dilluns, 29 de maig de 2017

MOLT INTERESSANT: El document, elaborat per Arç Cooperativa, orienta les associacions sobre les tipologies idònies de pòlisses que poden contractar.

Arç Cooperativa ja ha fet públic el “Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i juntes directives”, un document que permet a les entitats culturals acotar el tipus d’assegurança més idònia segons la tipologia d’activitat que volen cobrir.

El mapa no només classifica assegurances en funció de l’activitat sinó també depenent del lloc on es fa –un espai públic, un local propi o un local aliè– i dels i les participants. A més, informa sobre les principals referències legals que regulen l’activitat i inclou algunes consideracions a tenir en compte.

La cooperativa ha aprofitat per presentar un segon mapa, centrat en assegurances per a accidents. En aquest cas, la variable amb més pes a l’hora de decidir la pòlissa té a veure amb el tipus de participants, és a dir, si són persones associades, treballadores, voluntàries, menors d’edat o terceres persones.

Per a més informació, podeu consultar el mapa, que ofereix una vintena de propostes d’assegurances per a entitats culturals, algunes de les quals no son obligatòries però poden servir de suport per als equips gestors associatius.

El mapa s’ha creat arran d’un encàrrec de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i en el marc d’una jornada sobre responsabilitats directives i assegurances de l’activitat associativa que va tenir lloc l’octubre del 2016 a Manresa.


Dc, 24/05/2017 - 11:55
Autor: Júlia Hinojo
Entitat redactora: Suport Associatiu - Jurídic

dijous, 25 de maig de 2017

Hi ha més demanda que mai de monitors i directors titulats de lleure per aquest estiu

Es disparen les demandes de monitors i directors d'activitats de lleure per a aquest estiu, així s’està fent evident a les diferents borses de treball especialitzades en aquest tema.

Per exemple, la borsa de treball que gestiona l’Escola l’Empordà està rebent un 40 per cent més de sol·licituds de feina i també de llocs de pràctiques que l’any passat. Aquesta borsa de treball es gestiona des del Facebook (https://goo.gl/osyEqo) i les entitats i empreses que necessiten contractar monitors i directors d’activitats de lleure escriuen directament la seva oferta o l’envien a través de la web de l’Escola l’Empordà (https://goo.gl/cv9M27). L’Escola l’Empordà és una escola oficial d’educació en el lleure reconeguda i habilitada per la Generalitat de Catalunya per impartir el cursos reglats de monitor/a i director/a d’activitats de lleure.

Aquesta demanda ve motivada sobretot per dos aspectes, per un cantó la remuntada econòmica que fa que més pares i mares tornin a apuntar els seus fills a les activitats d’educació en el lleure i per l’altre també hi està influint molt i directament l’entrada en vigor de la nova normativa que regula les activitats de lleure per a infants i joves, el Decret 267/2017 (http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7157/1513060.pdf)

La nova normativa d'obligat compliment va entrar en vigor el passat 1 de novembre 2016 i aquest serà el primer estiu que s’ha d’aplicar. El nou Decret reforça l'obligació de disposar d'un responsable de manera permanent a les activitats d'educació en el lleure per això ha augmentat la demanda de persones amb la titulació oficial de director/a d’activitats de lleure.

La nova normativa també destaca l’ampliació del seu àmbit d’aplicació, ja que, a partir d’ara, també regularà aquelles activitats esportives que les fan equiparables a les activitats de lleure, com són els casals esportius o les estades de colònies esportives. D’aquesta manera, se supera un buit normatiu que hi havia per aquests casos.

El nou Decret també modifica les ràtios que afecten els equip de monitors i dirigents de les activitats i al nombre de personal amb possessió dels títols oficials que hi ha d’haver en cadascuna de les activitats d’educació en el lleure que hi participen menors d’edat.

Segons Jordi Iglesias, director de l’Escola l’Empordà, falten directors titulats “A la nostra zona s’evidencia que manquen directors i directores amb la titulació oficial, la demanda està en aquests moments per sobre del nombre de titulats en actiu. Crec que fa molta falta que hi hagin més persones titulades”. Aquest és un curs, explica Jordi Iglesias que no hi ha gaire gent que el faci degut a que és molt més llarg que el de monitor/a, malgrat es necessiten directors! Sembla mentida, però és veritat. Amb el que costa trobar feina actualment, i encara es troben àmbits amb un clar dèficit de professionals, fins i tot, en sectors aparentment tant saturats com els d’estiu. Per exemple en el darrer curs que ara ha acabat a Palamós i Sant Feliu de Guíxols només hi ha hagut 13 alumnes.

Si bé la temporada d’estiu és aquella on monitors i directors tenen més feina, degut a la proliferació de les activitats d’estiu com ara casals de vacances, colònies i campaments, el treball d’aquests titulats s’ha convertit en una veritable professió que pot generar ocupació al llarg de tot l’any, combinant les esmentades activitats d’estiu amb les activitats de lleure vinculades al medi escolar: activitats extraescolars, menjadors, i colònies escolars fonamentalment.

Per obtenir la titulació oficial de monitor d’activitats d’educació en el lleure infantils i juvenils, l’únic requisit és tenir 18 anys el primer dia del curs. Aquest curs consta d’una part lectiva presencial i d’una altra part habitualment no presencial, unes pràctiques i un treball o memòria de pràctiques.

I per obtenir-la com a director d’activitats d’educació en el lleure, tot el requisit és el mateix: els 18 anys. Ara bé, els alumnes que tinguin el títol de monitor o una titulació superior amb experiència s’estalvien cursar dos mòduls dels quatre que té el curs de directors.

Les escoles, com l’Escola l’Empordà, que són escoles oficials d’educació en el lleure reconegudes i habilitades per la Generalitat de Catalunya per impartir el cursos reglats de monitor/a i director/a d’activitats de lleure, donen opció a l’obtenció del títol oficial de monitor i de director i a constar al futur Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya en la modalitat de director o monitor d'activitats d'educació en el lleure, esmentat el decret regulador.

Fotografia: Última promoció de directors i directores de l'Escola l'Empordà amb algun membre del professorat (Maig 2017 - Palamós i Sant Feliu de Guíxols)

dilluns, 15 de maig de 2017

CURSOS D'ESTIU 2017



CURS+INFODATA INICIPOBLACIÓESTAT DE LA MATRÍCULAMODALITAT
CURS DE MONITOR/A DE LLEURE INTENSIU DE JUNY INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 16 de juny de 2017 GIRONA - CEESC MATRÍCULA OBERTA Intensiu de finals de juny 2017 
CURS DE MONITOR/A LLEURE - INTENSIU JULIOL INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 17 de juliol de 2017 GIRONA - CEESC MATRÍCULA OBERTA Intensiu de juliol 2017 
CURS DE MONITOR/A LLEURE - INTENSIU AGOST INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 31 de juliol de 2017 GIRONA - GEiEG MATRÍCULA NO OBERTA Intensiu d'agost al GEiEG 
CURS DE MONITOR/A LLEURE - INTENSIU AGOST-SETEMBRE INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 28 d’agost de 2017 GIRONA - CEESC MATRÍCULA OBERTA Intensiu finals d'agost i principis setembre 
S''estan mostrant 4 elements de la pàgina CURSOS DE MONITOR/A 
CURS+INFODATA INICIPOBLACIÓESTAT DE LA MATRÍCULAMODALITAT
CURS PONT D'ACCÉS AL CURS DE DIRECTOR/A (Codi D1) Enllaç + informació  Veure cursos de monitor/a convocats MATRÍCULA OBERTA Per fer el curs PONT us heu de matricular a qualsevol curs de monitor/a convocat i indicar nivell D1 
CURS DE DIRECTOR/A LLEURE (D2) SETMANA SANTA Enllaç +informació 8 d’abril de 2017 PALAMÓS i SANT FELIU DE GUÍXOLS CURS INICIAT Intensiu de Setmana Santa. 10h a 14h i 16h a 21h 
CURS DE DIRECTOR/A LLEURE (D2) AGOST Enllaç + informació 7 d’agost de 2017 GIRONA - CEESC MATRÍCULA OBERTA Intensiu d'estiu / 10h-14h i 16h-21h 
CURS DE DIRECTOR/A LLEURE (D2) NADAL Enllaç +informació 23 de desembre de 2017 FIGUERES - Oficina Jove MATRÍCULA NO OBERTA Intensiu de Nadal. 10h a 14h i 16h a 21h 
S''estan mostrant 4 elements de la pàgina CURSOS DE DIRECTOR/A 
Per ara convoquem 3 cursos de D2 a l’any (no hi ha prou demanda per convocar-ne més)
-D2 NADAL: FIGUERES (ALT EMPORDÀ)
-D2 SETMANA SANTA: SANT FELIU DE GUÍXOLS-PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)
-D2 AGOST: GIRONA (GIRONÈS)

CURSOS D'ESPECIALITZACIÓ
CURS+INFODATA INICIPOBLACIÓESTAT DE LA MATRÍCULAMODALITAT
CURS VETLLADOR/A (Presencial)   PALAFRUGELL ---- Pendent de convocar 
CURS D'ANIMACIÓ INFANTIL EN ACTIVITATS DE LLEURE Enllaç +informació 12 de maig de 2017 PALAMÓS CURS ANUL·LAT Divendres tarda i dissabtes 
CURS PRIMERS AUXILIS (OnLine + una sessió presencial) Enllaç: +informació 6 de juny de 2017 ON-LINE (No presencial) MATRÍCULA OBERTA ON-LINE + 1 sessió presencial 
CURS DE REFORÇ ESCOLAR I ESTUDI ASSISTIT (OnLine) Enllaç +informació 6 de juny de 2017 ON-LINE (No presencial) MATRÍCULA OBERTA ON-LINE 
CURS EINES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA PER AL LLEURE Enllaç +informació 16 de juny de 2017 GIRONA - CEESC MATRÍCULA OBERTA De 18 a 21:30 h. (3 hores i mitja cada dia) 
CURS MENJADORS ESCOLARS (OnLine) Enllaç +informació 11 de juliol de 2017 ON-LINE (No presencial) MATRÍCULA OBERTA ON-LINE (No hi ha pràctqiues) 
CURS MANIPULACIÓ ALIMENTS (OnLine) Enllaç +informació 8 d’agost de 2017 ON-LINE (No presencial) MATRÍCULA OBERTA ON-LINE (No hi ha pràctqiues) 
CURS TRANSPORT ESCOLAR (OnLine) Enllaç: +informació 16 d’agost de 2017 ON-LINE (No presencial) MATRÍCULA OBERTA ON-LINE (No hi ha pràctqiues) 
S''estan mostrant 8 elements de la pàgina CURSOS ESPECIALITZACIÓ 

CURSOS DE PREMONITORS I CAMPUS JOVE
CURSINFORMACIÓ I MATRICULACIÓ (Enllaç)DATA INICIPOBLACIÓESTAT DE LA MATRÍCULAMODALITAT
CURS DE PREMONITORS PRE1, PRE2 i PRESuperior INSCRIPCIONS i MÉS INFORMACIÓ 27 de juny de 2017 Casa de colònies Casal de l'Albera MATRÍCULA OBERTA Intensiu de juny: 27, 28 i 29 de juny 2017 
CURS DE PREMONITORS PRE1 i PRE2 INSCRIPCIONS i MÉS INFORMACIÓ 28 de juny de 2017 Casa de colònies El Ginebró de Vilopriu MATRÍCULA OBERTA Intensiu de juny: 28, 29 i 30 de juny 2017 
CÀMPUS JOVE D'ESTIU DE SANT FELIU DE GUÍXOLS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 3 de juliol de 2017 SANT FELIU DE GUÍXOLS MATRÍCULA NO OBERTA Del 3 al 28 de juliol de 2017 / de 10.00h a 13.00h 
CÀMPUS JOVE D'ESTIU DE PALAMÓS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 10 de juliol de 2017 PALAMÓS MATRÍCULA NO OBERTA Del 10 de juliol al 4 d'agost de 2017 / de 10.00h a 13.00h 
CURS DE PREMONITORS PRE1, PRE2 i PRESuperior  13 d’agost de 2017 Casa de colònies Can Què d'Esponellà MATRÍCULA NO OBERTA Intensiu d'agost 1r torn: 13, 14 i 15 d'agost 2017 
CURS DE PREMONITORS: PRE1 i PRE2  25 d’agost de 2017 Casa de colònies Casal de l'Albera MATRÍCULA NO OBERTA Intensiu d'agost 2n torn: 25, 26 i 27 d'agost 20172 
S''estan mostrant 6 elements de la pàgina CURSOS PREMONITORS I CAMPUS JOVE 

dimarts, 9 de maig de 2017

És necessari tenir coneixements de primers auxilis per fer de monitor o monitora d'activitats de lleure

Tenir coneixements de primers auxilis per fer de monitor/a

És obligatori per llei que tots els monitors i directors d'activitats de lleure tinguin com a mínim el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata" Així ho estableix el Decret 225/1996, de 12 de juny. És a dir, es desprèn d'aquesta normativa que  han d'haver fet com a mínim un curs de PRIMERS AUXÍLIS de primer nivell.

Hi ha molts monitors i monitores que ignoren aquesta obligació legal, per això en aquest article ho intentem explicar detalladament.

D'entrada no hem de confondre l'exigència de tenir una formació d'atenció sanitària immediata o de primers auxilis amb la formació de socorrista exigida per a treballar com a socorrista. Si no treballem de socorrista només hem de poder acreditar tenir coneixements de primers auxilis de primer nivell segons preveu el Decret 225/1996, de 12 de juny

Davant d’una situació d’emergència amb risc vital, els estudis realitzats demostren que la primera atenció sanitària que es presta és un factor determinant del desenllaç del procés assistencial segons preveu el Decret 225/1996, de 12 de juny. Per això, és considera un objectiu prioritari el fet de tenir coneixements de primers auxilis, ja que per raó de les tasques que desenvolupen els monitors/es, és possible que algun cop hagin d'afrontar una situació d'emergència, fins que els professionals sanitaris se'n facin càrrec. Aquesta formació ha de tenir i ha de garantir que el monitor/a tingui uns coneixements necessaris que els permetin, en la mesura del possible, millorar la situació o, si més no, evitar l'aparició de riscos afegits.

El Decret 225/1996, de 12 de juny, estableix les bases de la formació no reglada en matèria d'atenció sanitària immediata i fixa els objectius docents que han d'assolir els diferents nivells de formació. Els monitors/es de lleure s'inclouen en el segon grup:

"Grup d'atenció sanitària immediata: persones que es trobaran en situacions de risc sanitari i altres que la seva tasca és l'ajut a la comunitat en situació de perill o accident". És a dir els monitors/es s'inclouen en els Programes d'atenció sanitària immediata, per als professionals o personal voluntari que, per raó de les seves tasques i les seves responsabilitats sobre altres col·lectius, necessiten tenir coneixements en primeres cures sanitàries.

Concretament aquesta normativa disposa que els monitors/es han de tenir:

Coneixements de primers auxilis corresponents al Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata", adreçat a les persones que, pel fet de desenvolupar les seves activitats envers un col·lectiu determinat, poden trobar-se, eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata.

En conclusió i en aplicació d'aquesta normativa cal que si us dediqueu a fer de monitor/a, director/a havent fet un curs que acrediti tenir coneixements de primers auxilis corresponents al Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata"

El curs de primers auxilis de l'Escola l'Empordà

El curs que oferta l'Escola l'Empordà de Primers auxilis en activitats de lleure, s'equipara en nivell de formació al Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata" que preveu el Decret 225/1996, de 12 de juny. Més informació clicant aquest enllaç: Primers auxilis en activitats de lleure,

Tot i que la Generalitat de Catalunya no ha establert mai el pla de formació del primer nivell, l'Escola l'Empordà ofereix un curs bàsic de primers auxilis pensat per a monitors i monitores d'activitats de lleure perquè ampliïn la formació inicial que obtenen dins del curs de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil i obtinguin unes competències bàsiques en primers auxilis per si es troben, eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata als menors que es troben sota la seva direcció.

Fer de socorrista professional

Tal com ja hem explicat una altra cosa és fer de socorrista i per a tal funció només és pot obtenir el títol de socorrista per la via de la formació professional (FP) de grau mitjà o de grau superior. Concretament l’FP de salvament i socorrisme.

Segons informa la Generalitat aquest mes de maig de 2017, Catalunya necessita socorristes! Sembla mentida, però és veritat. Amb el que costa trobar feina actualment, i encara es troben àmbits amb un clar dèficit de professionals, fins i tot, en sectors aparentment tant saturats com el turístic. Sabies que a Catalunya manquen socorristes?

La indústria del sector del turisme i del lleure creix constantment i genera una major oferta i demanda de treballadors/es, que, en alguns casos, costa de cobrir. Aquest és el cas dels socorristes.

A Catalunya ha calgut contractar socorristes de fora. En un futur, es podria donar el cas que alguna instal·lació no pogués obrir per manca d’aquests professionals.

La raó principal d’aquesta mancança probablement sigui conseqüència d’un augment del nivell d’exigència per obtenir el títol de socorrista. A Catalunya, els cursets que oferien diverses entitats han passat a la història, i només és pot obtenir el títol de socorrista per la via de la formació professional (FP) de grau mitjà o de grau superior. Concretament l’FP de salvament i socorrisme.

El ventall de llocs que necessiten socorristes és més ampli del que t’imagines: platges, piscines municipals, piscines d’hotels, càmpings, cases rurals, parcs aquàtics, entitats de lleure, creuers...

Si mai t’havia passat pel cap, ara ja ho saps. Pot ser una opció a tenir en compte.

On treballar de socorrista
El treball de socorrista implica atenció i prevenció d'accidents que pots fer en entorns diferents, tant en l’àmbit públic com privat, ja siguin empreses grans, mitjanes o petites, patronats esportius, entitats esportives municipals, federacions esportives, centres educatius, centres d’activitat aquàtica, empreses de serveis d’activitats extraescolars, cases de colònies, empreses turístiques (hotels, càmpings, albergs, balnearis...) empreses de serveis esportius, comunitats de veïns, empreses de manteniment d’infraestructures i/o gestió esportiva, clubs esportius, recreatius i de oci, gimnasos...

Diferents nivells d'estudis requerits en funció de les tasques
Calen diferents nivells d’estudis en funció de les tasques concretes, dins de l’àmbit dels estudis de les activitats físiques i de l’esport. Aquests estudis formen part dels ensenyaments esportius de règim especial. Poden ser de nivell mitjà o de nivell superior. Cada nivell capacita per una sèrie de tasques concretes.

Els estudis de nivell mitjà consten de dos cicles: el cicle inicial i el cicle final, que es poden fer en un o dos cursos acadèmics. El cicle inicial capacita per dinamitzar, instruir, dirigir i concretar la iniciació al medi aquàtic i esportiva en salvament i socorrisme, i per organitzar, acompanyar i tutelar els socorristes i usuaris en la participació d’activitats, competicions i esdeveniments propis d’aquest nivell. Té una durada de 495 hores.

Certificat de cicle inicial de salvament i socorrisme
Si se supera el curs del cicle inicial de nivell mitja, s’obté el certificat de cicle inicial de salvament i socorrisme, que capacita per treballar com a:
a) Monitor de salvament i socorrisme
b) Jutge cronometrador
c) Socorrista en piscines
d) Socorrista en parcs aquàtics
e) Socorrista en piscines naturals

Títol de tècnic esportiu en salvament i socorrisme
Amb el cicle final de nivell mitjà, de 660 hores, s’obté el títol de tècnic o tècnica esportiu en salvament i socorrisme, pots treballar com a :
a) Entrenador de salvament i socorrisme
b) Coordinador en escoles esportives de salvament i socorrisme
c) Responsable d’instal·lació aquàtica i/o equip de socorristes en el medi natural
d) Socorrista en platges marítimes
e) Socorrista en platges fluvials
f) Socorrista en llacs i pantans
g) Socorrista de suport d’Unitats d’Intervenció Aquàtica
h) Socorrista en activitats aquàtiques en l’entorn rural
i) Socorrista en activitats nàutic esportives
j) Àrbitre Auxiliar

Habilitats i experiència
Pel que fa a les habilitats, aquesta feina requereix una bona forma física, molts reflexos, nervis ben temperats, facilitat de relació amb la gent i capacitat de concentració. D’altra banda, l'experiència és especialment important en aquest cas perquè dona tranquil·litat en la responsabilitat encomanada, a més de preferència de selecció; és a dir, quan es pot, es contracta la mateixa persona cada temporada. A causa de la responsabilitat que comporta és una feina generalment ben retribuïda.

dimarts, 25 d’abril de 2017

El Departament d'Ensenyament està actualitzant el decret que regula els menjadors escolars,

El departament està revisant el decret que des de fa 20 anys regula els menjadors escolars i en què no consta, per exemple, quina ràtio de monitors hi ha d'haver per atendre els nens adequadament

El Departament d'Ensenyament està actualitzant el decret que regula els menjadors escolars, que no es revisa des de l'any 1996 i que fonts de la conselleria consideren que ha quedat "obsolet". Entre els aspectes que s'estan estudiant, hi ha els criteris per establir quants monitors hi ha d'haver per menjador escolar, així com també el preu màxim del menú. En aquests moments, el procés d'actualització del decret està en fase de consulta amb les associacions de pares i les empreses que presten el servei. L'objectiu d'Ensenyament és que s'arribi a un "consens social" i que el decret es pugui aprovar a finals d'any per posar-se en marxa en el curs 2018-2019.

Segons les mateixes fonts, un dels objectius de l'actualització que s'està estudiant és millorar la contractació pública i l'altre és donar més seguretat jurídica als serveis. Per exemple, es vol evitar que una associació de pares pugui contractar un servei de menjador d'una empresa sense que hi intervingui una administració. Ara, aquesta situació es dona en poques ocasions, però es vol millorar el marc jurídic perquè no sigui possible.No es preveu que el decret fixi un preu màxim, però sí que inclogui un mecanisme tècnic que calculi aquest preu, que ara porta 10 anys congelat. Les empreses que presten el servei reclamen que el preu s'incrementi, però Ensenyament vol incloure al decret els criteris d'avaluació que després serviran per determinar si cal augmentar-lo o no.

Precisament sobre el preu màxim del menjador escolar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre que aquest preu, fixat des del 2007 en 6,20 euros, no és econòmicament viable. L'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (ACELLEC), ho va portar a la justícia. 

Un altre aspecte que s'està estudiant és el de la ratio de monitors per menjador. També es preveu que el decret defineixi uns criteris generals, sense concretar-ne un número.El nou decret també mirarà de mostrar "sensibilitat a la diversitat" actual en els menús, tenint en compte aspectes culturals o bé altres de sanitaris, com les al·lèrgies alimentàries. També es buscarà millorar la supervisió de la qualitat i la higiene amb més inspeccions.

Font: ACN Barcelona

dijous, 23 de març de 2017

La Generalitat aprova el nou Decret per a activitats de lleure amb menors

La nova normativa vol augmentar la seguretat i qualitat en les activitats i ja és vigent des del passat mes de novembre

El govern ha aprovat el nou Decret de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys per actualitzar la normativa actual i adaptar-la a les noves necessitats i realitats socials. DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys

La nova normativa d'obligat compliment va entrar en vigor el passat 1 de novembre 2016 com a resultat d’un procés de diàleg entre tots els sectors implicats, tant l’Administració com les associacions d’educació en el lleure i les empreses.

Principals novetats

Es reforça l'obligació de disposar d'un responsable de manera permanent en totes les activitats d'educació en el lleure amb la titulació oficial de director/a*.

Destaca l’ampliació del seu àmbit d’aplicació, ja que, a partir d’ara, també regularà aquelles activitats esportives que les fan equiparables a les activitats de lleure, com són els casals esportius o les estades de colònies esportives. D’aquesta manera, se supera un buit normatiu que hi havia per aquests casos. Amb la nova regulació els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives hauran de complir els mateixos requisits que les activitats d’educació en el lleure.

El nou Decret també modifica les ràtios que afecten els equip de monitors i dirigents de les activitats. Per exemple, s’estableix un mínim de dos dirigents en tots els grups si hi ha participants menors de 16 anys. A més, l’increment d’un dirigent més per cada desena de participants es flexibilitza de manera que passa a ser obligatori a partir de fraccions de 4 en grups de 25 o més participants. Aquesta flexibilització es compensa amb l’increment del percentatge de dirigents que hauran d’estar titulats.
Un altre aspecte que es veu modificat és el sistema de notificacions d’activitats a la DG de Joventut, agilitzant i facilitant el procés per a les entitats. El Decret també inclou l’obligació de l’entitat organitzadora de disposar, durant la realització de l’activitat, d’una fitxa de salut de cada participant menor d’edat amb les dades actualitzades de l’estat de vacunació, els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, entre d’altres.

Aquesta nova normativa que ja va entrar en vigor al novembre és el resultat d’un llarg procés de debat i reflexió entre l’Administració i les entitats d’educació en el lleure de Catalunya. Podeu consultar el Decret tal com s'ha publicat al DOGC en aquest enllaç.

*Comprovar els detalls en aquesta nova normativa

divendres, 10 de març de 2017

CURSOS INTENSIUS DE SETMANA SANTA 2017

CURSOS INTENSIUS DE SETMANA SANTA 2017

★ Curs Monitor/a a Girona│https://goo.gl/Bf1I8S

★ Curs Monitor/a a l'Alt Empordà│https://goo.gl/xK2wKE

★ Curs Monitor/a a Sant Feliu Guíxols│https://goo.gl/LKIEzk

★ Curs Monitor/a a La Bisbal│https://goo.gl/NiaSlM

★ Curs Director/a al Baix Empordà│https://goo.gl/jCWBjy

★ Cursos Premonitors│https://goo.gl/8HU9T3

S'acosta la Setmana Santa i com cada any us hem preparat tot un seguit de cursos super intensius per poder-los fer durant les vacances ja que són una molt bona oportunitat de formar-te.

Tot un seguit de cursos intensius organitzats per l'escola d'educadors i educadores l'Empordà fan possible que en pocs dies i d'una manera intensiva puguis obtenir un títol que t'ajudi a trobar o millorar la teva feina.

A banda d’aquests cursos, l’Escola l’Empordà també ofereix cursos d’iniciació en el lleure, popularment coneguts com “premonitors” adreçats a joves de 14 a 17 anys que es volen iniciar en aquesta professió: Més informació a www.premonitors,cat

dimarts, 31 de gener de 2017

La mediació educativa

Aquí us presentem un nou article de l'Eva Fornós:

La mediació educativa és una tècnica que s’utilitza per gestionar un conflicte que es presenta durant la convivència entre els nens i nenes o joves.

Si vols pots continuar llegint més clicant aquí

dimarts, 17 de gener de 2017

Activitats de lleure educatiu adequades per als seus participants

Les persones creixem al llarg de la nostra vida mitjançant canvis que ens transformen, aquests canvis són de creixement físic i de comportament, de tal manera que tots dos s’entrellacen.
Canvis que es correlacionen amb l'edat, de tal manera que podem parlar de característiques generals dels infants de 10 anys, però això no vol dir que tots els nens i nenes de 10 anys siguin iguals i que qui no es correspongui exactament a aquestes característiques tingui algun dèficit de desenvolupament.

Nosaltres creixem d'una forma integral en cadascuna de les dimensions del nostre creixement que conformen la nostra persona:
  • la dimensió física i psicomotriu
  • la dimensió afectiva i emotiva,
  • la dimensió intel·lectual i cognoscitiva
  • la dimensió social i moral.
Ara bé, aquest créixer en bloc, no implica necessàriament que ho fem en cadascuna d'aquestes dimensions en la mateixa intensitat, de tal manera que podem créixer acceleradament en una dimensió i més retardadament en una altra.

Per això és tan important considerar les persones com individualitats diferents entre elles.

Autors com Piaget han estudiat les etapes evolutives de nens i joves. El coneixement de les principals característiques de cadascuna d'aquestes etapes té trets que ens ajudaran a a saber quines activitats proposar-els-hi atenent als seus interessos i la seva capacitat.

Les persones creixem i aquest creixement es produeix a base de canvis.

Canviem la nostra forma física i la nostra manera de comportar-nos. Tot plegat conforma la nostra personalitat. Creixem des d’un punt de vista físic però també des d’un punt de vista afectiu, intel·lectual, social... però no creixem en bloc, no ho fem a la vegada, i no tothom ho fa igual.

Hem de tenir en compte que un nen i una nena no són adults en miniatura, sinó persones amb característiques i necessitats pròpies, diferents a les de l’adult.

Creixem des del punt de vista físic i psicomotriu

L’herència genètica és el determinant del nostre creixement físic. És important desenvolupar bé la psicomotricitat, és a dir, la interacció entre allò que volem fer i allò que realment fem. Comencem diferenciant entre el propi cos i la realitat exterior (0-2 anys). Aprenem a elaborar el nostre esquema corporal i aprenem les possibilitats del nostre cos (2-5 anys). A prenem a dominar el cos, en nostre cos està equilibrat (6-11 anys). Més endavant es trenca aquell equilibri que havíem aconseguit i hem de tornar a aprendre coses noves sobre el nostre cos (12-14 anys).

Creixem des d’un punt de vista afectiu i emocional

L’afectivitat són els sentiments que tenim cap a les persones i les coses, i l’expressem amb les emocions, quan reaccionem a determinats esdeveniments. Reflexos que asseguren la satisfacció de les necessitats biològiques (0-2 anys). Sentiments cap als altres: simpatia, antipatia, gelosia. Relació amb el cercle familiar (2-6 anys). Inici i desenvolupament dels sentiments morals i socials de cooperació (6-12 anys). Es passa d’una afectivitat centrada en un mateix a inserir-se en el món dels adults. Maduració de la sexualitat (12-14 anys).

Creixem des d’un punt de vista intel·lectual i cognoscitiu

La intel·ligència és la capacitat de relacionanr-nos amb el medi i interpretar-lo. Intel·ligència sensòriamotriu: activitat reflexa instintiva (0-2 anys). Intel·ligència objectiva simbòlica: pensament egocèntic mogut per intuïcions i representacions simbòliques (2-7 anys). Pensament lògicoconcret: operacions lògiques, és a dir, raonament en l’àmbit de realitats i conceptes sense necessitat de ser manipulables, elaboració d’hipòtesis, visió del món, construcció de sistemes i teories (7-11 anys).

Creixem de d’un punt de vista social i moral

És la capacitat de viure amb els altres. Indiferenciació entre el jo i el medi extern. No tenen moral (0-2 anys). Descoberta dels altres i extensió de les relacions gràcies al llenguatge. Els infants es creuen el centre de la realitat. La moral equival a obediència (2-6 anys). Objectivització de les relacions amb els altres, capacitat de cooperació. Regles morals supeditades al grup (6-12 anys). Es comencen a tenir grups estables (a partir dels 9 anys). Retraïment de les relacions. Crisis de valors morals (12-14 anys). Retorn cap als altres i una integració a la societat. Adquisició de nous valors morals (a partir dels 14 anys).

Des del naixement fins al 6 anys
  • Es passa de total dependència a una relativa independència.
  • Creixement en alçada i pes.
  • S’aprèn a parlar.
  • És una etapa egocèntrica.
  • S'assoleix: la marxa, la cursa, els salts, els llançaments i recepcions d’objectes, picament de peus i el colpejar. 
Dels 6 als 11 anys
  • Hi ha un desequilibri en l’alçada del pes fins als 8 anys.
  • Després s’aconsegueix l’equilibri perquè s’engreixen.
  • Pensament menys egocèntric i més lògic.
  • Millora de la comunicació interpersonal.
  • Apareix la responsabilitat.
  • Inquietud per trobar amics i rivalitzar amb ells.
  • Augment de la força i la coordinació.
  • Al final d’aquesta etapa és on es veuen més diferències entre individus. 
Dels 12 als 14 anys
  • Les noies es desenvolupen més ràpidament que els nois.
  • Inici de la funció reproductiva.
  • Augment de pes.
  • Desenvolupament de les extremitats inferiors.
  • Canvis profunds en els processos intel·lectiuals i cognitius.
  • Canvis en la vida afectiva.
  • Canvis en el cos que produeixen por i sentiment d’inseguretat.
  • Hormones i irregularitat endocrina poden provocar excitabiñlitat, mal humor, angoixa, depressió, sentiments d’inseguretat.
  • En l'àmbit intel·lectiual es pot raonar de forma abstracta. 
  • El grup com a referència.
Adolescència
  • És una etapa entre la infància que encara no ha acabat i una maduresa encara no assumida.
  • L’adolescent es cerca a ell mateix, cerca la condició d’alult, cerca una identitat i alhora una integració social. 
  • Cal acceptar les seves emocions, sentiments i pensaments i ajudar-los a que els comparteixin amb el grup.
Activitats que podem proposar en funció de les edats

Tots aquests canvis que es produeixen durant el procés de desenvolupament juguen un important paper en tots els aspectes de la vida de l’individu. Seria irresponsable parlar, per exemple, de canvis físics sense referir-nos a les connotacions psicològiques que implica l’acceptació del propi cos.

De la mateixa manera, tot el que ens passa al llarg de la nostra vida pot afectar les nostres relacions amb els altres. Cal recordar que les persones som éssers eminentment socials, és a dir, necessitem viure envoltats d’altres persones i comunicar-nos amb elles. Tant és així, que una persona que visqués completament aïllada, sense relacionar-se amb ningú, seria vista com estranya o, fins i tot, malalta.

Si parlem d’infants i adolescents, la vida social es limita pràcticament a la família i el grup d’iguals, és a dir, els altres infants o adolescents amb qui es relacionen. En el marc de l’educació en el lleure, cal tenir en compte en quin moment evolutiu es troba la persona, ja que d’aquesta manera podrem fer una programació adequada a les seves necessitats i capacitats i, alhora, els podrem donar el millor tracte, educació, servei, etc. 

Activitats per a nens i nenes de fins a sis anys

És interessant aprofitar que, a partir del tercer any de vida, a més dels jocs motors, l’infant s’interessa pels jocs simbòlics, activitat en què la imaginació té un paper central. Degut al seu egocentrisme, és necessari descartar els jocs empàtics, competitius o de cooperació. La seva capacitat de concentració és escassa i l’atenció molt inestable, per això les activitats hauran de ser curtes, molt variades i evitant la subjeccció a qualsevol tipus de regles. L’infant a aquesta edat s’ho pren tot com un joc i necessita divertir-se i explorar el món constantment. Una activitat que no compleixi aquestes condicions serà rebutjada per ell.

Activitats per a nens i nenes de sis a onze anys

En aquest període apareixen els primers jocs col·lectius ja organitzats, els jocs simbòlics i els de dramatització. També podem col·laborar al seu desenvolupament motor realitzant activitats esportives i jocs molt actius, exigents a nivell d’equilibri, força, resistència, etc. Cal aprofitar la nova percepció psicològica de l’altre, el descobriment de noves opinions, noves realitats, per fomentar el treball en equip, la cooperació, etc. També ens haurem de preocupar per l’educació en valors com el respecte mutu ja que, com hem dit, aquesta és una etapa amb grans desigualtats físiques entre infants que podria donar lloc a discriminacions, burles, etc.

Activitats per a nens i nenes d’onze a catorze anys

En aquesta edat, els models dels pares i educadors perden importància i es busca pertànyer a un grup, que es considera 0idealitzat i es pren com a referència. Per aquest motiu, els jocs en equip poden ser molt positius no només per unir grups 0sinó també per conèixer altres realitats. A nivell individual, el noi o noia valorarà que se li permeti desenvolupar iniciatives pròpies i que s’escolti la seva opinió. 0També agrairà que se li permeti complir alguna tasca de responsabilitat com, per exemple, vigilar nens més petits o ajudar-los a fer activitats que ell ja controla a la perfecció. No hem d’oblidar que buscarà constantment una reafirmació de la seva identitat (que ja comença a entrar en crisi) i autonomia independent de l’adult.

Activitats per a adolescents
En el treball amb adolescents, és molt important acceptar les seves emocions, sentiments i pensaments i ajudar-los a que els comparteixin amb el grup. D’aquesta manera, s’adonen que tothom pateix problemes similars i que es poden ajudar mútuament. Els poden interessar especialment els jocs de rol o les dinàmiques de resolució de conflictes. Hem de saber reconèixer els seus canvis d’humor i minimitzar l’efecte en el grup. També és molt important saber motivar-los, ja que la seva pròpia inseguretat els pot portar a la renúncia o abandonament d’activitats (com, per exemple, dels estudis). Finalment, intentarem afavorir la seva implicació en les activitats que realitza i l’assoliment progressiu de responsabilitats.

Som tots iguals: som tots diferents

Som tots iguals en el sentit que tots creixem físicament, afectivament i emocionalment, intel·lectualment i socialment i moralment... Però no tots ho fem alhora en cadascuna d’aquestes dimensions de la personalitat ni passem d’un estadi a un altre en bloc, per això també som tots diferents.

L'observació, una eina al nostre abast
Com podem deduir de tot el que s'ha expliact fins a ara, una de les tasques que hem de realitzar és la de saber si allò que proposem com activitat és adequat d'acord amb les característiques evolutives i socials del grup participant i de les persones que el composen.

Per a això comptem amb un instrument que si l'utilitzem correctament ens pot proporcionar molta informació, es tracta de l'observació.

Observar no vol dir mirar, el monitor i la monitora han d’examinar detingudament la vida quotidiana del nen i la nena, la seva relació amb els altres, les seves actituds i aptituds amb la intenció de conèixer-les tal com són i ajudar-los en el seu desenvolupament.

El monitor i la monitora han de tenir en l’observació una actitud, i no l’han de contemplar com una activitat més a desenvolupar, com si es tractés d’un taller.

De fet l’observació ha d’esdevenir una actitud pedagògica, una actitud receptiva cap allò que l’infant i tot allò que l’envolta, ens comuniquen.

Aquesta actitud hauria de convertir-se en un hàbit del monitor i la monitora en les seves tasques educatives que els capacitessin per esdevenir més perceptius i en definitiva saber valorar amb més fonament de causa aquests petits detalls que als altres els passen desapercebuts i que són les pistes per conèixer l’infant i la seva situació.

Cal observar el nen i la nena quan juga, aquesta informació ens pot orientar respecte els seus problemes, interessos, aptituds i carències, en definitiva ens pot ajudar a entendre’l.

I tot això per què?, potser senzillament perquè la nostra acció educativa sigui més eficaç.

Per tal de poder intervenir educativament en el lleure, ens cal conèixer l’infant.

Aquest coneixement és a tres nivells:
  • Què podem i què hem d’esperar de cada nen i nena, i quin paper juguem en la seva educació?
  • Quines influències rep el nen i la nena del medi cultural que l’envolta?
  • Quin comportament tenen en les diferents situacions educatives?
Què ens ajuda en aquest coneixement de l’infant?
  • L’antropologia com a estudi de la persona en la seva dimensió real
  • La pedagogia que ens proporciona les eines necessàries per portar a terme la tasca educativa concreta
  • La psicologia que ens proporciona uns mètodes per arribar al coneixement del comportament humà tant en la seva dimensió personal com social
Què, com i quan hem d’observar?

Bàsicament tot aquest coneixement de l’infant l’obtindrem observant, però: què, com i quan hem d’observar?

Hem de tenir en compte que no podem arribar al coneixement complet de la persona i menys d’un nen o d'una nena, que és una persona que s’està fent. En aquest sentit cal tenir clar que quan estem parlant de creixement ens estem referint al canvi quantitatiu de la persona i que quan parlem d’evolució ens referim al canvi qualitatiu que experimenta aquesta mateixa persona.

Finalment quan parlem de desenvolupament, aleshores ens estem referint al creixement i a l’evolució a l’hora, és a dir al canvi integral que experimenta aquesta persona.

Tot aquest procés l’anomenem maduració, però en aquest procés l’agent educatiu hi pot intervenir provocant l’assoliment de noves capacitats, és a dir, provocant l’aprenentatge. En tot això ens cal tenir en compte de quina manera i en quina proporció influeix en el desenvolupament humà, per un cantó l’herència, i per l’altre l’ambient.

Com hem dit al començament, hem d’intentar conèixer l’infant des de tres nivells, però la qüestió és que per fer-ho també ens cal saber com i quan observar. Cal tenir molt en compte que el nen o la nena està en un canvi continu i això sol ja ens diu que estem lluny d’assolir un coneixement perfecte de l’infant.
No hi ha dubte que haurem de centrar-nos en observar com és aquest desenvolupament des d’un punt de vista
  • físic
  • psicomotriu
  • del llenguatge
  • sexual
  • afectiu
  • de la intel·ligència
  • de les relacions socials
  • de la personalitat
  • de l’aprenentatge
  • dels conceptes morals
Aquesta observació, d’entrada, contindrà de tots aquests aspectes dos àmbits:
  • allò que hi ha de comú en la majoria de tots els nens i les nenes a un nivell determinat de desenvolupament
  • allò que és personal i que els diferencia de la resta
L’observació com a mètode de treball

Quan diem que cal observar el nen i la nena dins del context del joc, amb els companys, en les diferents situacions que pot donar-se dins del món del lleure, ens referim a que cal recollir el màxim de dades que ens permetin fer-nos-en una idea de com és aquest nen i aquesta nena, què els motiva, què els preocupa, quina és la seva experiència vital quotidiana, per tal de que la nostra actuació educadora incideixi en ells de forma positiva i òptima.

En el món del lleure hi ha molts tòpics i molt poca experimentació. Per dir si un mètode educatiu és millor que un altre cal provar-lo experimentalment, amb l’adequada garantia de validesa i de fiabilitat, en quant a que generalitzem els resultats obtinguts amb les suficients garanties i a que mesurem allò que volem mesurar.

L’aplicació d’un mètode ve en funció dels objectius educatius fixats dins de cada marc educatiu i aquests objectius s’assoliran més o menys eficaçment d’acord amb el mètode emprat. Tanmateix cal tenir molt en compte que l’aplicació d’una manera de fer determinada, perquè sempre s’ha fet així, perquè ens sembla que és millor, perquè està de moda; sovint, pot conduir-nos a resultats contraris als desitjats, o el que és pitjor, fer pel sol fet de fer i que en surti el que Déu vulgui!

L’observació, però, és un mètode científic que cal conèixer per tal de no deixar-nos endur per la nostra subjectivitat. Sovint és l’únic mètode al nostre abast per poder conèixer la realitat en profunditat. Es tracta d’observar el que realment és, no de veure allò que esperem veure.

El que segueix a continuació són algunes pistes per ser un bon observador:
  • Saber deixar parlar el nen
  • No esgotar cap possibilitat d’observació, cada cosa que fa el nen pot ser una pista que aporti detalls a l’observació
  • No desviar res, registrar allò que veiem o sentim, no el que volem veure o sentir
  • Tenir una hipòtesi de treball, això vol dir orientar la nostra observació en quelcom concret, per exemple, si tenim la sospita de que un nen és un líder, cal orientar la nostra observació per confirmar o no aquest aspecte
L’observació científica, tècnica i mètode

L’instrument bàsic de l’observació és la capacitat de percepció i de judici de l’ésser humà. Com i amb quins objectius s’apliquin aquestes capacitats ens permetrà diferenciar l’observació científica de l’observació ordinària que tots emprem en la nostra vida quotidiana.

Partim de l’afirmació de que l’observació, per ella mateixa, permet la comprovació d’hipòtesis.

Criteris que cal seguir perquè l’observació sigui científica:
  • Cal que hi hagi un objectiu i que aquesta estigui planificada per al mateix
  • Ha de ser sistemàtica
  • Ha de ser objectiva, vàlida i fiable
  • Ha d’estar relacionada amb un marc de coneixements o proposicions més generals
L’observació la podem definir com una forma de quantificar la conducta. La podem considerar com una forma de captar la realitat, que possibilita la recollida de la informació rellevant en un estudi i que pot desenvolupar-se amb rigor i sistematització, constituint-se en un instrument de mesura de nivell científic.

L’objecte observacional (aquell qui fa l’observació) es caracteritza per la seva no intervenció i la espontaneïtat de la conducta dels subjectes, aquest són dos aspectes fonamentals.

Què ens cal per observar els nens i les nenes?

Abans que res ens cal definir exactament què volem observar. Això ha de complir un requisit fonamental, i és que ha de ser una conducta observable directament i quantificable. Els pensaments no es poden observar, ni les intencions, ni el companyerisme, o l’estima. Sí que es poden observar les accions, les vegades que en un joc s’ha arriscat a perdre per ajudar un company o el que triga a posar-se a recollir les deixalles d’un taller, les vegades que protesta, que dirigeix els companys, que es queda mut quan li fan una pregunta...

També ens cal definir com observarem i com portarem el registre. No és el mateix portar una fitxa que tenim a l’oficina i omplim un cop al dia, que anotar els registres en una llibreta que després passarem a la fitxa. Això pot ser la diferència entre allò que hem vist i allò que hem cregut veure o allò que només recordem. Per això cal també definir com serà la nostra intervenció, o millor dit, la nostra no intervenció directa.

Podem prendre registres de diverses formes, una d’elles es tracta de prendre notes escrites (tècnicament en diuen informes narratius). Això ens proporciona informació global i integrada, difícil d’aconseguir per altres sistemes, però sempre queda esbiaixat per la subjectivitat del monitor i la monitora.

Els registres objectius com ara el nombre de vegades que protesta, nombre de vegades que ha intervingut en un debat, etc., ens donen informació molt precisa però que ens cal integrar dins del context per poder-la analitzar.

La suma dels dos tipus de registre ens pot ajudar, sobretot si altres monitors i monitores també l’han efectuat i podem comparar les dades i les conclusions. En quant als registres objectius, la creació de categories (protesta o no, participa o no, contesta o no, juga o no...) és un component teòric però pràctic a l’hora, ja que el monitor o la monitora està decidint quines conductes caldrà enregistrar.

Si abans hem dit que calia observar diversos aspectes del desenvolupament, podem observar aspectes com el pes, la talla, la força, els reflexos, l’agilitat, l’estat habitual de salut, l’alimentació habitual, el son i el cansament, dificultats auditives o audiovisuals... per determinar allò que és comú i què és diferent en un determinat grup, en aquest exemple concret, elements físics observables que ens ajudaran a comparar l’estat de desenvolupament físic dels nens i de les nenes.

En quant al desenvolupament psicomotriu (coordinació que té l’individu entre l’acció i el pensament), potser ens proporcionarà més informació allò que observem de les situacions provocades (jocs de psicomotricitat) que en situacions on el nen i la nena no pot posar a prova les seves habilitats, nombre de vegades que s’equivoca jugant a mar i muntanya, etc.

O bé, podem portar el registre d’aquelles coses que ens han cridat l’atenció perquè són diferents de la resta de companys.

Es faci com es faci, cal interpretar bé els resultats. Aquests diuen el que són, no el que nosaltres creiem que són.

Esquema de l’observació en les activitats d’educació en el lleure
  • Què volem observar i per què? Partim d’una hipòtesi, és a dir ens formulem unes preguntes i anticipem les respostes. A partir de les preguntes formulades ens plantegem uns objectius que volem observar, els quals concretem de forma senzilla, clara i concreta. 
  • Establiment d’un procediment d’observació (observació directa, utilització de tècniques d’observació, contrastació dels resultats amb altres observadors) 
  • Recollida d’informació. És el moment de ‘acció d’observar i registrar allò que hem observat. 
  • Cal fer-ho en la situació ambiental habitual i dins d’un clima de naturalitat. 
  • Anàlisi de la informació. Aquesta anàlisi comença amb l’ordenació i la classificació dels registres i amb la seva confrontació amb les respostes de la hipòtesi, que cas de coincidir o diferir d’elles implicarà una actuació o una altra. És el moment de la valoració 
On podem aplicar els resultats de les nostres observacions?
  • En el camp de la coneixença de l’infant, tant des de l’aspecte teòric com pràctic, les característiques i les necessitats dels nen en el lleure, copsar el seu moment evolutiu. 
  • En el camp de les relacions socials, copsant quins lligams ha establert en el grup, quins tipus de relacions hi té. Analitzar les dinàmiques que s’estableixen dins d’un grup. 
  • En el camp dels conflictes i les marginacions. Descobrir què hi passa en el grup en aquest sentit. 
  • En el camp de les necessitats, interessos i motivacions. Descobrir en definitiva què volen els nens i què és allò que necessiten, per tal de planificar la nostra acció educativa. 
RUBÈN FORNÓS CASARES, educador social

Fonts documentals
  • AUSUBEL, D; NOVAK, J i HANESIAN, H. (1997). Psicología Educativa: Un punto de vista cognoscitivo. México, D.F.: Trillas.
  • CASTILLO, S. (2003). Vocabulario de evaluación educativa. Madrid: Pearson Educación S.A.
  • CASTILLO, S. i CABRERIZO, J. (2010). La práctica de la evaluación educativa. Materiales e instrumentos. Madrid: Pearson Educación S.A.
  • CORRAL, A. (1997). Psicología evolutiva I. Volumen I. Introducción al desarrollo. UNED
  • ESTEBAN, F i DI BARTOLOMEO, L. (2007). Formació de formadors per a la mobilitat segura. Barcelona: Servei Català de Trànsit.
  • FABER, A. i MAZLISH, E. (2005). Cómo hablar para que los adolescentes escuchen y cómo escuchar para que los niños hablen. New York: Rayo 
  • FORNÓS, R (2010). Educar en el lleure. Calonge: AEGLE. https://sites.google.com/site/apuntsrubenfornos/
  • Leif, J i JUIF, P (1975). Textos de psicología y del adolescente. Madrid: Narcea.
  • SILVESTRE, N. I SOLÉ, M.R. (1993). Psicología evolutiva, infancia, preadolescencia. Barcel0ona: CEAC
  • VARIS (2014). Recursos de psicopedagogia per a pares i professionals. http://www.psicopedagogia.com
  • VARIS (1988). Curs de directors d'activitats de lleure educatiu. Escola de l'Ajuntament de Girona. Girona: Ajuntament de Girona