dijous, 11 de setembre de 2003

Benvinguda sigui la formació

La primera vegada que em vaig topar amb el concepte de formació permanent va ser a mitjants de la dècada dels vuitanta, i era un dels conceptes que em van fer estudiar a l’assignatura Teoria de l’Educació.
Des de l’aleshores ha plogut molt, i aquest concepte, tal com el vaig estudiar ha evolucionat també molt.
L’educació permanent s’ha convertit en un efecte colateral de l’atur.
Quants joves allarguen els estudis no per una necessitat real d’adquisició de nous coneixements, sinó per estar ocupats.
L’atur també ha portat a altres modalitats d’educació permanent, com ara la que donen molts centres acollits als plans de formació europeus, on l’alumne “mata” les seves “estones lliures” formant-se en cursos gratuïts per a aturats majors de 25 anys.
La formació permanent és conseqüència directa d’un món canviant on el flux d’informació és inassimilable i on cal estar preparat per adaptar-se a tots aquests canvis que són imprevisibles.
No us heu topat mai amb uns pares “retros” que no volen canviar l’ordinador al seu fill “perquè fa uns anys ja te’n vam comprar un i ens va costar molt!”.
Aquest exemple il·lustra una manera de ser que no s’ha adaptat als temps que estem vivint, peró que hi conviu, com els internautes que convieuen en móns paral·lels amb aquells que no han navegat mai per internet...
Tot i això, la formació permanent, vingui d’on vingui i per la causa que sigui: benvinguda sigui la formació.
Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada