dimecres, 28 de gener de 2009

Caldria establir un codi d’emergència que a partir d’un nivell determinat quedessin prohibides les activitats organitzades amb menors

Llegeixo en el Blog de El Món a RAC1, el comentari de  Rafel Vallbona on es pregunta si es podien haver evitat les morts i el desastre, en referència al devastador temporal de vent que va viure Catalunya el passat dissabte. Qui ho sap, diu el periodista i escriptor.  

Conseqüència de tot l’enrenou que els fets han comportat, també he llegit a la premsa que el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya revisarà la forma de transmetre les alertes en cas d'emergències. El temporal que va viure Catalunya dissabte passat ha fet reflexionar les autoritats de protecció civil, que estudien com es pot comunicar millor a la població fenòmens extraordinaris com el passat.

Segons la meva opinió no n’hi haurà prou amb els convenis que segons diu la premsa, firmaran les autoritats amb diaris, televisions i ràdios perquè es converteixin en col·laboradors essencials a l'hora de transmetre a la ciutadania la gravetat de certes situacions. Caldria a més establir un codi d’emergència que a partir d’un nivell determinat quedessin prohibides les activitats organitzades amb menors a l’aire lliure i també aquelles on els menors s’haguessin de desplaçar.

Avaluar els riscos per part dels experts davant d’una predicció meteorològica, s’ha demostrat que no és una feina fàcil. Per això aquesta decisió no la podem deixar en mans dels monitors, entrenadors o mestres. No els podem deixar sols, no podem permetre que siguin ells qui únicament avaluïn els riscos. Oh no van pensar, en bona lògica, els entrenadors de Sant Boi que estarien més ben protegits a l’interior del pavelló que no pas a fora?

Davant del devastador temporal de vent es va activar per part de protecció civil el pla PROCICAT. Els ciutadans sabem que vol dir aquest pla? Sabien els dirigents d’activitats amb menors d’edat que volia dir que s’hagués activat el pla PROCICAT? Tampoc és fàcil saber que passa quan s’activen el NEUCAT, l’INFOCAT, l’INUNCAT, el TRANSCAT, el CAMCAT, el SISMICAT o el PLASEQCAT.

S’han d’establir codis d’emergència entenedors per la ciutadania, amb diferents graus i a partir d’un determinat nivell ja no quedi únicament en mans dels responsables de les activitats prendre la decisió de si fem o no fem allò que havíem programat. Els entrenadors, monitors i professors no són meteoròlegs ni experts en protecció civil, són educadors!

A classe quan parlo de prevenció de riscos en les activitats de lleure, els dic als futurs directors que ells hauran d’avaluar el grau de risc d’una activitat utilitzant principalment el coneixement dels possibles riscos, el sentit comú i el treball en equip. Però quan no som experts d’un dels factors que determinen el grau de risc, la percepció d’aquest pot ser molt equivocada i per això ens faria falta l’opinió d’un pèrit.

Jordi Iglesias

4 comentaris:

  1. Què et semblaria engegar des de l’escola una campanya (amb recollida de signatures, escrits a la premsa, activitats de divulgació, etc.) perquè s’engegues un codi de colors (similar a l’utilitzat a les platges per saber si és recomanable o prohibit banyar-se) que recomanés no fer, o prohibís fins i tot en alguns casos activitats amb menors? D’aquesta manera ja no es dubtaria tant a l’hora de decidir si anular o no una activitat amb menors. Podria ser alguna cosa d’aquest tipus (cal donar-li moltes voltes a l’idead… però ha estat el primer que m’ha passat pel cap:



    - punt verd: es poden fer activitats amb menors sense perills per metereologia

    - punt taronja: es recomana no fer activitats amb menors a l’exterior per perill de metereologia

    - punt vermell: es recomana no fer activitats amb menors ni a l’exterior ni a l’interior per perill de metereologia

    - punt negre: es prohibeixen les activitats amb menors a l’interior i a l’exterior per perill de metereologia



    No sé… donem-li voltes a l’idea no?

    ResponElimina
  2. Podria ser una idea interessant. La comparació amb les platges és molt bona! Si bé hi ha un codi a les platges també n'hi podria haver un a les activitats amb menors

    ResponElimina
  3. He llegit el teu article sobre la desgràcia que va provocar el temporal i penso que tens molta raó. A vegades fa por pensar la responsabilitat que tenim quan ens fem càrrec dels nens i joves i que no podem controlar-ho tot...

    Fins aviat,

    Marina

    ResponElimina
  4. De vegades, potser és massa responsabilitat deixar en mans del director i/o monitors/es la decissió si anular o no una activitat amb menors per qüestions metereològiques

    ResponElimina