dimarts, 26 de novembre de 2013

Controlar els sentiments

L’Eduard és molt tímid i li costa expressar-se amb fluïdesa en segons quins moments. A vegades, davant dels seus amics, queda tallat i no s’atreveix a dir res.

Avui a l’hora del pati, en Jordi, un nen molt decidit i una mica impulsiu, que resulta ser el líder de la classe, l’ha fet quedar en evidència davant d’un grup d’amics de l’Eduard.

-Aquesta vegada en Jordi s´ ha passat molt amb mi! Quina ràbia, ja veurà, demà quan el vegi al pati, me les pagarà!

La ment de l’Eduard s’ha passat la tarda donant-hi voltes i més voltes a aquest tema.

Només li venen al cap pensaments semblants a aquest i sense adonar-se’n s’ha anat sentint cada vegada més malament.

En Jordi, el causant de la ràbia de l’Eduard, en canvi, no ha pensat gens en allò que havia passat entre ell i el seu company. La ràbia que sent l’Eduard, a ell no li arriba ni l’afecta per a res.

La ment de l’Eduard pensant un cop i un altre en aquesta ràbia vers en Jordi, només li fa mal a ell mateix (fixeu-vos que dic la ment, perquè ho pensa de forma inconscient).

Aquest pensament negatiu, en va portant d’altres de semblants i si l’Eduard no aconsegueix treure’ls de la seva ment pot entrar en una espiral de ràbia que cada vegada el faci estar més neguitós i enfadat amb ell mateix i amb la resta de les persones. A més, també pot sentir tristesa i després hi ha una barreja del tots dos sentiments.

Naturalment, tots aquests pensaments i sentiments afecten l’autoestima.

A mida que la ràbia és va introduint més a dins l’Eduard, l’energia per poder pensar, fer i concentrar-se en altres temes i tasques va disminuint, i és que els sentiments que ens fan sentir malament, gasten l’energia molt ràpidament. 

Què ha de passar doncs, per a que l’Eduard pugui sentir-se millor i així tenir l’energia necessària per poder sortir d’aquesta espiral negativa que el fa sentir cada cop més malament, sense trobar cap solució.

En principi, l’Eduard ha de saber que és normal que senti ràbia vers el seu company, ja que en Jordi no ha tingut en conte que a ningú li agrada que el facin quedar malament davant dels altres i desprès se n’hi en riguin. 

Un cop que l’Eduard se n’hagi fet conscient del seu sentiment i l’hagi entès i i malgrat encara no se’l pugui treure de cap, haurà d’acceptar aquesta ràbia i sentir-la intensament.

Però, només sentir-la, sense pensar en allò que ha passat una i altra vegada.

Per aconseguir no donar més i més voltes a allò mateix, l’ajudarà el fet d’explicar-ho a algú (mare, pare, educador, educadora, amic o amiga) que l’escolti sense jutjar, entenent i fent-li entendre que comprèn aquest sentiment. Segurament a partir d’aquí, serà ell mateix qui trobarà la solució al seu problema. Poc a poc se sentirà millor i anirà recuperant l’energia positiva que li cal per canviar el seu pensament.

L’Eduard és conscient del què està pensant i sentint. 

És quan és fa espectador d’allò que pensa la seva ment i pot dir: 

-Què penso en aquest moment? 

O millor:

-Què sento en aquest moment? 

Perquè si se sent bé, vol dir que els seus pensaments són positius, i al contrari, si pensa en moments en què s’ho ha passat malament, aleshores el patiment s’allarga i n’hi porta altres de dolents.

L’Eduard ha aprés a controlar una mica més la seva ment, un exercici que tots hem de d’anar practicant en el dia a dia, si de veritat volem sentir-nos bé.


Lídia Puigvert Vilert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada