dilluns, 26 gener de 2015

Les 10 claus per complir amb la llei de transparència

El 31 de desembre es va publicar la llei de transparència catalana, la qual també afecta a les entitats sense afany de lucre. A continuació fem un recull de les qüestions més rellevants que s'han de complir d’acord amb aquesta normativa.

Tal i com ja s'ha tractat àmpliament a Xarxanet, el passat 18 de desembre es va aprovar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern,la qual es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 31 de desembre de 2014.

Aquesta normativa, malgrat estar pensada per a l’Administració pública, també afecta d’altres persones jurídiques, i entre elles, les entitats sense afany de lucre, tant associacions com fundacions.

Concretament afecta a les següents entitats:
-Fundacions del sector públic.

-Persones jurídiques que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats.

-Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 100.000€ anuals.

-Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels seus ingressos anuals procedeixi de subvencions o ajuts públics.

-Entitats adjudicatàries de contractes del sector públic.

El primer que hem de ressaltar és la diferència de requisits entre les entitats que perceben fons públics per a dur a terme la seva activitat i, per altra banda, els requisits que han de complir les entitats que reben més de 100.000€ anuals o més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels ingressos procedeixi de subvencions o ajuts públics.

Les entitats que perceben fons públics per dur a terme les seves activitats,tenen la obligació d’informar a l’Administració de les següents qüestions:

-De les activitats que duu a terme.

-De la gestió que fa de diferents serveis públics.

-De la percepció de fons públics.

-De les retribucions percebudes pels càrrecs directius de l’entitat quan el volum per compte d’administració és superior al 25% del volum general.

En aquest cas, les entitats duen a terme una publicitat passiva, ja que és l'Administració responsable en cada cas, la que ha de fer efectiu el compliment d'aquestes obligacions.

Respecte a les entitats que reben més de 100.000€ o més de 5.000 i que almenys el 40% dels ingressos procedeixen de subvencions o ajuts públics, a continuació fem un recull de les 10 qüestions principals que han de tenir en compte a fi de complir amb la nova normativa:

1) Les entitats tenen la obligació de donar informació institucional, de l'organització i estructura de l’entitat. Per complir amb aquest requisit s’ha d’aportar els documents de l’entitat (estatuts i reglament de règim intern), activitat de l’entitat, organigrama, identificació dels responsables i càrrecs junt amb el seu perfil i trajectòria.

2) Les entitats tenen la obligació de donar informació de rellevància econòmica publicant el seu pressupost, els seus comptes anuals i auditories, així com tots els contractes adjudicats per l’Administració pública al llarg dels últims 5 anys. Al mateix temps, quan les entitats perceben subvencions superiors a 10.000€, han de publicar les retribucions dels òrgans de direcció i administració.

3) Les entitats tenen l'obligació de publicar els convenis de col·laboració vigents amb l’Administració pública.

4) Les entitats tenen l'obligació de publicar totes les subvencions i ajuts públics que han rebut en els últims 5 anys.

5) Per complir amb els requisits exigits establerts per la llei de transparència, s’ha de facilitar la informació requerida a través del lloc web o seus electròniques a disposició de l’entitat.

6) Les entitats han de publicar la informació en format electrònic, de manera senzilla i clara, i en format reutilitzable.

7) Les entitats han de fer tot el possible perquè l’accés a la informació sigui senzill i gratuït.

8) Les entitats han de publicar informació veraç, objectiva, comprensible i ha d’estar actualitzada.

9) L’entitat ha de facilitar la informació de forma ordenada temàticament i cronològicament.

10) La llei preveu que la informació es pugui consultar sota el principi d’accessibilitat universal, qüestió que requereix que l’entitat disposi d’una plana web que compleixi les condicions necessàries d’accessibilitat per a tothom.

divendres, 23 gener de 2015

Irene Borràs: "La transparència ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn explicant com es fan les coses i com s’utilitzen els diners"

En motiu de l'aprovació de la Llei estatal i autonòmica de transparència, Irene Borràs de causes.cat respon alguns dels dubtes més freqüents sobre transparència a les entitats sense ànim de lucre.

Dv, 23/01/2015 - 14:01
Entitat redactora: F Pere Tarrés

Publicat a: http://xarxanet.org/projectes/noticies/agsa
La llei de transparència aprovada el passat 18 de desembre pel Parlament de Catalunya ha aixecat alguns dubtes a les entitats i associacions ja que l'àmbit d'aplicació d’aquesta llei afecta a les organitzacions, associacions i fundacions, els ingressos de les quals provenen de manera significativa de subvencions o ajuts públics, per tant, aquestes entitats hauran de complir els requisits que estableix la normativa respecte a la transparència.

Per aquest motiu entrevistem a Irene Borràs, directora a CAUSES, consultoria en responsabilitat, compromís, marca i impacte. Economista experta en diferents àmbits de gestió d'organitzacions no lucratives: gestió econòmica, comunicació i captació de fons.

Per què ara es parla tant de transparència a les entitats?

El debat s'ha activat a causa de l’aprovació de les corresponents lleis, estatal i autonòmica, sobre la transparència i que ja han entrat en vigor (la llei estatal des del desembre del 2014 i la catalana, properament). Aquestes lleis estan pensades, bàsicament, per a l’administració pública però s’han fet extensives a entitats privades d’interès públic o general, com ara les associacions o fundacions. Per tant, les entitats del tercer sector tenen un nou marc regulador que afecta la seva activitat i han d’estar atentes. Ara bé, la llei no afecta a totes les entitats, ja que també es contemplen algunes exempcions

Quan parlem de transparència en el món de les entitats, a què ens referim exactament? És un aspecte econòmic i fiscal només?

Des del punt de vista de la llei, bàsicament i per a les entitats, fa referència a l’organització de l’entitat i a la rendició de comptes. S’ha d’explicar com s’organitza l’entitat, quines són les seves fonts de finançament públiques, de quina administració provenen i imports, entre d’altra informació, sobretot, econòmica.

Però això només “és complir el tràmit”. La transparència ha d’anar més enllà de penjar els comptes anuals o la memòria econòmica al web de l’entitat. Ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn i explicar com es fan les coses i com s’utilitzen els diners. Les entitats haurien de ser transparents “per principi”, igual que suposem que han de ser ètiques perquè els mouen objectius últims que van més enllà dels diners.

Si volem millorar en transparència, per on podem començar?

Primer, per l’actitud. És necessari voler ser transparents. A partir d’aquí, si volem complir amb el que ens demanen, cal començar a sistematitzar la informació. La majoria de contingut que demana la llei, ja es té: relació de convenis, contractes, concerts, subvencions... tota aquesta informació les entitats ja la tenen perquè estan acostumades a presentar memòries i projectes a l’administració pública, ara bé, cal mostrar-ho també cap enfora i la web pot ser un camí per fer-ho.

No obstant, si som conseqüents, veurem que publicar el que ens demanen a la web no és ser transparent... és només complir el que ens demanen. Ser transparent és una actitud que cal treballar i això es fa comunicant de forma regular amb tots els públics, tenint una bona memòria d’activitats de l’entitat, explicant no només què es fa sinó també l’impacte que s’aconsegueix...

Per a aquelles entitats que tinguin ganes d’aprofundir sobre el tema, la Irene Borràs recomana les publicacions de l’Observatori del Tercer Sector, que fa temps que reflexionen, potencien i treballen aspectes relacionats amb la transparència a les entitats.

Com afecta la Llei de transparència a les entitats sense ànim de lucre?

A finals del 2014 es va aprovar la Llei de transparència que, vinculada a la nova normativa fiscal, modifica lleugerament el dia a dia de la gestió de les entitats no lucratives.

Des del portal Xarxanet han elaborat un ampli recull dividit en tres capítols sobre el significat i l’aplicació d’aquesta nova llei (Com afecta la llei de transparència estatal a les entitats no lucratives I, II i III). Des del blog en fem un resum destacant els punts més importants:
  • La llei té per objectiu donar accés a la informació pública per saber, per exemple, com es gestionen els fons que es reben. Afecta a l’administració pública i a les entitats de Tercer Sector que tenen la condició de perceptores de fons públics:
  1. Entitats sense ànim de lucre que perceben durant l’any ajudes i/o subvencions superiors a 100.000 euros
  2. Entitats sense ànim de lucre que com a mínim el 40% dels ingressos anuals provenen d’ajudes o subvencions, i sempre que siguin almenys de 5.000 euros.
  • L’organisme que fa complir la llei és el Consell de Transparència i de Bon Govern, adscrit al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Paral·lelament, s’està portant a terme l’elaboració d’una llei de transparència catalana, que actualment està en fase de debat parlamentari.
  • Cada entitat s’ha de fer responsable de publicar a la seva pàgina web o seu electrònica aquesta informació. A nivell general es crearà el Portal de transparència pública per facilitar l’accés als ciutadans, d’acord amb els principis d’accessibilitat, interoperabilitat i reutilització
  • Els ciutadans i ciutadanes poden demanar a l’administració la informació que considerin sobre aquestes entitats, sempre i quan es respectin els límits definits per la llei de protecció de dades personals. Per tant, les entitats tenen l’obligació de respondre davant de l’administració quan els hi requereixin aquesta informació.
  • La informació publicada per part de les entitats ha de ser gratuïta, clara, accessible, estructurada i comprensible. Haurà de constar-hi les funcions que es desenvolupen, la normativa que s’hi vincula i l’estructura organitzativa. També caldrà mostrar dades estadístiques de contractació (objectiu, durada, import, procés, etc.), subvencions/ajudes o altres temes que siguin necessaris per valorar el grau de compliment i de qualitat dels serveis públics que s’ofereixen.
Aquestes setmanes diverses entitats com l’Observatori del Tercer Sector, Torre Jussana o l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya ofereixen formació per aprofundir sobre aquestes qüestions

dilluns, 12 gener de 2015

La publicació de la Llei sobre l’Impost de Societats confirma que totes les entitats, sense excepció, hauran de presentar l’impost i, per tant, portar una comptabilitat de partida doble.

Les coses es compliquen per a les entitats petites. La publicació de la Llei sobre l’Impost de Societats confirma que totes les entitats, sense excepció, hauran de presentar l’impost i, per tant, portar una comptabilitat de partida doble.

Autor: Noe Alvarez
Entitat redactora: Suport Associatiu - Econòmic

A qui afecta la nova llei?

A finals de novembre, es va aprovar la Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost de Societats que afectarà les entitats no lucratives a partir de l’1 de gener de 2015.

La principal novetat és que s’eliminen els supòsits que eximien algunes entitats d’haver de presentar l’impost.

A partir d’ara, qualsevol entitat -encara que no realitzi cap activitat econòmica i amb independència del seu volum- estarà obligada a presentar l’Impost de Societats.

Fins ara les entitats parcialment exemptes, no estaven obligades a presentar l’Impost de Societats si no feien activitat econòmica i complien els següents requisits:
  • Que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals.
  • Que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals.
  • Que les rendes no exemptes obtingudes no estiguessin sotmeses a retenció.
  • Principals conseqüències
La llei afectarà els exercicis iniciats a partir de gener de 2015. Això vol dir que, malgrat que l’impost no s’haurà de presentar fins 2016, les entitats hauran de portar una comptabilitat de partida doble des de 2015 a fi de poder identificar adequadament els ingressos i despeses corresponents a rendes exemptes i no exemptes.

D’altra banda, la reforma fiscal referent a l’Impost de Societats no afecta les entitats acollides a la Llei 49/2002, com fundacions i associacions declarades d’Utilitat Pública. Les entitats amb aquest tipus de règim fiscal estaran obligades com fins ara a presentar l’Impost de Societats i continuaran tributant al 10% per aquelles rendes no exemptes que puguin tenir.

dijous, 11 desembre de 2014

Encara hi ha molts monitors/es que estan ocupant llocs de treball sense una formació suficient per poder exercir amb competència la seva tasca

Un company professor de l'Escola l'Empordà, aquest dia el seu fill de tres anys baixant de l'autobús de transport escolar, quan tornava de l'escola, va caure de caps contra la vorera i va rebre un cop molt fort al cap i va quedar com desorientat i posteriorment va vomitar. Ràpidament els pares el van portar a l'hospital i després de les oportunes exploracions mèdiques i d'unes hores d'observació li van donar a l'alta. Al final sortosament no va ser res greu, el fort cop i l'ensurt que se'n van emportar el nen i els seus pares. Però aquest mateix fet podia haver acabat amb una tragèdia.

Per deformació professional li vaig preguntar al pare "com és que no hi havia un monitor/a a l'autobús?" i ell em va respondre que sí però quan pugen i baixen els nens, el monitor es queda a d'alt.

El 90% dels accidents que es produeixen durant el transport escolar tenen lloc durant la pujada i baixada dels escolars a l'autobús. Per això el monitor/a ha de ser el primer en baixar i tocant de peus al terra al costat de la porta ha de controlar la pujada i la baixada de l'alumnat a les parades establertes, atenent la relació d'alumnes que li serà lliurada i portant obligatòriament una armilla reflectant homologada a tal efecte.

El monitor/a té la obligació d'ajudar a la pujada i la baixada de l'alumnat amb dèficit de mobilitat. Aquesta funció queda ben especificada dins la legislació vigent. Els alumnat amb dèficit de mobilitat són els escolars de curta edat i els escolars PMR (persones de mobilitat reduïda)

Com podem veure encara hi ha molts monitors/es que estan ocupant llocs de treball sense una formació suficient per poder exercir amb competència la seva tasca. Aquest fet justifica perfectament els cursos que fa més de 10 anys estem impartint a l'Escola l'Empordà destinats a tots aquells acompanyats del transport escolar i de menors i com no també justifica aquells consells comarcals com el de l'Alt Empordà per posar un exemple que obliguen a tot el seu monitoratge del transport escolar diari a haver d'acreditat la competència mitjançant la participació a un curs com aquest.


Jordi Iglesias
Educador social col·legiat i tècnic en comunicació i relacions públiques per la UB. Actualment és el director de l'Escola l'Empordà i fa 15 anys que imparteix cursos de transport escolar. Ha col·laborat amb el Servei Català de Trànsit i és coautor la Guia de mobilitat segura en les activitats de lleure educatiu.

dimarts, 9 desembre de 2014

El títol d’animador/a sociocultural equival al de monitor/a?


PREGUNTA:

Fa un temps, us vaig consultar que si una persona amb títol d’animador sociocultural equival al de monitor i em vau enviar un document o on especificava que sí. Ara em passa el mateix amb el Grau Animació d’activitats físiques i esportives en el medi natural, sé que pel que fa a la llei, hi ha certes activitats que el que té aquest títol pot fer i el de monitor no, però necessito saber si hi ha algun tipus de document que equivalgui els dos títols.

A veure si em podeu ajudar!

RESPOSTA:

El Grau Animació d’activitats físiques i esportives en el medi natural no equival a monitor de lleure, si més no, no hi ha res regulat al respecte en el sentit que ens consultes

Només:

El grau superior d'animació sociocultural (Títol antic) equival a Monitor de Lleure segons determina el Decret 137/2003: Article 4, punt 4.5 "La titulació de tècnic o tècnica superior en animació sociocultural és assimilable, a efectes d'aquest Decret, a la de monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil, sempre que en la formació teòrico-pràctica hagin cursat crèdits relacionats amb el lleure infantil i/o juvenil"

Per altra part no hauran de fer el curs de directors/es els alumnes que hagin obtingut els títols de:

Tècnic/a Superior en Animació Sociocultural i Turística que ja s'està impartint en l'actualitat i Tècnic/a Superior en Ensenyament i Animació Sòcioesportiva que encara no s'està impartint. Ja que segons el Departament d’Ensenyament capaciten per a desenvolupar les funcions del director/a d’activitats d’educació en el lleure i de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure.

Tampoc hauran de fer el curs de monitor/a els que hagin obtingut el títol de Tècnic/a en Guia en el Medi Natural i Temps de Lleure que encara tampoc s'està impartint. Ja que també segons el Departament d’Ensenyament capacitarà per a desenvolupar les funcions de monitor/a i monitor d’activitats d’educació en el lleure.

En aquests moments l'únic d'aquests cicles formatius que ja s'esta impartint a Catalunya és el CFGS d'Animació Sociocultural i Turística 

Podeu trobar més informació a l'article de Pilar Nus Rey, assesosora tècnica en la Família Professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat. Departament d’Ensenyament: http://trac.diomira.net/pdf/PilarNus.pdf

dissabte, 29 novembre de 2014

L’Hospital Sant Joan de Déu difon un estudi coordinat pel catedràtic Jose Antonio Marina en el qual s’assegura que la creativitat s’educa i no és un talent innat

La creativitat és una qualitat exclusiva d’alguns privilegiats, que la tenen en néixer, i la resta no la tenen. Sempre s’ha pensat que era així. Una inspiració innata, que tenien alguns sense fer res. “Doncs no, perquè el talent, la creativitat, s’educa”, assegura el filòsof Jose Antonio Marina, catedràtic de filosofia i director de la Universidad de Padres (universidaddepadres.es).

És més, Marina trenca altres tòpics, perquè “sovint s’ha afirmat que els grans descobriments els han fet ments especials, però en realitat eren persones que s’han preparat exhaustivament i s’hi han esforçat de valent”.

De manera que a l’hora de definir què és exactament la creativitat, aquest catedràtic de filosofia diu: “És la capacitat per resoldre bé problemes que apareixen en la vida diària i per als quals no tenim receptes prèvies”. També hi ha una altra creativitat (l’artística o la científica), que és secundària, perquè la més important és l’actitud activa, valenta, de recerca, que implica aprofitar la informació per seleccionar-la i resoldre les dificultats que apareguin quotidianament.

Com es pot fomentar?

Marina indica que la creativitat és un hàbit que família i escola han de fomentar, perquè s’aprèn com la resta d’hàbits de la vida. Per tant, “la creativitat necessita un entrenament per produir uns hàbits, que vol dir formar estructures psicològoques adquirides per repetició”.

El catedràtic -que ha coordinat l’estudi encarregat per l’Hospital Sant Joan de Déu sobre aquesta qüestió, publicat en els Quaderns Faros, el portal de salut i benestar per a les famílies de l’Hospital(http://faros.hsjdbcn.org)- en dóna les claus per a la família i per a l’escola.

Per a la família, dos consells essencials. El primer, afavorir i estimular la curiositat i l’activitat de la canalla. Per aconseguir-ho està bé proporcionar-los situacions d’aprenentatge. El segon, ajudar-los quan la criatura es trobi que pot fracassar. “La por al fracàs limita la creativitat i acaba generant una passivitat resignada”.

Consells a l’escola

Per a l’escola, el filòsof Jose Antonio Marina també fixa dos consells essencials. El primer va destinat directament als docents, que “han d’alliberar-se una mica de la tirania dels programes, perquè obsessionar-se a complir-los vol dir limitar l’espai per desenvolupar les facultats inventives”. El segon consell ja implica els nens, i és que els han de fomentar el desig d’aprendre, dir-los i repetir-los que aprendre és una experiència magnífica que va més enllà del desig d’aprovar.

Segons Marina, les persones creatives, quan generen idees, es mouen entre l’anàlisi i la síntesi. “La part analítica ajuda a la resolució de problemes, mentre que la sintètica és la veritable generació d’idees”.

Font: TC 29/11/2014 www.ara.cat

Com és un professor que fomenta la creativitat?

1 És respectuós, no menysprea.

2 Anima a un aprenentatge actiu, no passiu.

3 Dóna suport a interessos individuals més que a currículums estandarditzats.

4 Planteja preguntes, no afirmacions.

5 Ofereix ambigüitats, no certeses.

6 Finals oberts abans que clausures.

7 Són més sorprenents que previsibles.

8 Ofereixen diversos patrons, no un model estandarditzat.

9 Traslladen la classe a entorns variats.

10 Reconeixen les intel·ligències múltiples.

11 Inclouen representacions visuals i també auditives.

12 També fan servir activitats de caràcter tàctil i basades en l’experiència.

13 Estimulen més l’aprenentatge social que el privat.

I com són els pares?

1 Estableixen una zona de creativitat.

2 Animen els fills a inventar les seves pròpies històries.

3 Coneixen els seus talents i els reforcen.

4 Augmenten la motivació.

5 Els exposen a la música i al dibuix des de molt petits.

6 Els ensenyen que la prova i l’error són la pauta.

7 Abaixen el volum dels tons negatius i n’amplifiquen els positius.

8 Veuen les coses des d’altres punts de vista.

9 Els fan contemplar quadres i escoltar música.

10 Canvien el seu diàleg interior: no diuen “no sé dibuixar”, diuen “ho intentaré”.

Font: TC 29/11/2014 www.ara.cat

diumenge, 23 novembre de 2014

Aquestes properes vacances de Nadal són una molt bona oportunitat de formar-te.


Tot un seguit de cursos intensius organitzats per l'escola d'educadors i educadores l'Empordà fan possible que en pocs dies i d'una manera intensiva puguis obtenir un títol que t'ajudi a trobar o millorar la teva feina.

A banda d’aquests cursos, l’Escola l’Empordà també ofereix cursos d’iniciació en el lleure, popularment coneguts com “premonitors” adreçats a joves de 14 a 17 anys que es volen iniciar en aquesta professió: Més informació a www.premonitors,cat

S'han organitzat 3 cursos de monitor/a a les comarques gironines:

PALAMÓS
GIRONA
FIGUERES

Curs:
Curs oficial de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil de la Generalitat de Catalunya

Adreçat a: 
Persones, majors de 18 anys, interessades en el món del lleure. Per iniciar el curs cal tenir els 18 anys complerts.

Escola oficial
Escola l'Empordà, escola d’educadors i educadores en el lleure, reconeguda amb el núm. 32 per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Resolució 5/11/98). Inscrita al Cens general de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 1858. Més informació a www.escolaemporda.cat

Informació del curs:

Aquest és un curs oficial reglat per l'ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Un cop superat tot el procés formatiu dóna dret a obtenir el diploma i el Carnet de monitor i monitora d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil expedit per la Generalitat de Catalunya [1]

Etapes del curs:

El nou curs de monitors/es a l'Escola l'Empordà passa a tenir tres etapes formatives:

1) ETAPA LECTIVA PRESENCIAL (100 hores presencials a l'aula)

És l’etapa que l’alumne/a assisteix a les classes lectives i es porta a terme de manera presencial a l’aula i té una durada de 100 hores lectives dividides en tres mòduls formatius. Per superar aquests etapa del curs cal haver aprovat els tres mòduls formatius i haver assistit, a com a mínim, al 85% del total d’hores de cada mòdul formatiu. El termini màxim per a finalitzar aquest procés formatiu és 3 anys a comptar a partir del primer dia en que l’alumne/a inicia el curs.

L’assistència obligatòria en aquesta etapa lectiva presencial és del 85%

2) ETAPA LECTIVA NO PRESENCIAL (50 hores no presencials de treball des de casa)

És l’etapa que l’alumne/a treballa des de casa, sense haver d’assistir a classe. Per superar aquesta etapa del curs l’alumne/a ha de fer un treball monogràfic, preparar 10 unitats didàctiques no presencials que s'avaluaran amb una prova escrita presencial i elaborar durant o després de fer les pràctiques, una memòria de les pràctiques que inclogui les fases de preparació,realització i avaluació.

3) ETAPA DE PRÀCTIQUES (160 hores de pràctiques de monitor/a d'activitats de lleure)

És l’etapa que l’alumne/a ha de fer 160 hores de pràctiques continuades o intensives, durant les quals l’alumne/a ha de desenvolupar totes les funcions pròpies d’un monitor/a. Han d’ajudar a l’alumne/a en pràctiques a créixer humana i tècnicament, exercitant de forma tutelada els aprenentatges teòrics rebuts durant les etapes lectives del curs.


Important: deixa de cridar

Sempre dic als alumnes dels cursos de monitor/a que no hem de cridar a la mainada de les nostres activitats de lleure, sinó acabaran trobant com a normal el to dels nostres crits. Fins hi tot els hi dic, si no estan acostumats a sentir-nos cridar, un crit en un moment determinat pot frenar a algú que no està veien un perill imminent. Amb aquest article coneixereu la història d'una mare que va canviar la seva vida i la seva manera de relacionar-se amb la família quan va deixar de cridar. Segur que us farà reflexionar, a mi m'ho ha fet.

Jordi Iglesias


Com a mare, li dono un gran valor a cada nota que rebo de les meves filles, ja siguin gargots indesxifrables o cartes amb cal·ligrafia perfecta. Però el Dia de la Mare vaig rebre de la meva filla de 9 anys un poema que va significar molt per a mi. De fet, la primera línia em va fer contenir l'alè mentre càlides llàgrimes lliscaven per la meva cara.

"L'important de la meva mare és ... que sempre hi és per a mi, fins i tot quan em fico en problemes."

  • Veuràs, això no va ser sempre així.

    Al mig de la meva vida extremadament distreta, vaig començar una nova pràctica que era molt diferent al meu comportament usual. Em vaig convertir en una cridanera . No ho feia sempre, però eren moments que vivia molt intensament, com quan s'infla massa un globus i aquest explota, causant sobresalt i temor.

    Però què em feia perdre la calma davant les meves filles de 3 i 6 anys? Era que ella insistia en buscar tres collarets més i les seves ulleres favorits quan ja estàvem arribant tard? Era que volia servir-sola els seus cereals i tirava la caixa sencera a la taula de la cuina?

    Va ser que ella va ensopegar i va trencar un àngel de vidre que era molt especial per a mi, tot i haver-li dit que no ho toqués? Va ser que va lluitar com un boxejador per no adormir just en el moment en què jo més necessitava pau i tranquil·litat? Serà perquè les dues van barallar per coses insignificants com per exemple, qui era la primera a sortir del cotxe o la que tenia més salsa de xocolata en el seu gelat?

    Si, eren aquest tipus de coses típiques que els succeeixen als nens que em irritaven fins al punt de fer-me perdre el control.

    No és fàcil reconèixer això. Així com tampoc és fàcil reviure aquesta etapa de la meva vida, perquè, sent honestos, em odiava a mi mateixa quan em succeïen aquestes coses. En què m'havia convertit que havia de cridar a les dues precioses personetes que més estimava a la vida?

    Deixeu-me explicar com era la meva vida en aquells moments:

    Les meves duistraccions:

    L'ús excessiu del telèfon, la sobrecàrrega de compromís, els meus extenses llistes de tasques, i la recerca de la perfecció m'estaven consumint. I cridar als que estimava va ser el resultat directe de la pèrdua de control que estava experimentant en la meva vida.

    Inevitablement, em vaig ensorrar. I ho vaig fer precisament en la intimitat de la meva llar, a la companyia d'aquells que eren el més important en la meva vida.

    Fins que un trist dia ...

    La meva filla gran s'havia pujat en un tamboret i estava buscant alguna cosa al rebost quan accidentalment va tirar un paquet sencer d'arròs a terra. Una pluja de diminuts grans es va escampar per a tot arreu. En veure això, els ulls de la petita es van omplir de llàgrimes. I va ser aquí quan vaig poder veure la por en els seus ulls al preparar-se pel reny violent de la seva mare.

    "Em té por", vaig pensar amb la més dolorosa comprensió que et puguis imaginar."A la meva filla de sis anys l'espanta la meva reacció davant d'un innocent error."

    Amb una profunda pena, em vaig adonar que no volia viure així la resta de la meva vida i que no era la mare que volia per les meves filles.

    A les poques setmanes d'aquest episodi vaig tocar fons. Va ser un moment de dolorosa presa de consciència que em va impulsar a un viatge d'alliberament per desprendre de les distraccions i comprendre el que realment importava a la vida.Van ser dos anys i mig d'anar reduint lentament els excessos i les distraccions electròniques ... dos anys i mig alliberant-me dels estàndards de perfecció inabastables i d'aquesta veu interna, guiada per les pressions socials, que em deia "fes-ho tot".

    Quan vaig anar abandonant les meves distraccions internes i externes, la ira i l'estrès que tenia reprimits dins meu lentament es van anar dissipant. Més alliverada, vaig ser capaç de reaccionar davant els errors i males accions de les meves filles d'una manera més tranquil·la, compassiva, i raonable.

    Per exemple, vaig començar a dir coses com: "És només xarop de xocolata. No passa res, pots netejar i la taula de la cuina estarà com nova " (En lloc de llançar una mirada furiosa i posar els ulls en blanc)

    Em vaig oferir a sostenir l'escombra mentre ella escombrava un mar de cereals que cobria el pis. (En lloc de quedar-me de peu al costat d'ella amb una mirada de desaprovació i absoluta molèstia.)

    La vaig ajudar a pensar on podrien estar les seves ulleres. (En lloc de queixar-me per la seva irresponsabilitat).

    I en els moments en què l'esgotament i la ràbia estaven a punt de guanyar-me, entrava al bany, tancava la porta i em prenia un moment per respirar profundament i recordar-me a mi mateixa que són nens, i els nens cometen errors. Així com jo també els cometia.

    Amb el temps, va desaparèixer la por que un cop va brillar als ulls de les meves filles quan es posaven en problemes. I gràcies a Déu, em vaig convertir en un refugi al qual acudir en temps difícils, en comptes de ser un enemic de qui fugir i amagar-se.

    No sé si hagués escrit sobre aquesta profunda transformació si no fos per l'incident ocorregut el passat dilluns. En aquest moment vaig assaborir quan aclaparadora pot ser la vida i com les ganes de cridar poden apoderar-se ràpidament de mi. Estava acabant els últims capítols del llibre que actualment estic escrivint i el meu ordinador es va penjar.

    De sobte els últims tres capítols que havia estat corregint van desaparèixer davant dels meus ulls. Vaig passar alguns minuts intentant de tornar a l'última versió del manuscrit. Quan això va fallar, vaig intentar buscar si tenia guardada una còpia de seguretat a l'ordinador. En adonar-me que no podia recuperar la feina, em van donar ganes de plorar, i encara pitjor ... vaig voler rugir com un lleó.

    Però no vaig poder perquè ja era l'hora de recollir els nens de l'escola i portar-los a natació. Amb gran moderació, vaig tancar el meu portàtil molt tranquil·la i em vaig recordar a mi mateixa que podria haver tingut un problema molt pitjor que tornar a escriure aquests capítols. Llavors em vaig dir: no hi ha absolutament res que pugui fer sobre aquest problema en aquest moment.

    Quan els meus nens van entrar al cotxe, immediatament es van adonar que alguna cosa anava malament. "Et passa alguna cosa, mama?" Em van preguntar automàticament, després d'haver d'adonar-se'n del meu pàl·lid rostre.

    Vaig sentir ganes de cridar: "Vaig perdre tres dies de treball en el meu llibre!"

    Vaig tenir ganes de donar un cop de puny al volant perquè l'últim lloc on desitjava estar era asseguda en el cotxe. Volia anar a casa i arreglar el meu llibre, no portar a les nenes a natació, escórrer els seus vestits de bany mullats, pentinar els seus cabells enredats, fer el sopar, rentar els plats i posar-les a dormir.

    Però en lloc d'això, vaig dir amb calma: "Em sento malament parlant en aquest moment. Vaig perdre part del llibre que estic escrivint. I no vull parlar perquè em sento molt frustrada ".

    "Ho sentim molt", va dir la més gran. I llavors, com si sabessin que jo necessitava solitud, es van quedar tranquil·les tot el temps que van estar a la piscina. Durant la resta del dia vaig estar més calmada que mai, no els vaig cridar i vaig fer el meu major esforç per no pensar en l'assumpte del llibre.

    Al final del dia, després de ficar al llit a la meva filla petita em vaig asseure a la vora del llit de gran per conversar una estona amb ella.

    "Penses que podràs recuperar els teus capítols? Em va preguntar.

    I aquí va ser quan vaig començar a plorar, no tant pels capítols perduts, ja que sabia que els podria reescriure. Sinó que la meva angoixa tenia més a veure amb l'esgotador i frustrant que pot ser escriure i editar un llibre. Havia estat tan a prop del final. Sentir que m'havia arrabassat aquesta possibilitat va ser increïblement decebedor.

    Per la meva sorpresa, la meva filla es va acostar i em va acariciar els cabells suaument mentre em deia unes paraules molt tranquil·litzadors: "Els ordinadors poden ser molt frustrants", "Jo podria fer una ullada per veure si podem recuperar els capítols." I finalment: " La mare, tu pots fer això. Ets la millor escriptora que conec "," T'ajudaré en tot que pugui ".

    En els meus moments difícils, allí va estar ella donant-me anims, molt pacient i compassiva, sense aprofitar-se mai del meu moment de debilitat.

    La meva filla no hauria après mai a ser empàtica si jo hagués seguit sent una cridanera. Els crits apaguen la comunicació, trenquen els vincles, fan que les persones se separin en lloc d'apropar-se.

    "L'important és ... que la meva mare sempre hi és per a mi, fins i tot quan em fico en problemes."

    L'important és ... que no és tard per deixar de cridar.

    L'important és ... que els nens perdonen, especialment si veuen que la persona que estimen està tractant de canviar.

    L'important és ... que la vida és molt curta per enfadar-nos per petiteses com els cereals vessat o les sabates fora de lloc.

    L'important és ... que no importa el que va passar ahir, avui és un nou dia. Avui podem triar respondre pacíficament amb els nostres fills . Quan ho fem, li estarem ensenyant als nostres fills que la pau construeix ponts, ponts que ens portaran lluny dels problemes.

  • Rachel Macy Stafford

    Traduït i adaptat a l'espanyol per Maia Fernandez de l'article original en anglès (traduït al català amb Google Traslate) "The Important thing about Yelling "de Rachel Macy Stafford publicat al seu bloc"mans lliures mama" .

dilluns, 17 novembre de 2014

Guia per a entitats esportives de Catalunya per adaptar-se a l’informe del Govern de l’Estat sobre la relació jurídica que tenen amb el seu personal

Davant la necessitat que tenen les entitats esportives d’adaptar-se a l’informe del Govern de l’Estat sobre la relació jurídica que tenen amb el seu personal, s’ha elaborat una guia per a entitats esportives de Catalunya , la qual, està a disposició de tots els clubs i entitats a fi de facilitar la seva adequació a les noves circumstàncies.

La guia recull, entre d’altres qüestions:
  • Les característiques principals de les entitats esportives
  • Com constituir un club o entitat esportiva
  • Com dur a terme la inscripció d’una entitat
  • El funcionament intern de les entitats esportiva
  • El règim econòmic aplicable
  • La gestió de recursos humans
  • Com modificar o dissoldre una entitat