EMPORDÀ LLEURE

Ahir a la tarda em vaig quedar a casa mirant TV3. Primer la sèrie l’Assassí del Zodíac, després la pel·lícula Heroi per força i, finalment, la sèrie El Guardià. Això, compaginat, com faig darrerament, amb l’iPad per xafardejar per les xarxes socials o llegir el diari Ara. Però, ahir, estava fastiguejat, ja que no vaig poder descarregar-me el diari i com qui no té res a fer el gat pentina, vaig empescar-me feina a través del twitter. Se’m va ocórrer formular un seguit de preguntes, d’aquelles que fan pensar, centrades en la temàtica del lleure educatiu i basades en els drets dels infants, sobretot. Això sí, amb la disciplina dels 140 caràcters màxim que et permet cada piulada en el Twitter. I aquest és el resultat, al final també i poso l’última piulada aclaridora per als meus seguidors, no fos cas que creguessin que m’havia tornat boig. Quan castiguem un infant a quedar-se una estona més, no fem una retenció il·lícita?  Quan deixem que a un infant l'anomenin pel s...

Passo de votar Aviat farà 7 anys que els educadors socials de l'Escola d'educadors i educadores en el lleure l'Empordà, ens vam col·legiar al CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya). Amb en Jordi sempre hem pensat que ens havíem de donar a conèixer i oferir la nostra col·laboració al Col·legi, però el dia a dia ens ofegava. Ara fa dos anys ens vam apuntar a un curs sobre la responsabilitat civil de l'educador social, tema del que, val a dir, en Jordi n'és un expert. Va ser la primera vegada que jo trepitxava la seu del CEESC i vaig tenir una sensació agredolça perquè malgrat ser un col·legiat vaig ser tractat com un alumne. Què vull dir amb això?, doncs que no veig lògic que des de la direcció del col·legi es reclami la participació dels col·legiats i quan un d'ells s'hi acosti, ningú no el rebi. Sóc conscient que se'm pot titllar d'exagerat i per això, tot es queda en simples pensaments que ni tant-se-val he comentat ...