Els educadors i educadores en el lleure s’haurien de col·legiar?

A Catalunya existeix un ampli repertori associatiu referit al lleure educatiu, de fet ens hi podem sentir orgullosos, però no tots els educadors i educadores en el lleure hi tenen cabuda. La qüestió es remunta bàsicament als principis de la democràcia i al boom dels casals d’estiu, on apareix cada vegada més sovintejada la figura del monitor i de la monitora de lleure educatiu que cobra pel seu treball, i fruit d’això apareixen les empreses de serveis de lleure que els contracten.

Així doncs, el debat estava servit, i mentre uns distingien entre monitors i monitores voluntaris i professionals, i fins i tot alguns pretenien formacions diferents per a uns i altres, uns des del punt de vista de l’interès dels nens i nenes i dels joves, feien una altra distinció, la dels monitors i monitores que cobren i els que no, però tots ells sota el paraigua de la professionalitat. Aquest debat encara cueja, i a la festa de celebració de la monitora 100.000 d’aquest passat mes d’abril, fins i tot  Josep Maria Lozano, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE en va fer esment.

Aquest nou col·lectiu de professionals, en general, no està representat i tal vegada seria agosarat pretendre que una sola entitat els representés, a banda que trobar l’entitat que agrupés un col·lectiu de voluntaris d’àmplia tradició associativa amb la resta d’educadors i educadores en el lleure podria arribar a ser una tasca molt complicada.

No, però, si parlem d’una col·legiació, el col·legi professional podria ser un punt de trobada d’un i altre col·lectiu.

Un col·legi d’educadors i educadores en el lleure que vetllés perquè l'actuació de monitors i monitores i directors i directores respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'educació en el lleure.

Un col·legi que  garantís el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques d’aquesta professió

I, finalment, un col·legi que ordenés, representés i defensés la professió i els interessos professionals dels educadors i educadores en el lleure.

Rubèn Fornós