dimecres, 4 de febrer de 2009

El dret a un nom

¿Hem reflexionat mai sobre el mal que podem arribar a fer a un nen o nena a qui en comptes de cridar-lo pel seu nom ho fem pel seu malnom? A les classes dels cursos de monitors/es, quan analitzem els drets de l’infant i al davant d’aquell article que comença dient que qualsevol infant té dret a un nom no tothom hi veu la gravetat de cridar a un nen o una nena per un altre nom. Ho justifiquen dient que no tots els noms són despectius, que a molts nens i nenes els hi agrada que se’ls nomeni així, que no hi ha per a tant... Al davant de la vulneració d’un dret fonamental crec que no podem justificar-lo ni permetre-ho, ja que per damunt de tot som educadors i per sobre d’això, som persones. Ni tampoc estem en condicions de jutjar la gravetat del fet. Les infraccions dels drets de les persones encara que sigui a un nivell ínfim, sobretot dins d’un context educatiu, també pugen al carro de l’educació. Amb altres paraules, la forma d’actuar és un referent que nens i nenes tindran en un futur, els nens i nenes no entenen de nivells de gravetat, sinó senzillament si això és habitual fer-ho o no, si això ens ho deixen fer o no, si això podem fer-ho o no, sempre des del punt de vista i la perspectiva d’un infant. A més, ningú no pot saber quines seran les conseqüències que això pot provocar a l’infant en un futur més o menys llunyà sobretot si tothom el crida pel seu malnom, conseqüències socials i psicològiques. Als nens els hem de protegir també d’ells mateixos, potser que sí que els hi agradi el nom que substitueix al seu, però els hi agradarà en un futur? Ara, estan en condicions de poder escollir entre el seu nom i un altre tal vegada més divertit, més a la moda...? Oi que a un nen o nena no els donem cada dia macarrons?, tot i que de ben segur no protestarien mai i els hi agraden moltíssim. I una conducta així no és justificable. De la mateixa manera que no podem justificar que en un context educatiu de lleure els mateixos infants, o el que seria encara pitjor, nosaltres mateixos no nomenéssim als nens i les nenes pel seu propi nom. Posar una enganxina amb el nom, fer jugar a jocs de coneixença com ara el pistoler, fer rectificar cada vegada que algú crida algú altre per un nom que no li correspon, fer pronunciar el nom correcte a tothom, tot plegat, són activitats que fan que al davant d’un dret tan fonamental i obvi com el dret a un nom, un educador/a no pugui quedar insensible quan d’una manera o altra s’infringeix aquest dret, però aquesta mateixa sensibilitat farà que treballem anticipant-nos per evitar possibles situacions d’incompliment, en definitiva, educant en això.
Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada