La responsabilitat és la capacitat de donar resposta de les nostres accions.
La responsabilitat va íntimament lligada a la llibertat.
Si no som lliures difícilment podem donar resposta de les nostres accions, difícilment podem ser responsables.
Per a mi, la llibertat és la condició que ens fa ser més humans. La capacitat de decidir allò que volem fer en funció de nosaltres mateixos, sense coaccions, sense influències, sense exigències, sense imposicions, sense condicions... Però, fins a quin punt som lliures?
Tots nosaltres estem carregats de prejudicis, judicis previs, opinions que la vida mateixa ens ha imposat, que hem acceptat sense criteri, que no hem contrastat, que hem acceptat com a vàlids per tradició, per costum, perquè eren els d’aquells qui respectàvem, estimàvem o admiràvem. I com ens formem l’opinió actualment?, a través de notícies i altres opinions que sentim que sovint no podem contrastar, que són les opinions i la manera de veure les coses d’altres persones i que ens fem nostres, sovint perquè són les primeres de les que en tenim notícia.
De ben poques coses, si ens hi fixem, tenim criteri propi amb coneixement de causa.
També hi ha altres condicions, també externes a nosaltres, i que sovint no controlem que impedeixen que puguem ser lliures del tot, condicions familiars, econòmiques, socials, polítiques, etico-religioses, culturals... i d’altres internes com ara els factors genètics i del nostre propi desenvolupament. Nosaltres no seríem els mateixos si haguéssim nascut en un altre context d’aquests que he assenyalat, seríem ben diferents.
La pregunta que ens hauríem de fer és, fins a quin punt podem dir que actuem lliurement?
Primer de tot hauríem d’aprendre a desaprendre, descarregar-nos dels nostres prejudicis i començar a tenir criteri propi per tal de poder decidir de forma crítica.
Educar per a la responsabilitat és més complex del que sembla perquè porta implícit educar per a la llibertat.
Els minyons escoltes que apliquen la metodologia de projectes, apliquen la metodologia educativa que més s’acosta (de les que conec i s’apliquen actualment a casa nostra) a la pedagogia de la responsabilitat i la llibertat. Metodologia que està a anys llum de les que s’utilitzen a molts casals d’estiu amb programacions d’activitats totalment tancades on als nens i nenes sembla que se’ls eduqui per a ser borregos: ara farem això, després farem allò altre i més tard aquella altra activitat, sense que ningú pugui dir ni ase ni bèstia.
Entre una metodologia i una altra hi poden haver-hi moltes altres que amb més o menys fortuna posin èmfasi en un cantó o en un altre.
El que sí que està clar és que si volem que nens i nenes creixin en llibertat, actuïn en llibertat i decideixin en llibertat han d’aprendre a fer-ho, i en això, el món del lleure educatiu hi té molt a dir ensenyant a nens i nenes a créixer en llibertat i conseqüentment a actuar amb responsabilitat.
Rubèn Fornós i Casares
La responsabilitat és la capacitat de donar resposta de les nostres accions.
La responsabilitat va íntimament lligada a la llibertat.
Si no som lliures difícilment podem donar resposta de les nostres accions, difícilment podem ser responsables.
Per a mi, la llibertat és la condició que ens fa ser més humans. La capacitat de decidir allò que volem fer en funció de nosaltres mateixos, sense coaccions, sense influències, sense exigències, sense imposicions, sense condicions... Però, fins a quin punt som lliures?
Tots nosaltres estem carregats de prejudicis, judicis previs, opinions que la vida mateixa ens ha imposat, que hem acceptat sense criteri, que no hem contrastat, que hem acceptat com a vàlids per tradició, per costum, perquè eren els d’aquells qui respectàvem, estimàvem o admiràvem. I com ens formem l’opinió actualment?, a través de notícies i altres opinions que sentim que sovint no podem contrastar, que són les opinions i la manera de veure les coses d’altres persones i que ens fem nostres, sovint perquè són les primeres de les que en tenim notícia.
De ben poques coses, si ens hi fixem, tenim criteri propi amb coneixement de causa.
També hi ha altres condicions, també externes a nosaltres, i que sovint no controlem que impedeixen que puguem ser lliures del tot, condicions familiars, econòmiques, socials, polítiques, etico-religioses, culturals... i d’altres internes com ara els factors genètics i del nostre propi desenvolupament. Nosaltres no seríem els mateixos si haguéssim nascut en un altre context d’aquests que he assenyalat, seríem ben diferents.
La pregunta que ens hauríem de fer és, fins a quin punt podem dir que actuem lliurement?
Primer de tot hauríem d’aprendre a desaprendre, descarregar-nos dels nostres prejudicis i començar a tenir criteri propi per tal de poder decidir de forma crítica.
Educar per a la responsabilitat és més complex del que sembla perquè porta implícit educar per a la llibertat.
Els minyons escoltes que apliquen la metodologia de projectes, apliquen la metodologia educativa que més s’acosta (de les que conec i s’apliquen actualment a casa nostra) a la pedagogia de la responsabilitat i la llibertat. Metodologia que està a anys llum de les que s’utilitzen a molts casals d’estiu amb programacions d’activitats totalment tancades on als nens i nenes sembla que se’ls eduqui per a ser borregos: ara farem això, després farem allò altre i més tard aquella altra activitat, sense que ningú pugui dir ni ase ni bèstia.
Entre una metodologia i una altra hi poden haver-hi moltes altres que amb més o menys fortuna posin èmfasi en un cantó o en un altre.
El que sí que està clar és que si volem que nens i nenes creixin en llibertat, actuïn en llibertat i decideixin en llibertat han d’aprendre a fer-ho, i en això, el món del lleure educatiu hi té molt a dir ensenyant a nens i nenes a créixer en llibertat i conseqüentment a actuar amb responsabilitat.
Rubèn Fornós i Casares
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada