La situació actual en la formació d’educadors en el lleure
Per abordar la reflexió que em proposen des de Papers de Joventut sobre aquest canvi de paradigma i les seves conseqüències per al sector, empraré la crossa d’un esquema DAFO. Dic crossa perquè no tinc la temeritat de pretendre un DAFO sòlid i complet, però al mateix temps penso que em servirà per ordenar la reflexió d’una forma que pot resultar reveladora tant per a mi com per als lectors. Alhora m’he obligat, com a disciplina mental, i també com a recurs tècnic, a la imparcialitat de cercar tres arguments de cada categoria.
Debilitats
1. Fins ara, la formació d’educadors i educadores en el lleure a Catalunya ha estat un ecosistema altament especialitzat i efi caç. Però, quan l’entorn canvia, són justament els ecosistemes més especialitzats els que més pateixen.
2. La dialèctica entre monitors/es voluntaris i monitors/es professionals a vegades pot convidar a creure que tenen o se’ls han d’aplicar requisits formatius diversos.
3. La nostra mida és modesta i sectorial davant de gegants com són la Formació Professional o els Cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Amenaces
1. S’obre la porta a que entrin al sistema agents que ignoren completament els valors intrínsecs, propis i diferencials de l’educació en el lleure, de manera que l’acabin desvirtuant.
2. L’entrada de nous agents pot generar una descompensació entre la oferta i la demanda, de manera que es trenqui el fràgil equilibri actual.
3. La pressió de les exigències normatives (i les seves conseqüències en temps i costos) pot llastrar greument les possibilitats i l’interès per la formació dels monitors/es i dels caps que ho fan voluntàriament.
Fortaleses
1. El gran actiu que signifi quen les escoles d'educadors en el lleure, perquè tenen rigor en els continguts, una inestimable experiència pedagògica, una estructura solvent i una estreta relació amb els moviments i les empreses d'educació en el lleure.
2. La interconnexió, la capacitat de treball conjunt i la possibilitat d'afrontar plegats i de forma solidària els reptes comuns.
3. El suport que pot donar la Direcció General de Joventut, com a organisme del Govern, mitjançant la seva capacitat normativa, la seva facilitat d'interlocució amb els altres departaments del Govern i les altres administracions implicades i la seva ajuda tècnica al sector per a fer la transició cap al nou model.
Oportunitats
1. Actualitzar una normativa, ja una mica obsoleta, i els continguts formatius, adaptant-los definitivament als nous temps i les noves necessitats i que, alhora, la nostra formació de monitors/es i directors/es tingui validesa en tot l’Estat espanyol.
2. Incrementar la visibilitat i el prestigi de l’educació en el lleure i integrar-la i fer-la partícip del corpus formatiu general del sistema educatiu i laboral del país.
3. Enfortir i adaptar el sector, per tal que jugui un paper important en la que esdevé inevitable la construcció d'un nou model social on l’educació en valors i la formació integral de les persones siguin elements substancials.
He començat dient que l’esquema DAFO també us pot resultar revelador a vosaltres. Si és així, totes les D, A, F i O que considereu que cal tenir presents, ens les podeu fer arribar a diplomesmd.bsf@gencat.cat
Què fem des de la DGJ?
Des de la Direcció General de Joventut (DGJ) estem treballant i treballarem decididament perquè, juntament amb el sector, puguem superar les debilitats, fer front a les amenaces i, a partir de les nostres fortaleses, fer aflorar reeixidament les oportunitats que se'ns obren.
Dir això darrer és dir una cosa sabuda i evident, tant perquè és inherent a la nostra vocació llargament demostrada de promoció de la qualitat de l’educació en el lleure, com per la proximitat i compromís que tenim amb un sector que el sentim com a nostre i que hem ajudat a créixer
i millorar. Alhora, dir-ho no és gens ociós perquè quan trontolla la plataforma sobre la qual treballes és bo confirmar que podem comptar els uns amb els altres.
Dir-ho, tampoc no és únicament l’expressió d'un bon propòsit, sinó que a la DGJ ja hem iniciat un seguit d'actuacions en aquesta direcció i que se sintetitzen en:
- Està fet i presentat a l’escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil (EELIJ) l’esborrany d’una nova normativa específica que tingui en compte els requeriments de les normatives generals i s’adeqüi a les característiques, necessitats i possibilitats de les EELIJ reconegudes per la Direcció General de Joventut. En breu s’iniciarà la corresponent tramitació administrativa.
- S’han pres acords amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, perquè els seus cursos de formació ocupacional en aquesta matèria mantinguin el requisit d'estar impartits per EELIJ reconegudes per la Direcció General de Joventut.
- S’han establert col·laboracions amb el Departament d’Ensenyament per tal que els alumnes que superin els cursos de monitor i/o director d'educació en el lleure obtinguin la Qualificació Professional corresponent.
- S’està negociant amb el SOC que els alumnes que superin els cursos de monitor i/o director d’educació en el lleure infantil i juvenil obtinguin el corresponent Certifi cat de Professionalitat.
- Formem part d’una comissió de treball d'àmbit estatal creada per “adhoc” per aquest tema amb l’objectiu de coordinar esforços i elaborar estratègies conjuntes.
- S’està posant en marxa, via el Consell Assessor de Formació en el lleure (CAFELL), un mecanisme de coordinació amb les EELIJ per tal de confegir de forma col·laborativa i amb el suport de la Direcció General de Joventut les guies didàctiques adaptades a la nova normativa.
-S’estan preparant unes jornades de formació del professorat de les EELIJ sobre l’avaluació per competències.
Joaquim Parera i Iglesias, cap del Servei d’Associacionisme i Edcuació en el Lleure. Direcció General de Joventut
Article publicat a la revista Papers de Joventut, núm 122, pag. 22
Debilitats
1. Fins ara, la formació d’educadors i educadores en el lleure a Catalunya ha estat un ecosistema altament especialitzat i efi caç. Però, quan l’entorn canvia, són justament els ecosistemes més especialitzats els que més pateixen.
2. La dialèctica entre monitors/es voluntaris i monitors/es professionals a vegades pot convidar a creure que tenen o se’ls han d’aplicar requisits formatius diversos.
3. La nostra mida és modesta i sectorial davant de gegants com són la Formació Professional o els Cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Amenaces
1. S’obre la porta a que entrin al sistema agents que ignoren completament els valors intrínsecs, propis i diferencials de l’educació en el lleure, de manera que l’acabin desvirtuant.
2. L’entrada de nous agents pot generar una descompensació entre la oferta i la demanda, de manera que es trenqui el fràgil equilibri actual.
3. La pressió de les exigències normatives (i les seves conseqüències en temps i costos) pot llastrar greument les possibilitats i l’interès per la formació dels monitors/es i dels caps que ho fan voluntàriament.
Fortaleses
1. El gran actiu que signifi quen les escoles d'educadors en el lleure, perquè tenen rigor en els continguts, una inestimable experiència pedagògica, una estructura solvent i una estreta relació amb els moviments i les empreses d'educació en el lleure.
2. La interconnexió, la capacitat de treball conjunt i la possibilitat d'afrontar plegats i de forma solidària els reptes comuns.
3. El suport que pot donar la Direcció General de Joventut, com a organisme del Govern, mitjançant la seva capacitat normativa, la seva facilitat d'interlocució amb els altres departaments del Govern i les altres administracions implicades i la seva ajuda tècnica al sector per a fer la transició cap al nou model.
Oportunitats
1. Actualitzar una normativa, ja una mica obsoleta, i els continguts formatius, adaptant-los definitivament als nous temps i les noves necessitats i que, alhora, la nostra formació de monitors/es i directors/es tingui validesa en tot l’Estat espanyol.
2. Incrementar la visibilitat i el prestigi de l’educació en el lleure i integrar-la i fer-la partícip del corpus formatiu general del sistema educatiu i laboral del país.
3. Enfortir i adaptar el sector, per tal que jugui un paper important en la que esdevé inevitable la construcció d'un nou model social on l’educació en valors i la formació integral de les persones siguin elements substancials.
He començat dient que l’esquema DAFO també us pot resultar revelador a vosaltres. Si és així, totes les D, A, F i O que considereu que cal tenir presents, ens les podeu fer arribar a diplomesmd.bsf@gencat.cat
Què fem des de la DGJ?
Des de la Direcció General de Joventut (DGJ) estem treballant i treballarem decididament perquè, juntament amb el sector, puguem superar les debilitats, fer front a les amenaces i, a partir de les nostres fortaleses, fer aflorar reeixidament les oportunitats que se'ns obren.
Dir això darrer és dir una cosa sabuda i evident, tant perquè és inherent a la nostra vocació llargament demostrada de promoció de la qualitat de l’educació en el lleure, com per la proximitat i compromís que tenim amb un sector que el sentim com a nostre i que hem ajudat a créixer
i millorar. Alhora, dir-ho no és gens ociós perquè quan trontolla la plataforma sobre la qual treballes és bo confirmar que podem comptar els uns amb els altres.
Dir-ho, tampoc no és únicament l’expressió d'un bon propòsit, sinó que a la DGJ ja hem iniciat un seguit d'actuacions en aquesta direcció i que se sintetitzen en:
- Està fet i presentat a l’escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil (EELIJ) l’esborrany d’una nova normativa específica que tingui en compte els requeriments de les normatives generals i s’adeqüi a les característiques, necessitats i possibilitats de les EELIJ reconegudes per la Direcció General de Joventut. En breu s’iniciarà la corresponent tramitació administrativa.
- S’han pres acords amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, perquè els seus cursos de formació ocupacional en aquesta matèria mantinguin el requisit d'estar impartits per EELIJ reconegudes per la Direcció General de Joventut.
- S’han establert col·laboracions amb el Departament d’Ensenyament per tal que els alumnes que superin els cursos de monitor i/o director d'educació en el lleure obtinguin la Qualificació Professional corresponent.
- S’està negociant amb el SOC que els alumnes que superin els cursos de monitor i/o director d’educació en el lleure infantil i juvenil obtinguin el corresponent Certifi cat de Professionalitat.
- Formem part d’una comissió de treball d'àmbit estatal creada per “adhoc” per aquest tema amb l’objectiu de coordinar esforços i elaborar estratègies conjuntes.
- S’està posant en marxa, via el Consell Assessor de Formació en el lleure (CAFELL), un mecanisme de coordinació amb les EELIJ per tal de confegir de forma col·laborativa i amb el suport de la Direcció General de Joventut les guies didàctiques adaptades a la nova normativa.
-S’estan preparant unes jornades de formació del professorat de les EELIJ sobre l’avaluació per competències.
Joaquim Parera i Iglesias, cap del Servei d’Associacionisme i Edcuació en el Lleure. Direcció General de Joventut
Article publicat a la revista Papers de Joventut, núm 122, pag. 22
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada