Un privilegi: el testimoni d'en Mon

Aquest passat dimecres 13 de maig ha tingut lloc a la seu del CEESC gironí la càpsula que amb el títol Educació a la carta. El testimoni de Salomó Marquès ens ha ofert aquest personatge gironí vinculat al món de l’educació.

Els participants a aquesta càpsula, en acabar, ens vam manifestar uns privilegiats per haver compartit dues hores amb en Mon Marquès, qui de forma col·loquial ens va fer una càpsula magistral, gaudint de la proximitat del personatge i agraint que ens fes partícips d’una visió crítica i global del món de l’educació tot fent una passejada pels fets més significatius de la seva vida personal i professional, en aquest mon.

D’això es tractava, i com ja intuíem: “En Món Marquès en l’àmbit educatiu ha mantingut una dualitat a la seva vida entre l'educació formal i l'educació no formal i en aquesta càpsula-conferència ho veurem sense cap mena de dubte reflectit, tot i que més enllà de com ho vulguem classificar, sobretot ens parlarà d'educació”, així va ser.

En Món va voler deixar molt clar que ell volia parlar-nos d’educació i no pas d’instrucció i com exemple va posar la instrucció que li donaven a l’escola i l’educació que va rebre dels escoltes. Aquest fet el va marcar tota la seva vida, “allà als escoltes, -ens ha dit- vaig aprendre democràcia, catalanisme, responsabilitat, treball d’equip i un munt de coses que no em van ensenyar a l’escola”.

En Món Marquès s’ha manifestat com un privilegiat per aquesta educació que havia rebut de l’escoltisme, però també pel seguit de circumstàncies que van fer que visqués situacions i moments de caliu cultural úniques a Girona, sobretot el seu pas pel Seminari que aleshores era un focus de cultura avançada al nostre país.

Marquès ha explicat un munt d’anècdotes contextualitzades històricament que han ajudat de forma distesa a entendre com la formació humanista que havia rebut, en definitiva la seva educació com a persona, ha estat cabdal per a la presa de decisions i per a l’enfoç de la seva vida, però sobretot en tot allò altre que condiciona el futur dels altres.

No en va, va viure intensament la creació de la Universitat de Girona, o va acceptar el càrrec de crear i dirigir l’Escola de Policies Locals de Girona, on hi va introduir l’assignatura de drets humans, però que en realitat la va impregnar de dalt a baix d’una manera d’entendre que la policia local havia d’estar al servei del ciutadà.

L’educació que ha rebut l’ha fet viure de forma compromesa amb la societat, va fundar Justícia i Pau a Girona i més tard va ser president del GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers).

Però també, es va envoltar de personatges que li van aportar molt al seu bagatge educatiu, com ara en Josep Pallach o en Modest Prats, per posar uns exemples.

Des de fa més de 20 anys que està fent balanç dels mestres exiliats de la Guerra Civil, i n’ha pogut documentar-ne més de 500, persones oblidades que no constaven en cap cens.

I al final d’aquesta visita guiada per la seva trajectòria vital el sentiment de que no s’està fent prou en la formació dels futurs mestres i el reconeixement de la importància de la seva tasca en quant que tenen a les seves mans el futur educatiu de les noves generacions.

Per acabar de nou amb el reconeixement a l’educació no formal que ofereix l’escoltisme, i el lleure educatiu en general, i la constatació de com quan un monitor o monitora es feia mestre aquest hi aportava un valor afegit educatiu de molt alta qualitat.

Resulta difícil transmetre aquí el què hem viscut durant dues hores amb en Mon, allò que ens ha fet viure, però hem acabat ben xops de llibertat i d’admiració pel seu testimoniatge.

Gràcies Mon per haver-nos dedicat una estona del teu temps.