dissabte, 28 febrer de 2015

Pràctiques restauratives per eradicar el bulling



http://youtu.be/I0RZvBUYgnQ



Vivim en una societat malalta ens demanem alguns i algunes? Una societat que conviu amb la fam i en prou feines reacciona al davant de tal injustícia? Una societat competitiva i agressiva on moltes famílies promouen entre els seus i filles la violència i el racisme quan de forma aparentment innocent al voltant d’una taula s’insulta i es menysprea els veïns per la seva condició sexual, per la seva cultura o condició religiosa, per exemple?

Hi ha una altra mirada al món més optimista i més esperançadora i és la possibilitat de transformar aquesta realitat a través de l’educació, el repte de l’evolució humana, crec jo, d’humanitzar-nos els uns als altres.

Hi ha moltes persones que treballen, canvien i transformen el seu entorn per convertir el món en més just.

Aquesta és la mirada que a mi personalment m’agrada tenir de la vida i és per això que crec i que confio en l’educació i procuro cada dia fer-ne reflexió, compartir-la i, sobretot, intentar formar-me constantment en el repte de millorar, canviar estratègies i per tant evolucionar com individu de forma global perquè sé que d’aquesta manera em puc ajudar a mi mateixa, als meus fills i filles, als meus veïns i amics i puc realitzar la meva tasca professional amb més eines, recursos i per tant tinc més seguretat i garanties en què allò que faig està bé per aconseguir els objectius marcats.

De fet, penso, aquesta és la finalitat de l’educació permanent i és important transmetre aquest concepte a totes les persones perquè creixin, canviïn i es transformin constantment al mateix ritme de la seva pròpia vida.

Aquesta idea, aquesta manera de fer, aquesta actitud davant la vida a vegades xoca amb la realitat del propi país, de la seva manera de fer política i de les seves lleis.

Transformar i millorar aquestes lleis i maneres de fer en política és molt més lent, el sistema, tot i que el formem les mateixes persones, no canvia al mateix ritme que les mateixes persones. Però també és cert que l’única manera de fer que els sistema canvií, que els valors socials i econòmics d’un país evolucionin a favor de tota la seva comunitat és crear una sinèrgia de transformació individual perquè aquesta es converteixi en més global. Un peix que es mossega la cua: el sistema és lent, i per tant quan més ràpid evolucionem com individus més ràpida serà la transformació del seu país i dels seus governs.

Per tant, queixar-se d’un sistema però no fer res per a que aquest canviï és com voler que te toqui la loteria sense jugar-hi mai.

Cada vegada hi ha més consciència de la importància del treball en equip i de la creació de xarxa per millorar i solucionar tots els conflictes, siguin quins siguin: la convivència en un barri, en una escala, en un poble, en un país...

La transmissió de coneixements i aquesta xarxa obre una nova finestra a la resolució dels conflictes de la comunitat, ja fa temps que s’està lluitant contra la violència domèstica, familiar i/o de gènere, contra els abusos sexuals a menors, contra el maltractament filio-parental o l’assetjament escolar, també nomenat bulling. 

Tot comença per la informació, ser conscient d’aquesta realitat, que fa que ens convertim en còmplices de qualsevol maltractament si tenint-ne coneixement no actuem ni fem res per frenar-lo. Aquesta consciència social entre familiars, veïns, amics, professionals de la sanitat, l’educació, serveis socials, policia, justícia, administració, mitjans de comunicació... és imprescindible per eradicar qualsevol conflicte.

Fa temps que estem trencant amb el silenci, que ens mirem el conflicte, que treballem per la prevenció i castigant els infractors, però actualment ja estem apostant per actuar de forma resolutiva per tallar aquesta problemàtica d’arrel, és a dir, per rehabilitar la persona causant del conflicte.

Entenent, que aquesta idea transforma els valors socials de la comunitat, que se n’adona que quan hi ha un conflicte d’aquestes característiques, tots i totes en formem part, i que l’hem d’abordar de forma global i no hem de deixar de jutjar la persona només pels seus actes sinó que condemnant aquests actes, a la vegada donem l’oportunitat que aquesta persona continuï convivint amb la societat i tingui l’oportunitat d’esmenar les conseqüències dels seus actes, rehabilitar-se i integrar-se a aquesta comunitat com un membre més.

Aconseguir això ens fa créixer a tots plegats, l’agressor, la víctima i el seu entorn.

Actualment, està a punt de constituir-se l’Associació Catalana de Pràctiques Restauratives que va més enllà d’unes pràctiques que en el seu moment van ser punteres però que actualment els hi cal una empenta innovadora, precisament en la línia que he apuntat abans.

Joan Sala, psicòleg i professor de la FETCH (Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes) de la Universitat de Vic i Ferran Erra, mestre i educador social, en un acte organitzat per la mateixa FETCH i el CIFE (Centre d’Innovació i Formació Educativa), també d’aquesta universitat, van fer la xerrada “Conflictes, bulling i reparació del dany, propostes d'intervenció en l'àmbit de l'educació formal i no formal”, el passat 17 de febrer.

Joan Sala va definir el bulling d’aquesta manera: “El bulling és quan un o més individus abusen de forma continuada a nivell verbal, físic i/o emocional d’altres companys d’aula”.

Sala destaca que allò important d’aquesta definició era adonar-se que “el bulling és un abús continuat i que és aquest fet precisament que el converteixi en un tema tan important ja que no es tracta d’un fet puntual d’agressió i per tant la víctima i abusador conviuen o mal conviuen junts en un espai concret i s’ha de fer allò impossible per solucionar sí o sí aquest conflicte per protegir sobretot a la víctima.”

També es va referir al bulling com “un problema seriós i que educativament s’hi havia d’intervenir, que els professionals de l’educació no podien tancar els ulls a aquest problema”. En aquest sentit va dir “la intervenció s’ha de fer quan en detectem els inicis, precisament per evitar que aquestes accions arribin a ser considerades bulling per la repetició de les mateixes”, i ho va aclarir amb un exemple.: les bromes. “El que tot pot semblar com una senzilla broma, per tant allò que a un li pot fer riure, a l’altre el pot fer plorar”

Va explicar que els educadors hem de ser sensibles al patiment de la persona que rep aquestes bromes, que evidentment no ho són quan el resultat és que algú s’ho passa malament. Això sol ja és un indici del què en diem bulling, perquè aquesta broma segurament serà l’inici d’un seguit de bromes que es convertiran en assetjament. En el bulling no té perquè donar-se agressió física a la víctima, per tant de vegades el problema el tindrem precisament en detectar que existeix, que realment ja hi ha un abús perquè aquest es dóna a nivell verbal i emocional, sovint amb amenaces. Per tant, l’educador i l'educadora han de ser molt més observadors, han d’anar més enllà que allò que es veu a primera vista, han de saber interpretar les actituds i l’expressió corporal dels infants, les mirades, la posició del cap i l’espatlla, les reaccions dels companys de classe...

Ja que tal com va dir Joan Sala, en un assetjament no solament pateix la víctima sinó que també la resta de companys i companyes també ho pateixen en silenci i callen per la por a patir el mateix assetjament.

Sala ens va fer aquesta reflexió, "qui és pot concentrar en un espai on les persones estan patint?"

També ens va parlar de la importància que els centres educatius havien de tenir un protocol d’actuació i d’intervenció estipulat per abordar el conflicte, que ha d’anar més enllà de la prevenció, elaborant un pla integral de reparació del dany. Un cop detectat un cas concret de bulling, qui ha d’actuar?, com hem d’actuar? i com serà la intervenció educativa enfocada a la reparació del dany?.

Més enllà de si es fa o no una denúncia als Mossos d’Esquadra s’ha de continuar treballant a l’aula, per tant hi ha una tasca educativa molt important per dur a terme, enfocada tant a la víctima, com a l’agressor, com a la resta de companys d’aula, així com a les famílies de tots plegats.

Ferran Erra per la seva part va parlar d’aquest procés de pràctiques restauratives consistents en abordar el conflicte amb la finalitat de resoldre’l assumint i reparant el dany. Un procés que va molt més enllà de només castigar l’agressor per unes accions concretes, sinó que pretén aconseguir el canvi d’actitud de l’agressor quan aquest assumeix la seva responsabilitat. 

Erra va dir “Les persones ens sentim millor i estem preparades per canviar d’actitud quan les persones a qui els hi reconeixem l’autoritat treballen amb nosaltres i no contra nosaltres. Hem de jutjar l’acte, mai la persona, si condemnem la persona per allò que ha fet l’estem estigmatitzant, etiquetant, jutjant i per tant no donem l’oportunitat al canvi ja que ja l’hem sentenciada. Aquesta és la gran diferència que marca la justícia ordinària que disposa d’unes lleis que castiguen a persones per les seves accions sense cap mena d’intervenció que faci o doni pas a la reflexió i per tant al canvi d’actitud de l’individu un cop aquest és conscient del mal que ha fet amb les seves accions. Assumir i reparar el dany a través de la intervenció, en aquest cas educativa, és l’objectiu d’aquestes pràctiques restauratives que són una mirada positiva cap al futur”.

Ferran Erra va explicar que s’estava constituint l’Associació Catalana de Pràctiques restauratives i que a Mallorca l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar sense renunciar als beneficis evidents de la mediació, han donat un pas endavant apostant per la difusió de les pràctiques restauratives com a filosofia de convivència complementària a la mediació per diferents raons:

1.- les PR permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades,

2.- les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d'eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals...

3.- les PR estan directament relacionades amb l'educació social i emocional ja que treballen l'empatia, el respecte, l'assertivitat, l'autenticitat, la consideració positiva incondicional, l'acceptació de les pròpies responsabilitats... 

4.- les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l'argumentació o la cooperació,

5.- encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la pròpia pràctica docent i dur a terme petits canvis d'actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.

En aquest enllaç hi trobareu recursos i altres enllaços relacionats amb les pràctiques restauratives: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=151&cont=43227



EVA FORNÓS PUIGVERT


divendres, 27 febrer de 2015

Les entitats petites no hauran de presentar l'impost de societats. El ministre d'Hisenda i Administració Pública espanyol, Cristobal Montoro fa marxa enrere

El ministre d'Hisenda i Administració Pública espanyol, Cristobal Montoro fa marxa enrere. Hisenda exclou de l'obligació de declarar per Societats a les entitats amb ingressos menors a 50.000 euros

Cristóbal Montoro informa al president de la FEMP, Iñigo del Senat, de la mesura, de la qual es podran beneficiar múltiples col·lectius

La mesura tindrà efectes des del 1 de gener del 2015 amb l'objecte d'alleujar del compliment d'obligacions formals d'associacions de menor entitat

Concretament, la disposició que s'aprovarà en breu en Consell de Ministres establirà l'exclusió de l'obligació de presentar declaració en l'Impost sobre Societats a aquelles entitats parcialment exemptes, els ingressos totals del període impositiu no superin els 50.000 euros anuals, sempre que l'import total dels INGRESSOS corresponents a rendes no exemptes no superi 2.000 euros anuals i que totes les seves rendes no exemptes estiguin sotmeses a retenció.

Aquesta modificació entrarà en vigor per als períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2015. L'objectiu és alleujar del compliment d'obligacions formals a les entitats de menor entitat.

La reforma de l'Impost de Societats, que va entrar en vigor al gener i havia establert com a novetat l'obligació de presentar la declaració del Impost sobre Societats a tot tipus d'associacions, sense cap tipus de límits i obligava a les entitats a portar la comptabilitat per partida doble.


El passat 14 de gener, el grup parlamentari català (Convergència i Unió) va presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei que busca recuperar l’exempció de l’impost de societats per a les entitats petites.

Novetats fiscals sobre l’IVA i l’IRPF a partir de l’1 de gener de 2015

Totes les associacions sense excepció estan obligades a partir de 2015 a presentar la declaració de l’impost de societats

dimecres, 11 febrer de 2015

Convocat un nou curs on-line de Reforç Escolar per al proper 17 de febrer


El proper dimarts 17 de febrer de 2015 tindrà lloc una nova edició del curs de Reforç Escolar impartit en modalitat on-line per l’Escola l’Empordà.

Aquest curs s’adreça a monitors i monitores de lleure edu­ca­tiu i altres com ara monitors i monitores de biblioteques escolars, que es vulguin especialitzar en el Reforç Escolar i a totes aquelles per­sones que vulguin des d’a­quest àmbit ajudar els infants en el seu crei­xement, així com també als pares i mares, on segur que amb aquest curs hi poden trobar una petita ajuda en aquesta apassionant tasca d’ajudar a créixer els seus fills i filles. 

Amb aquest curs es pretén donar als alumnes les bases del què entenem per Reforç Escolar o estudi assistit, quina és la funció del monitor i la monitora especialitzats en reforç escolar i quins són els principals recursos per portar a terme amb èxit aquesta tasca, però sobretot la reflexió de que es pot ajudar de debò a créixer com persona i com estudiant els alumnes als quals se’ls hi ha confiat la tasca del seu reforç escolar

Els alumnes que superin amb èxit el curs obtindran el diploma i el carnet de monitor i monitora especialitzats en Reforç Escolar. 

Es tracta d’un títol propi emés per una escola oficial d'educadors i educadores en el lleure. 

El curs consta de 8 mòduls formatius:
  1. El monitor i la monitora especialitzats en reforç escolar 
  2. L’acompanyament dels infants i els adolescents 
  3. Trets de la personalitat, la individualitat 
  4. Trets de la personalitat que podem treballar específicament 
  5. Resolució de conflictes 
  6. Motivació per al treball i l’estudi 
  7. La cultura de l’esforç 
  8. Dificultats i trastorns de l’aprenentatge
Mitjançant els quals es pretén que l’alumne adquireixi aquestes competències:
  • Adquisició del coneixement de les funcions del monitor i la monitora especialitzats en reforç escolar i de les actituds que calen per dur-les a la pràctica.
  • Adquisició de coneixements, aptituds i actituds per fer el seguiment correcte dels alumnes, dissenyar el seu projecte personal i la seva avaluació.
  • Capacitat per treballar diversos aspectes de la personalitat dels alumnes que l’ajudin a ser-ne conscient de la mateixa i a millorar els dèficits i po­ten­ciar-ne les capacitats.
  • Capacitat per resoldre les situacions de conflicte que es puguin produir.
  • Adquisició de coneixements, aptituds i actituds per motivar i treballar amb infants i joves i comunicar-se amb els agents educatius que l’en­vol­ten.
  • Capacitat per treballar les competències que han de tenir els alumnes com estudiants.
  • Capacitat per emmarcar els alumnes en el nivell de competències bàsi­ques que haurien d’haver adquirit i treballar els possibles dèficits de les ma­teixes, i capacitat de sospita de possible trastorn de l’aprenentatge no diag­nosticat per tal de derivar als professionals adequats per a un bon diag­nòstic, i a la vegada adquisició dels coneixements bàsics per servir de suport per al tractament d’aquest possible trastorn.
  • Capacitat per cercar recursos educatius que l’ajudin a la seva tasca de mo­nitor i monitora de reforç escolar
El tutor del curs és Rubèn Fornós Casares, educador social i cap del departament de Psicopedagogia en el lleure, marc teòric, de l’Escola d’educadores i educadors l’Empordà.

Informació i matriculació: www.escolaemporda.cat 

Els alumnes matriculats rebran al seu domicili el llibre “Reforç escolar. Guia dels monitors i de les monitores de lleure educatiu especialitzats en reforç escolar” quins autors són Rubèn Fornós Casares i Lídia Puigvert Vilert, i que s'ha publicat aquest passat mes de desembre. 

dimarts, 3 febrer de 2015

La reforma de la Llei de l'Impost sobre Societats estableix noves obligacions per a totes les entitats no només en l'àmbit fiscal, sinó també pel que fa a la comptabilitat

Reforma fiscal
El passat 27 de novembre de 2014 es va aprovar el que s’ha anomenat la Reforma Fiscal que inclou tres lleis: La Llei 26/2014, de l’IRPF, la Llei 27/2014, de l’Impost sobre Societats i la Llei 28/2014, de l’IVA. La reforma fiscal ha estat publicada al BOE del dia 28 de novembre.

Canvis en les obligacions fiscals de les associacions
Aquesta Reforma implica canvis en les obligacions fiscals que tenen les entitats sense ànim de lucre tals com: 
  1. La necessitats d’utilitzar un programa de comptabilitat o bé un servei de gestoria externa 
  2. L’obligatorietat de pagar l’Impost de Societats en cas de tenir beneficis.
El gran canvi i a la vegada problema és la subjecció de les entitats sense exempció a l’Impost de Societats, que és aquell que grava el benefici de les entitats, és a dir en cas de que l’entitat tingui un romanent al tancar l’exercici, l’Estat en demana en alguns casos el 10% però en la majoria de casos el 25%”. Però no és el cas de la majoria d’entitats que “sobradament gasten més diners dels que realment ingressen, però en cas de que hi hagués un benefici s’hauria de pagar a Hisenda”.

Declaració informativa de les operacions amb tercers
Hi ha canvis també alhora de presentar el Model 347, una declaració informativa de les operacions amb tercers que tinguin un valor anual superior a 3.005,06€. “Aquest número tant estrany és perquè encara va lligar a les 500.000 pessetes”. Una de les grans novetats és que aquest model només es podrà entregar de manera telemàtica i hi estan subjectes totes les subvencions públiques que rebi una entitat independentment del seu import. 

Requeriment que generarà una sanció a totes les entitats amb NIF que no presentin IS
Cada NIF d'entitat donat d'alta generarà un impost de societats, per tant, recomana que totes aquelles entitats que estiguin inactives o que només facin un acte durant l’any, que pensin que de totes maneres generaran un impost de societats i que si aquest no es fa abans del juliol de 2016 els hi arribarà un requeriment que generarà una sanció. 

Les entitats que ja no estiguin actives és important donar-les legalment de baixa
Per tant, totes les associacions de veïns, clubs esportius, clubs de fans, etc. que ja no estiguin actius és important donar-les legalment de baixa perquè pot arribar a generar sancions amb les que no es compta”.

Fins ara
Les associacions que no estaven obligades a presentar declaració per Impost sobre Societats (IS) tenien permès portar el seu control econòmic simplement amb un registre a on figuressin tots els ingressos i despeses de l'entitat.

A partir d'ara
Amb l'entrada en vigor de la reforma fiscal, que obliga totes les entitats no lucratives sense excepció a presentar declaració per aquest impost, quedaran obligades, pels exercicis començats a partir de l'1 de gener de 2015, a portar una comptabilitat oficial, coneguda també com “de doble partida”.

La nova normativa de l'Impost de Societats menciona de forma explícita les entitats no lucratives del règim fiscal de les entitats parcialment exemptes, en el sentit que no només hauran de portar comptabilitat oficial sinó que, a més, hauran de fer-ho de forma que es pugui diferenciar l'activitat: 
  • l'exempta de tributació 
  • la no exempta de tributació
Portar una comptabilitat analítica o de costos
A la pràctica, això vol dir portar una comptabilitat analítica o de costos. L'entitat ha de de fer una classificació respecte a com obté els ingressos, i si aquests són o no exempts.

Tenen la condició de exemptes únicament:
  • Les quotes dels socis, 
  • Les subvencions 
  • Els donatius rebuts.
No són exemptes:
  • Les quotes dels usuaris de les activitats, 
  • Les procedents de l'emissió de factures 
  • Els derivats del capital, com ara els interessos bancaris positius 
  • Els procedents de lloguers de locals propietat de l'entitat.
Despeses
Un cop determinada quina part dels ingressos tributa, per saber quina serà la base impositiva de l'impost, caldrà analitzar també les despeses:
  • Despeses directament relacionades amb els ingressos no exempts, seran despeses deduïbles (llevat d'aquelles expressament excloses de deducció com, per exemple, les multes i sancions).
  • Despeses directament relacionades amb l'activitat exempta, com ara les que serveixin per justificar una subvenció, o les derivades de la gestió directa de les quotes socials. (Aquestes despeses no seran deduïbles).
Despeses comunes a ambdós tipus d'activitat
Per a les despeses comunes a ambdós tipus d'activitat, la nova normativa estableix un criteri més objectiu que el que hi havia anteriorment. Es podran deduir de forma proporcional als ingressos obtinguts no exempts (deduïbles) i exempts (no deduïbles).

Quina serà la base impositiva de l'impost?
Un cop es tinguin quantificats els ingressos no exempts i les despeses deduïbles, l'entitat podrà determinar, a partir de la diferència entre ingressos i despeses, quina serà la seva base impositiva.

El passat 14 de gener, el grup parlamentari català (Convergència i Unió) va presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei que busca recuperar l’exempció de l’impost de societats per a les entitats petites.

Cada cop són més les veus que denuncien la injustícia que suposa per a les entitats més petites veure's obligades a presentar l'Impost de societats, amb totes les dificultats de gestió que això implica.
Proposició de llei per recuperar els supòsits d’exempció

El passat 14 de gener, el grup parlamentari català (Convergència i Unió) va presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei que busca recuperarl’exempció de l’impost de societats per a les entitats petites.

En la seva exposició de motius, la proposició lamenta que totes les entitats -especialment les més petites- veuran com es complica i s’encareix la seva gestió diària a causa de la Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost de Societats que les obliga a presentar l’Impost amb independència del seu volum pressupostari i de si fan activitat econòmica o no.

El grup català recorda que, abans d’aquesta nova normativa, no estaven obligades a presentar l’impost les entitats parcialment exemptes que no feien activitat econòmica i complien els tres requisits següents:
  • Que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals.
  • Que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals.
  • Que les rendes no exemptes estiguessin sotmeses a retenció.
La nova llei de l’Impost de Societats va eliminar aquests supòsits, motiu pel qual ara mateix totes les entitats queden obligades a presentar l’Impost.

La proposició de CiU entén que aquesta obligació és injusta per a les entitats perquè els imposa unes càrregues administratives i econòmiques que no són proporcionals al volum de moltes d’elles ni a la seva activitat.

En aquest sentit, la proposició demana que es recuperin els tres supòsits eliminats i, per tant, l’exempció de l’Impost de Societats per a aquelles entitats que els compleixin.
El Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, contra la Llei de l’Impost de Societats

El passat 19 de gener, el plenari del Consell Municial d'Associacions de Barcelona va aprovar una resolució de rebuig a la Llei 27/2014 sobre l'impost de societats, presentada pel Consell d’Associacions de Barcelona.

La resolució recorda que la Llei 27/2014 sobre l’Impost de Societats, en eliminar els supòsits d’exempció, obliga les entitats no només a presentar l’Impost l’any 2016 sinó a portar des d’ara mateix una comptabilitat de partida doble.

En aquest sentit, denuncia que aquesta llei equipara les entitats amb una societat mercantil i que, a més, no suposa cap avantatge per a la gestió sinó que, ben al contrari, dificultarà la supervivència de les associacions i la promoció de l’interès general.

Per tot plegat, el document fa una crida a entitats i poder públics perquè defensin el manteniment dels supòsits d’exempció que la nova llei ha eliminat.
Els riscos de no recuperar l’exempció

En un article recentment publicat al bloc de Xarxanet, l’economista Irene Borràs també denunciava la injustícia que suposa per a les petites entitats haver de presentar l’impost amb totes les conseqüències que això comporta.
Com, aquestes entitats, han de presentar l’impost de societats i portar una comptabilitat per partida doble!? No m’entra al cap com persones que no han portar mai una comptabilitat ara podran presentar impost sobre societats. Pagant una gestoria amb pressupostos anuals de 3.000 euros?
Irene Borràs, economista i directora de CAUSES that change the world.
Sense negar la necessitat de professionalitzar les entitats, Irene Borràs alerta que l’actual regulació pot portar moltes entitats a viure al marge de la legalitat sense accés a subvencions, a desaparèixer o a constituir-se com a agrupacions de persones sense figura jurídica per poder continuar amb les seves activitats.

Dm, 27/01/2015 - 10:11
Autor: Montse Mateo
Entitat redactora: Suport Associatiu

Novetats fiscals sobre l’IVA i l’IRPF a partir de l’1 de gener de 2015

El passat 28 de novembre es va publicar la Llei sobre l’IRPF, que modifica els tipus de retenció i la Llei de l’IVA que afecta les entitats de lleure, centres educatius i escoles.

IRPF

El passat 1 de gener de 2015 va entrar en vigor la Llei 26/2014 de 27 de novembre, que modifica els tipus de retenció que s’aplica a lloguers, activitats, professionals, cursos i conferencies:

   TIPUS 201420152016
INTERESSOS21%20%19%
ARRENDAMENTS IMMOBLES21%20%19%
ACTIVITATS PROFESSIONALS 21% - 9%19% - 9%18% - 9%
ACT. PROFESSIONALS < 15.000 €/ANY15% 15% 15%
CURSOS, CONFERENCIES, XERRADES21%19%18%
NO RESIDENTS (GENERAL)24,75%24%24%
NO RESIDENTS (COMUNITARIS)24,75%20%19%
              
Una de les novetats més importants és l’aplicació del 15% de retenció a les activitats professionals quan el volum d’ingressos de les activitats de l’exercici anterior és inferior a 15.000 euros, i si els seus ingressos de les activitats professionals representen més del 75% de la suma dels ingressos d’activitats econòmiques i del treball obtingut a l’exercici actual.

IVA

El passat 1 de gener 2015 entrà en vigor la Llei 28/2014 de 27 de novembre de l’IVA que integra l’exempció de l’IVA regulades a l’article 20.1.9é a les activitats de lleure, menjadors, serveis de guarderia fora de l’horari lectiu amb independència que es realitzi amb mitjans propis o aliens.


dilluns, 2 febrer de 2015

Escola i educació en el lleure, un tàndem al què cal canviar les rodes?

L’educació formal i els esplais i caus tenen múltiples aliances, però els canvis en tots dos àmbits plantegen nous reptes a afrontar.

Fa 50 anys que érem als anys 60 i això, en el món del lleure, vol dir que molts esplais i agrupaments escoltes celebren aquesta dècada aniversaris rodons. Sota l’opacitat del tardofranquisme van néixer moltes entitats de lleure queeducaven d’una manera ben diferent de la rigidesa de l’escola: substituint les lliçons per les experiències, apartant la teoria per deixar pas a les activitats divertides, canviant la pissarra per “l’aprendre fent”.

Han passat molts anys i ara les cançons, el contacte amb la natura, les manualitats, les colònies, el teatre, els projectes… ja no són patrimoni exclusiu del lleure, sinó que formen part del dia a dia de la majoria d’escoles. Quin és, doncs, el fet diferencial d’anar al cau o a l’esplai? Com poden interaccionar educació formal i no formal en aquest context?

“(...) Tot i el ritme pausat dels canvis a l’escola, la situació ha agafat a l’esplai, en termes generals, amb el pas canviat: s’han mantingut activitats tot i la duplicitat amb l’escola, i s’ha oblidat l’esperit pioner-aventurer dels inicis”, opina Juanjo Fernández, consultor pedagògic a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, en un complet article a la revista Estris 195.
L’impacte de l’esplai en els nens i nenes

L’educació en el lleure, però, segueix tenint un impacte molt important. L’esplai té “un impacte extraordinàriament positiu en tres dimensions: els infants, les famílies i la comunitat. És un triangle virtuós perquè cada dimensió està connectada i retroalimenta l’altra”. Ho explicava al Diari Ara la directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU), Carme Gómez-Granell, arran d’un estudi que avalua l’impacte del Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet deFundesplai, que enguany fa 35 anys.

Aquest mateix estudi revela que un 92% de les famílies consideren que els seus fills o filles han millorat en autonomia i autoconfiança des que van a l’esplai. Al voltant d’un 80% diuen que ara són més respectuosos, solidaris, cooperatius i tolerants i un 53,3% afirmen que han millorat en el rendiment escolar.

L’impacte del lleure, però, va més enllà. Passar pel cau i per l’esplai inocula el“virus” del compromís cívic i fa que, sovint, després d’haver-hi passat, els joves s’impliquin en altres causes. “Cal fer també esment del grau de vinculació dels i les activistes socials i polítics catalans amb les entitats d’educació no formal al llarg de la seva trajectòria. Aquest ja era un element molt rellevant a l’hora d’explicar la generació de compromís cívic entre els líders socials i polítics de la Catalunya precrisi, i veiem que encara avui continua sent un factor molt determinant”. Així ho explica l’estudi Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social, de la Fundació Jaume Bofill.


Escola i lleure, projectes compartits


Els exemples de col·laboració entre educació formal i no formal són múltiples i diversos: entitats que gestionen l’estona de menjador i les extraescolars d’un centre, escoles que fomenten la creació d’un esplai associatiu al poble, agrupaments escoltes que fan “cau” a les aules perquè no tenen local propi…

Més enllà d’aquestes col·laboracions, hi ha projectes concrets que fan un pas més enllà en l’aliança entre escola i lleure. És el cas del projecte "Escoltisme urbà. Casals d'estiu escoltes" de la Demarcació del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, en marxa des del 2008. L'objectiu dels casals és "promoure la creació de nous espais d’educació no formal en temps de lleure per a entorns on l’escoltisme hi és tan necessari com absent, com a punt de partida per a què els propis infants prenguin la iniciativa d’acció, estima i coneixença del seu barri així com la pròpia autogestió del seu temps lliure i responsabilitats."

El projecte va iniciar-ser a l'Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana (Barcelona), amb qui la col·laboració ha anat molt més enllà. A banda d'organitzar els casals d'estiu, seguint al 100% la metodologia educativa de l'escoltisme i el guiatge (treball per projectes, aprenentatge servei, etc.), la Demarcació també s'ocupa de trobar fons per finançar les beques dels infants que l'Ajuntament no cobreix i organitza la formació i selecció dels monitors que fan el casal. Un dels objectius és aconseguir que els monitors se sentin arrelats a l'escola, i s’aconsegueix una gran implicació per part dels joves que, al llarg de l'any, participen de forma voluntària a altres activitats independents del casal.

A banda, la Demarcació (juntament amb altres entitats) és "padrina" de l'escola, col·laborant en altres iniciatives al llarg del curs. Concretament, organitzen formacions dirigides al claustre de mestres al llarg del curs escolar, munten activitats de lleure a la festa de l'escola, organitzen colònies pels alumnes de sisè i també una acampada al pati.


Reptes de futur


La vinculació entre educació formal i lleure, però, té encara camí per recórrer. Per la seva banda, l’estudi Eduquem més enllà de l’horari lectiu. Qualitat, coresponsabilitat i equitat en els menjadors escolars, les vacances i les activitats extraescolars, de la FAPAC i Fundesplai, assenyala quatre reptes de futur del sector: estendre el lleure a l'etapa de l'educació secundària, fomentar la conciliació d'horaris laborals i escolars, professionalitzar el lleure i convertir-lo en un nou filó d'ocupació, i tenir l’escola pública com a marc prioritari perquè l'oferta de lleure serveixi per garantir la cohesió social i eviti la discriminació.

Des d'un altre punt de vista, el Parlament de Catalunya va aprovar al novembre una moció (descarregar-la aquí) de reconeixement i mesures de l’educació en el lleure, amb un especial èmfasi en l’associacionisme educatiu. La moció reconeix la trajectòria de les entitats d’educació en el lleure, i especialment de l’associacionisme educatiu –caus, esplais i casals de joves de base associativa i voluntària–, i la tasca educativa d’aquestes entitats per al desenvolupament personal i col·lectiu dels infants i joves.

Entre altres punts, la moció instava el Govern a promoure l’accés de les entitats als equipaments públics i les instal·lacions municipals; a garantir la continuïtat dels models de formació dels moviments associatius, homologant-los amb els nous certificats de professionalitat; a mantenir el suport econòmic dels convenis de la Generalitat amb l’associacionisme educatiu, recuperant tan aviat com sigui possible els convenis pluriennals; així com areconèixer i defensar l’associacionisme juvenil en general i dissenyar conjuntament amb aquest estratègies per promoure la cultura participativa i d’intervenció en els afers públics per part dels joves, entre d'altres.

Les entitats i diferents grups parlamentaris s’han emplaçat a seguir treballant per incorporar-hi demandes pendents, com fomentar plans de dinamització de l’associacionisme educatiu en l’àmbit local; identificar els territoris on la participació dels infants en l'associacionisme educatiu és més feble i planificar mesures per promocionar-lo; establir un sistema públic global d’ajuts, bonificacions i exempcions per als infants amb més dificultats econòmiques, gestionat i coordinat per la Generalitat; recuperar elsconvenis interdepartamentals entre la Generalitat de Catalunya i l’associacionisme educatiu; adaptar els mecanismes i dates de les justificacions de subvencions a l’associacionisme educatiu a la realitat associativa; promoure i enfortir els grups i casals de joves, entesos com a projectes associatius, democràtics, autogestionats i liderats per joves; i també augmentar la singularització de l’associacionisme educatiu en el marc de l’educació en el lleure en la política pública de les administracions catalanes.

Aquests i altres reptes són els que ha d’afrontar el lleure per seguir tenint vigència i una funció social clara. Tal i com apunta Fernández, abans l’escola era en blanc i negre, i l’esplai, en color. “Ara que l’escola ja és en color, potser ha arribat el moment que l’esplai sigui... en 3D!”.

Dll, 02/02/2015 - 12:31
Entitat redactora: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Totes les associacions sense excepció estan obligades a partir de 2015 a presentar la declaració de l’impost de societats

Degut a la nova reforma fiscal aprovada recentment, totes les associacions sense excepció estan obligades a partir de 2015 a presentar la declaració de l’impost de societats (vegeu l’article 124.3 de la Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost de Societats). Aquest canvi és important perquè, a diferència del que passava fins ara, afecta qualsevol entitat, encara que no realitzi cap activitat econòmica i amb independència del seu volum.

1. SESSIONS INFORMATIVES DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA
Per tal d’ajudar les entitats a conèixer quins són els canvis principals, com els afecten i què cal fer, el Departament de Benestar Social i Família ha previst una sèrie de 24 sessions informatives arreu del territori català. Les sessions, que tindran lloc durant els mesos de febrer i març, seran impartides per quatre escoles reconegudes i expertes en aquests temes com són la Fundació Pere Tarrés, Suport Associatiu-Fundesplai, el CAE i la Fundació Esplai Girona.

La inscripció és obligatòria i l'aforament és limitat. Si esteu interessats en assistir-hi, ja podeu consultar el calendari de les sessions i inscriure-us de manera gratuïta a través de l’enllaç que hi trobareu. A totes les persones que assisteixin a les xerrades, se’ls donarà un certificat en acabar la sessió. També us facilitem el Programa de les sessions informatives.

En el cas de Barcelona, aquestes sessions se sumen a les ofertes de formació per a les entitats que organitza Torre Jussana, de l’Ajuntament de Barcelona.

2. ALGUNS ACLARIMENTS PREVIS SOBRE AQUESTA REFORMA FISCAL

Què implica haver de presentar l'impost?

La presentació de l'impost de societats comporta que les entitats hauran de portar la comptabilitat en la modalitat de doble partida i de forma que quedin identificats els ingressos i les despeses exemptes i no exemptes. La comptabilitat proporciona a l'entitat els estats comptables necessaris per a poder fer la declaració de l'impost de societats. Cal, doncs, que les entitats disposin d'un programa informàtic adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives.

Enguany com a novetat, estaran obligades a presentar el model 347 d’operacions amb tercerstotes les entitats de caràcter social que durant l’exercici 2014 hagin tingut operacions amb terceres persones superiors a 3.005,06 euros o que hagin cobrat subvencions procedents d'Administracions públiques, sigui quin sigui el seu import. L’Agència Tributaria ja ha posat a disposició dels subjectes passius el programa d’ajuda per a confeccionar el model 347. El termini de presentació va des del pròxim 1 de febrer i fins al 2 de març de 2015.
Implicarà també una despesa econòmica?

No necessàriament. La presentació de l'impost de societats no sempre implica una despesa econòmica directa per a les entitats. Les rendes gravades són els beneficis de l'activitat econòmica, és a dir, ingressos menys despeses. Per tant, en principi, les entitats que no facin activitat econòmica i que no tinguin ingressos de rendes no exemptes -com ara els interessos bancaris- no hauran de pagar res en concepte d'impost de societats. Ara bé, les entitats sí que hauran de dedicar uns recursos econòmics per a poder adaptar la comptabilitat i confeccionar l'impost de societats. És possible que hagin de pagar per la confecció de la comptabilitat, l'adquisició d'un programa comptable adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives i, fins i tot, per la confecció i presentació de l'impost, a causa de la seva complexitat.

La llei afecta les entitats declarades d'utilitat pública?

Dependrà de si l'entitat ha optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002 o no. Les entitats acollides a la Llei 49/2002 no es veuen afectades per la reforma fiscal, perquè ja estaven obligades a presentar l'impost i seguiran tributant al 10% per les rendes no exemptes com fins ara. La resta d'entitats declarades d'utilitat publica sí que es veuran afectades: a partir de 2015 estaran obligades a presentar l'impost de societats.


dilluns, 26 gener de 2015

Les 10 claus per complir amb la llei de transparència

El 31 de desembre es va publicar la llei de transparència catalana, la qual també afecta a les entitats sense afany de lucre. A continuació fem un recull de les qüestions més rellevants que s'han de complir d’acord amb aquesta normativa.

Tal i com ja s'ha tractat àmpliament a Xarxanet, el passat 18 de desembre es va aprovar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern,la qual es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 31 de desembre de 2014.

Aquesta normativa, malgrat estar pensada per a l’Administració pública, també afecta d’altres persones jurídiques, i entre elles, les entitats sense afany de lucre, tant associacions com fundacions.

Concretament afecta a les següents entitats:
-Fundacions del sector públic.

-Persones jurídiques que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats.

-Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 100.000€ anuals.

-Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels seus ingressos anuals procedeixi de subvencions o ajuts públics.

-Entitats adjudicatàries de contractes del sector públic.

El primer que hem de ressaltar és la diferència de requisits entre les entitats que perceben fons públics per a dur a terme la seva activitat i, per altra banda, els requisits que han de complir les entitats que reben més de 100.000€ anuals o més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels ingressos procedeixi de subvencions o ajuts públics.

Les entitats que perceben fons públics per dur a terme les seves activitats,tenen la obligació d’informar a l’Administració de les següents qüestions:

-De les activitats que duu a terme.

-De la gestió que fa de diferents serveis públics.

-De la percepció de fons públics.

-De les retribucions percebudes pels càrrecs directius de l’entitat quan el volum per compte d’administració és superior al 25% del volum general.

En aquest cas, les entitats duen a terme una publicitat passiva, ja que és l'Administració responsable en cada cas, la que ha de fer efectiu el compliment d'aquestes obligacions.

Respecte a les entitats que reben més de 100.000€ o més de 5.000 i que almenys el 40% dels ingressos procedeixen de subvencions o ajuts públics, a continuació fem un recull de les 10 qüestions principals que han de tenir en compte a fi de complir amb la nova normativa:

1) Les entitats tenen la obligació de donar informació institucional, de l'organització i estructura de l’entitat. Per complir amb aquest requisit s’ha d’aportar els documents de l’entitat (estatuts i reglament de règim intern), activitat de l’entitat, organigrama, identificació dels responsables i càrrecs junt amb el seu perfil i trajectòria.

2) Les entitats tenen la obligació de donar informació de rellevància econòmica publicant el seu pressupost, els seus comptes anuals i auditories, així com tots els contractes adjudicats per l’Administració pública al llarg dels últims 5 anys. Al mateix temps, quan les entitats perceben subvencions superiors a 10.000€, han de publicar les retribucions dels òrgans de direcció i administració.

3) Les entitats tenen l'obligació de publicar els convenis de col·laboració vigents amb l’Administració pública.

4) Les entitats tenen l'obligació de publicar totes les subvencions i ajuts públics que han rebut en els últims 5 anys.

5) Per complir amb els requisits exigits establerts per la llei de transparència, s’ha de facilitar la informació requerida a través del lloc web o seus electròniques a disposició de l’entitat.

6) Les entitats han de publicar la informació en format electrònic, de manera senzilla i clara, i en format reutilitzable.

7) Les entitats han de fer tot el possible perquè l’accés a la informació sigui senzill i gratuït.

8) Les entitats han de publicar informació veraç, objectiva, comprensible i ha d’estar actualitzada.

9) L’entitat ha de facilitar la informació de forma ordenada temàticament i cronològicament.

10) La llei preveu que la informació es pugui consultar sota el principi d’accessibilitat universal, qüestió que requereix que l’entitat disposi d’una plana web que compleixi les condicions necessàries d’accessibilitat per a tothom.

divendres, 23 gener de 2015

Irene Borràs: "La transparència ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn explicant com es fan les coses i com s’utilitzen els diners"

En motiu de l'aprovació de la Llei estatal i autonòmica de transparència, Irene Borràs de causes.cat respon alguns dels dubtes més freqüents sobre transparència a les entitats sense ànim de lucre.

Dv, 23/01/2015 - 14:01
Entitat redactora: F Pere Tarrés

Publicat a: http://xarxanet.org/projectes/noticies/agsa
La llei de transparència aprovada el passat 18 de desembre pel Parlament de Catalunya ha aixecat alguns dubtes a les entitats i associacions ja que l'àmbit d'aplicació d’aquesta llei afecta a les organitzacions, associacions i fundacions, els ingressos de les quals provenen de manera significativa de subvencions o ajuts públics, per tant, aquestes entitats hauran de complir els requisits que estableix la normativa respecte a la transparència.

Per aquest motiu entrevistem a Irene Borràs, directora a CAUSES, consultoria en responsabilitat, compromís, marca i impacte. Economista experta en diferents àmbits de gestió d'organitzacions no lucratives: gestió econòmica, comunicació i captació de fons.

Per què ara es parla tant de transparència a les entitats?

El debat s'ha activat a causa de l’aprovació de les corresponents lleis, estatal i autonòmica, sobre la transparència i que ja han entrat en vigor (la llei estatal des del desembre del 2014 i la catalana, properament). Aquestes lleis estan pensades, bàsicament, per a l’administració pública però s’han fet extensives a entitats privades d’interès públic o general, com ara les associacions o fundacions. Per tant, les entitats del tercer sector tenen un nou marc regulador que afecta la seva activitat i han d’estar atentes. Ara bé, la llei no afecta a totes les entitats, ja que també es contemplen algunes exempcions

Quan parlem de transparència en el món de les entitats, a què ens referim exactament? És un aspecte econòmic i fiscal només?

Des del punt de vista de la llei, bàsicament i per a les entitats, fa referència a l’organització de l’entitat i a la rendició de comptes. S’ha d’explicar com s’organitza l’entitat, quines són les seves fonts de finançament públiques, de quina administració provenen i imports, entre d’altra informació, sobretot, econòmica.

Però això només “és complir el tràmit”. La transparència ha d’anar més enllà de penjar els comptes anuals o la memòria econòmica al web de l’entitat. Ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn i explicar com es fan les coses i com s’utilitzen els diners. Les entitats haurien de ser transparents “per principi”, igual que suposem que han de ser ètiques perquè els mouen objectius últims que van més enllà dels diners.

Si volem millorar en transparència, per on podem començar?

Primer, per l’actitud. És necessari voler ser transparents. A partir d’aquí, si volem complir amb el que ens demanen, cal començar a sistematitzar la informació. La majoria de contingut que demana la llei, ja es té: relació de convenis, contractes, concerts, subvencions... tota aquesta informació les entitats ja la tenen perquè estan acostumades a presentar memòries i projectes a l’administració pública, ara bé, cal mostrar-ho també cap enfora i la web pot ser un camí per fer-ho.

No obstant, si som conseqüents, veurem que publicar el que ens demanen a la web no és ser transparent... és només complir el que ens demanen. Ser transparent és una actitud que cal treballar i això es fa comunicant de forma regular amb tots els públics, tenint una bona memòria d’activitats de l’entitat, explicant no només què es fa sinó també l’impacte que s’aconsegueix...

Per a aquelles entitats que tinguin ganes d’aprofundir sobre el tema, la Irene Borràs recomana les publicacions de l’Observatori del Tercer Sector, que fa temps que reflexionen, potencien i treballen aspectes relacionats amb la transparència a les entitats.