Pràctiques restauratives per eradicar el bulling

http://youtu.be/I0RZvBUYgnQ

Vivim en una societat malalta ens demanem alguns i algunes? Una societat que conviu amb la fam i en prou feines reacciona al davant de tal injustícia? Una societat competitiva i agressiva on moltes famílies promouen entre els seus i filles la violència i el racisme quan de forma aparentment innocent al voltant d’una taula s’insulta i es menysprea els veïns per la seva condició sexual, per la seva cultura o condició religiosa, per exemple?

Hi ha una altra mirada al món més optimista i més esperançadora i és la possibilitat de transformar aquesta realitat a través de l’educació, el repte de l’evolució humana, crec jo, d’humanitzar-nos els uns als altres.

Hi ha moltes persones que treballen, canvien i transformen el seu entorn per convertir el món en més just.

Aquesta és la mirada que a mi personalment m’agrada tenir de la vida i és per això que crec i que confio en l’educació i procuro cada dia fer-ne reflexió, compartir-la i, sobretot, intentar formar-me constantment en el repte de millorar, canviar estratègies i per tant evolucionar com individu de forma global perquè sé que d’aquesta manera em puc ajudar a mi mateixa, als meus fills i filles, als meus veïns i amics i puc realitzar la meva tasca professional amb més eines, recursos i per tant tinc més seguretat i garanties en què allò que faig està bé per aconseguir els objectius marcats.

De fet, penso, aquesta és la finalitat de l’educació permanent i és important transmetre aquest concepte a totes les persones perquè creixin, canviïn i es transformin constantment al mateix ritme de la seva pròpia vida.

Aquesta idea, aquesta manera de fer, aquesta actitud davant la vida a vegades xoca amb la realitat del propi país, de la seva manera de fer política i de les seves lleis.

Transformar i millorar aquestes lleis i maneres de fer en política és molt més lent, el sistema, tot i que el formem les mateixes persones, no canvia al mateix ritme que les mateixes persones. Però també és cert que l’única manera de fer que els sistema canvií, que els valors socials i econòmics d’un país evolucionin a favor de tota la seva comunitat és crear una sinèrgia de transformació individual perquè aquesta es converteixi en més global. Un peix que es mossega la cua: el sistema és lent, i per tant quan més ràpid evolucionem com individus més ràpida serà la transformació del seu país i dels seus governs.

Per tant, queixar-se d’un sistema però no fer res per a que aquest canviï és com voler que te toqui la loteria sense jugar-hi mai.

Cada vegada hi ha més consciència de la importància del treball en equip i de la creació de xarxa per millorar i solucionar tots els conflictes, siguin quins siguin: la convivència en un barri, en una escala, en un poble, en un país...

La transmissió de coneixements i aquesta xarxa obre una nova finestra a la resolució dels conflictes de la comunitat, ja fa temps que s’està lluitant contra la violència domèstica, familiar i/o de gènere, contra els abusos sexuals a menors, contra el maltractament filio-parental o l’assetjament escolar, també nomenat bulling. 

Tot comença per la informació, ser conscient d’aquesta realitat, que fa que ens convertim en còmplices de qualsevol maltractament si tenint-ne coneixement no actuem ni fem res per frenar-lo. Aquesta consciència social entre familiars, veïns, amics, professionals de la sanitat, l’educació, serveis socials, policia, justícia, administració, mitjans de comunicació... és imprescindible per eradicar qualsevol conflicte.

Fa temps que estem trencant amb el silenci, que ens mirem el conflicte, que treballem per la prevenció i castigant els infractors, però actualment ja estem apostant per actuar de forma resolutiva per tallar aquesta problemàtica d’arrel, és a dir, per rehabilitar la persona causant del conflicte.

Entenent, que aquesta idea transforma els valors socials de la comunitat, que se n’adona que quan hi ha un conflicte d’aquestes característiques, tots i totes en formem part, i que l’hem d’abordar de forma global i no hem de deixar de jutjar la persona només pels seus actes sinó que condemnant aquests actes, a la vegada donem l’oportunitat que aquesta persona continuï convivint amb la societat i tingui l’oportunitat d’esmenar les conseqüències dels seus actes, rehabilitar-se i integrar-se a aquesta comunitat com un membre més.

Aconseguir això ens fa créixer a tots plegats, l’agressor, la víctima i el seu entorn.

Actualment, està a punt de constituir-se l’Associació Catalana de Pràctiques Restauratives que va més enllà d’unes pràctiques que en el seu moment van ser punteres però que actualment els hi cal una empenta innovadora, precisament en la línia que he apuntat abans.

Joan Sala, psicòleg i professor de la FETCH (Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes) de la Universitat de Vic i Ferran Erra, mestre i educador social, en un acte organitzat per la mateixa FETCH i el CIFE (Centre d’Innovació i Formació Educativa), també d’aquesta universitat, van fer la xerrada “Conflictes, bulling i reparació del dany, propostes d'intervenció en l'àmbit de l'educació formal i no formal”, el passat 17 de febrer.

Joan Sala va definir el bulling d’aquesta manera: “El bulling és quan un o més individus abusen de forma continuada a nivell verbal, físic i/o emocional d’altres companys d’aula”.

Sala destaca que allò important d’aquesta definició era adonar-se que “el bulling és un abús continuat i que és aquest fet precisament que el converteixi en un tema tan important ja que no es tracta d’un fet puntual d’agressió i per tant la víctima i abusador conviuen o mal conviuen junts en un espai concret i s’ha de fer allò impossible per solucionar sí o sí aquest conflicte per protegir sobretot a la víctima.”

També es va referir al bulling com “un problema seriós i que educativament s’hi havia d’intervenir, que els professionals de l’educació no podien tancar els ulls a aquest problema”. En aquest sentit va dir “la intervenció s’ha de fer quan en detectem els inicis, precisament per evitar que aquestes accions arribin a ser considerades bulling per la repetició de les mateixes”, i ho va aclarir amb un exemple.: les bromes. “El que tot pot semblar com una senzilla broma, per tant allò que a un li pot fer riure, a l’altre el pot fer plorar”. 

Va explicar que els educadors hem de ser sensibles al patiment de la persona que rep aquestes bromes, que evidentment no ho són quan el resultat és que algú s’ho passa malament. Això sol ja és un indici del què en diem bulling, perquè aquesta broma segurament serà l’inici d’un seguit de bromes que es convertiran en assetjament. En el bulling no té perquè donar-se agressió física a la víctima, per tant de vegades el problema el tindrem precisament en detectar que existeix, que realment ja hi ha un abús perquè aquest es dóna a nivell verbal i emocional, sovint amb amenaces. Per tant, l’educador i l'educadora han de ser molt més observadors, han d’anar més enllà que allò que es veu a primera vista, han de saber interpretar les actituds i l’expressió corporal dels infants, les mirades, la posició del cap i l’espatlla, les reaccions dels companys de classe...

Ja que tal com va dir Joan Sala, en un assetjament no solament pateix la víctima sinó que també la resta de companys i companyes també ho pateixen en silenci i callen per la por a patir el mateix assetjament.

Sala ens va fer aquesta reflexió, "qui és pot concentrar en un espai on les persones estan patint?"

També ens va parlar de la importància que els centres educatius havien de tenir un protocol d’actuació i d’intervenció estipulat per abordar el conflicte, que ha d’anar més enllà de la prevenció, elaborant un pla integral de reparació del dany. Un cop detectat un cas concret de bulling, qui ha d’actuar?, com hem d’actuar? i com serà la intervenció educativa enfocada a la reparació del dany?.

Més enllà de si es fa o no una denúncia als Mossos d’Esquadra s’ha de continuar treballant a l’aula, per tant hi ha una tasca educativa molt important per dur a terme, enfocada tant a la víctima, com a l’agressor, com a la resta de companys d’aula, així com a les famílies de tots plegats.

Ferran Erra per la seva part va parlar d’aquest procés de pràctiques restauratives consistents en abordar el conflicte amb la finalitat de resoldre’l assumint i reparant el dany. Un procés que va molt més enllà de només castigar l’agressor per unes accions concretes, sinó que pretén aconseguir el canvi d’actitud de l’agressor quan aquest assumeix la seva responsabilitat. 

Erra va dir “Les persones ens sentim millor i estem preparades per canviar d’actitud quan les persones a qui els hi reconeixem l’autoritat treballen amb nosaltres i no contra nosaltres. Hem de jutjar l’acte, mai la persona, si condemnem la persona per allò que ha fet l’estem estigmatitzant, etiquetant, jutjant i per tant no donem l’oportunitat al canvi ja que ja l’hem sentenciada. Aquesta és la gran diferència que marca la justícia ordinària que disposa d’unes lleis que castiguen a persones per les seves accions sense cap mena d’intervenció que faci o doni pas a la reflexió i per tant al canvi d’actitud de l’individu un cop aquest és conscient del mal que ha fet amb les seves accions. Assumir i reparar el dany a través de la intervenció, en aquest cas educativa, és l’objectiu d’aquestes pràctiques restauratives que són una mirada positiva cap al futur”.

Ferran Erra va explicar que s’estava constituint l’Associació Catalana de Pràctiques restauratives i que a Mallorca l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar sense renunciar als beneficis evidents de la mediació, han donat un pas endavant apostant per la difusió de les pràctiques restauratives com a filosofia de convivència complementària a la mediació per diferents raons:

1.- les PR permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades,

2.- les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d'eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals...

3.- les PR estan directament relacionades amb l'educació social i emocional ja que treballen l'empatia, el respecte, l'assertivitat, l'autenticitat, la consideració positiva incondicional, l'acceptació de les pròpies responsabilitats... 

4.- les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l'argumentació o la cooperació,

5.- encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la pròpia pràctica docent i dur a terme petits canvis d'actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.

En aquest enllaç hi trobareu recursos i altres enllaços relacionats amb les pràctiques restauratives: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=151&cont=43227

EVA FORNÓS PUIGVERT