dilluns, 23 març de 2015

CONFERÈNCIES: GESTIÓ, FISCALITAT I TRANSPARÈNCIA EN LES ASSOCIACIONS (ESAL)

CONFERÈNCIES DE GESTIÓ, FISCALITAT I TRANSPARÈNCIA EN LES ASSOCIACIONS (ESAL)    

L'Escola l'Empordà està col•laborant amb la Diputació de Girona, el Col•legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya i diversos ajuntaments de les comarques gironines per difondre mitjançant diferents conferències com afecta a les associacions la recent reforma fiscal i la llei de transparència.

A partir del 2015 moltes associacions i altres entitats sense ànim de lucre es veuran obligades a presentar impost de societats i aquestes xerrades van destinades a donar a conèixer aquestes novetats.

Les conferències que està impartint l'Escola d'Educadors en el Lleure l'Empordà tenen una durada d'unes dos hores i a més de les novetats fan una repassada a les obligacions bàsiques i les obligacions fiscals que estan sotmeses les associacions.
Les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per complir una finalitat d’interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit.

Com a norma general, les associacions són agrupacions que es creen amb fins socials. Els promotors i els seus membres comparteixen un determinat objectiu (cívic, cultural, esportiu, etc.) i es nodreixen econòmicament de quotes que abonen els associats i de subvencions que puguin obtenir per realitzar els fins que promouen. Sota aquestes premisses, poden les associació realitzar activitats econòmiques?

Les associacions poden dur a terme activitats econòmiques accessòries o subordinades a llur finalitat si els rendiments que se'n derivin es reverteixen a la pròpia entitat. Sense poder repartir aquests beneficis entre els associats (Article 321-1 Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya)

Per posar un exemple imaginem una associació cultural que organitza un bar per la festa major del seu poble. Aquesta seria una manera d’obtenir ingressos a través dels beneficis obtinguts per aquests serveis. Això és perfectament legal, però sempre que aquests beneficis es destinin a les activitats pròpies de l’associació sempre tenint en compte que aquesta activitat és una activitat econòmica i malauradament Hisenda en vol els impostos corresponents.
Si esteu interessats en organitzar una conferència a la vostra població podeu contactar jordiiglesias@escolaemporda.cat / 615820044

+info: Informació general de les conferències

diumenge, 22 març de 2015

Cursos de monitors i monitores Intensius de Setmana Santa

Aquestes properes vacances de Setmana Santa són una molt bona oportunitat de formar-te.

Tot un seguit de cursos intensius organitzats per l'escola d'educadors i educadores l'Empordà fan possible que en pocs dies i d'una manera intensiva puguis obtenir un títol que t'ajudi a trobar o millorar la teva feina.

A banda d’aquests cursos, l’Escola l’Empordà també ofereix cursos d’iniciació en el lleure, popularment coneguts com “premonitors” adreçats a joves de 14 a 17 anys que es volen iniciar en aquesta professió: Més informació a www.premonitors,cat

S'han organitzat 4 cursos de monitor/a a les comarques gironines:

Curs:
Curs oficial de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil de la Generalitat de Catalunya

Adreçat a: 
Persones, majors de 18 anys, interessades en el món del lleure. Per iniciar el curs cal tenir els 18 anys complerts.

Escola oficial
Escola l'Empordà, escola d’educadors i educadores en el lleure, reconeguda amb el núm. 32 per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Resolució 5/11/98). Inscrita al Cens general de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 1858. Més informació a www.escolaemporda.cat

Informació del curs:

Aquest és un curs oficial reglat per l'ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Un cop superat tot el procés formatiu dóna dret a obtenir el diploma i el Carnet de monitor i monitora d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil expedit per la Generalitat de Catalunya [1]

Etapes del curs:

El nou curs de monitors/es a l'Escola l'Empordà passa a tenir tres etapes formatives:

1) ETAPA LECTIVA PRESENCIAL (100 hores presencials a l'aula)

És l’etapa que l’alumne/a assisteix a les classes lectives i es porta a terme de manera presencial a l’aula i té una durada de 100 hores lectives dividides en tres mòduls formatius. Per superar aquests etapa del curs cal haver aprovat els tres mòduls formatius i haver assistit, a com a mínim, al 85% del total d’hores de cada mòdul formatiu. El termini màxim per a finalitzar aquest procés formatiu és 3 anys a comptar a partir del primer dia en que l’alumne/a inicia el curs.

L’assistència obligatòria en aquesta etapa lectiva presencial és del 85%

2) ETAPA LECTIVA NO PRESENCIAL (50 hores no presencials de treball des de casa)

És l’etapa que l’alumne/a treballa des de casa, sense haver d’assistir a classe. Per superar aquesta etapa del curs l’alumne/a ha de fer un treball monogràfic, preparar 10 unitats didàctiques no presencials que s'avaluaran amb una prova escrita presencial i elaborar durant o després de fer les pràctiques, una memòria de les pràctiques que inclogui les fases de preparació,realització i avaluació.

3) ETAPA DE PRÀCTIQUES (160 hores de pràctiques de monitor/a d'activitats de lleure)

És l’etapa que l’alumne/a ha de fer 160 hores de pràctiques continuades o intensives, durant les quals l’alumne/a ha de desenvolupar totes les funcions pròpies d’un monitor/a. Han d’ajudar a l’alumne/a en pràctiques a créixer humana i tècnicament, exercitant de forma tutelada els aprenentatges teòrics rebuts durant les etapes lectives del curs. La normativa de pràctiques es pot consultar a la plana web de l’escola: Normativa de pràctiques

Altres cursos

A banda d’aquests cursos, l’Escola l’Empordà també ofereix cursos d’iniciació en el lleure, popularment coneguts com “premonitors” adreçats a joves de 14 a 17 anys que es volen iniciar en aquesta professió: Més informació a www.premonitors,cat


dijous, 19 març de 2015

Una mirada equivocada

Les ciutats cada dia estan més preparades i adaptades a les necessitats de les persones amb diversitat funcional (discapacitades), això facilita el lliure moviment d’aquestes persones de forma autònoma i independent. És una necessitat bàsica i un dret essencial que les persones que pateixen diversitat funcional siguin autònomes i puguin tenir els mateixos drets que les persones que no pateixen cap discapacitat, que es puguin moure per la ciutat amb seguretat i llibertat tot i la seva discapacitat.

Actualment, no és d’estranyar veure diàriament persones amb diversitat funcional moure’s per les ciutats, això és senyal de que les ciutats estan ben adaptades, que són segures i que les persones amb diversitat funcional se senten segures. És un bon senyal que les barreres físiques que fins a ara hi havien, poc a poc es van trencant. Però encara hi ha una barrera difícil de trencar, la de la societat.

Tot i que la societat està molt involucrada amb aquest fet, molt sovint i habitualment per manca de coneixement, hi ha qui intenta ajudar aquells que no ho han demanat i sense adonar-se’n, poden provocar un pas enrere en el seu intent d’avançar. Les pors, les inseguretats i moltes vegades el sentiment que es té per les persones que pateixen una discapacitat, fa que davant situacions quotidianes tan bàsiques per a qualsevol persona o per a qualsevol nen o nena, es tingui la necessitat d’ajudar-les, quan en realitat no ho necessiten. 

Les persones que requereixen ajuda en un moment puntual, ho demanaran, les persones amb diversitat funcional, també. No són diferents, són persones normals, però amb una discapacitat, això no vol dir que la societat hagi de decidir per ells o que no els tingui en compte, ells tenen criteri propi i ells, millor que ningú, saben les seves limitacions. 

Que les ciutats estiguin adaptades a les persones amb diversitat funcional no serveix de res, si les persones que hi viuen no ho estan.

CAROLINA RUIZ FRANCO

dilluns, 16 març de 2015

Finalment hi ha acord i el sector del lleure educatiu signa un conveni amb un increment salarial de l'1'5%

Els 30.000 professionals del sector veuran millores en les condicions laborals després de 4 anys de negociacions

Els sindicats UGT i CCOO i les patronals Acellec, ACCAC i la Confederació han signat aquest dimarts el nou conveni col·lectiu del sector del lleure, un text que millorarà les condicions laborals dels 30.000 professionals que hi treballen. El text tindrà vigència fins el desembre de 2016 i preveu, entre altres mesures; 
  • Nn augment salarial de l'1'5% global els propers dos anys. 
  • Millores en els permisos retribuïts i més protecció a la maternitat i paternitat, 
Segons ha informat CCOO. L'Acellec destaca que també es permetrà major flexibilitat a l'hora de gestionar els recursos humans de les empreses sense que això afecti els drets laborals dels empleats.

Alguns detalls del conveni són:
  • El nou conveni estableix un increment retributiu amb caràcter retroactiu d’un 0,5% des de setembre de 2014, un 0,5% des de gener de 2015 i un altre 0,5% a partir de setembre de 2016
  • El nou conveni elimina la classificació per categories i converteix aquestes en grups professionals

  • La redacció del nou conveni permet gaudir del permís per matrimoni o vida en comú fins a 9 mesos després del fet causant, sempre que hi hagi acord amb l’entitat.

  • D’altra banda, es crea un nou permís de 10 hores anuals per acompanyament de familiars de primer grau de consanguinitat a proves mèdiques per a tractament de càncer i proves invasives, i es permet iniciar els permisos per intervencions, accidents, malalties greus i hospitalitzacions de familiars fins a 4 dies a comptar des del dia del fet causant.

  • El consum de alcohol o drogues, tot i que sigui ocasional el nou conveni ho considera una falta molt greu (art. 66.5) així com l’assetjament sexual i l’incompliment d’ordres en matèria de Prevenció de Riscos laborals
Més informació:
Les Taules salarials d'aplicació seran:

.

diumenge, 15 març de 2015

La nova normativa d'Hisenda obliga a presentar l'impost de societats a unes 20.000 entitats que fins ara n'estaven exemptes

La nova normativa d'Hisenda obliga a presentar l'impost de societats a unes 20.000 entitats que fins ara n'estaven exemptes
En els darrers mesos, moltes entitats estan vivint amb preocupació les conseqüències que les diferents mesures incloses dins la reforma fiscal poden tenir sobre la seva gestió quotidiana.
La publicació de la Llei sobre l’Impost de Societats confirmava que totes les entitats, sense excepció, haurien de presentar l’impost i, per tant, portar una comptabilitat de partida doble. La principal novetat és que s’eliminaven els supòsits que eximien algunes entitats d’haver de presentar l’impost.
A la nova llei, qualsevol entitat -encara que no realitzi cap activitat econòmica i amb independència del seu volum- estava obligada a presentar l’Impost de Societats i hauria de dedicar uns recursos econòmics per poder adaptar la comptabilitat i confeccionar l’impost de societats.  
Totes les entitats amb l’aplicació de la nova llei no els tocava cap més remei que pagar per portar la comptabilitat,  per l’adquisició d’un programa comptable adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives i, fins i tot, per la confecció i presentació de l’impost, a causa de la seva complexitat.
Les entitats van denunciar que aquesta obligatorietat ja que no té cap avantatge per a la gestió sinó que, ben al contrari, la dificulta i, fins i tot, posava en perill la supervivència de moltes d’aquestes entitats.
En aquest sentit, CiU va presentat al Congrés una proposició de llei en què demanava el manteniment dels supòsits d’exempció de l’impost.
A primers de febrer, 14 federacions i plataformes s’han manifestat en contra de la reforma i han exigit el manteniment dels supòsits però també l’establiment d’un nou marc fiscal per a les associacions.
El passat dimarts 10 de febrer, al ple del Senat, el ministre Cristobal Montoro va obrir la porta a la recuperació dels supòsits d’exempció de l'Impost de Societats, si més no per a aquelles entitats que no superin els 50.000 euros d’ingressos anuals:
En el Consell de ministres del passat divendres 26 de febrer, el Govern va decidir finalment aprovar una modificació parcial de la Llei 27 de l’Impost de Societats, que obligava totes les entitats, sense cap excepció, a presentar l’Impost de Societats.
Amb aquesta nova normativa, el govern recupera els 3 supòsits d’exempció de l’Impost de Societats anteriors a la reforma fiscal però en rebaixa els límits de manera que ara queden exemptes de presentar l’impost les entitats que tinguin ingressos de menys de 50.000 euros sempre que les seves rendes no exemptes quedin subjectes a retenció i no superin els 2000 euros anuals.
Artículo 7. Modificación de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades. Con efectos para los períodos impositivos que se inicien a partir de 1 de enero de 2015, se modifica el apartado 3 del artículo 124 de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades, que queda redactada de la siguiente forma:
«3. Los contribuyentes a que se refieren los apartados 2, 3 y 4 del artículo 9 de esta Ley estarán obligados a declarar la totalidad de sus rentas, exentas y no exentas.
No obstante, los contribuyentes a que se refiere el apartado 3 del artículo 9 de esta Ley no tendrán obligación de presentar declaración cuando cumplan los siguientes requisitos:
a) Que sus ingresos totales no superen 50.000 euros anuales.
b) Que los ingresos correspondientes a rentas no exentas no superen 2.000 euros anuales.
c) Que todas las rentas no exentas que obtengan estén sometidas a retención.»
El que s’ha fet no és recuperar la situació anterior a la reforma fiscal sinó recuperar els tres supòsits d’exempció que existien i rebaixar-ne molt els límits: per tant, sí, algunes entitats quedaran exemptes però també és cert que moltes entitats que abans no estaven obligades a presentar l’impost, ara hauran de fer-ho.
A més, a criteri d’Hisenda moltes entitats petites fan activitat econòmica i, per tant, amb independència del seu volum pressupostari, estan igualment obligades a presentar l’impost.

Diferents institucions, aquests dies estan fent xerrades i conferències per tot el territori català per donar a conèixer aquestes novetats fiscal. També s'aprofiten aquestes sessions informatives per donar a conèixer la nova llei de transparència.

Entre d'altres institucions com ajuntaments, diputacions i Generalitat, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya organitza aquesta conferència:
Conferència: Com afecta la reforma fiscal i la llei de transparència a les associacions?

Si voleu organitzar una sessió informativa de com afecta la reforma fiscal i la llei de transparència a les associacions en aquest enllaç podeu trobar informació +info

Jordi Iglesias

dijous, 12 març de 2015

ASSOCIACIÓ ESFERA: serveis de benestar biopsicosocial

L'Associació Esfera és una entitat gironina que es dedica a prestar atenció terapèutica i socioeducativa a víctimes de violència, sobretot menors.

Per donar-la a conèixer deixem que sigui ella mateixa qui ens expliqui qui la composen, què i com ho fan, a qui s'adrecen, i com contactar-hi.

Qui som i que fem?

L'Associació Esfera neix fruit de la convergència de diferents professionals de l'àmbit de la psicologia, del treball social, de la salut, de la fisioteràpia, de món educatiu i del pedagògic, amb la intenció de realitzar atenció integral adreçada al conjunt de la nostra societat i molt especialment als menors que pateixen o han patit algun tipus de violència (violència familiar, violència de gènere, assetjament escolar, abús sexual infantil, explotació...)

De forma general, es contempla des de l'Associació la realització de diferents espais d'atenció: fisioteràpia, atenció psicològica: individual, familiar i de parella, i atenció social; on queda inclosa l'atenció assistencial i l'atenció socioeducativa.

La finalitat de la nostra Associació és oferir atenció fisiopsicosocial i assistencial a la població del nostre territori, centrant-nos específicament en col·lectius que presentin major vulnerabilitat.

La nostra associació pretén que tota dona, nen o nena que hagi estat víctima de la violència i presenti conseqüències psicològiques rebi un tractament especialitzat, gratuït, immediat i de qualitat.

Missió

Dotar als professionals, les famílies i infants de les estratègies que permetin el bon tracte i l’establiment de relacions fetes des del bon vincle. Ajudar a establir els mecanismes de prevenció, detecció i intervenció necessaris, evitar situacions de risc i proporcionar l’acompanyament terapèutic i educatiu convenient que ajudi en el foment d’una vida saludable dels nostres nens i adults.

Visió

L'Associació promourà la millora de la qualitat de vida de les persones, basant-se en la definició que fa l'OMS (1948) sobre el concepte de salut: "Un estat de complert benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o dolor", així com també promourà l'ajuda, l'acompanyament i la defensa dels interessos d'aquells col·lectius en risc degut a la situació de violència, així com oferir l'atenció terapèutica, educativa i social necessària pel procés de recuperació de l'individu.

Valors

Optimisme, entusiasme, capacitat de treball

Responsabilitat professional i social

Equip socioeducatiu

Una treballadora social: Rebrà la primera demanda dels professionals que deriven, així com de les entitats, familiars, responsables del menors que detectin una situació de violència, així com la necessitat de fer un tractament integral i especialitzat. Es coordinarà amb els diferents professionals dels serveis sanitaris, judicials i dels diferents serveis especialitzats d'atenció a la dona i als nens i nenes i orientarà a les famílies en tot el procés de recuperació terapèutica. Juntament amb la resta de l’equip realitzarà els tallers preventius a les escoles i instituts, a demanda del professorat i de les AMPA’s i altres entitats que treballin amb menors.

Dues professores/pedagogues: Estableixen un programa adaptat a les necessitats educatives del menor conjuntament amb l’equip del centre: classes de reforç escolar, derivació terapèutica, entrevistes amb els pares del menor. També realitzen les respectives coordinacions amb el centre escolar. Recullen la demanda de formació preventiva que els arribi des del centre educatiu. La intervenció dels pedagogs pretén atendre a aquells infants que, o bé necessiten un suport i orientació en la realització de les tasques escolars o en l’adquisició de nivells superiors, o bé no disposen d’un acompanyament extraescolar regular per part de la família (principalment a causa de les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar). Es treballa conjuntament amb l’escola i la família, desenvolupant una tasca complementària i coordinada amb tots els agents educatius de l’entorn dels infants. La finalitat és la creació d’entorns que facin avançar la societat i aportin noves solucions estratègiques que sumin i multipliquin.

Un educador social: Realitzarà una primera valoració del menor, així com de tota la unitat familiar juntament amb la treballadora social. Intervé en el tractament dels menors juntament amb la psicòloga i realitzarà els grups socioeducatius amb els joves. Treballarà amb les famílies i amb els professionals de la xarxa social del menor, per oferir eines que afavoreixin la recuperació de la violència, així com establir conjuntament amb l'equip estratègies d'intervenció des d'un enfocament educatiu alhora que preventiu a nivell comunitari / familiar i individual.

Aquest professional juntament amb la resta de l’equip realitzarà els tallers preventius a les

Equip terapèutic

Dues psicòlogues (adults i nens): Avaluaran l'estat psicològic en què es troben i la demanda que presenten els menors, donant-li l'opció al menor a que defineixi i formuli inicialment les seves pròpies prioritats d'intervenció, per tal d'esbrinar quin tipus d'intervenció seguir en funció de les seves necessitats reals. La intervenció amb el menor estarà consensuada en tot moment amb els altres professionals (educadors, professors i tutors) per tal d'intervenir de manera eficaç per pal·liar les conseqüències del maltractament, enfocar la intervenció de manera preventiva, i disminuir els indicadors de risc i augmentar els factors de protecció. Tota la informació s'integrarà en el Pla de Millora. La intervenció pretén també incidir en millorar l’entorn més immediat del menor que serà un dels principals elements de seguretat i protecció futura En el treball terapèutic amb els menors es tindrà en compte la intervenció de professionals que treballen en serveis especialitzats d’intervenció en violència o que estan especialitzats en el treball amb nens i adolescents.

Dos fisioterapeutes: Realitzarà un primer diagnòstic de les patologies o símptomes físics a tractar i d’aquells més somàtics amb la finalitat d’establir el programa preventiu o rehabilitador idoni i fer una previsió aproximada de les sessions necessàries que incideixin en la recuperació física i emocional del menor. En moltes ocasions les malalties físiques són el resultat d'un desequilibri emocional que persisteix a través del temps. Les malalties psicosomàtiques són produïdes per somatitzacions de l'individu, quan la relació ment-cos es veu alterada a causa de les emocions i sentiments negatius, modificacions del cicle vital o situacions d'alt impacte emocional, les quals produeixen estrès, que pot representar-se en forma de símptomes o malalties físiques. Per aquest motiu, es considera imprescindible alhora de pal·liar i prevenir seqüeles pròpies de la situació de violència oferir un tractament fisioterapèutic individualitzat i adaptat a les necessitats que presenti el menor.

Una logopeda: La logopèdia és una disciplina que es basa en la reeducació del llenguatge , la parla, la veu i la motricitat orofacial , per tal de facilitar la comunicació . El tractament més formal dels diferents trastorns que pugui presentar el menor sol fer-se a través de la intervenció de logopèdia. En els trastorns de pronunciació o fonològics, la intervenció directa del logopeda amb el nen en sessions estructurades és molt eficaç. El tractament inclou un entrenament en la producció de sons mitjançant ajudes visuals (gesticulació manual o símbols que il·lustren la forma correcta de pronunciar) i la imitació del model (logopeda). També s’inclouen exercicis per resoldre les confusions entre diferents fonemes. Pel que fa als altres trastorns del llenguatge (expressió, comprensió o mixt) sembla que la millor opció, en general, passa per combinar el tractament de logopèdia individual amb la intervenció mitjançant la col·laboració de la família. En aquest últim cas, el logopeda o professional, després d’identificar el problema i marcar els nens.

Equip de suport

Una instructora de ioga (grups d’adults i nens): El ioga, amb les seves diverses pràctiques físiques, espirituals, té grans beneficis en el benestar integral. El ioga és un sistema holístic que treballa en tots els plànols. En el físic, entre altres coses, et fa més conscient dels ritmes i necessitats naturals del cos, enforteix els músculs i ossos, retarda el procés d'envelliment, augmenta l'energia vital, dóna flexibilitat i equilibri, oxigena i neteja els òrgans, beneficia el sistema cardiovascular, endocrí, digestiu i respiratori, obre els canals energètics i equilibra els chakras. En el plànol mental disminueix l'estrès, afavoreix la concentració, la capacitat de raonament i aixeca l'ànim. També aporta harmonia interior, millorant els cicles de son, disminueix l’agressivitat, ajuda a disminuir l’estrès i ajuda a la superació de pors i al pensament positiu.

Una preparadora física i experta en nutrició: Realitzar exercici físic sempre és beneficiós, tant a nivell físic com psicològic. Segons els grups d’edat, les experiències prèvies, la relació amb el propi cos i la limitació física, la pràctica esportiva ens aportarà uns beneficis o uns altres, però sempre ajudarà a sentir-se millor amb un mateix.

Per als més petits, realitzar algun tipus d’activitat física els ajuda a crear un hàbit i augmentar la seva responsabilitat. A més, com que es realitza en forma de joc, aprenen a seguir regles. Per la mateixa raó, els nens comencen a ser més col·laboradors i més cooperatius. Per últim, la pràctica esportiva estimula en els nens la higiene i la salut i els ajuda a millorar l’autoestima.

En l’edat adulta, la feina, la casa i la família ocupen gran part del temps. Tot i així, és important trobar una estona diària per fer una mica d’exercici. La gent adulta acostuma a portar una vida molt sedentària i volen començar a practicar esport per evitar problemes posturals i possibles patologies. Per a això és important apostar per treballs amb el propi pes corporal i imitar moviments per als quals el cos està programat.

Per últim, entre la gent gran és molt important mantenir un nivell de força i de massa muscular òptim, així com un nivell de mobilitat i d’amplitud de moviments globals molt bo per evitar caigudes que provoquen fractures. En aquest grup d’edat també és molt important incidir en la osteoporosis, la degeneració òssia muscular. Amb l’activitat física i el treball de força muscular i d’impacte, es pot estimular la millora de la densitat mineral òssia.

Una art terapeuta: Entre els beneficis de l’Artteràpia, es rescaten la millora de la salut física i mental, la integració de cos, emoció i raó, la creació d'espais d'iniciativa i participació, l'amplitud de llenguatges de comunicació, la promoció de noves formes de relació i la flexibilitat i fluïdesa com a recursos d'autocura. En termes generals podem enumerar alguns beneficis que es donen en el treball de l’artteràpia: Facilita la verbalització de les emocions a través de l'exploració artística, propícia processos de creació i transformació, ajuda a resoldre conflictes i problemes, a entendre comportaments i contenir emocions desbordants, a organitzar la confusió emocional i el caos i a alleugerir l’estrès i a incrementar l'autoestima i la consciència personal. Al ser una eina creativa, impulsa una forma de comunicació no verbal, la qual explora la capacitat de comunicar-se lliurement, de manera no coercitiva, per tant, la persona té una percepció precisa de quins són els seus veritables sentiments, permetent un procés d'auto-coneixement i auto-acceptació.

Un advocat: Assessorament de tot tipus de qüestions legals i administratives. Assessorament a l’entitat i gestió comptable i de màrqueting-

I altres professionals d’ajuda al benestar:

Una terapeuta Mindful Eating i Mindfulness, una terapeuta de tantra i reiki...

Com ens podeu trobar i/o contactar:
Correu electrònic: associacioesfera@gmail.com / yballesteros@associacioesfera.org
Telèfon: 616262377 / 972414207

ESPAI SOCIOEDUCATIU I PSICOTERAPÈUTIC: Carretera Taialà 18 - baixos · 17007 Girona
ESPAI FISIOTERÀPIA REHABILITADORA: Carrer Miguel Hernández, 3 - baixos - 17007 Girona


dijous, 5 març de 2015

S’incia el procés de reforma del Pla de formació del voluntariat de Catalunya (PFVC)

El PFVC va néixer ara farà 21 anys per afavorir, promoure i visualitzar la formació que les persones voluntàries necessiten per a dur endavant la seva tasca, així com les escoles i entitats de formació que durant molt de temps s'han ocupat d’aquesta tasca.

L’objectiu de la reforma és modificar l'actual regulació del Pla de formació del voluntariat de Catalunya per tal d'adaptar-la al moment actual i als reptes de futur, així com vincular-lo més estretament a l’estratègia d’enfortiment del sector associatiu i de voluntariat també present en el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat 2014-2015.

Passats aquests 20 anys, des de la DGACC es fa una bona valoració del PFVC i del seu desenvolupament si bé, amb el temps, alguns aspectes s’han desdibuixat o han perdut sentit. L’evolució del voluntariat en aquesta anys fa també recomanable que el PFVC pugui disposar d'una nova regulació que reculli tots aquests avenços, impulsi noves realitats i incorpori aspectes clau per al sector.

El procés de reforma, que es va iniciar aquesta darrera setmana, està previst que s’allargui fins el mes de juny i comptarà amb la validació del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya

+ informació sobre el PFVC a Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya

+ informació sobre tots els cursos del PFVC a Catàleg de cursos

+ informació sobre convocatòries per al 2015 a Agenda de cursos

Acord del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC)

En la reunió plenària del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat, reunit el 2 de març, el CAVC va debatre la situació actual d’amenaça en la qual es troba el sector davant els anuncis i aprovacions de normes d’abast estatal que afecten les entitats no lucratives de Catalunya.

El ple del CAVC va aprovar un document en el qual es posiciona en contra d’aquestes amenaces i demana que es recuperi en la seva totalitat l’exempció de l’Impost de Societats que hi havia abans de l’aprovació de la Llei 27/2014, que es respectin les competències de la Generalitat de Catalunya en la regulació d’aquells aspectes relacionats amb el sector que li pertoquen segons l’ordenament jurídic vigent, que no es legisli des de la desconfiança i que es replantegin les reformes de les lleis estatals de subvencions, del voluntariat i del Tercer Sector.

El Consell, que aglutina en el mateix òrgan entitats representants del sector associatiu i de voluntariat de diferents àmbits i sectors, així com representants de la Generalitat de Catalunya, de les entitats municipalistes i dels sindicats més representatius, va aprovar en la part dispositiva d’aquest document fer una crida a defensar el manteniment dels supòsits d’exempció que existien fins al moment; desenvolupar un nou marc fiscal per les entitats no lucratives i a legislar el sector des del respecte a les competències de la Generalitat de Catalunya i la confiança i el diàleg amb les entitats i els òrgans representatius.

dissabte, 28 febrer de 2015

Pràctiques restauratives per eradicar el bulling



http://youtu.be/I0RZvBUYgnQ



Vivim en una societat malalta ens demanem alguns i algunes? Una societat que conviu amb la fam i en prou feines reacciona al davant de tal injustícia? Una societat competitiva i agressiva on moltes famílies promouen entre els seus i filles la violència i el racisme quan de forma aparentment innocent al voltant d’una taula s’insulta i es menysprea els veïns per la seva condició sexual, per la seva cultura o condició religiosa, per exemple?

Hi ha una altra mirada al món més optimista i més esperançadora i és la possibilitat de transformar aquesta realitat a través de l’educació, el repte de l’evolució humana, crec jo, d’humanitzar-nos els uns als altres.

Hi ha moltes persones que treballen, canvien i transformen el seu entorn per convertir el món en més just.

Aquesta és la mirada que a mi personalment m’agrada tenir de la vida i és per això que crec i que confio en l’educació i procuro cada dia fer-ne reflexió, compartir-la i, sobretot, intentar formar-me constantment en el repte de millorar, canviar estratègies i per tant evolucionar com individu de forma global perquè sé que d’aquesta manera em puc ajudar a mi mateixa, als meus fills i filles, als meus veïns i amics i puc realitzar la meva tasca professional amb més eines, recursos i per tant tinc més seguretat i garanties en què allò que faig està bé per aconseguir els objectius marcats.

De fet, penso, aquesta és la finalitat de l’educació permanent i és important transmetre aquest concepte a totes les persones perquè creixin, canviïn i es transformin constantment al mateix ritme de la seva pròpia vida.

Aquesta idea, aquesta manera de fer, aquesta actitud davant la vida a vegades xoca amb la realitat del propi país, de la seva manera de fer política i de les seves lleis.

Transformar i millorar aquestes lleis i maneres de fer en política és molt més lent, el sistema, tot i que el formem les mateixes persones, no canvia al mateix ritme que les mateixes persones. Però també és cert que l’única manera de fer que els sistema canvií, que els valors socials i econòmics d’un país evolucionin a favor de tota la seva comunitat és crear una sinèrgia de transformació individual perquè aquesta es converteixi en més global. Un peix que es mossega la cua: el sistema és lent, i per tant quan més ràpid evolucionem com individus més ràpida serà la transformació del seu país i dels seus governs.

Per tant, queixar-se d’un sistema però no fer res per a que aquest canviï és com voler que te toqui la loteria sense jugar-hi mai.

Cada vegada hi ha més consciència de la importància del treball en equip i de la creació de xarxa per millorar i solucionar tots els conflictes, siguin quins siguin: la convivència en un barri, en una escala, en un poble, en un país...

La transmissió de coneixements i aquesta xarxa obre una nova finestra a la resolució dels conflictes de la comunitat, ja fa temps que s’està lluitant contra la violència domèstica, familiar i/o de gènere, contra els abusos sexuals a menors, contra el maltractament filio-parental o l’assetjament escolar, també nomenat bulling. 

Tot comença per la informació, ser conscient d’aquesta realitat, que fa que ens convertim en còmplices de qualsevol maltractament si tenint-ne coneixement no actuem ni fem res per frenar-lo. Aquesta consciència social entre familiars, veïns, amics, professionals de la sanitat, l’educació, serveis socials, policia, justícia, administració, mitjans de comunicació... és imprescindible per eradicar qualsevol conflicte.

Fa temps que estem trencant amb el silenci, que ens mirem el conflicte, que treballem per la prevenció i castigant els infractors, però actualment ja estem apostant per actuar de forma resolutiva per tallar aquesta problemàtica d’arrel, és a dir, per rehabilitar la persona causant del conflicte.

Entenent, que aquesta idea transforma els valors socials de la comunitat, que se n’adona que quan hi ha un conflicte d’aquestes característiques, tots i totes en formem part, i que l’hem d’abordar de forma global i no hem de deixar de jutjar la persona només pels seus actes sinó que condemnant aquests actes, a la vegada donem l’oportunitat que aquesta persona continuï convivint amb la societat i tingui l’oportunitat d’esmenar les conseqüències dels seus actes, rehabilitar-se i integrar-se a aquesta comunitat com un membre més.

Aconseguir això ens fa créixer a tots plegats, l’agressor, la víctima i el seu entorn.

Actualment, està a punt de constituir-se l’Associació Catalana de Pràctiques Restauratives que va més enllà d’unes pràctiques que en el seu moment van ser punteres però que actualment els hi cal una empenta innovadora, precisament en la línia que he apuntat abans.

Joan Sala, psicòleg i professor de la FETCH (Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes) de la Universitat de Vic i Ferran Erra, mestre i educador social, en un acte organitzat per la mateixa FETCH i el CIFE (Centre d’Innovació i Formació Educativa), també d’aquesta universitat, van fer la xerrada “Conflictes, bulling i reparació del dany, propostes d'intervenció en l'àmbit de l'educació formal i no formal”, el passat 17 de febrer.

Joan Sala va definir el bulling d’aquesta manera: “El bulling és quan un o més individus abusen de forma continuada a nivell verbal, físic i/o emocional d’altres companys d’aula”.

Sala destaca que allò important d’aquesta definició era adonar-se que “el bulling és un abús continuat i que és aquest fet precisament que el converteixi en un tema tan important ja que no es tracta d’un fet puntual d’agressió i per tant la víctima i abusador conviuen o mal conviuen junts en un espai concret i s’ha de fer allò impossible per solucionar sí o sí aquest conflicte per protegir sobretot a la víctima.”

També es va referir al bulling com “un problema seriós i que educativament s’hi havia d’intervenir, que els professionals de l’educació no podien tancar els ulls a aquest problema”. En aquest sentit va dir “la intervenció s’ha de fer quan en detectem els inicis, precisament per evitar que aquestes accions arribin a ser considerades bulling per la repetició de les mateixes”, i ho va aclarir amb un exemple.: les bromes. “El que tot pot semblar com una senzilla broma, per tant allò que a un li pot fer riure, a l’altre el pot fer plorar”

Va explicar que els educadors hem de ser sensibles al patiment de la persona que rep aquestes bromes, que evidentment no ho són quan el resultat és que algú s’ho passa malament. Això sol ja és un indici del què en diem bulling, perquè aquesta broma segurament serà l’inici d’un seguit de bromes que es convertiran en assetjament. En el bulling no té perquè donar-se agressió física a la víctima, per tant de vegades el problema el tindrem precisament en detectar que existeix, que realment ja hi ha un abús perquè aquest es dóna a nivell verbal i emocional, sovint amb amenaces. Per tant, l’educador i l'educadora han de ser molt més observadors, han d’anar més enllà que allò que es veu a primera vista, han de saber interpretar les actituds i l’expressió corporal dels infants, les mirades, la posició del cap i l’espatlla, les reaccions dels companys de classe...

Ja que tal com va dir Joan Sala, en un assetjament no solament pateix la víctima sinó que també la resta de companys i companyes també ho pateixen en silenci i callen per la por a patir el mateix assetjament.

Sala ens va fer aquesta reflexió, "qui és pot concentrar en un espai on les persones estan patint?"

També ens va parlar de la importància que els centres educatius havien de tenir un protocol d’actuació i d’intervenció estipulat per abordar el conflicte, que ha d’anar més enllà de la prevenció, elaborant un pla integral de reparació del dany. Un cop detectat un cas concret de bulling, qui ha d’actuar?, com hem d’actuar? i com serà la intervenció educativa enfocada a la reparació del dany?.

Més enllà de si es fa o no una denúncia als Mossos d’Esquadra s’ha de continuar treballant a l’aula, per tant hi ha una tasca educativa molt important per dur a terme, enfocada tant a la víctima, com a l’agressor, com a la resta de companys d’aula, així com a les famílies de tots plegats.

Ferran Erra per la seva part va parlar d’aquest procés de pràctiques restauratives consistents en abordar el conflicte amb la finalitat de resoldre’l assumint i reparant el dany. Un procés que va molt més enllà de només castigar l’agressor per unes accions concretes, sinó que pretén aconseguir el canvi d’actitud de l’agressor quan aquest assumeix la seva responsabilitat. 

Erra va dir “Les persones ens sentim millor i estem preparades per canviar d’actitud quan les persones a qui els hi reconeixem l’autoritat treballen amb nosaltres i no contra nosaltres. Hem de jutjar l’acte, mai la persona, si condemnem la persona per allò que ha fet l’estem estigmatitzant, etiquetant, jutjant i per tant no donem l’oportunitat al canvi ja que ja l’hem sentenciada. Aquesta és la gran diferència que marca la justícia ordinària que disposa d’unes lleis que castiguen a persones per les seves accions sense cap mena d’intervenció que faci o doni pas a la reflexió i per tant al canvi d’actitud de l’individu un cop aquest és conscient del mal que ha fet amb les seves accions. Assumir i reparar el dany a través de la intervenció, en aquest cas educativa, és l’objectiu d’aquestes pràctiques restauratives que són una mirada positiva cap al futur”.

Ferran Erra va explicar que s’estava constituint l’Associació Catalana de Pràctiques restauratives i que a Mallorca l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar sense renunciar als beneficis evidents de la mediació, han donat un pas endavant apostant per la difusió de les pràctiques restauratives com a filosofia de convivència complementària a la mediació per diferents raons:

1.- les PR permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades,

2.- les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d'eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals...

3.- les PR estan directament relacionades amb l'educació social i emocional ja que treballen l'empatia, el respecte, l'assertivitat, l'autenticitat, la consideració positiva incondicional, l'acceptació de les pròpies responsabilitats... 

4.- les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l'argumentació o la cooperació,

5.- encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la pròpia pràctica docent i dur a terme petits canvis d'actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.

En aquest enllaç hi trobareu recursos i altres enllaços relacionats amb les pràctiques restauratives: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=151&cont=43227



EVA FORNÓS PUIGVERT


divendres, 27 febrer de 2015

Les entitats petites no hauran de presentar l'impost de societats. El ministre d'Hisenda i Administració Pública espanyol, Cristobal Montoro fa marxa enrere

El ministre d'Hisenda i Administració Pública espanyol, Cristobal Montoro fa marxa enrere. Hisenda exclou de l'obligació de declarar per Societats a les entitats amb ingressos menors a 50.000 euros

Cristóbal Montoro informa al president de la FEMP, Iñigo del Senat, de la mesura, de la qual es podran beneficiar múltiples col·lectius

La mesura tindrà efectes des del 1 de gener del 2015 amb l'objecte d'alleujar del compliment d'obligacions formals d'associacions de menor entitat

Concretament, la disposició que s'aprovarà en breu en Consell de Ministres establirà l'exclusió de l'obligació de presentar declaració en l'Impost sobre Societats a aquelles entitats parcialment exemptes, els ingressos totals del període impositiu no superin els 50.000 euros anuals, sempre que l'import total dels INGRESSOS corresponents a rendes no exemptes no superi 2.000 euros anuals i que totes les seves rendes no exemptes estiguin sotmeses a retenció.

Aquesta modificació entrarà en vigor per als períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2015. L'objectiu és alleujar del compliment d'obligacions formals a les entitats de menor entitat.

La reforma de l'Impost de Societats, que va entrar en vigor al gener i havia establert com a novetat l'obligació de presentar la declaració del Impost sobre Societats a tot tipus d'associacions, sense cap tipus de límits i obligava a les entitats a portar la comptabilitat per partida doble.


El passat 14 de gener, el grup parlamentari català (Convergència i Unió) va presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei que busca recuperar l’exempció de l’impost de societats per a les entitats petites.

Novetats fiscals sobre l’IVA i l’IRPF a partir de l’1 de gener de 2015

Totes les associacions sense excepció estan obligades a partir de 2015 a presentar la declaració de l’impost de societats