divendres, 14 d’octubre de 2011

Pa i circ

Penso que les xarxes socials ens ha ajudat a tots i a totes a evolucionar molt més ràpid del que ho haguéssim fet si no les haguéssim tingut encara.
Penso que ens entendrem  si quan parlo d’evolució em refereixo a un creixement personal i col·lectiu que ens fa a tots i a totes més persones, i del que això se’n deriva.
La humanitat que ha tingut sempre la necessitat de comunicar-se, expressar-se, rebel·lar-se, instruir-se, superar-se amb la curiositat que la representa ha creat una eina que cada dia que passa aconsegueix ser més sofisticada.
I a partir d’aquest pensament m’agradaria explicar el perquè he arribat a aquesta conclusió, conclusió que encara no està tancada i que espero no haver d’obrir els ulls massa aviat, perquè aquesta idea m’apassiona.  I perquè, espero no equivocar-me, he vist en aquesta comunicació 2.0 una eina bàsica per fer créixer la consciència social i que per tant ens ajudi a tots i a totes a crear una humanitat millor, per tant més justa, per no dir –quedaria massa utòpic -, justa del tot.
Tot coneixent que tenim les persones, ve donat a priori de fora i conseqüència de les interrelacions que fem amb les idees que ja tenim a dins nostre i que com a resultat en sorgeixen de noves. Noves idees que tenen l’origen en altres persones i que un dia les fas teves i si cal les emmotlles a les teves necessitats vitals.  Bé, si més no aquesta és una de les teories de l’aprenentatge significatiu (David Ausubel).
Ara per ara, per a mi sembla tenir força sentit.
Som éssers socials que ens comuniquem i ens eduquem els uns als altres i sovint oblidem, almenys jo, quan vam aprendre una cosa i com ho vam fer.  I sovint hem de tornar a aprendre-la, novament, per adonar-nos que encara no l’havíem après ben bé del tot.  I alhora tornant-la a aprendre, aprens més d’aquella mateixa cosa i així repetidament (infinitament diria jo).  Tot plegat adonant-nos en el nostre interior més profund, que en realitat no sabem res!
Impressionant , per a mi és impressionant.
La que escriu sóc jo, és evident,  però probablement aquests pensaments abans ja han estat  reflexionats, escrits, estudiats, publicats, discutits i fins i tot ja s’han tancat, però jo, ara per ara, encara estic en el procés d’informacions i algun dia espero sigui de coneixement. I espero que sigui un coneixement que s’apropi a la realitat, i si no és així, hauré de començar de nou.
I això és fabulós!
Està clar que el que una de les coses que ens  fa evolucionar als éssers humans  per a bé i per a mal és el coneixement, no pretenc dir res de nou amb això, però per entendre el meu pensament, hi he hagut abans de donar moltes voltes aquest tema.
El món canvia, any rere any, en mesos, en setmanes, en dies i a vegades la vida et pot canviar en un sol segon. Però això ha passat sempre, no és gràcies a la noves tecnologies, ni a les xarxes socials!
La diferència és que ara tot va molt més ràpid, gràcies a aquesta comunicació 2.0 i aquesta xarxa de coneixement i això sí que és gràcies aquesta nova,o no  ja no tant nova,  tecnologia.
Internet  és un reflex de la pròpia humanitat, és en definitiva la humanitat, perquè som nosaltres mateixos qui l’hem creat, qui el construïm i qui el projectem.
Pràcticament  tot el coneixement es troba a internet i si no hi és t’indica a on i qui té aquest coneixement que busques.  Això ni molt menys significa que tinguem accés a tots els coneixements i que tinguem la capacitat ni de trobar-los i evidentment ni d’assumir-los.  Per exemple, no crec que internet ens doni mai la possibilitat de trobar la fórmula de la coca-cola! o anant una mica més enllà, internet és un instrument més de coneixement, evidentment no l’únic i per tant, ara per ara, no ens podem convertir en metges, perquè hàgim decidit fer-nos metges, és una eina de coneixement que ens ajuda, per exemple a entendre coses de la medicina, i el que és més rellevant ajuda al metge professional a trobar més coneixement, estar al dia de les noves investigacions i aplicar-les a la seva tasca professional. I això passa, és clar, en tots els àmbits, en totes les professions, en tots els estudis i a tots nivells.
Fa anys que sentim a parlar del treball en xarxa i en cada professió s’estudia la manera més productiva i viable d’ aquest treball, cada vegada estem més a prop, penso jo, d’aconseguir que aquest treball en xarxa doni els fruits que projectem.  
Les xarxes socials que evidentment han ajudat a crear xarxa són una eina molt eficient, i els seus resultats són quasi immediats: en poc temps són moltes les manifestacions, per exemple que s’han convocat a traves de la xarxa i cada vegada hi ha més denúncies públiques que surten a la llum i arriben a més gent, gràcies també a les xarxes socials. Aquesta xarxa ha aconseguit que persones passives s’activin i participin més de la seva pròpia vida. Si quan llegeixes un missatge d’algú, aquest et fa reflexionar en quelcom i aquesta reflexió  et canvia alguna cosa de la teva vida, per insignificant que aparentment sembli, es comença a crear una inèrcia infinita de canvis individuals i per tant col·lectius.
Tots els moviments socials, empreses grans i petites, entitats, associacions, etc. han aprés a difondre les seves inquietuds, ofertes, projectes, etc.  a través de la xarxa i aconseguint d’aquesta manera arribar a un públic molt més gran; un boca a boca digital, amb els RT i el Comparteix. La informació pot arribar de la pròpia font i el boca a boca tradicional que tantes vegades  es convertia en rumor, ha anat desapareixent. És a dir, ara podem compartir entre tots i totes informacions molt més reals.
El més impressionant, almenys per a mi, és la capacitat que ha tingut la xarxa de crear moviments socials a partir d’internet o gràcies a internet. Són moltes les iniciatives que han començat a través de la xarxa social, i a mi aquest fet m’ha fet reflexionar molt sobre les seves possibilitats.
 El repte és ara el de tots i totes d’aprendre a descobrir si les informacions són falses o verídiques, si les fotografies són o no manipulades, de totes maneres i com que la informació és quasi immediata, sempre hi ha algú que se’t avança i ja ens fa saber a tots i a totes sobre aquestes manipulacions, quan es dóna el cas.
Internet  és cada vegada més sofisticat i els programes també, la creativitat vola i quan hi ha una necessitat sempre hi ha algú que s’avança i et dóna l’eina per poder fer-te més fàcil la navegació segura i eficaç.
Els periodistes, ho saben molt bé tot això, ja disposen d’eines per aprendre a discernir si les fotos estan o no manipulades i estan aprenent a trobar les fonts i a trobar tècniques per descobrir què o qui hi ha darrera un perfil que ha començat a difondre una informació.
No tothom té accés a internet, però tothom hi està representat, ja sigui a nivell personal o a través de diverses entitats, associacions, ONG’s o fundacions...  I això penso és el que fa que la gent, des de fa uns anys, tingui accés a unes informacions i a un coneixement que s’apropen molt més a la realitat. Les xarxes socials per tant han permès que persones que no tenien veu comencin a tenir-ne, en un mar de soroll i d’inquietud.
Cada individu crea la seva pròpia xarxa, d’amics i/o seguidors, però cada amic i seguidor té la seva pròpia xarxa i així infinitament, tots i totes estem interelacionats els uns amb els altres.
És aquest l’orgasme de la globalització?
Fins a ara, mai a la història de la humanitat havia passat una cosa similar, no? I aquests intercanvi de pensaments, informacions, reflexions, coneixements, etc. fa que tot vagi tan ràpid que fa sospitar que cada vegada estiguem més a prop d’un canvi tan important que pugui donar un gir a la desesperant història de la humanitat.
La clau per a mi es troba en el coneixement i en el temps, qui gaudeix de coneixement i de temps té poder, al llarg de la història de la humanitat s’han encarregat de mantenir el poble ignorant i de deixar-lo sense temps i de robar el seu poc temps amb el conegut “Panem et circenses” (El pa i circ amb que Juvenal al segle I descrivia com els emperadors romans regalaven blat i entrades pel circ per allunyar el poble de la política).
Ara, però cada vegada hi ha més gent desperta que té al seu abast el coneixement i està aprenent a utilitzar el seu temps. D’aquí la meva reflexió i esperança.
La Primavera del món àrab o el Moviment 15M són només dos exemples de la capacitat que tenim les persones per fer canviar les coses per aconseguir junts i juntes el món que desitgem; just i en pau.

Eva Fornós Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada