EMPORDÀ LLEURE

A Quim Díaz el vaig conèixer ara farà 10 anys. Es va apuntar al primer curs de monitors especialitzats en menjadors escolars. Tenia una empresa de serveis de lleure entre els quals hi havia el servei de monitoratge de menjadors escolars, i tal com va manifestar aleshores, volia estar al dia. No vam trigar a fixar-nos en ell, ni tampoc a integrar-lo dins l’equip de professors de l’Escola l’Empordà. En Quim és guixolenc, però feia poc havia vingut de Madrid on els seus pares s’hi van anar a viure per motius professionals. És llicenciat en Història i ha publicat llibres temàtics relacionats amb la història local guixolenca. Va fer el curs de Director de Lleure a la comunitat de Madrid, un curs que quasi triplica en nombre d’hores el que es fa aquí a Catalunya i es va haver de buscar la vida realitzant un munt de cursets monogràfics per complir amb el còmput d’hores. Malgrat tot, li vam haver de convalidar els estudis per obtenir el títol corresponent de la Generalitat. Un dia, de co...

Aquest dimecres 4 d’octubre ha nascut la segona de les meves nétes, la Sheila. Ha estat un dia estrany. Des de bon matí vaig anar a l’Hospital de Palamós, però en Sergi, l’home de la meva filla i pare de la criatura em va dir que la cosa anava per llarg i que en tot cas ja em trucaria. Em van venir tot un seguit de records i emocions al cap. Cada part, diuen, és diferent. I en aquest cas he pogut ben constatar-ho. Quan va néixer l’Àfrica, la seva germaneta, ara farà 5 anys, els dolors del part de la meva filla Eva els va patir a casa seva. Anava a l’Hospital i la feien tornar a casa, una i altra vegada, fins que li feia cosa anar-hi: “és que em tornaran a fer fora”, ens deia plorant. Quasi la vam haver d’obligar a tornar: “però no veus que pariràs al mig del passadís”, li dèiem. El resultat va ser que des de que va entrar a l’Hospital fins que va parir l’Àfrica van passar tan sols 10 minuts. Aquesta vegada, però, han estat 8 hores. Vam coincidir els pares d’en Sergi i en Mar...