dimecres, 23 juliol de 2014

Cursos intensius d'agost i setembre 2014 d'educació en el lleure



Curs
Dades i enllaç
Lloc i població
CURS DE MONITOR ESTIU GIRONA GEIEG.jpg
Inici de curs: 4 d’agost de 2014
Codi: M-GIC-0814
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
C/ Ibèria, 4
GIRONA
CURS DE MONITOR ESTIU GIRONA GEIEG.jpg
Inici de curs: 18 d’agost de 2014
Codi: M-GIG-0814
GEiEG Sant Narcís
C/ Empúries, 41
GIRONA
CURS DE DIRECTOR ESTIU GIRONA2.jpg
Inici curs
D1: 8 d’agost 2014
D2; 18 d’agost 2014
Codis: D1-GIC-0814 / D2-GIC-0814
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
C/ Ibèria, 4
GIRONA
CURS PREMONITORS AGOST 2014.jpg
Dates: 18, 19 i 20 d’agost 2014
Codi: PRE-PER-0814
Casa de colònies la Perdiu de Cabanes
Cabanes (Alt Empordà)
CURS DE DIRECTOR ESTIU FIGUERES.jpg
Codis: D2-FIG-0914
Inici de curs: 30 de setembre
Lloc: FIGUERES Servei Comarcal de Joventut de l’Alt Empordà
CURS VETLLADOR GIRONA.jpg
Inici de curs: 2 de setembre 2014
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
C/ Ibèria, 4
GIRONA

Transparència de les entitats, un dels objectius principals del Pla Nacional de l'Associacionisme

La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat 2014-2015, un document estratègic que té per màxim objectiu garantir la sostenibilitat de les entitats i el sector associatiu, així com reforçar l’estratègia per sensibilitzar i implicar la ciutadania entorn del voluntariat, l’associacionisme i els seus valors.

Un dels objectius principals és estimular la transparència (interna i externa) a les entitats com a element identitari del món associatiu i com a element cabdal del treball col·laboratiu i la millora del finançament amb tots els agents públics i privats.

Cal tenir en compte que la LLEI 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques en el seu article 322-15 punt 3 diu:

Les associacions declarades d'utilitat pública, les que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques i les que recorrin a la captació pública de fons com a mitjà de finançament de llurs activitats han d'elaborar en tots els casos els comptes anuals i fer-los accessibles al públic.

Moltes entitats que reben ajuts públics principalment dels ajuntaments no compleixen aquesta llei, per això ara cal que es faci un esforç i es posin al dia. Potser caldria que fossin els propis ajuntaments que atorguen els ajuts i subvencions que condicionessin aquestes aportacions a la presentació pública dels comptes i no només a la presentació de factures pel valor econòmic concedit.

Esperem que aquest nou PNAV ajudi a regularitzar la transparència d'aquest sector i no cal dir que en una bona part ja està fent les coses molt ben fetes.

Jordi Iglesias


La Generalitat de Catalunya aprova el Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat 2014-2015

El nou PNAV respon a l’alt grau de consens entre el govern català i les entitats respecte al voluntariat i certifica l’estratègia compartida que permet afermar aquest espai de construcció social.

La Generalitat de Catalunya ha aprovat avui el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat 2014-2015, un document estratègic que té per màxim objectiu garantir la sostenibilitat de les entitats i el sector associatiu, així com reforçar l’estratègia per sensibilitzar i implicar la ciutadania entorn del voluntariat, l’associacionisme i els seus valors.

Coincidint amb la capitalitat europea del voluntariat que alberga Barcelonadurant el 2014, el nou PNAV estableix les actuacions prioritàries, identifica els reptes i les necessitats a curt termini i dibuixa el full de ruta a seguir per tal d’abordarles. D'altra banda, també estableix el paper de cada agent i articula les accions que han de dur a terme les administracions i la resta d’actors implicats de manera individual, conjunta o coordinada.

Concretament, el nou Pla Nacional d'Associacionisme i voluntariat s'estructura endos blocs. D’una banda, la sostenibilitat i el bon govern de les entitats i del sector associatiu i, de l’altra, l’estratègia permanent del voluntariat, que compten amb els següents objectius:
Sostenibilitat i promoció del Tercer Sector
  • Millorar el finançament de les entitats, incidint especialment en l’augment de la base social i del capital privat en col·laboració amb altres agents.
  • Promoure vies de col·laboració entre les entitats i els diferents agents de la comunitat.
  • Impulsar en el si de les entitats processos de clarificació del sentit de la seva missió i de reflexió sobre el seu pla d’acció com a elements interns d’autocontrol de la despesa.
  • Estimular la transparència (interna i externa) a les entitats com a element identitari del món associatiu, cabdal en el treball col·laboratiu i en la millora del finançament amb tots els agents públics i privats.
Estratègia permanent del voluntariat
  • Sensibilitzar entorn del voluntariat, l’associacionisme i els seus valors.
  • Implicar la ciutadania i els diferents agents en i amb les entitats de voluntariat i el món associatiu, i cercar la proximitat territorial.
  • Consolidar l’estructura de les entitats de voluntariat per tal que garanteixin l’encaix amb qualitat del voluntariat.
  • Apoderar les entitats per a la gestió i la formació del seu voluntariat.
El PNAV 2014-2015 és fruit de l’avaluació de l’anterior Pla i ha estat redactat per un grup de treball integrat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família i per vocals del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Podeu consultar el contingut complert del PNAV en el següent enllaç.

22/07/2014 - 10:14
Entitat redactora: F Pere Tarrés
Publicat a: http://www.xarxanet.org/projectes/noticies/aprovat-el-pla-nacional-de-lassociacionisme-i-el-voluntariat-2014-2015

dimarts, 22 juliol de 2014

Les multinacionals busquen perfils de monitors

Hi ha empreses multinacionals que a l’hora de fer selecció de personal busquen perfils vinculats amb serveis als altres, siguin del tipus que siguin. Per què? Perquè aquestes empresessaben que es trobaran amb persones que saben tractar els clients, que són actives, que davant d’un conflicte tindran una actitud positiva per resoldre’l. Ho assegura la pedagoga Roser Batlle, membre de la Xarxa Ashoka i del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei de Catalunya.

I és que la manera d’aprendre és practicant. La frase feta, la corroboren estudis científics d’universitats nord-americanes que en parlen “d’aprenentatge servei”. És més, “s’aprèn de millor manera si es veu la importància social que té allò que s’està estudiant”. Per això, hi ha escoles que dediquen un curs com el de 6è a muntar un concert o una obra de teatre en una residència d’avis o una obra. Ho fan “perquè tots els coneixements els estructuraran en aquella activitat”.

Els monitors fan un curs teòric per obtenir-ne un títol. Però la pràctica els farà assumir tot el que han estudiat. A més de moltes disciplines més. Quines? Primers auxilis, alimentació saludable, saber resoldre conflictes, saber treballar en equip, habilitats socials per saber-se relacionar amb els pares de les criatures i també per relacionar-se amb les criatures. “Segur que en la majoria de carreres que estudien aquests joves no aprenen els coneixements pràctiques que reben fent de monitors”.

“Els monitors és un tresor que tenim, que a Catalunya és més intens que altres països, i que hauria de proclamar-se patrimoni de la humanitat”, perquè s’hauria d’intentar garantir que tots els joves del món tinguessin una oportunitat educativa d’aquestes característiques, afirma la pedagoga.

El filòsof Jose Antonio Marina sosté l’opinió que “als monitors els hauríem d’aplaudir fervorosament, perquè dediquen el seu temps lliure per estar amb la canalla”. I continua: “Fan una feina fantàstica, treballen de valent, i tenen el desig de sentir-se útils”. I tot això en un temps en què la comoditat, la passivitat, la desconfiança, el desconcert i la impotència fan passes de gegant.Ells desborden energia per refer el món cada dia.

Segons el filòsof Jose Antonio Marina, els treballs socials, com els dels monitors, haurien de formar part del currículum obligatori de totes les persones. Als EUA, és així, “és l’anomentat learning service, i les persones hi escriuen les hores que han dedicat a la societat, perquè el sistema reconeix que hi va lligat un aprenentatge colossal, a més d’uns beneficis econòmics per al sistema, és clar”.

L’argumentació és senzilla: “Un jove que ha fet de monitor sap enfrontar-se amb valentia als estudis, sap resoldre problemes, i, sobretot, tindrà una actitud animosa i activa davant la vida”. Les investigacions reblen el clau, “els joves que s’impliquen en una activitat social, milloren els estudis”. Per tot plegat, els hem de donar les gràcies, continua insistint el filòsof, creador de la Universidad de Padres.

I conclou: “Aquests joves tenen la sort de rebre un premi diari, perquè el seu contacte amb la canalla els fa adonar-se de com d’útils són”.
Trinitat Gilbert
Article publicat a ara.cat "ara criatures"

Trinitat Gilbert va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1974. Escriu sobre societat, gastronomia i educació al diari ARA. També col·labora en la revista digitalwww.etselquemenges.cat

dilluns, 21 juliol de 2014

Els monitors poden penjar fotografies dels nens i nenes a les seves xarxes socials?

Estem impartint un curs on-line de monitors de menjadors escolars i en el fòrum del curs han sorgit algunes preguntes sobre els drets d'imatge dels menors i una alumna d'aquest curs m'ha enviat un correu amb la següent pregunta i hem pensat que la resposta potser podria interessar a més gent i per això des de l'Escola l'Empordà l'hem penjat al bloc:

Els monitors poden penjar fotografies dels nens i nenes a les seves xarxes socials? És que alguns meus companys de feina ho fan i jo tenia entès que no es podia fer. Ells m'han dit que això són llegendes urbanes perquè no hi ha cap llei concreta que ho especifiqui.

Primer de tot dir que el dret a la pròpia imatge i el tractament de dades personals està reconegut en l’article 18.1 de la Constitució i regulat per la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. És a dir, sí que està regulada aquesta qüestió i no pas poc, amb la pròpia constitució i dues lleis orgàniques. Això de llegenda urbana no en té res com veurem ara.

La imatge és una dada personal i, com a norma general, per publicar-la (cedir-la) cal demanar el consentiment a la persona afectada. En el cas de fotos de menors, s'ha de demanar el consentiment dels pares per publicar-les (pàgines web de les escoles, clubs, etc.).

Sempre es fa necessari que, prèviament a la publicació a les pàgines web dels centres educatius d'imatges d'alumnes on aquests o aquestes siguin clarament identificables o d'altres dades personals susceptibles de ser tractades informàticament, s’hagi obtingut el consentiment dels pares, mares o tutors legals.

Per facilitar l'obtenció d'aquest consentiment, el centre informarà als pares, mares o tutors legals de l'alumnat de la possibilitat de publicar al web del centre imatges on apareguin els seus fills o filles en activitats lectives, complementàries o extraescolars, i els lliurarà un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicació de les imatges.

En el cas de les xarxes socials és convenient en l'autorització indicar de quina o quines xarxes socials es refereix (Facebook, Twitter, Youtube, Pinterest, Instagram...) sempre amb comptes obertes pel propi centre. Mai s'entén aquesta autorització per comptes d'usuaris particulars com els dels propis monitors.

Si els menors es publiquen entre ells a les seves xarxes socials mai serà responsabilitat nostre. El que sí seria d'una gran irresponsabilitat és que els educadors (mestres, professors, monitors...) pengessin a les seves xarxes socials fotografies dels nens i nenes on s'identifiquessin clarament. Tampoc seria convenient etiquetar i compartir des dels comptes personals.

La recomanació dels experts, però és la no conveniència de publicar fotografies i vídeos de menors en les xarxes socials del centre pel poc control que en podem fer d'aquestes imatges un cop publicades.

Si voleu ampliar més aquesta infirmació us passo els següents enllaços:

Ús de serveis i recursos web 2.0. Model d'autorització
http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura/documents/autoritzacio

Anem preparats 2014
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Lleure/anem.pdf

Nota informativa sobre la protecció de dades, d’imatges i de la propietat intel·lectual
http://educacio.gencat.net/documents_publics/instruccions/instruccions11_12/Documents/Proteccio_dades.pdf

El dret a la pròpia imatge i la publicació de fotografies de menors
https://sites.google.com/site/jordiiglesiasapunts/normatives-a-tenir-en-compte/altres-normatives-a-tenir-en-compte/el-dret-a-la-propia-imatge-i-la-publicacio-de-fotografies-de-menors

divendres, 4 juliol de 2014

JA TENS 18 ANYS? AQUEST ESTIU NO FAS RES? APROFITA PER FORMAR-TE

CURS DE MONITOR/A D'ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE * INTENSIU D'ESTIU * NOMÉS 100 HORES LECTIVES * TÍTOL OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA * CALONGE * COSTA BRAVA * DEL 15 AL 31 DE JULIOL 2014 * WWW.ESCOLAEMPORDA.CAT

El proper dia 15 de juliol comença el curs de monitors intensiu d'estiu a la Costa Brava, concretament a Calonge (Baix Empordà). Es tracta d'un curs de caràcter intensiu

Un cop superat tot el procés formatiu dóna dret a obtenir el diploma i el Carnet de monitor i monitora d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil expedit per la Generalitat de Catalunya

Dates i horaris:

Dies
Horaris
Lloc
Dimarts 15 de juliol 201410h a 12h Acreditacions al curs i entrega de documentació [2]Escola l’Empordà
C/ Major 17-19
Calonge
Dimarts 15 de juliol 2014Matins: 12h a 14h
Tardes: 16h a 21h
Escola l’Empordà
Dimecres 16 de juliol 2014
Dijous 17 de juliol 2014
Divendres 18 de juliol 2014
Dilluns 21 de juliol 2014
Dimarts 22 de juliol 2014
Dimecres 23 de juliol 2014
Dijous 24 de juliol 2014
Divendres 25 de juliol 2014
Dilluns 28 de juliol 2014
Dimarts 30 de juliol 2014
Matins: 10h a 14h
Tardes: 16h a 21h
Escola l’Empordà

Preu del curs:

Quota de matriculació: 250,00 €

Quota de matriculació aturats i estudiants: 235,00€ (cal adjuntar al full de matriculació l’acreditació oficial d’estar en situació d’atur o d’estar estudiant (Batxiller, cicle formatiu o grau universitari)

Quota de matriculació família nombrosa: 235,00€ (Per acreditar la condició de formar part d’una família nombrosa cal adjuntar al full de matriculació una còpia del títol oficial expedit per l'administració competent)

Quota de matriculació d'alumnes i exalumnes de l'Escola l'Empordà: 235,00€ (Cal estar fent ho haver fet un curs a l’Escola l’Empordà)El preu inclou: Curs de monitors impartit per professors/es de l'Escola l'Empordà, assegurança de responsabilitat civil i d'accident, documentació didàctica del curs i seguiment tutorial

Condició d’accés:

Per poder accedir al nou curs de monitors i monitores només cal tenir 18 anys complerts el primer dia del curs.

Com matricular-se?

Per Internet a www.escolaemporda.cat:

1) Ompliu i descarregueu el Full de dades i de pagament i feu l'ingrés o transferència bancària del primer pagament

2) Un cop fet el primer pagament ompliu per internet aquest FORMULARI INTERNET per assegurar-vos tenir la plaça reservada al vostre nom. Si no ompliu aquest formulari la matriculació no queda registrada i no té validesa.

3) Fer el segon pagament (podeu triar entre aquestes dues opcions):

-Ingrés o transferència bancària fins fins 4 dies abans de començar el curs

-pagament en metàl·lic el primer dia de curs

4) Porteu el primer dia de curs següent documentació

1) FULL DE DADES I PAGAMENT 2013-2014, degudament omplert amb el comprovant del/s pagament/s

2) 2 fotografies de carnet Una fotografia cal enganxar-la al FULL DE DADES I PAGAMENT 2013-2014

3) Còpia del DNI, NIE o Passaport

Títol oficial:Aquest és un curs oficial reglat per l'ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Més info a www.escolaemporda.cat


dimecres, 18 juny de 2014

La campanya de “Seguretat a les platges” vol conscienciar la població usuària de les nostres platges de la necessitat de respectar les normes de bany i els consells de protecció civil per a la seva seguretat.


Benvolguts,

Des de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya fem durant tot l’any un seguit d’accions per fomentar les mesures d’autoprotecció entre la ciutadania.

La campanya de “Seguretat a les platges” vol conscienciar la població usuària de les nostres platges de la necessitat de respectar les normes de bany i els consells de protecció civil per a la seva seguretat.

Enguany hem editat un ventall en el qual s’expliquen les banderes de les platges per conèixer l'estat del mar i es donen consells per a la salut. Aquests ventalls els distribuïm entre els ajuntaments i els consells comarcals dels municipis costaners de Catalunya.

Com en altres campanyes, us agrairíem el vostre ajut en la difusió digital dels consells d’autoprotecció. Teniu a la vostra disposició la pàgina Web  www.gencat.cat/interior/platgesHi podreu consultar els consells d’autoprotecció relacionats amb la seguretat a les platges (com ara els relacionats amb l’exposició al sol, al bany i als esports aquàtics), descarregar-vos el material divulgatiu i enllaçar-la amb el vostre web.

Finalment, us informem que, com l’any anterior, disposeu d’un visor de platges a la pàgina web www.gencat.cat/interior/estatplatges, que difon en temps real l’estat de les platges i permet als ciutadans escollir-ne de vigilades i saber quina bandera hi oneja en tot moment (bany segur o no). Aquest any el web s’ha millorat visualment i s’ha ampliat incorporant-hi més dades i informació de servei complementàries. El web s’alimenta de les dades que ens faciliten els municipis diàriament i, en contrapartida, hem pactat la difusió del color de la bandera a les plataformes digitals dels principals diaris i al bàner del canal de televisió 324.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració i participació.

Barcelona, juny de 2014
           
            Direcció General de Protecció Civil

dilluns, 9 juny de 2014

CURSOS D'ESTIU 2014



JUNY

Curs de primers auxilis per a monitors/es de lleure
inici: 13 de juny

Curs de manipulació d’aliments (On-line)
Inici de curs: 16 de juny

Mòdul bàsic de salvament aquàtic
Dia: 21 de juny

Curs de premonitors intensiu
Dies: 27, 28 i 29 de juny (Casa de colònies)

JULIOL

Curs de monitor/a d’activitats de lleure (Baix Empordà)
Inici de curs: 15 juliol

Campus Jove (Curs de premonitors extensiu)
Palamós, Sant Feliu de Guíxols, La Bisbal, L’Escala i Puigcerdà (Juliol 2014)

Curs de monitor/a de menjador escolar (On·line)
Inici de curs: 1 de juliol

AGOST

Curs de monitor/a d’activitats de lleure (Girona)
Inici de curs: 4 d’agost

Curs de monitor/a de transport escolars (On·line)

Inici de curs: 5 d’agost

Curs de director/a d’activitats de lleure (Girona)
Inici D1: 8 d’agost Inici D2: 18 d’agost

Curs de premonitors intensiu
Dies: 18, 19 i 20 d’agost (Casa de colònies)

Escola d’Estiu - PRESTIU 2014
22 i 23 d’agost (Casa de colònies)

SETEMBRE

Curs de director/a d’activitats de lleure (Alt Empordà)
Inici de curs: 30 d’agost

Curs d’auxiliar d’educació especial (Vetllador/a)
Inici de curs: 2 de setembre -(GIRONA)

Informe sobre els drets dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars

El Síndic reclama garanties legals i ajuts públics per evitar desigualtats en l’accés dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars

Constata les desigualtats socials existents en l’accés a les activitats i les desigualtats territorials en la provisió 

Manca una normativa que reguli el dret d’accés a les activitats de lleure en igualtat d’oportunitats 

Recomana a les administracions públiques mesures d’accessibilitat econòmica, de dinamització i promoció del lleure educatiu, i de suport a les entitats implicades

El Síndic de Greuges ha lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l’'Informe sobre els drets dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars', fruit del treball conjunt desenvolupat per una comissió creada a iniciativa del Síndic i integrada per diverses entitats representatives del sector a Catalunya.

En el marc d’aquest informe s’entén per lleure tant les activitats d’educació en el lleure (esplais, agrupaments, casals) i altres activitats lúdiques i educatives (activitats extraescolars, esportives i artístiques) com les sortides i colònies escolars, configurades com a activitats complementàries de caràcter voluntari en l’àmbit escolar.

A l'informe, el Síndic reclama garanties legals i ajuts públics per evitar desigualtats en l’accés dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars i Constata les desigualtats socials existents en l’accés a les activitats i les desigualtats territorials en la provisió. La institució constata la Manca una normativa que reguli el dret d’accés a les activitats de lleure en igualtat d’oportunitats i recomana a les administracions públiques mesures d’accessibilitat econòmica, de dinamització i promoció del lleure educatiu, i de suport a les entitats implicades.

Consideracions principals de l’Informe

1.Hi ha desigualtats socials en la participació dels infants a les activitats de lleure

-L’Enquesta de salut de Catalunya mostra que el 64% dels infants de tres a catorze anys fa algun tipus d’activitat extraescolar esportiva i el 39%, activitats extraescolars no esportives (música, dansa, idiomes, etc.). És a dir, quasi 600.000 infants d’aquestes edats participen en les activitats extraescolars esportives i més de 350.000 infants, en les extraescolars no esportives.

-La participació dels infants està fortament afectada per desigualtats d’accés, de manera que, amb caràcter general, els infants socialment afavorits tendeixen a participar més a les activitats que els infants socialment menys afavorits.  Així, per exemple, per classe social, les desigualtats en la participació a les activitats extraescolars esportives entre els grups ocupacionals més ben posicionats i els menys ben posicionats són de més de 30 punts percentuals, com també passa amb les activitats extraescolars no esportives (artístiques, acadèmiques, etc.), sempre en benefici dels primers.


Nota: Els grups de classe social s’han extret de l’Enquesta de salut de Catalunya (2012) i corresponen als nivells d’ocupació següents:  

Grup I: directius de l’Administració pública i empreses de deu assalariats o més i professions associades a titulacions de segon i tercer cicle universitari. 

Grup II: directius d’empreses de menys de deu assalariats, professions associades a titulacions de primer cicle universitari, tècnics i professionals de suport, artistes i esportistes. 

Grup III: personal administratiu i professionals de suport a la gestió administrativa i financera, treballadors de serveis personals i seguretat, treballadors per compte propi i supervisors de treballadors manuals. 

Grup IVa: treballadors manuals qualificats. 

Grup IVb: treballadors manuals semiqualificats. 

Grup V: treballadors manuals no qualificats. 

2. El lleure educatiu afavoreix el desenvolupament de l’infant i combat les desigualtats socials

-La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix el dret dels infants al lleure i el deure de les administracions a fer possible la seva participació en aquest àmbit. Les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants importants oportunitats de desenvolupament personal i social, i és per aquest motiu que cal protegir aquest dret i fomentar-ne l’accés en condicions d’igualtat. 

-El lleure educatiu està compromès amb l’equitat: són nombrosos les iniciatives i els recursos destinats per les diferents entitats i administracions públiques per compensar aquestes desigualtats i fomentar l’accés al lleure en igualtat d’oportunitats (beques, serveis gratuïts, participació de voluntariat, polítiques públiques, etc.). En l’actual context de crisi, s’han intensificat les estratègies per atendre des del lleure els infants socialment desfavorits.

-L’impacte de la crisi econòmica sobre la participació dels infants en aquest àmbit ha estat desigual. Per exemple, la participació a les activitats d’educació en el lleure en esplais i agrupaments ha augmentat globalment i, en canvi, altres àmbits de lleure educatiu han experimentat un estancament o, fins i tot, un decrement dels nivells de participació, que fins aleshores havien mantingut una tendència creixent (participació a les activitats extraescolars organitzades en l’entorn escolar, participació a programes d’esport escolar, participació a les activitats d’educació en el lleure notificades a la Direcció General de Joventut, fonamentalment en períodes de vacances, etc.).


3. Les polítiques de promoció del lleure, de les més afectades per les restriccions econòmiques

-L’àmbit del lleure educatiu és un dels més afectats per les mesures de contenció de la despesa i del dèficit públic aplicades per les administracions públiques en l’actual conjuntura econòmica.

-S’ha reduït el finançament del Departament de Benestar Social i Família en subvencions a entitats de lleure, s’ha suprimit el finançament del Departament d’Ensenyament en subvencions a ajuntaments i AMPA per a activitats extraescolars i s’ha reduït en els plans educatius d’entorn, en part per la reducció també de les aportacions del Ministeri d’Educació, i s’ha reduït el finançament de la Secretaria General de l’Esport en subvencions a actuacions i programes relacionats amb l’esport federat i l’esport escolar, etc.

-Aquestes administracions públiques han vetllat, en canvi, perquè les mesures d’austeritat afectessin menys l’accés al lleure dels infants socialment més desfavorits (per exemple, la despesa en centres oberts o en subvencions per a la concessió d’ajuts per a activitats d’estiu a infants socialment desfavorits no ha minvat i els recursos disponibles dels programes d’esport escolar s’han destinat als centres socialment més desfavorits).

4. Mancances normatives, falta d’ajuts socials i desigualtats d’accés, principals dèficits del lleure educatiu a Catalunya 

Des de la perspectiva de la planificació de polítiques públiques de promoció del lleure educatiu a Catalunya, els principals dèficits detectats són:

-Mancances en el desplegament normatiu del dret dels infants al lleure educatiu, especialment pel que fa a la igualtat d’oportunitats en l’accés, establert com a principi general sense desplegament adequat.

-Dèficits en el desplegament de polítiques d’accessibilitat econòmica a les activitats, sense un sistema general d’ajuts que doni compliment a les previsions recollides explícitament en el mateix ordenament jurídic (LEC), malgrat les desigualtats socials existents en l’accés.

-Les desigualtats territorials en la disponibilitat de l’oferta, amb l’existència de barris i municipis amb una composició social desfavorida i oferta feble, poc diversificada i sovint molt condicionada a la inversió de les administracions públiques

-Les desigualtats en el (re)coneixement del lleure educatiu per part dels infants i les seves famílies, especialment relacionades amb el capital social i cultural familiar i amb la desigual provisió territorial de polítiques de difusió de l’oferta i d’orientació; i també els dèficits de participació dels infants i les famílies en la programació de l’oferta, sense mecanismes d’escolta dels infants a l’hora de valorar quin tipus d’activitats es fan.

-Les desigualtats d’accés relacionades amb l’edat i el gènere, amb un accés més limitat dels infants a partir dels dotze anys, en bona part per la menor dinamització de l’oferta i per les dificultats d’atraure joves en molts instituts i equipaments juvenils, i també amb una diferenciació dels usos de lleure entre nois i noies, que no només condiciona el caràcter coeducatiu de determinades activitats (especialment activitats extraescolars i esportives), sinó també les dificultats d’accés.

-Les mancances en el caràcter inclusiu i intercultural de les activitats de lleure educatiu, per les dificultats de participació dels infants amb discapacitat en les activitats ordinàries i per la baixa participació dels infants d’origen immigrat en moltes ofertes, especialment de caràcter no esportiu.

-La necessitat de promoure un millor aprofitament dels equipaments i dels espais públics per al desenvolupament d’activitats de lleure educatiu, especialment dels centres escolars, que sovint estan infrautilitzats en l’horari no lectiu, tot i que l’ordenament jurídic ho preveu.

-Els dèficits de reconeixement del caràcter educatiu de les activitats, especialment per la feble vinculació entre educació formal i lleure educatiu i per la freqüent manca d’incorporació de les activitats extraescolars en els projectes educatius de centre.

-Els dèficits de reconeixement social de l’educador de lleure educatiu i la tasca que acompleix.

-La manca de regulació de l’admissió dels infants a les activitats de lleure educatiu sufragades amb fons públics i promogudes per administracions públiques, que no assegura que l’accés a serveis com ara escoles de música, escoles d’art, casals de vacances, casals infantils, etc. incorporin criteris d’equitat en l’accés, sigui en el procés d’admissió o en l’establiment de bonificacions.

PRINCIPALS RECOMANACIONS

Desplegar normativament el dret dels infants al lleure educatiu en condicions d’igualtat 

Els departaments implicats (Ensenyament i Benestar i família) haurien de desplegar normativament el dret dels infants a accedir a les activitats de lleure educatiu en general, especialment:
  • les activitats extraescolars, les sortides i colònies escolars i els serveis escolars dels centres;
  • les activitats i els serveis de lleure educatiu duts a terme per les administracions o per entitats sufragades amb fons públics (casals municipals d’estiu, escoles de música i de dansa, ensenyaments d’idiomes de règim especial, etc.).
Crear ajuts econòmics per als infants socialment desfavorits

-Convocar els ajuts per fomentar l’accés de l’alumnat a les activitats complementàries i extraescolars en igualtat d’oportunitats previstos en la llei.

-Convocar subvencions per a la creació i el manteniment d’AMPA en entorns socials desfavorits, com a agent dinamitzador clau.

-Promoure mesures d’accessibilitat econòmica (ajuts econòmics, bonificacions i exempcions, sistemes de tarifació social, etc.) a les activitats i els serveis de lleure educatiu duts a terme per les administracions o per entitats sufragades amb fons públics

Elaborar plans locals de dinamització del lleure educatiu

-Els ajuntaments i els departaments implicats haurien de garantir la continuïtat dels plans educatius d’entorn i els plans locals de dinamització del lleure educatiu, especialment en municipis socialment desfavorits.

-Els ajuntaments haurien de fomentar l’accés i l’obertura dels equipaments públics i de les instal·lacions de titularitat municipal (escoles, centres cívics, biblioteques, casals d’entitats, instal·lacions esportives, etc.) a les entitats de lleure educatiu per al desenvolupament d’activitats educatives.

-Caldria promoure el treball integrat (estructures de coordinació, protocols de derivació d’infants, projectes compartits, etc.) entre ajuntaments, centres escolars i entitats que desenvolupen activitats de lleure educatiu per garantir la participació dels infants en l’oferta .

-Els ens locals haurien potenciar la participació dels infants i els adolescents als consells de participació territorial i nacional, com a instrument clau per a l’anàlisi i la planificació de polítiques en l’àmbit del lleure educatiu.

-Les administracions públiques haurien de promoure l’establiment d’avantatges socials i econòmics per a les entitats de lleure educatiu en el desenvolupament de la seva activitat (avantatges en l’accés de les entitats a activitats públiques organitzades per ajuntaments o per la Generalitat de Catalunya, accés preferencial i en condicions favorables de les entitats de lleure a equipaments i serveis públics (escoles, piscines municipals, pavellons, albergs públics, transport públic, etc.), entre d’altres.

Accés a l'informe complet: 



dimarts, 27 maig de 2014

Necessitem que un monitor titulat estigui present a la piscina quan es dugui a terme aquesta activitat?

Aquesta setmana he rebut aquesta consulta referent a la vigilància en piscines petites. Com que crec que la resposta pot interessar a força gent, he pensat que seria interessant publicar-la al blog.

El nostre casal d'estiu es fa a un centre esportiu i de natura, però aquest any hem aconseguit una col·laboració amb dues cases de turisme rural de la zona i anirem un o dos cops per setmana a banyar-nos a les piscines de la casa rural. El meu dubte és si necessitàvem un socorrista o no. Totes dues piscines són menors de 100m2. El tema és si necessitem que un monitor titulat estigui present a la piscina quan es dugui a terme aquesta activitat. Jo divideixo els grups i només 20 nens van fins a la casa rural a fer l'activitat de la piscina. 

Una piscina pública o privada amb més de 200 m2 de làmina d’aigua ha de tenir obligatòriament un servei de salvament i socorrisme aquàtic (Socorrista/es aquàtic/s). Si la piscina té menys de 200 m2, únicament és obligatòria la presència d’una persona encarregada de la vigilància dels banyistes i del compliment de les normes de règim intern; aquesta persona ha d’estar en possessió de les competències que determina el Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic. (Una de les competències que determina aquest Decret és posseir el títol de monitor/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil)

Tot i això, entenem que els monitors titulats poden vigilar piscines de menys de 200m2 de làmina d'aigua, perquè hi ha un altre decret (Decret 225/1996, de 12 de juny) que estableix que els monitors/es d'activitats d'educació en el lleure han tenir coneixements en primeres cures sanitàries (primers auxílis), pel fet de desenvolupar les seves activitats envers un col·lectiu determinat i es poden trobar eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata.

Per això els monitors/es titulats que es facin càrrec de la vigilància de piscines de menys de 200m2 de làmina d'aigua interpretem que han de tenir coneixements en primers auxilis. Entenem que no una titulació de salvament aquàtic però si alguna altra titulació que acrediti tenir aquests coneixements bàsics de primers auxilis.

Tot i que el nostre consell és que sempre tinguem un monitor/a amb la titulació en regla de socorrisme i salvament aquàtic quan els menors participants en les nostres activitats es banyin en piscines o altres indrets on no es disposi de servei de salvament i socorrisme aquàtic.

Per altra banda, també m'han comentat que la ràtio varia si els nens que fan l'activitat de la piscina són més petits. En tot cas, nosaltres hi portarem nens de 6 a 12 anys a la piscina. 

No, la ràtio en les activitats de lleure infantil i juvenil és la que disposa el Decret 137/2003, que per cada deu participants o fracció hi haurà d'haver, com a mínim, un o una dirigent (Equip de dirigents, el format per la persona responsable de l'activitat i les persones que porten a terme directament les activitats amb els participants). Aquest decret no fa diferència de ràtio ni per edats ni per tipologia d'activitats.

Hi ha experts que consideren que grups de menors fins a 6 anys en activitats aquàtiques, no n'ha ha prou amb la ràtio que estableix el Decret 137/2003, per això algunes piscines piscines de gran afluència de públic us poden exigir per poder-hi accedir una ràtio molt més ajustada, com per exemple 1 monitor/a per cada 4 participants menors de 6 anys.

Finalment només comentar-te que vaig trucar a l'Agència de Salut Pública i que ells em van dir que sí que es necessitava socorrista. Només vull saber que tot sigui correcte i que faig les coses ben fetes.

El Decret 225/1996, de 12 de juny que abans he comentat pot tenir diverses interpretacions quan diu que "sempre serà obligatòria la presència del servei de salvament i socorrisme, en les piscines de tot tipus d'instal·lacions, quan estiguin ocupades per grups d'infants i de joves en exercici d'activitats amb finalitat educativa, cultural, lúdica, recreativa, social o d'esbarjo, organitzades d'acord amb la seva normativa reguladora, pels centres docents de nivell no universitari de Catalunya per als seus alumnes, sota la responsabilitat dels propis professors" i potser aquest organisme interpreta que les activitats d'educació en el lleure també són centres docents.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya edita anualment una publicació "ANEM PREPARATS, RECOMANACIONS I NORMATIVES PER ORGANITZAR ACTIVITATS D’EDUCACIÓ EN EL LLEURE AMB MENORS DE 18 ANYS" que també us pot ajudar a fer les coses ben fetes a l'hora d'organitzar les vostres activitats. A la plana 39 parla específicament d'aquest tema: ANEM PREPARATS 2014

Al final el més important és vetllar per la seguretat dels menors que tenim al nostre càrrec per això nosaltres aconsellem que sempre tinguem en el nostre equip un monitor/a amb la titulació en regla de socorrisme i salvament aquàtic quan els menors participants en les nostres activitats es banyin en piscines o altres indrets on no es disposi de servei de salvament i socorrisme aquàtic. Explicant molt bé a tot l'equip de monitoratge que la vigilància dels menors sempre és al nostre càrrec malgrat hi hagin socorristes aquàtics.

També us podeu posar en contacte amb el Servei d'Associacionisme i d'Educació en el lleure de la Direcció General de Joventut que us poden aconsellar amb més precisió sobre aquest i altres temes relacionats amb les activitats d'educació en el lleure.

Per qualsevol altre dubte que creieu que us pugui ajudar, resto a la vostra disposició

Jordi Iglesias Mateo
Professor d'organització i gestió d'activitats d'educació en el lleure
Escola d'educadors i educadores en el lleure l'Empordà
Educador social (Col·legiat núm. 7522)