Un esplai no és una empresa

Avui comença la segona fase de la “Setmana blanca” per als alumnes de Catalunya i la més nombrosa, doncs afecta 760.000 escolars de Barcelona i Tarragona. El fet a produït un allau de notícies als mitjans centrada sobretot en les preocupacions dels pares sobre com “col·locaran” els seus fills en horari laboral i en la polèmica sobre el cost de les activitats extraescolars i les quantitats de diners que les administracions destinaran a finançar-les.

Tota la línia discursiva s’ha encaminat, doncs, al preu, les reserves i el percentatge d’ocupació d’hotels, cases de colònies i esplais, una terminologia que posa al mateix sac les empreses de serveis educatius amb el moviment d’educació en el lleure, basada essencialment en el voluntariat. Aquesta barreja i, especialment, la cobertura que n’han fet TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans públics de Catalunya, ha motivat la queixa formal d’Esplais Catalans (Esplac), una xarxa d’esplais que agrupa 6.500 infants i 1.600 monitores i monitors.

El responsable de comunicació d’Esplac, Jordi Crisol, ha volgut destacar com tota la cobertura mediàtica se centra en “entitats que han optat per la professionalització, com la Fundació Catalana de l’Esplai i la Pere Tarrés, i fins i tot s’ha arribat a parlar de la viabilitat econòmica dels esplais a causa de la crisis”. Enllaç, assegura, que “no té sentit, doncs els esplais no paguem nòmines i els nostres pressupostos són ridículs”. El problema, per Crisol, és que quan “els mitjans parlen de voluntariat es refereixen sempre a les grans ONG i s’oblida la tasca dels milers de joves que treballen desinteressadament en centenars d’esplais i caus, mentre que la tasca d’educar en el lleure sembla que sols recaigui en prestadors de serveis socioeducatius, als que no volem desmerèixer, però tampoc que se’ns hi confongui”. Els milers de persones que aposten per aquest model associatiu –en aquesta i altres federacions- preferirien un reconeixement a la seva tasca en la promoció de valors com la transformació, cooperació, internacionalisme, cultura i amistat, enlloc d’equipar-los a meres empreses.

Publicat a Media.cat el dilluns 7 març 2011

Facebook:

El Joan Tarrida a través de Media.cat

Un esplai no és una empresa, efectivament. Els mitjans de comunicació, com a la majoria, li costa situar-se en el polièdric mòn de l'educació en el lleure. Resumint: caus i esplais amb voluntaris de cap de setmana; alguns esplais diaris -monis remunerats-; entitats de serveis educatius de lleure sense afany de lucre -diversos camps d'actuació amb monis remunerats-; empreses mercantils de serveis educatius de lleure..

• • Joan Tarrida Perdoneu pel resum que deixa fora matisos.
    Allò important és respectar les diferents opcions de cada associació, entitat o empresa. Respectar i entrendre els altres no vol dir compartir els seus plantejaments.

    Fa 58 minuts · 
  • Joan Tarrida Preguntem-nos: cada opció dona una bona resposta a una necessitat social? Majoritàriament, si!
    Totes les opcions tenen un mateix interès social? No, són diferents.
    El Govern els ha de donar el mateix suport? No, ha de prioritzar el món associatiu de base voluntària.
    I com garanteix la cohesió social? Promovent la igualtat d'accès a les famílies a les associacions i, també a les activitats.
  • Joan Tarrida Certament tenim un problema de comunicació: No és el mateix un cau escolta que una empresa; no és el mateix un esplai de cap de setmana que un esplai diari que fa de centre obert o fa reforç escolar o accions d'integració i cohesió. VISCA LA DIFERÈNCIA.
  • Joan Tarrida Altra cosa és quina reconeixement social i polític cal donar a cada opció.
  • Joan Tarrida 

    Fa setmanes hem van presentar un projecte d'estudi sobre Educ lleure que està fent el CNJC: volen aclarir les diferents maneres d'intervenció social de les entitats. "què ens uneix què ens separa".
    I ho volen fer establint categories o grups: ERROR = No etiqueteu!.
    Allò que els vaig aconsellar: 1r.- llista de característiques; 2n.- que cada associació es posicioni. 3r.- fer l'analisi a partir de les característiques compartides. No des de la globalitat.