Quina titulació han de tenir els monitors i les monitores dels menjadors escolars?

En aquests moments no existeix cap normativa que obligui a tenir una titulació concreta per a poder treballar en un menjador escolar com a monitor o monitora per a l’atenció directa a l’alumnat.

La normativa vigent en menjadors escolar en aquests moments és el Decret 160/1996, de 14 de maig pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament.

El Decret 160/1996, de 14 de maig diu que será el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya qui haurà de determinar el grau d’experiència i la formació específica exigibles, així com la proporció del personal d’atenció directa a l’alumnat, tenint en compte al nombre d’usuaris/àries i de les necessitats específiques de l’alumnat.

Però com que des de 1996 fins a dia d’avui no ha sortit cap disposició del Departament d’Educació que ho estableixi. Cada centre pot determinar la proporció i quina titulació han de tenir els monitors de menjador, mitjançant el pla de funcionament del seu menjador escolar que ha d’aprovar el consell escolar del centre i autoritzar el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. També en alguns casos ho han establert els consells comarcals per als menjadors que ells gestionen.

Les escoles oficials d’educadors en el lleure ja fa anys que imparteixen un curset d’especialització en temes de menjadors escolars per als educadors d’activitats de lleure per tal de millorar la qualitat educativa en l’espai i el temps de l’estona de dinar i pati dels infants i joves, establint diferents itineraris formatius que lligats amb els títols oficials de monitor i director d’activitats de lleure, ofereixen una formació especialitzada adreçada a les diferents necessitats.

Per exemple l’Escola d’educadors en el lleure l’Empordà, té establerts tres itineraris formatius aconsellables per tenir en aquests moments una formació completa i necessària en tasques de menjador escolar

Primer itinerari per obtenir uns coneixements bàsics: Curset de menjadors escolars de (30/40 hores). En aquest cas l’alumne rep un certificat d’assistència i aprofitament al curset

Segon itinerari pensat per a treballar com a personal d’atenció directa a l’alumnat en un menjador escolar: Curset de menjadors escolars de (30/40 hores) + Títol de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil (275 hores). En aquest cas l’alumne rep un títol propi de l’escola d’educadors en el lleure de “Monitor/a especialitzat en menjadors escolars”

Tercer itinerari pensat per a treballar com a coordinador/a d’un menjador escolar: Curset de menjadors escolars de (30/40 hores) + Títol de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil (375 hores). En aquest cas l’alumne rep un títol propi de l’escola d’educadors en el lleure de “Coordinador/a de menjadors escolars”

Per aquest motiu en l’actualitat hi ha molts centres educatius i algun consell comarcal que gestiona menjadors escolars que per oferir una millor qualitat educativa demanen al personal d’atenció directa a l’alumnat alguna d’aquestes titulacions. Els consells comarcals aquesta demanda la solen incloure dins les clàusules del plec de condicions per adjudicar la gestió del menjador.

Jordi Iglesias

Formació que ha de tenir un educador en el lleure a nivell d'atenció sanitària immediata

L'Administració de la Generalitat estableix, mitjançant el Decret 225/1996, de 12 de juny, les bases de la formació no reglada en matèria d'atenció sanitària immediata, fixant els objectius docents que han d'assolir els diferents nivells de formació i als tres grups que va destinada aquesta formació:

• Grup de suport en atenció sanitària immediata: persones que per raó de les seves tasques envers un col·lectiu determinat, eventualment poden trobar-se en situacions d'emergència.

• Grup d'atenció sanitària immediata: persones que es trobaran en situacions de risc sanitari i altres que la seva tasca és l'ajut a la comunitat en situació de perill o accident.

• Grup de persones que presten serveis en l'àmbit del transport sanitari.

Els educadors en el lleure s'inclouen en el segon grup: "Grup d'atenció sanitària immediata: persones que es trobaran en situacions de risc sanitari i altres que la seva tasca és l'ajut a la comunitat en situació de perill o accident". Incloent als monitors d'activitats de lleure en els Programes d'atenció sanitària immediata, per als professionals o personal voluntari que, per raó de les seves tasques i les seves responsabilitats sobre altres col·lectius, necessiten tenir coneixements en primeres cures sanitàries.

Concretament aquesta normativa disposa que els monitors d'activitats de lleure han de tenir el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata", adreçat a les persones que, pel fet de desenvolupar les seves activitats envers un col·lectiu determinat, poden trobar-se, eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata.

El problema és que la Generalitat a hores d'ara encara no ha fixat el contingut del programa corresponent al Nivell 1. Per això aquest nivell no es pot cursar en lloc, tot i que aquest decret diu que aquest nivell el poden impartir els centres reconeguts per la Generalitat de Catalunya que, d'acord amb la normativa aplicable, estiguin facultats per formar monitors d'activitats de lleure infantil i juvenil, exclusivament respecte a aquests col·lectius.

És a dir, degut a aquesta disfunció, la llei obliga als monitors de lleure a tenir el "Nivell 1" dels programes d'atenció sanitària. Un títol que fins a dia d'avui no es pot obtenir a cap lloc, degut a que la Generalitat des de 1996 encara no ha establert el programa formatiu d'aquest nivell.

Jordi Iglesias i Mateo

Té el Nadal un valor educatiu?

Representacions teatrals a les escoles, arbres de Nadal, pessebres, Pare Noel, fer cagar el Tió, la Cavalcada del Reis Mags, postals, il·luminació en els carrers, nadales, regals, celebracions, reunions familiars, vacances, preparatius, il·lusió, solidaritat, desig de pau… Ja és Nadal!

Però... És aquest el sentit del Nadal? Es tracta d’un mes en el calendari que comporta a comprar compulsivament i a tirar la casa per la finestra? Es tracta d’una celebració religiosa? És lògic pensar en el model de Nadal dels últims anys en època de crisis? La funció de la família és diferent durant el desembre? Què ensenya la publicitat als nens i nenes?

Si pensem objectivament, el Nadal no es més que màrqueting comercial, malgastar, consum incontrolat, la màscara d’una realitat contradictòria en valors i predisposicions personals. Les accions voluntàries, la bona gent, els sentiments positius, l’harmonia familiar, el pacifisme, l’entrega, l’amor a l’altre, etc… no hauria de tenir un espai exclusivament nadalenc, sinó estar present durant tota la vida de l’individu en la mesura de les seves possibilitats que sempre resulten ser majors de les que creiem.

Els nens i nenes d’avui representen el futur del demà, el que forgem y consolidem des de petits perdurarà més allà de nosaltres, és a dir, aprendre a viure amb el que realment es necessita, la família, els amics, els germans, els avis, els cosins, els tiets, els companys de l’escola i compartint amb ells bones estones, no requereix més que l’esforç d’establir relacions socials satisfactòries en el context del menor, cadascú, dintre de les seves opcions i circumstancies de vida, ha d’aprendre a aprendre del que posseeix, a valorar allò que s’aconsegueix amb l’esforç.

No per demanar un joguet més car o regalar el diamant més brillant som o fem més feliços a algú, l’agraïment, el detall, l’emoció de veure brillar els ulls d’un infant, tot és educable. El significat didàctic del Nadal passa per treballar nuclis temàtics transversals enfocats a un consum responsable, a un reciclatge continu de materials, a la creativitat en l’elaboració de nous jocs, a la lectura i interpretació de les imatges televisives, a l’estima per altres vivències, al descobriment de noves concepcions artístiques, culinàries, religioses i musicals, al foment de la solidaritat i del voluntariat, al respecte per les tradicions que ens varen deixar els nostres avis, a desenvolupar en definitiva, l’interès i la curiositat per les manifestacions culturals més enllà d’allò purament materialista i efímer. L’educació en valors que tant promulguem i que es consolida mitjançant els exemples dels nostres referents adults que signifiquen alguna cosa més que un pare, una mare o un educador o educadora per a un infant. Tal com apuntava la cèlebre docent M. Montessori: “ La primera tasca de l’educació és agitar la vida per deixar-la lliure perquè es desenvolupi”.

Vicky Blanco Martínez

Els mestres que provenen del món del lleure

A principis d’aquest any 2009 i sota les ordres del doctor en pedagogia Joan Teixidó, es va iniciar un estudi que es realitza arreu de Catalunya sobre una temàtica molt concreta: la convivència a les aules i la repercussió que té l’autonomia de centres en aquesta convivència.

Hem realitzat una sèrie de grups de debat, repartits en tota la geografia catalana, que ha reflexionat abastament tant sobre els conflictes que ens trobem a les aules, com possibles solucions, com també actuacions que es duen a terme en els centres que ja són veritables propostes de millora per a tots plegats.

Ara que hem començat a analitzar les valoracions d’aquests grups de debat, hi ha un aspecte que ens ha cridat l’atenció. Probablement no per estrany sinó perquè no ens hi havíem parat a pensar mai.

En diversos grups ha sortit l’afirmació que els professors/mestres que han passat abans pel món del lleure (sigui havent fet casals, colònies o qualsevol altre tipus d’activitat relacionada amb el lleure) tenen un major bagatge que els que no han passat per aquest món a nivell de solucionar problemes de convivència.

Sense ànim d’aprofundir el que volen dir els professors que van fer aquesta afirmació, però sí amb la voluntat d’explicar-la des de la meva òptica de professional de l’educació, se m’acudeixen diverses coses que caldria matisar:

1. Sens cap mena de dubte el monitor/director de lleure té un tarannà especial. Digueu-ne carisma, digueu-ne vocació,... que potser no tots els mestres tenen (i ho dic des del més profund dels pesars...) Per tant el professor/monitor/director té, per definició, una doble vocació: l’educativa i la lúdica que, sens cap mena de dubte, crearà un perfil de mestre dels que fan història... en positiu! I suposo que tothom té en ment algun nom propi...

2. A part del tarannà i de la vocació també hi ha un altre aspecte important i és el dels recursos. A un mestre/monitor mai l’agafaràs desprevingut. De la màniga es traurà una cançó, un joc, una dinàmica,... per “salvar” una situació imprevista: aquell dia que plou i que no es pot fer l’activitat prevista, aquells deu minuts que ens han sobrat de la classe preparada i que no sabem què fer, aquella tarda que ens hem endut els nens d’excursió i s’avorreixen,... ja m’enteneu!

3. I ja per últim. I voldria que se m’entengués, tot i que costa explicar-ho amb paraules. Hi ha gent que ha “nascut” per educar. Siguin mestres o siguin monitors. Però també sens cap mena de dubte aquells estudiants de magisteri (que tinc a la meva classe) que em diuen que provenen del món del lleure, no em costa augurar-los un futur brillant en el món de la docència perquè tenen allò que és més important en educació i que és tant “badenpowelista” : intenten deixar el món en millors condicions de les que l’han trobat. Aquell professor/a que no és una eina de transformació social mai serà un MESTRE. Simplement serà un funcionari més...

Núria Felip i Jacas

L’educació en la responsabilitat

Crec que si d'alguna cosa sentirem a parlar en els propers anys, serà de responsabilitat, ja s'ensuma en molts àmbits. Es parlarà de la responsabilitat individual, de com ja no serveix dir coses com " la culpa és de..." aviat ja no podrem culpar de res a ningú ni en cap àmbit. Es parlarà de la responsabilitat per solucionar els nostres problemes, de ser conseqüents amb el que fem amb la nostra salut, de ser coherents amb el que diem i fem, de tenir cura de les nostres responsabilitats personals, familiars, democràtiques i laborals, o com a mínim trobar els canals per accedir a qui pot rectificar-ho. La societat comença a reclamar que els adults i les adultes ens fem grans i deixem de plorar com fèem de petits i petites " ... és que l'altre m'ha dit o l'altre m'ha fet...". I això es veurà reflectit en molts àmbits de la nostra vida i a totes les escales.

Si no ens agrada el que hi ha, doncs canviem-ho, però la queixa contínua aviat sonarà a rabieta infantil. Una cosa és detectar un error i fer el possible per millorar-ho i una molt diferent és detectar un error i creure's víctima del sistema i de la societat i de com està tot. Com si el sistema fos una cosa aliena a nosaltres i nosaltres no hi poguéssim fer res. Ara toca mullar-se i fer i desfer, però sense malparlar de ningú, les coses estan com estan i també depèn de cadascú de nosaltres que continuïn així o no.

No hem nascut en un planeta on les coses estaven fetes per algú aliè a nosaltres, tot s'ha fet - millor o pitjor- per persones com nosaltres. Persones amb poder que algú els hi ha donat, persones amb bones idees i bona intenció que han decidit que no val la pena parlar ni moure res, persones amb intencions més egoistes que no han parat de lluitar fins a assolir el que volien, persones com tots i totes nosaltres. En Quixot també veia enemics i només eren molins. Crec que el sistema no és una màquina maquiavèl·lica que pot amb tot, només son un conjunt de persones, no cal tenir-li por, ningú té més poder que cadascú de nosaltres, només que hi ha gent que el malbarata per desconeixement, per egoisme o per negligència, és com donar-li una bona eina a algú que no sap utilitzar-la. Però ens cal trobar camins no violents, ni agressius, ara cal caminar amb els ulls ben oberts i el cor calent però amb el cap molt fred.

Per a aquells i aquelles que ens dediquem a l'educació, això de la responsabilitat ens dóna una nova mirada o potser no nova, però sens dubte, ara més conscient que mai. Hem de trobar maneres de transmetre aquest poder individual i col·lectiu a les generacions futures, però ara ja sense culpes, ni empipaments, ni ràbies, ni rancúnies, la crítica cal transformar-la en una avaluació objectiva de cada situació i aleshores veure per on podem millorar, i això va des dels conflictes entre els nens i nenes o entre els i les membres dels nostres equips de treball, fins a la planificació i desenvolupament dels nostres projectes educatius o la nostra participació en les lleis que ens envolten. Està bé reconèixer que ens equivoquem de tant en tant, i de veritat que no passa res de res, si no sé on m'equivoco no sé què he de millorar. Al cap i la fi, un error no és més que un punt que hem detectat que podem fer millor, ni més ni menys, i ens hauríem d'alegrar de trobar-ne molts. Però per poder acceptar l'error hem de deixar de sentir-nos jutjats i passar a sentir-nos acompanyats, és L'EDUCACIÓ EN LA RESPONSABILITAT.

Olga Fajardo i Torrent

Dia dels Drets Humans

Avui 10 de desembre és el dia dels Drets Humans.

Enguany l’ONU ha posat com a tema central d’aquesta diada la no discriminació. La no discriminació forma part del que hom anomena la primera generació dels drets humans, aquells que fan referència als drets individuals i fonamentals de les persones.

Se’m fa ben estrany que a les acaballes del 2009 s’hagi d’insistir encara sobre la no discriminació de les persones, quan ja hi ha qui parla de drets de tercera i quarta generació, o com jo mateix que m’he atrevit a parlar dels drets de cinquena generació referint-me als drets humanitzadors dels animals... quan hi ha qui considera que estan desfasats, que s’haurien de revisar a l’alça... i encara a casa nostra, país que creiem civilitzat, aquella primera generació de drets no s’acompleixen del tot.

I això, a l’Escola l’Empordà, ho hem detectat fins i tot amb els nostres alumnes. Trist, però és així. I no parlo d’alumnes discriminats, sinó d’alumnes discriminadors.

El fonament de la nostra escola es basa en el respecte i el foment dels Drets Humans, i des de ja fa molts anys que imparteixo oficialment una sessió, però que en la major part dels casos en són dues, dedicada a fer una anàlisi dels drets humans (i de la Convenció sobre els drets del nen) des de l’òptica del lleure educatiu. Bàsicament com els podem infringir des dels nostre treball d’educadors i educadores i no solament això, sinó allò que hem de fer de forma activa per preservar-los. Sempre dic que no hi ha ningú que vulneri els drets humans conscientment, sinó que si això és fa és per ignorància i, almenys, me n’asseguro que els nostres alumnes, si més no, els llegeixin.

En aquests moments està a impremta el llibre Curs de monitors i monitores d’activitats de lleure infantil i juvenil, que és la guia del nou temari d’aquest curs, actualitzat de la nostra escola.

El tema 4 porta per títol: Els drets humans en l’educació en el lleure.

Aquest tema té vuit sessions: drets dels infants, educació ambiental, educació de gènere, educació per a la salut, educació per a la interculturalitat en el lleure, prevenció d’abusos sexuals, prevenció de la drogodependència i altres addiccions i participació, associacionisme i voluntariat.

Amb això podeu adonar-vos de la importància que estem donant al foment dels drets humans des de l’educació en el lleure. La nostra escola fonamenta la seva educació sobre dos pilars conceptuals, el fet que estem tractant amb persones i el fet que això ho fem des de l’òptica de la seguretat i la responsabilitat.

I és cert, quan algú insisteix sobre alguna cosa, és que això realment el preocupa. I nosaltres, si cal, ens farem pesats insistint sobre el fet d’haver de respectar els drets humans i fomentar-los des de l’educació en el lleure, perquè ens preocupa i molt que monitors i monitores molt “enrotllats” o busqueu-hi l’objectiu que més s’escaigui ja que no vull ferir sensibilitzats, es passin aquests drets per un cert lloc defensant ves a saber quines maneres de fer tradicionals en alguns casos i en altres per la ignorància més absoluta d’aquests drets i el menyspreu evident per unes persones, en edat de creixement encara, que han tingut la desgràcia de caure sota la seva “irresponsabilitat”.

Avui és el dia per reflexionar sobre els Drets humans i jo us convido a fer-ho en cada circumstància i de forma pràctica, no només perquè és una cosa que ens fa quedar bé.

Rubèn Fornós Casares

Es destinaran 175.000 euros per fomentar el consum d’aliments ecològics als menjadors escolars

Durant el 2009 s’ha treballat en 45 de les 105 accions que contempla el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, ha presidit avui la reunió del Grup Interdepartamental del Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012. En el decurs de la trobada, s’han analitzat les actuacions dutes a terme al llarg de 2009, i s’han orientat les principals actuacions a realitzar durant el 2010, especialment l’actuació de foment del consum d’aliments ecològics en els menjadors escolars.

En aquest sentit, al llarg d’aquest 2009 s’ha estat treballant en 45 accions del total de 105 que té aquest pla, entre les quals destaquen la realització d’un curs d’horta ecològica adreçat als monitors d’horticultura i jardineria dels Centres penitenciaris i de Justícia Juvenil de Catalunya; l’inici dels tràmits per crear un Observatori de l’alimentació i l’agricultura ecològiques, i la creació de la figura de tècnic dinamitzador territorial de la producció ecològica.

destinades al foment de la producció ecològica, s’han dut a terme campanyes de difusió dels aliments i vins ecològics, tant als mitjans de comunicació com a les fires nacionals i internacionals i s’han potenciat i perfeccionat els cursos en producció agroalimentària ecològica.

Durant la reunió, els membres del Grup Interdepartamental han exposat quines seran les principals línies d’actuació de cara al 2010. Entre aquestes, es troba el desenvolupament de la campanya de promoció conjunta dels aliments ecològics, la creació d’un registre d’establiments que comercialitzen productes ecològics, el foment del consum dels aliments ecològics en els hospitals, incloure la producció agrària ecològica dins dels plans d’estudi de les carreres universitàries i el foment del consum d’aliments ecològics en els menjadors escolars.

Pel que fa a aquesta última actuació, a establir i impulsar per tots els departaments presents en el Pla d’acció i amb una dotació de 175.000€ pel proper any, s’ha acordat incentivar el coneixement i consum d’aliments ecològics en una sèrie de centres educatius i amb la participació dels Consells Comarcals respectius, a concretar i definir a principis de 2010.

El Grup Interdepartamental del Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012 està coordinat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i hi participen els departaments d'Economia i Finances, Educació, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge, Presidència i Salut.

L’objectiu fonamental del Pla d’acció, que compta amb un pressupost de 37M€, és promoure les produccions i el consum de productes i aliments ecològics a Catalunya, aprofitant la bona salut d’aquest sector en els darrers anys, els beneficis socials i ambientals que aporta aquest sistema de producció i la qualitat dels productes obtinguts.

Publicat a Gencat.cat

Tot em sonava a "xino"

Durant els primers dies de curs tot el què m’explicaven em sonava a “xino”, tot era de molt fàcil resoldre, però, a la meva realitat, molt més complicat.

Jo, calia que fes complir unes normes establertes pel Centre on treballava, que feien que el nen/a en prou feines pogués respirar; tot eren prohibicions.

Per tant, podeu fer-vos a la idea de com em responien els menors, quan jo els hi prohibia fer allò que ells volien.

Vaig entendre durant el curs i fent les pràctiques, on vaig comptar també amb l’ajut i els consells de la cap de zona, que el que calia era canviar el xip. No fer que tot fos blanc o negre, sinó trobar el gris que calia en cada moment per fer que rutllés la cosa amb el benestar de totes dues parts. Fer entendre als nens/es que tenen deures a complir com a persones que són. I fer-los saber, que entenia que ells compten amb uns drets que de vegades se’ls hi neguen. Més ben dit, jo tinc edat per raonar les coses i, sota el meu criteri, que no sempre serà l’encertat, actuar en funció de les diferents situacions que se’m plantegin, encara que això comporti alterar un xic les normes establertes. No incomplir-les, però, sí fer-les flexibles per millorar la situació entre menors i monitors/es.

He entès que reps molt més dels nens/es quan els escoltes, quan els tractes com a persones, quan els valores i els estimules de manera positiva. I no, adreçant-te a ells despectivament, cridant i castigant. No per actuar així tens menys poder sobre ells, sinó que amb respecte ells també et respecten.

Els càstigs no són dolents si aquests són els adequats, en el moment precís i van dirigits a la persona que se’ls mereix.

Cal posar-se a la pell del nen/a per poder entendre i saber com se senten quan són atacats pels adults. No podem posar-nos al nivell d’ells i actuar sense pensar en les conseqüències, passant de tot. No agafar-te les coses com a personals, cosa que jo abans feia i m’ho passava molt malament, sinó que es tracta de feina i que el que vols és el benestar del menor i el teu propi.

Aquests nens/es que són tan rebels, quan agafen confiança i veuen que els tractes amb efecte i com cal en cada moment, responen molt bé.

Encara que ells diuen que sóc com un vigilant que no els deixa fer res, em respecten i passem bones estones. És molt gratificant quan els trobes fora del recinte escolar i et saluden.

Les anècdotes i experiències dels professors a les classes lectives del curs de monitors també han sigut molt enriquidores. La teoria portada a la pràctica no és fàcil, però val la pena per millorar les situacions i aconseguir seguretat en el que fas.

Dels nens/es també n’he après molt, només observant les accions i reaccions que tenen davant les diferents situacions a les que estan exposats.

Hi ha moltes frases que m’han servit a l’hora de fer les pràctiques als menjadors escolars, tant a l’IES com al CEIP, I també a l’àmbit familiar, ja que tinc dos nens, un de 13 anys i un altre de 7 anys. Fins i tot m’ha servit per tractar amb els adults que m’envolten i sentir-me més bé amb mi mateixa.

• No vulnerar mai els drets dels menors.

• Estimular als nens/es positivament.
• Educar des de la responsabilitat.
• En cada acció que fem o en cada cosa que diem, estem educant.
• Llibertat amb respecte.
• Exagerar-ho tot per poder aprendre bons hàbits.
• Mai etiquetar, sempre entendre, acceptar i ajudar.
• No imposar obligacions, només fer complir els deures.
• Saber canalitzar els conflictes.
• Deixar reflexionar al nen/a sobre els seus actes.
• Posar-te a la pell del menor, voler entendre moltes de les seves reaccions. Ja que al llarg de les seves etapes tenen molts canvis ( físics, psicològics, hormonals...).
• Molta observació i molta organització.
• Tota activitat ha d’estar ben preparada, passant per totes les pautes que cal tenir en compte (a quin públic va adreçada, on es realitzarà, quin material convé, quins perills cal prevenir,...).
• Tota activitat ha de respondre a uns objectius.
• Els objectius sense col·laboració i ganes no es poden aconseguir.

I la que m’ha agradat molt, i cal posar-la sempre en pràctica:

• La diversió no és només un objectiu que podem escollir, és una obligació.

Tinc ganes d’arribar al mes de setembre per tornar a coincidir amb els nens/es que vaig deixar el mes de juny. Per acabar les pràctiques i poder fer l’autèntica avaluació. Veient als nens/es i les seves reaccions i de com acceptaran les meves propostes de joc.

Aquest curs m’ha servit per reciclar-me una mica en tots els aspectes. Si tots ho féssim una mica, els petits objectius específics que ens proposéssim arribarien a ser grans objectius. No només en el món del lleure sinó en tota la nostra societat.

Cal portar a la pràctica tot el que he après, perquè encara que l’esforç sigui gran, la recompensa és molt gratificant. He fet amistat amb joves que al principi creia que eren casos perduts. Fins i tot, d’ells he tret recursos per entendrem millor amb els menors.

Ha estat un curs molt enriquidor, fins i tot, a nivell emocional.

Val a dir també que he fet molt bones amistats.

Se’ns dubte ha pagat la pena, tot i que els primers dies, he de reconèixer que creia que tot seria, en l’argot, molt “blà, blà, blà...” Però, en comprovar que la teoria portada a la pràctica funciona, i veus els seus fruits, fa que encara t’engresqui més a continuar en aquest món del lleure. Encara queda molt, per arribar-hi però m’agradaria poder dir algun dia que sóc educadora en el lleure.

Als professors del curs i sobretot a la directora del Càtering Vilanova, que em va facilitar un lloc per fer les pràctiques i alhora va guiar-me en tot moment: gràcies!!

Montserrat Clavaguera Teixidor

L'educació entre els 0 i 3 anys, clau per tenir èxit a la vida

L'educació entre els 0 i 3 anys, clau per tenir èxit a la vidaÉs un període on el cervell creix com mai i en què s'ha d'ajudar a augmentar l'autoestima dels nadonsTenir èxit, ser optimista i confiat en l'edat adulta o, per contra, esperar el fracàs, depèn de com s'ha estat educat emocionalment durant els primers tres anys de vida.

En aquest període el cervell creix fins a dos terços de la seva mida en edat adulta i la seva complexitat es desenvolupa a un ritme que “mai” es tornarà a repetir.Segons el psicòleg i psicoterapeuta Juan de Dios Serrano, l'educació que rep un nadó entre els 0 i 3 anys és “decisiva” i està demostrat que l'èxit escolar no té tant a veure amb les accions del nen o el desenvolupament precoç de la capacitat lectora com per la influència de factors socials i emocionals com “sentir-se segur de sí mateix” o saber que s'espera d'ell.Serrano ha indicat que és “fonamental” que pares i educadors infantils estimulin els nens petits, ja que tècniques com el massatge ajuden a regular i reforçar les funcions respiratòria, circulatòria i gastrointestinal.

A més, els massatges milloren el sistema nerviós dels nadons i augmenten la seva autoestima. Gràcies a ell els petits se senten relaxats i això intensificarà la comunicació afectiva amb les persones del seu entorn, segons el psicòleg.

El psicoterapeuta, que ha impartit un curs a 25 educadores infantils a Còrdova, ha lamentat que els pares infravalorin les escoles bressol. No són simplement llocs de guarda dels nens, ha remarcat, sinó que ajuden a estimular-los i educar-los perquè siguin intel·ligents a nivell emocional.

Publicat a EFE / LAMALLA.CAT

Primer full informatiu "Formació d'educadors i educadores en el lleure"

L'escola l'Empordà ha publicat aquest més de desembre el primer número del full informatiu "FORMACIÓ D'EDUCADORS I EDUCADORES EN EL LLEURE"

En format PDF per tal de poder-se imprimir s'ha editat aquest primer full informatiu que tindrà una periodicitat mensual. El full està pensat per esser enviat als Punts d'informació juvenil de les comarques gironines.

Baixeu-vos el full en PDF: Full informatiu 1