dimecres, 11 de maig de 2011

Un model de formació de l'educació en el lleure com a comiat

Bon dia,
Com ja sabeu el decret de reestructuració del departament ha suprimit el servei d’educació en el lleure i demà m’he d’incorporar a una nova plaça de nivell bàsic
Sabeu que estic emprenyat, decebut i indignat, però no volia deixar de fer-vos arribar el meu model de formació, sobretot, ara que s’acaba el procés de les Qualificacions professionals i, per fi, podreu modificar els cursos... Vaja, podreu fer tot allò que fins ara no he pogut fer.
Sempre he apostat per un únic model de Formació en l’educació en el lleure: Centrat en les escoles de lleure, obert i coordinat amb els diversos àmbits de la formació professionalitzadora i adaptat a les necessitats de les associacions, entitats i empreses de serveis educatius de lleure en constant evolució.
Les Qualificacions Professionals ens ajuden a racionalitzar aquest model
Notes d’aclariment.- Una Qualificació Professional no és un títol, ni et permet treballar.
Simplement descriuen QUÈ he de saber fer per poder fer una activitat professional i COM s’avalua aquest QUÈ.
Per tant, qui “dissenya” les Qualificacions Professionals i diu QUÈ cal saber fer (quines competències cal tenir) són els organismes “laborals” de l’administració, les patronals i els sindicats.
En el nostre cas la Qualificació Professional de Monitor indica QUÈ cal saber fer (quines competències he de tenir) per poder fer l’activitat professional (remunerada o no) de Monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil. I també COM s’avalua o es com demostra que se sap fer allò indicat en els QUÈ. No és un programa d’un curs, ni dona cap títol, ni diploma, ni certificat.
No deixa de ser un model racional de trossejar les competències necessàries en unitats bàsiques, intercanviables i convalidables. O sigui, és una metodologia per capitalitzar la formació o l’experiència i no haver d’estudiar 2 o 3 cops allò ja aprés una vegada.
 Com afecten les Qualificacions Professionals al món de la Formació.-
Una Qualificació Professional aprovada només és una eina que descriu una activitat professional i no te vida pròpia. Només te sentit quan algun àmbit de formació l’agafa i la transforma en un programa formatiu propi o be l’inclou en un programa formatiu més ampli.  
En la mesura que cada àmbit formatiu “agafa” una Qualificació Professional i en desenvolupa un programa de formació, aquest ha de garantir als alumnes que un cop acabat el curs SAP FER (te les competències) que indica la Qualificació Professional. El document acreditatiu del curs (diploma, certificat, títol...) és el que permet desenvolupar una activitat professional.
 Qui acaba definint l’exercici d’una activitat?.-   
Ja tenim una Qualificació Professional que ens diu QUÈ he de saber fer; ja tenim uns cursos que ens ensenyen a saber fer els QUÈ, ja tenim un document d’aprovat (diploma, certificat, títol...) però continuem sense tenir res en ferm. Cal alguna regulació on s’indiqui que amb el diploma, certificat o títol pots fer una activitat professional.
En el nostre cas el procés acaba amb el decret d’activitats d’educació en el lleure per a menors de 18 anys, que és on consta que per formar part del 40% de l’equip directiu d’una activitat cal tenir el diploma de Monitor. En el futur caldrà modificar-lo per obrir a altres formacions
Però no és l’únic, el decret de ludoteques també dona carta de validesa al diploma de Monitor o Director ja que l’afegeix a la llista de titulacions que permeten fer de ludotecari.  
Molt mal explicat, allò que intento és separar els àmbits per clarificar on entreu a tenir un paper important les escoles de lleure: en el disseny del cursos de monitor i director de l’àmbit de l’educació no formal que posteriorment impartireu des de les vostres escoles.  
Així doncs, passo a descriure la meva proposta de model únic de Formació en l’Educació en el lleuresempre a partir de la Qualificació Professional de Monitor i la Qualificació Professional de Director aprovades a Madrid i contextualitzades a Catalunya.
1.- l’educació no formal (DG Joventut) es fa seves les Qualificacions Professionals i regula els programes dels nous cursos de Monitor i Director adaptant-los, com a mínim, a les Qualificacions Professionals
Així els alumnes que aprovin els nous cursos impartits per les escoles de lleure obtenen el DIPLOMA de Monitor o Director d’activitats de lleure infantil i juvenil segons les “directrius” de les Qualificacions Professionals i tenen assolides les competències descrites en cada Qualificació Professional.
2.- educació formal i professionalitzadora. Agafa les Qualificacions Professionals i les desenvolupa en Formació Professional i Ocupacional.    
2.1.- Formació professional.- la Qualificació Professional de Director (és de nivell 3) formarà part del cicle formatiu de Tècnic Superior d’Animació Sociocultural.
Així, qui tingui el TÍTOL de tècnic superior d’animació sociocultural, tindrà assolides les competències marcades en la Qualificació Professional de Director i en podrà fer.
Allò lògic és que el proper decret d’activitats reconegui aquest TÍTOL per poder formar part del 40% d’educadors de lleure.
Allò innovador és la relació entre l’educació no formal i la professional. Així, les persones que tinguin el DIPLOMA de DIRECTOR de la DGJ podran matricular-se del cicle formatiu d’animació sociocultural amb la part del curs corresponent convalidat.
Possiblement també s’acabi integrant en els cursos de Tècnic Superior d’Educació Infantil i en el de Tècnic Superior d’Integració Social.  
La Qualificació Professional de Monitor que és de nivell 2 hauria d’integrar-se en algun Cicle formatiu mitjà. A la qual cosa m’hi he oposat per l’edat 16 i 17 anys, però caldrà veure com s’acaba resolent a Madrid.
2.2.- formació ocupacional. Agafa les QP i crea uns cursos de que donen CERTIFICACIONS DE PROFESSIONALITAT als alumnes que els realitzen. Aquests cursos es dissenyen a partir de les Qualificacions Professionals i en segueixen les seves indicacions.
Així, està molt avançada la certificació de professionalitat de MONITOR amb 320 hores i la de DIRECTOR, està en dubte. M’hi he oposat i he aconseguit que totes les CCAA s’hi oposin, llevat d’Extremadura, per no tenir cap garantia que els servei d’ocupació puguin assegurar que qui fa aquest curs de Director tingui coneixements o experiència prèvia de MONITOR.  
En resum   
Tindrem les QP integrades en tres àmbit formatius a partir dels quals s’obtindrà:
DIPLOMA de Monitor o Director. Cursos fets per les escoles de lleure segons la normativa de la DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT  
CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT de MONITOR i (director?) fets des del SOC (Servei Català d’Ocupació). Esperem que es mantingui l’acord que aquest cursos els facin únicament les escoles de lleure.
TÍTOLS de FP on tinguin inclosa la Qualificació Professional de MONITOR o de DIRECTOR
·         qui tingui un diploma podrà convalidar una part d’algun cicle formatiu.
·         qui tingui un títol de FP on hi hagi inclosa una Qualificació Professional de Monitor o Director, no caldrà que tingui el diploma o la certificació, podrà “fer” de monitor o director directament.
Això permet continuar centrant la formació en les escoles de lleure i possibilita el lligam amb la formació professional a partir de la convalidació del part del curs.
D’una forma reduccionista: els voluntaris han de tenir el Diploma, igual que els professionals remunerats. Però es permet ampliar la formació a qui vulgui fer-ne la seva professió estable, a partir de la FP. També permet possibles canvis d’ocupació a partir de les diverses sortides dels cicles formatius. En el cas del tècnic Superior d’animació sociocultural, tenen diverses sortides perquè inclouen diverses Qualificacions Professionals: de DIRECTOR, d’informador juvenil, de dinamitzador comunitari, de dinamització cultural....
Aquest model per ser sostenible necessita que l’educació no formal, per tant la DGJ i les escoles de lleure, ofereixi formació especialitzada i continua. Cal estar atents a les demanades formatives del sector i oferir monogràfics “oficials” (amb el seu programa aprovat per una resolució de la DGJ) que donin dret a un diploma que complementi el diploma bàsic de MONI. Per exemple, primers auxilis, treball amb nens de 0 a 3 anys, treball amb persones amb alguna discapacitat... Atenció, no cal banalitzar i aprovar milers d’especialitzacions, ni ser gasiu i no respondre a demandes justificades.
Aquest model només es podrà mantenir si les escoles ofereixen formació de QUALITAT. Per tant cal tenir escoles amb claustres forts i estables i fer obligatori el curs de formació inicial dels profes. Evidentment qui tingui els coneixements pedagògics o del món del lleure, no caldrà que faci el mòdul que domini. I mantenir els cursos de reciclatge necessaris per mantenir el nivell de qualitat actual i pujar-lo tant com es pugui.     
Perdoneu aquest resum apressat i maldestre, però s’accelera la meva desvinculació amb vosaltres i cal complir els tempos que m’imposen.
Sortosament, el món de l’educació en el lleure i les escoles en particular, continuareu fent la vostra inestimable tasca educativa i anireu formant ciutadans participatius i compromesos en la transformació social i personal.
Deixeu que, per acabar, us manifesti que el curs de Monitors i Directors, amb més de 100.000 diplomes emesos, té un gran valor en si mateix. És cert que permet accedir a la tasca d’educador de lleure. Però allò que el fa gran és el valor afegit d’educació personal, vivencial, de creixement personal.
Vaja, que si no existís, caldria inventar-lo. Ep, des de la societat civil! que si haguéssim d’esperar que es crees des de l’administració, ho tindríem ben pelut.
salut
Joan Tarrida Bellver
Cap del Servei d’Educació en el Lleure
Direcció General de Joventut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada