dimecres, 10 d’agost de 2011

NO SÉ QUÉ HE DE FER?


Durant aquest estiu des de l'Escola l'Empordà hem incrementat les inspeccions als alumnes nostres que estan fent pràctiques. Mitjançant trucades als directors/es de pràctiques o visites personals hem fet el seguiment de 158 alumnes fins al dia d'avui. Aquestes visites es fan per comprovar, per part de l'Escola, que el context de lleure en el qual es realitzen les pràctiques és l'adequat i per valorar també la implicació i la tasca del monitor/director en pràctiques.

Dins aquest seguiment que anem portant, avui he rebut un correu electrònic i he pensat que pot ser interessant el fet de publicar-lo perquè ens ajudi a reflexionar a tots plegats

Jordi,

Vaig fer el curs teòric amb la Escola l’ Empordà el maig- juny 2011.

La setmana passada, el 1 d’ Agost vaig començar les pràctiques al casal d’ estiu del meu poble, la meva directora de lleure es la Marta

Ha estat una setmana força difícil, en el sentit que … per fer-ho molt curt… no és el tipus de casal a on pugui “fer pràctiques formatives i complementàries del contingut teòric impartit en l'etapa lectiva”.

Em costa molt escriure aquest e-mail, però des del fons del meu cor ho he de fer pel bé dels nens. Hi han moltes mancances i l'esperit general no és que al meu entendre i segons m'heu explicat hauria d'esser.

Algun exemple:

- Algunes monitores escridassen massa als nens, crec que hi han moltes maneres de dir les coses. A mi se'm encongeix el cor molt sovint.

- No hi ha desdoblament d'activitats, però és que els de tres anys i els de set tenen les mateixes activitats (exem: circuit multiesport).

- No hi ha massa organització, a mi em van explicar que el dilluns, dimecres i divendres a la tarda aniríem a la piscina i…que la resta s'anava fent sobre la marxa.

- Els grans de 8-10 anys, no saben massa qué fer. A cops juguen al sorral amb els petits i mitjans. Els veig com desorientats i força aburrits. Em sap greu.

- No és té en compte la opinió ni les preferències dels nens.

- Hi ha mes autoritarisme que rialles….

Jo vaig entendre que un casal era un lloc a on els nens es tenien que divertir, passar- s'ho bé, riure… i en aquest (i segons la meva subjectiva opinió) hi falta “l'ànima”.

Estic plenament convençuda que seré una bona monitora (i després directora de lleure) per que he triat aquesta feina (de entre totes) per que m'encanten els nens , s'han de defendre els seus drets , se'ls ha d'ensenyar des de els valors, se'ls ha d'acompanyar en el seu creixement com a persones i si això és pot fer en un ambient distés i divertit (com el lleure) i amb carinyo, fantàstic!!!
Crec que no estic en el lloc correcte. Per això us demano AJUDA.

NO SÉ QUÉ HE DE FER:

Continuo en el mateix lloc (m'orienteu com ho he de fer? Feu una visita al casal? Voleu que vingui a Calonge a parlar mes concretament amb vosaltres?... o deixo aquest casal (tot i que em sap molt greu pels nens) i m'ajudeu a trobar un altre lloc per les pràctiques.... ¿ o busco jo unes altres pràctiques per mes endavant (no tinc massa pressa i ho vull fer bé)....o continuo igual?...o....

Jordi, moltes gràcies per la teva atenció i espero que em puguis ajudar.

Atentament,

Alguns casals han perdut l'essència del lleure educatiu i s'han convertit en el que jo en dic "Casals avorrits" per això segueixo pensant que cal una reflexió important ja que alguns casals de les zones on l'educació en el lleure associatiu ha anat de baixa s'han anat assimilant tant als esquemes escolars que s'ha perdut l’essència del lleure educatiu. Casals sense quasi programació o programacions tancades i poc participatives fan que la mainada acabin sense passar-ho bé en la seva estada al casal i que l'edat dels nens i nenes que vulguin anar al casal cada any vagi baixant.

Jordi Iglesias

3 comentaris:

  1. Crec que per desgràcia, hi ha molts Casals com aquest, sovint molts som com una continuació de l'escola i els dirigents actuen com mestres...també dona l'imressió que els interessa més tenir contents als pares que als nens.
    A veure si amb aquestes noves fornades de monitors ben preparats i conciènciats del que ha de ser l'educació en el lleure, com ara la noia que escriu aquesta carta, podem aconseguir uns Casals i uns esplais de qüalitat on els nens i nenes siguin els vertaders protagonístes.
    Avui mateix he anat a deixar uns nens del centre on treballo a un Casal de Girona i la directora del casal s'ha dirigit al nen en castellà, jo li he dit " és català aquest nen " i m'ha contestat " ah! és igual aquí som bilingües"...li he dit que em semblava molt bé el que fós ella, però que als nens que jo portava els hi parlés amb català sisplau...O sigui que ja veieu com esan les coses...

    ResponElimina
  2. Molts alumnes que m'heu tingut de professor segurament m'haureu sentit el comentari de que nosaltres us volem preparar per a l'excel·lència, però que a l'hora de la veritat tindreu dificultats per portar a terme tot allò que us expliquem a classe. I segurament només hi podreu aportar la vostra actitud, que ja és molt! Però, també us dic que quan sigueu directors i directores i tingueu la paella pel mànec, és a vosaltres a qui us correspon excel·lir. I quan em refereixo a excel·lir no vull dir fer les millors activitats, ni quedar bé amb els pares, ni res que es mesuri amb paràmetres esbiatjats, sinó excel·lir en l'aplicació del model integral del lleure educatiu. Recordeu: atendre, adequar, respectar, programar, divertir, assegurar i fer-ho de forma equilibrada, en definitiva partint dels interessos del nen i de la nena, dels joves i de les joves. En definitiva perquè s'ho passin bé.

    ResponElimina
  3. L’Escola l’Empordà té com objectiu primordial la formació d'educadors i educadores amb un alt nivell de competència professional i amb una total consciència de la seva responsabilitat social. Por això, impulsa la docència buscant l’excel•lència acadèmica. L’ampli reconeixement extern de l’escola ve donat pels nostres antics alumnes que son també els verdaders agents transmissors d’aquests valors, exercint amb gran professionalitat la seva tasca educativa

    ResponElimina