El conflicte com oportunitat educativa

Els conflictes són moments de crisi i alhora d’oportunitats.

De crisi perquè evidentment a ningú li agrada tenir conflictes i ens treuen de la pau que vivíem abans de patir el conflicte.

D’oportunitat perquè la bona gestió de qualsevol conflicte farà transformar una realitat i alhora ens servirà d’oportunitat de creixement.

Una educadora no pot tenir por al conflicte, aquests no són ni positius ni negatius, simplement són. Per tant l’educadora ha d’acceptar el conflicte com un fet quotidià i ha de veure-ho com una oportunitat de transformació.

L’educació per a la pau és un dels objectius principals de l’educació en el lleure, educar per una humanitat que aprengui a gestionar els conflictes d’una manera pacífica, seria l’objectiu principal d’aquesta educació.
Per tant l’educadora del temps de lleure ha de ser una persona competent en aquest sentit, una persona que sap gestionar el conflicte d’una manera pacífica. Una persona amb recursos per poder fer de mediadora, si la situació així ho requereix.

El conflicte en sí moltes vegades no és un conflicte "autèntic", simplement és una situació d’objectius incompatibles: “jo vull que facis una cosa i tu no la vols fer”, “jo vull jugar amb la pilota sol i tu també vols la pilota per a tu”...

El fet de com gestionem aquest conflicte serà el resultat d’un nou conflicte: “jo vull que facis una cosa i tu no la vols fer i et crido perquè em facis cas”, jo vull jugar amb la pilota sol i tu també vols la pilota per a tu, com que no me la dones te la trec de les mans”.

El problema el tenim per tant, en com gestionem aquest conflicte, moltes vegades utilitzant la violència.

Abans de continuar definim què és violència, és un terme que ens serveix per descriure una actitud humana agressiva, contrària al que pretén l’educació per la pau, arribar a l’actitud assertiva.

L’agressivitat comporta sofriment i dolor i aquesta pot ser verbal, física, psicològica i emocional i/o sexual.

La violència és un dels enemics de la convivència, de la pau i la justícia i malauradament un dels problemes més greus de la pròpia humanitat al llarg de la història: injustícies, fam, guerres, abusos sexuals, violència familiar, assetjament escolar, etc.

Acabar amb aquesta actitud violenta de l’ésser humà seria per tant un dels objectius de l’educació per la pau i tot comença per l’educació que anem rebent des de casa, a l’escola, en el temps de lleure, de les persones que ens envolten, els mitjans de comunicació, etc.

Evidentment, la família és el nucli principal de l’infant i de l’adolescent. Moltes vegades però, els educadors i educadores de l’infant i jove també són agents educatius molt importants per a la seva educació i per tant hi juguen un paper molt important a la vida d’aquesta persona.

Un dels objectius principals de l’educació per la pau és per tant ajudar a la persona (infant o jove) a gestionar d’una manera assertiva els conflictes.

L’altra cara de la moneda de la violència (agressivitat) és la passivitat i aquesta a la llarga i no tant llarga també causa dolor i sofriment. La passivitat és una mala gestió del conflicte, és l’evasió directament d’aquest. Per tant, davant d’un conflicte i la seva evasió (actitud passiva) perdem l'oportunitat de creixement i el conflicte es va engrandint.

Hi ha molts nens i nenes, joves que no han après a gestionar els conflictes d’una manera pacífica i no són agressius però són víctimes constants dels possibles agressors i de la seva pròpia passivitat. Aquesta actitud pot arribar a ser tant destructiva com la violència, en aquest cas autodestructiva.

“Em demanes una cosa i jo per no discutir-me, dic que sí i la faig tot i que potser pensi que allò que em fas fer és injust”.

“Cedeixo de seguida a donar-te la pilota perquè no vull crear un conflicte, tot i que no sigui just per a mi”.

La passivitat i l’agressivitat són per tant el motor de les injustícies i de la manca de la pau.

I ara sí parlem de l’assertivitat del seu concepte i de com s’educa.

L’assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de forma respectuosa, clara i sincera les pròpies emocions i/o sentiments, idees, opinions, creences, defensant així els nostres drets, però alhora també entent i respectant les emocions o sentiments, idees, opinions, creences dels altres, ja que els altres també tenen drets.

Aquesta habilitat social que ens ajuda a, en definitiva, a conviure en societat és una habilitat que anem adquirint al llarg de la vida, però que a la infància com en tantes d’altres coses és un moment clau per a la seva educació.

És per això que en els espais de l’educació del lleure haurem de tenir en compte aquesta habilitat per poder transmetre aquesta manera de veure la vida, perquè en definitiva és una actitud davant de la vida que ens acosta a la pau.

Per tant un educador o educadora haurà de reflexionar de la seva pròpia assertivitat, ja que l’assertivitat s’educa precisament amb l’exemple i essent un model per l’infant i/o jove. A banda també haurà d’aprendre a gestionar els conflictes que s’anirà trobant i que haurà de mediar entre els infants i/o joves. I aprendre recursos i dinàmiques que l’ajudin en aquesta direcció.

L’educació en el lleure, com en les activitats extraescolars són un bon espai per educar en aquest sentit, ja que un dels objectius de l’educació del lleure és precisament ajudar a fer créixer persones sanes i felices i per tant, l’educació emocional i la gestió dels conflictes hi tenen un paper molt important.

Parlar de conflictes i la seva transformació és parlar precisament de l’educació emocional, una educació que des del lleure ja fa temps s’està portant a terme i que des de fa uns anys ha tingut entrada a l’escola.

Tal i com diu el títol el títol d'aquest escrit, els conflictes són una oportunitat, una oportunitat de creixement personal i de trasformació social si sabem gestionar-los i aprenem a veure al món amb la mirada de l'assertivitat.

EVA FORNÓS PUIGVERT