dissabte, 28 de febrer de 2009

La teoria del sac

De vegades en els cursos de directors/es voldria transmetre als alumnes tantes idees o coneixements que em veig limitat pel temps i també, de vegades, per les pròpies limitacions intel·lectuals dels alumnes. Hi ha alumnes que moltes d’aquestes idees o coneixements no les faran servir mai o quasi bé mai en funció de la seva ocupació, però a d’altres els hi seran imprescindibles. L’alumne/a té un sac on rep les idees i els coneixements que el professor/a li transmet. Dins d’aquest sac s’hi poden trobar altres idees i coneixements que van en la mateixa línia que els que hi ha dipositat, aleshores l’alumne/a reforça els seus coneixements perquè els confirma. Pot passar però que les idees i coneixements que hi entren estiguin en contraposició als que ja hi havia. En aquest cas l’alumne/a es demana, com és això possible? I pot contrastar noves formes de veure les coses, diferents, de vegades complementàries i de vegades totalment oposades. En qualsevol, cas l’alumne/a també en surt beneficiat d’aquests nous coneixements perquè pot contrastar tot allò que sabia i pot adonar-se que hi ha altres maneres de pensar o d’entendre la realitat i que també poden ser vàlides. O, senzillament, modificar, canviar o rebutjar totalment allò que hi tenia dins el sac. Finalment, poden entrar idees i coneixements absolutament nous dins el sac on a dintre d’ell no hi trobem absolutament res que s’hi assembli. En aquest darrer cas, l’alumne/a rep idees i coneixements nous que no pot contrastar, però que el poden fer reflexionar i que li enriqueixen el sac d’idees i coneixements. Els alumnes es trobaran a classe en una i altra posició en funció d’allò que s’intenti transmetre, i en qualsevol d’aquestes posicions l’alumne/a sempre hi surt guanyant. Aquest és el miracle de l’ensenyament. La teoria del sac, que explico en aquests termes per primer cop aquí, la vaig explicar en un curs de comunicació de Secretaria de Joventut (2007) en el qual jo hi assistia com alumne. Van ser els meus companys que fent referència a allò que els havia explicat la sessió anterior, van substituir el cervell per un sac i la van batejar com la teoria del sac. El més sorprenent de tot això és que quan parlaven de la teoria del sac tothom sabia de què anava menys jo, i quan vaig demanar que me l’expliquessin, estranyats, van dir: però si ens la vas ensenyar tu! D’aquí que ara en faci referència al sac i hagi adoptat el nom amb que la van batejar els meus companys/es: la teoria del sac. Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada