EMPORDÀ LLEURE

Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava de crear un debat sobre el tema de la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin. Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho. I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga. És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una tolerància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerànc...

Estic fantàsticament contenta de la meva decisió d'haver iniciat la meva etapa formal com a educadora en el lleure. Us explico, i és una manifestació en forma d'escrit per publicar al vostre blog perquè en certa manera heu estat part del meu procés de formació com a monitora i, per tant, formeu part del meu present ara mateix. Des del meu petit espai de luxuriosa felicitat (ja ja ja ja) us vull felicitar i reconèixer la tasca que esteu duent a terme en el món del lleure. Resulta que me mare (em deixeu que ho escrigui així) ha estat un pilar clau a la meva vida i que, com a tota filla i persona humana, a mi em feia força ràbia o mandra o el que fos (no era el moment) "acabar com ella". Tipical adolescents rebels. Com si ella hagués acabat molt malament!!! La veritat és que la tinc com a una gran humanista. Té coses molt bones i té grans defectes, com totes les persones que crec conèixer. Com la raça humana en global. Però no li puc ni li vull ja negar la gran infl...

Avui us vull explicar algunes coses que ens interessarien a totes i a tots. I dic que ens interessarien. Sabeu per què? Perquè encara no són del tot reals en el món on vivim. Tot i que amb ganes i educació, sobretot amb ganes i sobretot amb educació, es podrien aconseguir. Us parlaré d'un cas ben proper a la meva experiència, des del qual em posiciono sempre cap a l’anar a més. No ens podem pas quedar encara allà on estem com a societat. Seria un delicte tenir mitjans i no fer res. Resulta que a la meva família tinc un nebot que ara mateix té 13 anys. Està entrant de ple a l'adolescència. A part, personalment i a nivell familiar no és que li hagin "deixat" el camí molt fàcil. Però això no és el més influent en el que us vull dir. Sinó que, a part de les valoracions emotives a nivell personal que ell pugui tenir més o menys ben o mal "arreglades", que de tares totes i tots en n'hem d'anar "reconduint", resulta ser que se li ha diagnosticat...

Sovint ens trobem, en el moment de veure i avaluar si els nostres participants han adquirit i practiquen un hàbit que ens havíem posat com a objectiu d'inculcar-los, amb conductes que ens fan pal·lès que aquell hàbit no ha estat adquirit per a tots com a tal. Em centraré en alguns casos concrets per a exemplificar allò de què parlo: És l'hora de recollir. Ja podem anar dient als nens i nenes que hem de recollir, que les joguines i el material han de cuidar-se i guardar-se bé per a poder-les fer servir altres vegades, que les hem de cuidar per a poder-hi jugar sempre i que no se'ns trenquin, que hi ha nens i nenes que no en poden tenir de joguines... etc., etc., etc. El discurs moralista o raonant el perquè hem de fer les coses està molt bé, però alhora no hem d'oblidar que els nostres oients potser no estan en edat ni condicions de valorar unes senzilles paraules. O que, vull dir, tenim altres opcions a més a més del discurs per implicar i motivar. Potser més ràpide...

Fa anys que evolucionem socialment d'una manera més ràpida a la que es tenia per costum. La frase típica de la nostra generació és la de "hi ha una crisi de valors". Doncs bé, m'agradaria deixar-vos escrites algunes de les meves opinions sobre el tema dels valors i la societat actual. Primera: La societat, sí, aquesta cosa tant etèria per a alguns a la qual posem la responsabilitat de totes aquelles coses que no ens agraden, som nosaltres mateixos. Per començar a fer el món d'alguna manera a la qual nosaltres estiguem més en acord cal tenir ben clar que cada ú de nosaltres fem aquesta societat. Segona: Crisi de valors actualment? Em semblaria tan il·lògic com incomprensible afirmar que actualment hem perdut els valors. Quins valors hem perdut? Estic convençuda d'alguna cosa a la inversa d'aquesta frase: ara els valors fonamentals conviuen amb tota una altra quantitat tal de valors que es fa difícil a vegades saber com volem posicionar-nos. Tercera: Em...