dilluns, 14 de març de 2011

Setmana Blanca?...No, una setmana en blanc. Una altra oportunitat perduda pel Lleure Educatiu i Sociocultural.

Sembla que els col·lectius poc organitzats i amb poc reconeixement social ens acostumem ràpidament a ser invisibles, a que ningú parli de nosaltres, i per desgracia això ens esta succeint ara mateix als treballadors i treballadores del Lleure Educatiu i Sociocultural que desenvolupem les nostres funcions al marc escolar o amb una relació molt propera (com a les cases de colònies).

Ara els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre la setmana blanca, la “maragallada” final del inefable exconseller. Tothom parla sobre el problema de les famílies per poder conciliar la seva feina amb aquestes noves “vacances” escolars, de la retallada de la “flamant” Consellera Rigau als ajuts previstos per poder realitzar aquestes activitats, dels problemes de les empreses i entitats que subcontracten aquests serveis. Però ningú parla dels milers i milers de treballadors/es (les dades oscil·len entre quinze i trenta mil) que durant aquesta setmana es quedaran sense feina, monitors/es dels menjadors escolars, de les acollides matinals, del transport escolar, els vetlladors/es d'infants amb necessitats educatives especials, el personal de les cuines escolars,...segur que me'n deixo algun. Repeteixo per si a algú no li ha quedat prou clar, aquesta gent ens quedarem durant una setmana SENSE FEINA, no estem de vacances (aprofito per aclarir, que pel fet de treballar en centre escolar no gaudim dels mateixos i merescuts drets del personal contractat o funcionari),...sort que com a mínim no tindrem problemes per conciliar la vida laboral i familiar.
 
El desgavell produït pel Sr Maragall es suma a la ja persistent deixadesa de l'administració en vers el nostre sector, ell simplement va treure l'últim conill del barret de copa i el va deixar anar, sense pensar en les conseqüències (això és fer política i la resta són tonteries). En general i també en aquest col·lectiu, a les administracions els va de meravella jugar a la confusió i barrejar conceptes: l'associacionisme amb intencionalitat educativa (esplais, agrupaments, caus,...) amb un col·lectiu de treballadors/es que intenten fer de l'educació no formal la seva forma de guanyar-se la vida dignament. Sembla que l'administració prefereix embolicar enlloc d'ordenar. Ara, un cop més, ens trobem que hem perdut una nova oportunitat per regularitzar un sector totalment plegat a les lleis de l'oferta i la demanda, un sector educatiu on es prioritzen els resultats econòmics per sobre de la qualitat educativa, i onadministració, empreses, entitats, i moltes escoles i ampes són plenament corresponsables de les situacions complicades que viuen els seus treballadors/es. No entenc que ningú no es plantegi la necessitat de disposar unes ràtios mínimes infant/monitor, ningú no troba aberrant que en alguns casos una sola persona hagi d'atendre a més de 50 infants? On queda aquí la qualitat educativa? Hi ha un parèntesi educatiu durant la jornada dels infants? On queda la defensa dels projectes educatius de les escoles, si parts tant importants com els migdies, les activitats extraescolars, o les activitats de vacances queden fora? Com es garanteixen uns bons professionals, si ningú no decideix quins mínims formatius han d'assolir els professionals per poder exercir les seves tasques? Com és possible que en una mateixa escola hi puguin treballar més de cinc empreses/entitats del lleure diferents (una per a l'acollida, una per al menjador, una per a la cuina, una o dues per a les extraescolars, i una per a les activitats de vacances,...), quan fent agrupacions per zona, barri, districte o escola a escola, s'incrementa la possibilitat d'oferir jornades complertes i contractes fixos, fidelitzant així als treballadors. En termes empresarials, quan més amplia sigui aquesta possible agrupació més rendibilitat econòmica se'n pot treure, reduint costos i incrementant qualitat.
 
Per acabar-ho d'adobar, ara s'esta intentant negociar el 3r Conveni del LleureEducatiu i Sociocultural de Catalunya, i com no podia ser d'una altra manera, les patronals s'han pujat al carro de la crisi i pretenen no complir amb la seva obligació (ells diuen diferir,...que sona molt més fi) de pagar els endarreriments corresponents a l'IPC de 2010, entre d'altres incompliments salarials (una batalla més).
 
En resum, que ni tenim una setmana de vacances, ni la cobrem, ni res apunta que a curt termini el sector es reguli, i per més inri ens volen escatimar uns diners que ens corresponen,...Quina festa!!!!
 
Tot i això, nosaltres continuarem treballant dia a dia, esforçant-nos per garantir amb les poques eines que tenim una educació no formal de qualitat.
 
 
Cristòfol Ortolà Ortolà
Coordinador del Sector de Lleure Educatiu
Federació d'Ensenyament
Comissió Obrera Nacional de Catalunya - CCOO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada