Anem a la neu; falta d'in-formació

Quan un director de lleure programa una sortida a la neu amb la mainada del seu grup coneix les situacions de risc que estan vinculades a aquesta activitat?

Les transmet al seu equip per preveure possibles problemes? 

Les sortides dels diferents col·lectius dedicats al lleure per apropar-se a la neu, m’han fet adonar de la falta de coneixements per avaluar les situacions de risc que tenen molts dels seus dirigents. Quan veus la mainada i els joves amb vestimenta inadequada, passejant-se per zones amb certa pendent i plenes de gel o bé lliscant damunt d’un plàstic pel mig d’arbres i roques, prens consciència de la falta d’informació o formació per avaluar els perills que comporten aquestes situacions. 

Totes aquestes petites coses que comparteixen menuts i adolescents amb els seus monitors, i que semblen no tenir importància, no deixen de ser situacions de risc. Algunes amb simple prevenció i seguiment gairebé desapareixen. D’altres poden sortir del no-res amb un canvi meteorològic sobtat o la combinació de diversos elements que coincideixen. 

A tall d’exemple, cal tenir present: 

Estarem a la muntanya a una certa alçada, per tant ens deshidratarem amb més facilitat; així doncs, beurem i farem beure sovint. 

Els raigs ultraviolats ens castigaran tant si fa sol com si està núvol, i per partida doble: radiació directa més la que reflecteix la neu. Haurem de protegir-nos la pell i els ulls. 

Les condicions meteorològiques canvien amb molta rapidesa; ens caldrà tenir-ne una previsió i tenir una mesura de temperatura ambiental actualitzada cada parell d’hores. 

La neu és un element viu que va transformant-se i que es pot tornar un parany. Serà necessari saber en quina fase de transformació es troba i les conseqüències que se’n deriven. 

Aquests elements -alçada, raigs ultraviolats, condicions meteorològiques, neu, etc.- poden acabar convertint-se en una situació de risc en qualsevol sortida. 

Però les sortides poden ser molt diverses i molt diferents, i cada una té les seves situacions de risc específiques, que poden acabar amb un accident, sense importància o de certa gravetat; per tant hem de tenir un protocol a seguir en cas d’accident. Aquest pla ha de ser adequat a la sortida que hem preparat. 

No s’hauria de permetre l’escena del director/monitor que, després de diverses hores en una estació d’esquí, està buscant les oficines centrals, que demana què ha de fer si troba a faltar un nen o com es pot avisar el servei mèdic perquè un nen s’ha fet mal. 

Així doncs, cal que quan sortim a la neu tinguem la informació necessària i el protocol establert i, en arribar al lloc desitjat, hem de saber avaluar les condicions i llocs idonis per realitzar les activitats previstes. D’aquesta manera minimitzarem la possibilitat de tenir un accident i, en cas de tenir-lo, no perdrem el control del grup en cap moment.

MARC VILÀ