Confiar en nens i nenes

Fa uns quinze anys que vaig començar a treballar en les reeducacions escolars i ara m’agrada tant o més que al començament. És ben segur que quan estàs a gust fent la teva feina això es transmet a les persones que tens al teu voltant i això fa a l’hora que els altres se sentin més bé. Ho dic perquè he tingut molts pocs nens i nens que hagin vingut per força a les meves classes, ans al contrari. I d’això em sento ben orgullosa. La meva feina em permet desconnectar de tots els problemes que pugui tenir, perquè puc concentrar-me només en allò que faig, en la persona que tinc al meu costat, i en allò que li estic transmetent i ella em transmet a mi. Donar confiança i a l’hora confiar en els nens i nenes, en les seves possibilitats és essencial perquè aquests guanyin en autoestima o seguretat emocional. Si per endavant no confiem en els nostres alumnes, ben poca cosa els hi podrem ensenyar. A més, tots i totes es mereixen aquesta confiança. Però ha de ser una confiança real perquè si és fictícia, vulguem o no, ells notaran la nostra actitud. Partint de la base que tothom és diferent i que tothom té el seu propi ritme d’aprenentatge, donant-li les eines i les estratègies necessàries i confiant en ells mateixos, només cal que siguin conscients que només depèn d’ells i del seu esforç personal, el resultat del seu rendiment escolar. Em sento orgullosa perquè això és el que saben i senten la majoria dels meus alumnes. Lídia Puigvert i Vilert