigents. 
  • El consell que davant de símptomes com tos persistent, esternuts, febre alta, tremolors i/o malestar general, s'avisi el metge o es porti la persona afectada al centre sanitari més proper, tan aviat com sigui possible. Mentrestant s'aconsella aïllar la persona de la resta del grup, en un lloc tranquil i ventilat. Fer-li beure líquids en abundància (aigua, sucs, infusions...) i donar-li analgèsics tipus paracetamol. Evitant d'emprar aspirina. 
  • La informació que els medicaments continguts en la nostra farmaciola no actuen igual en l’organisme dels menors de 14 anys que en el dels adolescents i adults per la qual cosa s'ha de tenir molta cura a l’hora d’administrar-los.
Finalment hem fet vàries consultes a persones que defensen aquesta creença que posar "Betadine" està absolutament prohibit i els hi hem preguntat si saben el perquè. Totes les respostes es poden resumir en tres arguments:

"No es pot posar Betadine perquè pot haver-hi nens que són al·lèrgics al iode i nosaltres no ho sabem"
Aquest argument no és vàlid en les activitats d'educació en el lleure, ja que la llei ja ho preveu obligant a posseir una fitxa de salut signada pels pares on d'entre d'altres coses s'ha d'informar de les intoleràncies i les al·lèrgies. Sempre pot haver-hi un nen que els seus pares no saben que és al·lèrgic a alguna cosa i per això no deixem de donar llet, fruits secs o pa en els àpats de les activitats de lleure.

"Els metges no volen que es posi Betadine si d'esprés s'ha d'anar a curar a un centre sanitari, ja que tenyeixen la ferida i dificulten l'observació d'aquesta per part del metge"
Aquest argument és el més sòlid de tots, però si tenim uns mínim coneixements d'atenció sanitària immediata, sabrem que en ferides greus mai s'ha de posar aquest compost. Està indicant únicament per ferides lleus quan tenim clar que no cal acudir posteriorment a un centre sanitari.

"Els monitors/es de lleure no podem administrat cap medicament als menors que participen a les nostres activitats d'educació en el lleure"Aquest argument està resolt en part per la pròpia normativa del lleure, que demana una fitxa de salut on s'ha d'indicar la medicació que el menor ha de prendre durant l'estada a l'activitat. En referència a altra medicació la Direcció General de Joventut en la seva publicació "Anem preparats" aconsella que en l'autorització genèrica de participació obligatòria, s'inclogui qualsevol autorització específica que es consideri necessària com, per exemple, per a rebre petites cures i medicaments com analgèsics, antipirètics i antiinflamatoris, de formulació infantil i que es lliuren sense recepta, per part dels dirigents.

Exactament què és la povidona iodada? 

Es tracta d’un complex de iode amb polivinilpirrolidona. La povidona iodada no és activa per si mateixa, però permet solubilitzar el iode, el qual té activitat bactericida amb una potència intermèdia. La povidona iodada presenta un ampli espectre d’activitat contra bacteris grampositius, bacteris gramnegatius, fongs i virus amb coberta lipídica i sense. És un antisèptic d’acció ràpida. Es presenta en solució aquosa al 10%, amb unaconcentració de iode disponible de l’1%, i també en solució sabonosa al 7,5%, amb un contingut de iode del 0,75%. També hi ha la presentació en pomada o gel al 10%, amb una concentració de iode disponible de l’1%.[1]

Quan no s'ha de posar povidona iodada?

Hem trobat moltes referències sobre professionals que consideren que la povidona iodada hauria de ser prohibida per a embarassades, per a les dones que donen el pit i especialment per als nadons ja que l'ús tòpic d'aquest antisèptic iodat provoca una sobrecàrrega incontrolada de iode que pot provocar un bloqueig transitori de la tiroide en els nadons.

La Clínica Universitaria de Navarra aconsella evitar el seu ús en ferides grans i obertes i recomana no utilitzar povidona iodada en nadons [2] També està contraindicat en persones al·lèrgiques al iode.

També hem trobat alguna referència en diferents fòrums que pediatres i altres experts diuen que no s'hauria d'utilitzar mai amb menors de 6 anys,

Quan es pot posar povidona iodada en nens?

Hem trobat moltes referències i diverses guies que indiquen amb tota normalitat l'ús d'aquest antisèptic en nens i nenes. Aquí teniu alguns exemples que evidencien que no existeix una prohibició de l'us d'aquest compost amb nens i nenes, exceptuant els nadons.

-Per exemple la Generalitat de Catalunya publica una guia "Sida i comunitat escolar. Informació per a professionals de l’àmbit educatiu" [3] en la qual es diu que davant de qualsevol ferida amb sang a l'escola, cal seguir les indicacions de les mesures de protecció universal (posar-se guants d'un sol ús). Aquestes normes de desinfecció són les que cal seguir sempre davant de qualsevol ferida amb sang i per curar qualsevol nen o nena o membre del personal de l'escola:

1. La persona que atengui l’infant s’ha de rentar prèviament les mans amb aigua i sabó, i utilitzar uns guants d’un sol ús.
2. En primer lloc, la ferida s’ha de netejar amb aigua i sabó.
3. Després del rentat, i per a més seguretat, es pot aplicar un desinfectant específic com la solució aquosa de povidona iodada al 7,5-10% (a les farmàcies hi ha diferents preparats comercials).
4. La ferida, un cop rentada, es protegeix amb una tireta, o gassa i esparadrap.
5. Una vegada realitzada la cura, la persona que l’hagi fet s’ha de tornar a rentar les mans amb aigua i sabó

-Per altre cantó la Societat Catalana de Pediatria publica un article de consells per a viatjar amb nens, en el qual es recomana que a part dels sèrums de rehidratació, hem de portar una mini farmaciola amb gases, desinfectant per ferides (povidona iodada o clorhexidina), termòmetre, antitèrmics i protecció solar amb factor de protecció 50 [4]

-La publicació "PRIMERS AUXILIS - Prevenció Risc Escolar" [5] del Dr.Isaac Pons Martín del Campo quan parla de l'actuació en ferides lleus diu que després d'un procés de neteja de la ferida, molt ben explicat, s'ha d'aplicar un antisèptic iodat, com la povidona iodada,seguint el mateix protocol que per netejar la ferida, de dins cap enfora.

-Direcció General de Recursos Sanitaris ha publicat un recurs per a les escoles "La farmaciola escolar" [6] n s'aconsella que en la farmaciola escolar hi hagi antisèptic d’ús extern: povidona iodada i explica com actuar davant d'una ferida lleu:

1. Renteu-vos les mans amb aigua i sabó abans de començar la cura.
2. Utilitzeu els guants d’un sol ús
3. Netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida de dins cap a fora
4. Trèieu els cossos estranys visibles: estelles , sorra…
5. Si hi ha hemorràgia, premeu sobre la ferida amb una gasa o cotó durant tres minuts.
6. Apliqueu-hi l'antisèptic iodat
7. Protegiu la ferida amb una tireta o una gassa (en aquest cas subjecteu amb una bena o esparadrap)
8. En acabar, renteu-vos les mans amb aigua i sabó.

-També dins d'aquest apartat de quan es pot posar aquest antisèptic iodat en nens? reproduïm un article de la Dra. Esther Samper, autora del bloc de medicina i salut MedTempus que és molt aclaridor a l'hora d'usar aigua oxigenada, alcohol [7]

"Com explicava amb profunditat en un article sobre l'aigua oxigenada i l'alcohol a les ferides, una de les creences més arrelades de la nostra societat és la cèlebre màxima i no menys típica frase d'àvia: "Si cou és que cura". És molt típic que al nostre país es facin servir totes dues substàncies en les ferides sagnants amb la intenció de netejar-les i eliminar els gèrmens presents en elles. I si "cou" és que està fent el seu efecte beneficiós.

Desgraciadament, l'aigua oxigenada i l'alcohol no són bons antisèptics encara que siguin bons desinfectants. És a dir, si s'aplica alguna d'aquestes substàncies a una taula o a la superfície de la pell, per exemple, exerceixen una relativament bona acció a l'hora de desinfectar (matar microorganismes). Però a l'hora d'aplicar-los a les ferides la història canvia perquè els teixits vius inactiven part de la seva acció. A més, no només deixen molt a desitjar com antisèptics, també agredeixen els teixits de la ferida, dificultant la cicatrització i, fins i tot, afavorint indirectament la infecció al matar les cèl·lules blanques.

Per tot això, la millor actuació davant d'una ferida és la neteja amb aigua abundant i sabó, retirant qualsevol element estrany que es trobi en ella. Després d'aquest pas, cal aplicar antisèptics més eficaços i respectuosos amb els teixits vius com la povidona iodada (més coneguda com Betadine) o la clorhexidina. Segons on estigui situada la ferida i el risc de contaminació pot ser convenient tapar-la amb una gasa o tireta. És el que faríem, per exemple, si la ferida se situés al peu. Encara que això comportaria que la curació de la ferida fos una mica més lenta"
-Finalment dins d'aquest apartat hem volgut publicar un vídeo amb els consells de com ha de ser la farmaciola per viatjar amb nens. Tot i que recomana portar povidona iodada, diu en un escrit complementari al vídeo que cal limitar la utilització d'aquesta solució antisèptica en els més petits (en especial els nounats)[8]

Conclusions que en traiem:
  • El Betadine (povidona iodada) no està prohibida la seva aplicació en les activitats d'educació en el lleure infantils i juvenils, però recomanem que els pares n'autoritzin el seu ús a l'hora de rebre petites cures en l'autorització genèrica de participació, igualment com en els casos de febre alta que es pugui administrar medicaments antipirètics de formulació infantil com el paracetamol (evitant d'emprar aspirina) per part dels dirigents. 
  • Si decidiu no utilitzar Betadine (povidona iodada) a les petites cures, netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida. Rentar bé la ferida amb aigua i sabó és el millor antisèptic que hi ha. 
  • No poseu mai Betadine (povidona iodada) en en ferides grans i obertes ni tampoc en ferides que després han de veure o curar els professionals sanitaris. 
  • No poseu mai Betadine (povidona iodada) si a la fitxa de salut indica que el menor és al·lèrgic al iode o a la povidona iodada. 
  • Hi ha pediatres que recomanen no posar Betadine (povidona iodada) als menors de 6 anys. 
  • Si la vostra entitat organitzadora de les activitats de lleure us diu que mai poseu Betadine (povidona iodada), no els contradiu i seguiu les seves indicacions però recordeu sempre rentar bé la ferida amb aigua i sabó. 
Des de l'Escola l'Empordà seguirem alerta i informarem puntualment al nostre alumnat de qualsevol canvi normatiu que sobre aquest tema es pugui produir.

Jordi Iglesias Mateo
Professor d'organització i gestió d'activitats d'educació en el lleure
Escola d'educadors i educadores en el lleure l’Empordà
Educador Social (Col·legiat núm. 7522)

[1] Generalitat de Catalunya, Departament de Salut: RECOMANACIONS SOBRE L’ÚS D’ANTISÈPTICS EN L’ÀMBIT SANITARI
[2] Clínica Universidad de Navarra: Povidona iodada (vía tópica)
[3] Generalitat de Catalunya: Sida i comunitat escolar. Informació per a professionals de l’àmbit educatiu
[4] Societat Catalana de Pediatria: CONSEJOS PARA VIAJAR CON NIÑOS
[5] Dr.Isaac Pons Martín del Campo: PRIMERS AUXILIS - Prevenció Risc Escolar
[6] Generalitat de Catalunya, Direcció General de Recursos Sanitaris: LA FARMACIOLA ESCOLAR
[7] MedTempus - Blog de medicina y salud: 10 prácticas de salud erróneas en España
[8] Hospital de Nens de Barcelona: Farmaciola per les vacances


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada