Menjadors escolars: Empitjora la seva qualitat nutricional i un de cada tres presenta mancances nutricionals
Prop del 30% dels centres visitats no inclou verdures, com a mínim, un dia a la setmana i s'abusa dels precuinats i derivats carnis en dos de cada deu
A escola s'aprèn a sumar i a multiplicar, a situar ciutats i països en un mapa... i també a menjar. S'estima que prop de dos milions d'alumnes fa durant els cinc dies de la setmana l'àpat principal al centre d'ensenyament. Alimentar-se de forma saludable comporta tenir una bona educació alimentària. Tanmateix, la qualitat dietètica dels menús que els centres escolars ofereixen als alumnes ha empitjorat: des de l'última avaluació de menús escolars realitzada fa tres anys per EROSKI CONSUMER, s'ha comprovat que gairebé un de cada tres menús analitzats presenta mancances nutricionals. Així ho ha pogut constatar aquesta revista després d'analitzar els menús de dues setmanes completes dels menjadors escolars de 209 col.legis de 19 províncies espanyoles: Àlaba, Alacant, Almeria, Astúries, Barcelona, Biscaia, Cantàbria, Còrdova, la Corunya, Granada, Guipúscoa, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Saragossa, Sevilla, València i Valladolid. D'aquests, un 62% són de titularitat pública, un 36% són concertats i tan sols un 2% són privats. A més, la majoria dels centres inclosos en l'informe imparteixen estudis d'Educació Infantil i Primària, i quatre de cada cinc, també de Secundària.
En total, es van analitzar 418 menús. Aquests van ser sotmesos a una anàlisi en què es va estudiar la freqüència de consum (recomanada per la "Guia de menjadors escolars" del programa Perseu, capitanejat pel Ministeri de Sanitat) d'aliments bàsics que no han de faltar en els menús: verdures, amanides, llegums, peix i fruita fresca. També es va tenir en compte que no incloguessin en excés productes precuinats (croquetes, crestes, salsitxes, etc.) ni postres dolces. Així, els requisits mínims que havien de complir eren els següents: incloure un mínim d'una vegada a la setmana verdures, llegums i peix fresc o congelat no elaborat, no repetir més de dues vegades en una mateixa setmana precuinats i dolços, i oferir fruita fresca, com a mínim, un parell de vegades per setmana. La conclusió que s'extreu de l'estudi no és positiva, ja que la qualitat dietètica dels menús avaluats ha empitjorat pel que fa a l'anàlisi similar feta el 2008. Els resultats mostren aspectes dietètics millorables en l'oferta de verdures, precuinats i dolços: hi ha un 10% més de col.legis respecte el 2008 que no ofereixen verdures almenys una vegada a la setmana, gairebé es quadrupliquen els que abusen dels precuinats (del 5,3% el 2008 al 19,6% el 2011), i són un 10% més els que abusen dels dolços per oferir-ne dues vegades o més a la setmana (s'ha passat de no haver-hi penalitzacions fa tres anys, al fet que en l'actualitat un de cada deu centres suspenguin per aquesta pràctica dietètica incorrecta).
En resum, l'equip de nutricionistes ha comprovat que cal millorar alguns aspectes dietètics concrets. D'una banda, s'ha de treballar per oferir més varietat d'aliments bàsics (verdures i peixos), igual com en les preparacions culinàries dels aliments. I és que els precuinats fregits, els arrebossats i els empanats són massa habituals en els menús, fins i tot en alguns la presència de fregits és gairebé diària, la qual cosa repercuteix en plats excessivament grassos i calòrics, i en una pobra proposta culinària i de gust.
D'altra banda, continuen sent pobres i deficients les guarnicions, un aspecte que es repeteix any rere any. Encara que s'hi observa una millora significativa: les patates fregides ja no són l'acompanyament més comú, encara que les amanides i resta de guarnicions solen ser molt simples i poc atractives (enciam la majoria de vegades).
Així, la nota mitjana dels menús analitzats va ser d'un ajustat "acceptable", per sota del "bé" de 2008. Per territoris, les millors qualificacions van anar a parar a Barcelona, Còrdova, Granada, Màlaga i Navarra ("bé"); les pitjors van recaure a Cantàbria ("malament"). Àlaba i Madrid aconsegueixen un "acceptable-bé"; mentre que Alacant, Almeria, Guipúscoa, Sevilla, Valladolid i Saragossa voregen la mitjana, i la Corunya, Astúries, Murcia, València i Biscaia suspenen amb un "regular".
(Continua)
Llegir tot l'article a la web:
Llegir tot l'article a la web:
Llegir tot l'article en PDF:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada