És el pensament el qui ens governa utilitzant l’educació per fer-ho?

És un bon moment per reflexionar dels greus errors que hem comés tots i totes com a societat. I és el moment de reaccionar i començar a canviar a nivell personal la nostra escala de valors i a canviar pensaments i actituds que fins a ara hem tingut com comunitat i que ens han portat on som.

Els homes i les dones massa cops s’han sentit i es continuen sentint soles davant les dificultats per tirar endavant les seves vides, potser perquè l'educació que fins a ara ens ha governat és una educació on preval la competitivitat i la productivitat i massa vegades ni tan sols es valora el producte en sí, sinó que es valora el rendiment del producte.

No cal ser economista per entendre la llei del mercat i els seus valors.

El capitalisme per sí sol no hauria de ser dolent si l'acompanyessin realment valors positius per a tots i totes i també, no ens en oblidem de la resta d'essers vius, començant per la terra, l’aire, l’aigua, la vegetació, els animals... I l'acompanyés, a més, la política social i de cooperació i s’acomplissin els drets bàsics i fonamentals dels drets humans i els drets de tot ésser viu.

Però això ja ho sabem abastament que no és així i aquestes ratlles ja cansen d'escriure i de llegir en aquestes o d'altres paraules i des de fa ja masses anys, segles de fet… Potser, simplement, ja ha estat així des de sempre.

Farts d’enganys i manipulacions per l’abús de poder d’uns pocs que des de sempre han dirigit i governat amb la seves polítiques malvades on l’únic que busquen és el seu popi benestar, estafant la vida de tots i de totes les generacions que fins a ara han ocupat la terra, tenint-nos esclaus per poder acomplir el seus somnis.

Aquesta idea és tant sols una creença que té molt de pes per a molta gent, explicada i interpretada de moltes maneres. Si tenim creences religioses parlem de la Creació de Déu que és l’amor absolut i la conquesta de Satanàs o el Diable que des dels seus inicis va poder governar i que fins a ara ho està fent.

D’altres creences, lluny de ser religioses, parlen d’una conspiració i una agenda per part d’uns pocs a nivell mundial on el propòsit com ja hem dit abans és el de governar la terra per poder complir els seus propis somnis.

A la fi, sigui Eva qui va menjar la poma i ens va portar fins a on som ara, siguem fruit de l’evolució natural o siguem una espècie extraterrestre qui ens va crear com els seus esclaus, estiguem o no dins una guerra de conquesta de planetes, el resultat és el que és i això sí que molts i moltes avui dia ho podem constatar: “la societat que entre tots i totes hem creat és un gran monstre autodestructiu”.

S’hagi fet de forma conscient o sigui resultat de l’atzar, ja som molts i moltes que en tenim consciència que això no pot continuar així i que sí que podem canviar les coses.

Qui ens governa en realitat i mou els fils que ens condueixen a les nostres accions? Els polítics, els bancs? les altes corporacions?

Qui té el poder de dirigir la humanitat, les seves regions? estats? països? pobles i comunitats?

I, sobretot, com ho fan?

Contestem-nos a nosaltres mateixes una pregunta: a nivell personal què ha fet que pensis una cosa o una altra?, qui mou els fils del teu cap a l’hora de prendre qualsevol decisió a la teva vida?

Els pensaments, les emocions i sentiments moltes vegades són els resultat d’unes idees, valors i creences de l’educació i del coneixement que anem adquirint al llarg de la vida.

Les persones som diferents perquè davant d’unes accions actuem de forma diferent, pensem de forma diferent i reaccionem diferent perquè veiem les coses i la vida diferent.

Quan més s’allunya una cultura d’una altra més diferents som els uns dels altres.

Som doncs el resultat dels nostres propis pensaments, emocions, sentiments, valors, creences i idees?

Som el resultat de la nostra pròpia educació, coneixement, experiències i circums­tàn­cies?

És el pensament el nostre governant?

Aquest governant utilitza l’educació en valors, idees i creences per dirigir-nos?

Qui controla l’educació d’una comunitat controla per tant als seu membres per fer-los a la seva mida i poder acomplir els seus objectius?

Occident durant massa anys ha oblidat una de les educacions que més força li dóna a l’individu i a la seva llibertat, l’educació que t’ensenya a conèixer-te a tu mateix, a tu mateixa, que t’ensenya a descobrir qui ets i cap on vols anar, l’educació que t’allibera d’emocions negatives que no et deixen avançar, l’educació que t’afronta a les teves pors, ràbies, inseguretats, frustracions... l’educació que t’ensenya realment a valorar la vida: la dels altres i la teva pròpia.

L’educació que t’ensenya a resoldre per a tu mateixa els conflictes, l’educació que et condueix pel camí de la creativitat, l’observació i l’auto aprenentatge, l’autonomia i l’autosuficiència, l’anomenada educació espiritual que et desperta i t’allunya de la cova, de la qual ja parlava Plató i que utilitza la força més poderosa que té la vida per seguir essent vida i en moviment constant: l’amor.

Eva Fornós Puigvert

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui està obligat per llei a sol·licitar el Certificat negatiu del Registre de Delinqüents sexuals? Tot el cal saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals

El model integral del lleure educatiu

Quina titulació han de tenir els monitors i les monitores dels menjadors escolars?