Encara ara em collonen!
Ja fa quatre setmanes que estic donant classes a Puigcerdà d’un Curs de Directors de Lleure. Les dues primeres setmanes hi vaig anar amb el cotxe d’en Jordi, el meu company, i vaig estar molt atent als indicadors ja que, per qüestions del calendari, em tocaria anar-hi sol un cop per setmana. La primera vegada que vaig anar sol, vaig sortir amb molt de temps pel que pogués ser. Quin viatge, Mare de Déu! Em vaig aturar a l’àrea de serveis del Gurb a fer un cafè, passat Vic, i quan vaig tornar al cotxe no el vaig poder engegar. Sort dels Mossos i d’un cable de bateria que duien. Però això no va ser res, quan havia de deixar l’eix per anar pel túnel del Cadí no vaig veure els senyals i quan m’en vaig adonar estava quasi a tocar a Cervera. I no els vaig veure perquè em vaig adonar que no recordava res des de l’incident del Gurb, com si la meva vida s’hagués fos per quasi una hora. A la primera oportunitat vaig girar i me’n vaig tornar cap a Manresa i a la seva alçada vaig gira...