Crec que vaig embolicar la troca
Ara feia dies que no anava a la barberia, i acostumat com estava a portar el cabell ben curt em sentia incòmode perquè ja havia traspassat els meus propis límits. La veritat, però, és que no trobava mai un moment per anar-hi, fins que m’hi vaig decidir. Jo, ja fa anys que vaig a Can Ramon, el successor del barber Casanovas, i la veritat és que en Ramon m’ha vist créixer. Al començament jo era un nen que en plena pubertat es va sentir molest perquè en Blas, el barber del moll, no em va voler tallar els cabells com li vaig dir, i va acabar tallant-los molt curts, com ell pensava que havia de ser. El resultat és que va perdre un client que va anar a petar a la Barberia Casanovas. Des d’aleshores, i per no quedar fotut, quan el barber em demanava com m’havia de tallar els cabells jo sempre responia: “més aviat curts, vostè mateix”. Suposo que això m’ho feia fer el meu instint de supervivència. I així van passar els anys, fins que un dia, i no en fa gaires, ho vaig reflexionar i en vai...