dilluns, 18 de novembre de 2013

És el pensament el qui ens governa utilitzant l’educació per fer-ho?

És un bon moment per reflexionar dels greus errors que hem comés tots i totes com a societat. I és el moment de reaccionar i començar a canviar a nivell personal la nostra escala de valors i a canviar pensaments i actituds que fins a ara hem tingut com comunitat i que ens han portat on som.

Els homes i les dones massa cops s’han sentit i es continuen sentint soles davant les dificultats per tirar endavant les seves vides, potser perquè l'educació que fins a ara ens ha governat és una educació on preval la competitivitat i la productivitat i massa vegades ni tan sols es valora el producte en sí, sinó que es valora el rendiment del producte.

No cal ser economista per entendre la llei del mercat i els seus valors.

El capitalisme per sí sol no hauria de ser dolent si l'acompanyessin realment valors positius per a tots i totes i també, no ens en oblidem de la resta d'essers vius, començant per la terra, l’aire, l’aigua, la vegetació, els animals... I l'acompanyés, a més, la política social i de cooperació i s’acomplissin els drets bàsics i fonamentals dels drets humans i els drets de tot ésser viu.

Però això ja ho sabem abastament que no és així i aquestes ratlles ja cansen d'escriure i de llegir en aquestes o d'altres paraules i des de fa ja masses anys, segles de fet… Potser, simplement, ja ha estat així des de sempre.

Farts d’enganys i manipulacions per l’abús de poder d’uns pocs que des de sempre han dirigit i governat amb la seves polítiques malvades on l’únic que busquen és el seu popi benestar, estafant la vida de tots i de totes les generacions que fins a ara han ocupat la terra, tenint-nos esclaus per poder acomplir el seus somnis.

Aquesta idea és tant sols una creença que té molt de pes per a molta gent, explicada i interpretada de moltes maneres. Si tenim creences religioses parlem de la Creació de Déu que és l’amor absolut i la conquesta de Satanàs o el Diable que des dels seus inicis va poder governar i que fins a ara ho està fent.

D’altres creences, lluny de ser religioses, parlen d’una conspiració i una agenda per part d’uns pocs a nivell mundial on el propòsit com ja hem dit abans és el de governar la terra per poder complir els seus propis somnis.

A la fi, sigui Eva qui va menjar la poma i ens va portar fins a on som ara, siguem fruit de l’evolució natural o siguem una espècie extraterrestre qui ens va crear com els seus esclaus, estiguem o no dins una guerra de conquesta de planetes, el resultat és el que és i això sí que molts i moltes avui dia ho podem constatar: “la societat que entre tots i totes hem creat és un gran monstre autodestructiu”.

S’hagi fet de forma conscient o sigui resultat de l’atzar, ja som molts i moltes que en tenim consciència que això no pot continuar així i que sí que podem canviar les coses.

Qui ens governa en realitat i mou els fils que ens condueixen a les nostres accions? Els polítics, els bancs? les altes corporacions?

Qui té el poder de dirigir la humanitat, les seves regions? estats? països? pobles i comunitats?

I, sobretot, com ho fan?

Contestem-nos a nosaltres mateixes una pregunta: a nivell personal què ha fet que pensis una cosa o una altra?, qui mou els fils del teu cap a l’hora de prendre qualsevol decisió a la teva vida?

Els pensaments, les emocions i sentiments moltes vegades són els resultat d’unes idees, valors i creences de l’educació i del coneixement que anem adquirint al llarg de la vida.

Les persones som diferents perquè davant d’unes accions actuem de forma diferent, pensem de forma diferent i reaccionem diferent perquè veiem les coses i la vida diferent.

Quan més s’allunya una cultura d’una altra més diferents som els uns dels altres.

Som doncs el resultat dels nostres propis pensaments, emocions, sentiments, valors, creences i idees?

Som el resultat de la nostra pròpia educació, coneixement, experiències i circums­tàn­cies?

És el pensament el nostre governant?

Aquest governant utilitza l’educació en valors, idees i creences per dirigir-nos?

Qui controla l’educació d’una comunitat controla per tant als seu membres per fer-los a la seva mida i poder acomplir els seus objectius?

Occident durant massa anys ha oblidat una de les educacions que més força li dóna a l’individu i a la seva llibertat, l’educació que t’ensenya a conèixer-te a tu mateix, a tu mateixa, que t’ensenya a descobrir qui ets i cap on vols anar, l’educació que t’allibera d’emocions negatives que no et deixen avançar, l’educació que t’afronta a les teves pors, ràbies, inseguretats, frustracions... l’educació que t’ensenya realment a valorar la vida: la dels altres i la teva pròpia.

L’educació que t’ensenya a resoldre per a tu mateixa els conflictes, l’educació que et condueix pel camí de la creativitat, l’observació i l’auto aprenentatge, l’autonomia i l’autosuficiència, l’anomenada educació espiritual que et desperta i t’allunya de la cova, de la qual ja parlava Plató i que utilitza la força més poderosa que té la vida per seguir essent vida i en moviment constant: l’amor.

Eva Fornós Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada