“L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I L’EDUCACIÓ DELS I LES JOVES”
Si a la segona meitat del Segle XX es va produir, la Revolució Sexual, ara i, al Segle XXI li toca el protagonisme a la Revolució Emocional, perquè hem avançat i molt en l’educació formal, en l’educació no formal, en el món del lleure i de l’esport, però encara ens manca el “despertar emocional” de la nostra societat actual. Tenim molts coneixements interdisciplinaris però ens manca el “sentir”, veien moltes coses, tenim connexions a multitud de xarxes i canals d’informació.., però sentim poc . L’escola tradicionalment ha prioritzat els aprenentatges cognitius, científics i tècnics, el “saber”, deixant de banda el coneixement de les persones: els seus sentiments i les seves emocions. Hem avançat en el coneixement i en l’accés a les xarxes de la informació, mentre continuen en el subdesenvolupament afectiu i emocional Les xifres de fracàs escolar i d’abandonament prematur de l’escola per part de milers i milers de joves, per manca de motivació, d’interès, i amb baixa autoestima, ...