dijous, 5 de desembre de 2013

“L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I L’EDUCACIÓ DELS I LES JOVES”

Si a la segona meitat del Segle XX es va produir, la Revolució Sexual, ara i, al Segle XXI li toca el protagonisme a la Revolució Emocional, perquè hem avançat i molt en l’educació formal, en l’educació no formal, en el món del lleure i de l’esport, però encara ens manca el “despertar emocional” de la nostra societat actual.

Tenim molts coneixements interdisciplinaris però ens manca el “sentir”, veien moltes coses, tenim connexions a multitud de xarxes i canals d’informació.., però sentim poc. L’escola tradicionalment ha prioritzat els aprenentatges cognitius, científics i tècnics, el “saber”, deixant de banda el coneixement de les persones: els seus sentiments i les seves emocions. Hem avançat en el coneixement i en l’accés a les xarxes de la informació, mentre continuen en el subdesenvolupament afectiu i emocional

Les xifres de fracàs escolar i d’abandonament prematur de l’escola per part de milers i milers de joves, per manca de motivació, d’interès, i amb baixa autoestima, són una conseqüència de l’escàs coneixement emocional de formadors/es, mestres, pedagogs, tècnics de joventut, educadors/es socials, insertadors/es laborals ..

L’informe Delors ( UNESCO 1988 ), ja afirmava que l’Educació Emocional és un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció atès a que molts problemes personals tenen l’origen en el seu estat emocional.

Aquest informe fonamenta l’educació del Segle XXI en quatre eixos bàsics:

1) Aprendre a conèixer i aprendre a aprendre per tal de donar-li valor a l’educació al llarg de tota la vida

2) Aprendre a fer, per a capacitar de manera instrumental a les persones per tal d’afrontar totes les situacions de la vida

3) Aprendre a ser, per aconseguir autonomia, judici i responsabilitat personal

4) Aprendre a conviure, en grup, amb el respecte a l’altre, al treball col·lectiu, i a solucionar els teus conflictes.

Especialment és fonamental i indispensable l’educació emocional en els programes:

► de formació reglada tant en primària com a secundària i en cicles formatius

► de formació professionalitzadora i ocupacional

► d’inserció sociolaboral de joves amb risc d’exclusió social

Aportant una educació més vivenciada, sentida i que augmenti: les competències personals bàsiques i els valors de l’aprenentatge, la cultura de l’esforç, de lluitar per aconseguir objectius de vida, del respecte, de la tolerància, de la convivència, de acceptar els teus defectes i millorar l’autoestima..

► La salut, es fonamenta en tres pilars: 1) el biogenètic, 2) el psicoemocional, i 3) el social, per tant l’educació emocional és un dels tres eixos bàsics de l’educació en salut, haurien d’incloure la vesant emocional en els programes d’alimnetació, drogues, tabaquisme, i sobre tot en l’assajament i la violència entre joves

► En la formació esportiva, també és molt important per augmentar la confiança en tu mateix, per a minimitzar els impactes emocionals de la victòria i de la derrota, per un equilibri emocional clau en moments importants ..., per aconseguir resultats personals i esportius.

► És en el món del lleure on d’una manera més explícita es pot fer una bona educació emocional: perquè és una activitat voluntària, que es desenvolupa en espais lliures, en contacte amb la natura i en convivència amb els amics.., i si es fa bé l’educació en el lleure poc ser la gran aliada de l’educació emocional i totes juntes aconseguir i millorar les competències personals i el benestar: el sentir i el viure les coses, l’esforç i la lluita per a sentir-te millor, la convivència i el valor del grup, el respecte, la tolerància, l’afecte per les persones...en definitiva un despertar emocional que omplirà de goig i empoderarà als i les joves, les farà pujar l’autoestima i les ajudarà i molt per a sortir endavant en aquests moments de crisi.L’Educació emocional aporta eines pedagògiques actives on el i les joves puguin vivenciar els seus aprenentatges: així el dibuix i l’expressió artística, l’expressió corporal mitjançant el moviment, el mim o el teatre, les perfomances sobre temes específics són unes eines que als i les joves li agraden i que les fa sentir i viure els aprenentatges.


Vicenç Cánovas, és Mestre, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, Director de Lleure, tècnic de joventut de l’Alt Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada