dissabte, 10 de juliol de 2004

Predicar amb l'exemple

El meu últim comentari d’aquesta secció acabava dient si fa o no fa que el que pesaven eren els quilos i no els anys.
Jo tinc molt més pes del que em correspon per talla i complexitat, i per això sóc obés.
Així és que estic seguint un règim d’aprimament a base d’una dieta equilibrada, que ara al començament és hipocalòrica, combinat amb exercici continuat.
En definitiva, estic intentant canviar el meu estil de vida.
Primer ha calgut una reflexió i una mentalització i després una anàlisi dels principis dietètics a seguir.
De fet no ens hem de trencar el cap, el principi bàsic per reduir pes és introduir menys calories de les que es cremen i cremar-ne diàriament un nombre major de forma constant, sense que això provoqui ansietat o depressió, és a dir de forma natural, com a estil de vida, això acompanyat de l’altre principi bàsic que no hem d’oblidar: per funcionar cal una dieta equilibrada amb els nutrients i les vitamines corresponents.
I aixi estic, que he agafat la bicileta com a mitjà habitual de locomoció i a més, matí i tarda faig una ruta, també en bicicleta, que em fa suar de valent.
Quan vaig arribar al Punt d’Informació Juvenil a donar la classe del curs de premonitors els joves alumnes em van veure arribar en bicicleta i amb casc de ciclista. Es van posar a riure i un d’ells em va dir: deus ser l’únic de Palamós que el portes, referint-se al casc. Jo els vaig explicar que ara fa dos anys quan obligava al meu nebot, en David, a posar-se casc ell em contestava que jo tampoc en duia, així que me’n vaig comprar un i ja mai més va tenir aquesta excusa.
Rubèn Fornós i Casares Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el juliol de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada