divendres, 30 de gener de 2009

Som educadors encara que no ho vulguem

Les persones que tenen cura dels menors són, rotundament, educadors encara que aquest no sigui el seu propòsit. Els nens i les nenes, quan més petits, més susceptibles són de ser influenciats pels adults i aquesta influència és més gran quant més temps passem amb ells, quanta més relació hi tinguem, quant més afecte es doni entre ells i nosaltres...
La nostra influència en els menors no ve donada precisament per allò que els hi diem, ni per allò que els ensenyem a fer, sinó bàsicament per allò que nosaltres som, és a dir, per les nostres actituds.
Un nen o una nena a qui diem que ha de respectar als seus companys, a qui tal vegada els hi ensenyem alguna habilitat social de respecte vers als altres, però que s’adonin que nosaltres no som respectuosos, què penseu que aprendran amb més intensitat? Si volem transmetre hàbits saludables i els nens i les nenes, per exemple, ens veuen fumar, quin és el veritable missatge que els hi estem enviant?
Els nens i les nenes necessiten referents en els quals emmirallar-se, no hi ha dubte que el monitor i la monitora de lleure en són els seus referents, a qui lògicament imitaran. És aquí quan la paraula educació agafa tota la dimensió del seu relativisme, educar en quin sentit?, però això ho deixarem per a un altre dia.
Avui, els que ens interessa és el fet que un monitor i una monitora de lleure educa encara que aquesta no sigui la seva intenció i bàsicament ho fa en funció de com som nosaltres, els hàbits i les actituds que transmetem.
Reflexionar sobre aquest fet ens pot ajudar a ser conscients que en qüestions educatives hem de ser conseqüents amb allò que intencionadament transmetem i allò que contínuament transmetem amb les nostres actituds i el nostre llenguatge corporal, aquell llenguatge que fins i tot els nens i nenes que encara no saben parlar ja entenen. Rubèn Fornós Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada