dijous, 29 de juliol de 2010

Prohibir

Què bé que queda dir: jo no sóc partidari de les prohibicions, de les obligacions!

Però, què fals queda també per a un polític fer aquestes mateixes afirmacions!

El dret en el qual basem la nostra convivència, els drets humans com a fonament bàsic de la mateixa no és altra cosa que un compendi de prohibicions i obligacions. Prohibida la discriminació, prohibida la tortura, l’obligació de donar educació, l’obligació d’alimentar els fills...

El codi de circulació acumula prohibicions i obligacions i no crec que sigui qüestionada per ningú la seva necessitat per tal de posar ordre al que d’altra manera seria un caos circulatori que posaria en perill moltes vides humanes.

Sempre he entès que això era precisament el què ens diferenciava dels animals, la capacitat de regular els nostres instints, i que una societat era més avançada quant més regulada estava.

Aquí agafa tot el seu sentit la democràcia enfront les dictadures, en el sentit que aquesta regulació pot ser imposada per una sola persona i el seu seguici o per la majoria del poble a través dels seus representants.

Tot i que, tot s’ha de dir, el sistema de representació de la democràcia, avui en dia, està en qüestió.

És pel què acabo d’exposar que no puc entendre que hi hagi precisament polítics (que per definició són els que treballen en les prohibicions i les obligacions des del Parlament) que justifiquin el seu vot a favor de les “corridas” dient que no són partidaris de les prohibicions.

Aquests polítics, no fan de polítics i per això estan al Parlament?, per impedir que es facin lleis que prohibeixin i obliguin als ciutadans?, és a dir, com que no són partidaris de les prohibicions hem d’entendre que no han votat per la llei antitabac, ni per la limitació de la ingesta d’alcohol en la conducció, ni per la limitació de begudes als menors...

Aquí ningú es mama el dit!

S’ha de ser valent i cadascú acceptar les conseqüències dels seus vots al Parlament i justificar-los davant els electors, que ho som tots, no només els seus representats (encara ara, que jo sàpiga, no hi ha cap polític que tingui accés al vot dels ciutadans per saber a qui ha de donar explicacions i a qui no).

No ser partidari de les prohibicions és una explicació per part d’un polític, si més no, molt pobre, per no dir hipòcrita.

Jo, particularment, sempre he estat en contra de les “corridas”. Ja de ben petit trobava esgarrifós que als braus els clavessin “banderillas” i més d’una vegada havia signat en campanyes antibraus. Recordo que ja ho vaig fer a la dècada dels vuitanta quan la senyora Pelegrí, delegada de la Associació Protectora d’Animals de Palamós m’ho va demanar i l’admiració que vaig sentir per aquella persona, que jo veia aleshores molt gran (ara és una velleta), quan va ser escridassada per algunes persones fervoroses defensores de la “fiesta”.

Per a mi, el que ahir va aprovar el Parlament de Catalunya és un pas molt important per a la nostra humanització, com quan s’aproven lleis contra els maltractaments o d’altra índole que suposen un avanç en tot allò que fa referència als drets humans.

Citant-me a mi mateix: “la tradició no és garantia de res”, i encara era n’estic convençut d’aquesta afirmació, les tradicions s’han d’adaptar als temps, a la societat, als drets adquirits i com en aquest cas als drets humanitzadors dels animals, que estan inclosos en els drets humans de cinquena generació.

No es tracta d’allò que sovint escoltem: “fulanito o fulanita tracta millor als animals que a les persones”, sinó d’allò altre: “diga’m com tractes els animals i et diré com tractes a les persones”.

Rubèn Fornós Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada