EMPORDÀ LLEURE

En Joan és un bon nen, no provoca mai problemes. És l’hora de recollir per tornar a casa, ha passat tres dies de colònies i no ha provocat cap conflicte. Està plorant desconsoladament. La Mireia, una de les monitores, se li acosta i li demana què és el que li passa. En Joan, que ja té 8 anys, li diu que li han robat la llanterna. És una llanterna nova que li van comprar expressament per venir de colònies. La Mireia li diu a en Joan si pot ser que l’hagi perduda, però en Joan, segur ell, li assegura, quasi li jura, que la llanterna la tenia dins la bossa. La Mireia li demana quan va ser l’última vegada que la va fer servir i en Joan li contesta que ahir mateix, en el joc de nit. No para de plorar, cada vegada més desconsolat. La Mireia explica el cas a la directora, la Montse. La Montse reuneix la trentena de nens i la resta de monitors: la Julieta i en Ramon. Diu als nens i nenes que portin tots les seves bosses. Els situa a tots formant un cercle i els diu que deixin la bos...

En el moment d’escriure aquestes ratlles acabo de fer recentment els 55 anys. A mida que em vaig fent més gran constato amb més fermesa quan relatiu és això del temps. Deixant de banda que el pas del temps es fa palès en el meu físic i per tant en les meves capacitats que minven poc a poc, dintre meu aquesta constatació no és tan rellevant. La meva neta de 7 anys quan li parlo d’esdeveniments que tot just tenen un parell d’anys, si els recorda ho fa dient: “això va passar quan jo era petita”, en canvi jo els recordo com si hagués estat ahir mateix. Aquesta relativització que fem del temps en termes generals comparant-lo amb el nostre temps d’existència ho vaig constatar molt bé quan tenia 15 anys veient pel·lícules de la II Guerra mundial. Per a mi tot allò havia passat molt de temps abans però la veritat és que a l’any 1969 només havien passat 25 anys. Ara, des dels meus 55 anys recordo com si fos ahir quan en tenia 30, però quan en tenia 15 tot allò, amb la mateixa distància abs...

Vet aquí la vida real: un món complex amb infinitat de conflictes, molts dels quals no estan resolts i molts dels quals ni tan sols s’intenten resoldre. Davant d’un conflicte del qual un s’hi troba pel mig podem actuar de tres maneres a trets generals: d’una manera passiva, d’una manera agressiva o d’una manera assertiva. L’actitud passiva davant els conflictes és una manera poc valenta d’afrontar-los, perquè actuar passivament és esquivar directament el conflicte, pensant que d’aquesta manera el conflicte desapareixerà. Però això no és així, potser sí que a priori has evitat una discussió amb algú, però fent-ho d’aquesta manera, molt probablement tu perds davant d’allò que t’està passant. Per tant el conflicte continua amb tu. Per contra, la persona que resol de manera agressiva els seus conflictes, sol guanyar sempre a priori, però resol els seus conflictes amb autoritat, moltes vegades fent servir el seu abús de poder i l’únic que aconsegueix és acabar amb ells fent passar la sev...

Per un cantó hi ha les Activitats de lleure infantil i juvenil i per altre hi ha les Activitats fisicoesportives en el medi natural cadascuna amb una normativa diferent, ara ja ni relacionades amb una excepció que moltes vegades va confusió i controvèrsia i que ha quedat derogada. ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL  Quines són: 1) les acampades juvenils, 2) els camps de treball, 3) els casals de vacances, 4) les colònies, 5) les rutes És a dir qualsevol activitat assimilable que, sigui quina sigui la seva denominació i característiques, habitualment realitzen les entitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, en les quals hi participin persones menors de 18 anys en nombre superior a sis, que no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya, amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social. Regulació: Aquestes activitats es regulen des del Servei d'Educació en el Lleure de la Secretaria de Joventut pel Decret 137/2003 (No...