Irene Rigau: «Aquest curs la 'setmana blanca' es mantindrà, no hi haurà canvis»
Acabada d'arribar al seu despatx, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, anuncia que es proposa esquematitzar el currículum, diferenciar el tronc de les branques, o sigui insistir en les coses bàsiques, per millorar els resultats acadèmics.
-A l'hora de combatre el fracàs escolar, hi ha qui es pregunta per què no es repeteix més.
-Funciona poc. Als països amb més èxit escolar hi ha poca repetició. La diversitat a l'aula és tan gran que el que cal és fer un pas més en la personalització de l'aprenentatge. Estar atents a la conquista de competències i activar mecanismes de reforç quan no s'adquireixen.
-¿Amb això n'hi ha prou?
-També hi ha qüestions organitzatives que poden dificultar l'aprenentatge. A primària, per exemple, hem passat del mestre únic que donava totes les matèries a la diversitat de mestres que hi ha ara. A més dels especialistes de música, plàstica, anglès i educació física, els que s'afegeixen per compensar la sisena hora.
-¿S'haurien d'ampliar les hores de classe del professorat de primària, que en els últims anys s'han reduït de 25 a 23 setmanals?
-Els aspectes horaris organitzatius són un element bàsic per a la millora de l'èxit escolar. Per tant haurem de veure si és sostenible la sisena hora en tots els centres, si determinats centres tenen més necessitat que altres per raons socioeconòmiques i si la sisena hora ha de tenir un caràcter més lectiu en uns o de mera atenció en altres, i adaptar-la a les disponibilitats del sistema.
-¿Però 23 hores de dedicació lectiva són suficients o no?
-Aquest és un punt que forma part del Pacte Nacional per l'Educació que ha tingut una traducció econòmica molt important i que s'haurà de revisar amb noves mirades amb els firmants del pacte.
-Ha promès concertar el batxillerat. ¿N'ha quantificat el cost?
-Sí. No recordo la xifra concreta, però és assumible si es fa de manera progressiva.
-¿Assumible aquesta legislatura?
-No ens hem proposat que arribi al 100% sinó que vagi creixent.
-Vostè ha dit que en el procés formatiu a les famílies els correspon el paper d'afavorir les condicions d'aprenentatge dels alumnes, com ara procurar que els nens vagin a dormir aviat.
-Això pot sonar molt antic, però sí, jo dic que les famílies ens han de portar els nens en condicions d'educabilitat. L'aprenentatge requereix que hagis dormit prou i que hagis esmorzat.
-¿Aquest és el paper que l'escola reserva a les famílies?
-No. Han de participar en la vida del centre a través dels consells escolars, però això ha d'anar acompanyat d'un altre tipus de participació, que consisteix a fer el seguiment de la vida diària de l'escola. No hi ha res tan important per a un nen com que els pares li preguntin cada dia què ha fet a l'escola. El valor que la família dóna al que el nen fa a l'aula és més determinant que el nivell socioeconòmic en els resultats acadèmics.
-¿Comparteix la idea que 12 setmanes de vacances a l'estiu són massa setmanes? ¿Quina és la seva proposta?
-Mantindrem que el curs comenci a primers del mes de setembre, cap al 7.
-Seran 11, no canvia gran cosa.
-El calendari escolar ha de donar compliment al mandat legal que fixa els dies i les hores de classe. I com que sempre estaran per sota del calendari laboral de les famílies, no coincidirà mai, ens hem de treure del cap la idea de trobar solucions als problemes de conciliació tan sols a través de l'escola.
-¿Què passarà aquest curs amb la setmana blanca?
-Hi ha una ordre de calendari. I el que està vigent, és vigent. Aquest curs no hi haurà canvis, la setmana blanca es mantindrà. Si un centre té problemes per poder fer-la, podem parlar-ne.
-Durant els anys del tripartit no s'han ampliat els concerts als centres privats. Això canviarà.
-No té cap sentit deixar de concertar una línia en un centre privat que ja té les aules enllestides per posar un barracó al costat en un centre públic, com ha passat, per exemple, a Reus.
-Vostè defensa que els centres que separen als alumnes per raó de sexe puguin rebre diners públics. ¿No creu que la coeducació ha sigut una conquista?
-La LEC ja ho va deixar ben clar. No ens pensem moure. ¿I si li dic que als Estats Units hi ha escoles públiques que practiquen l'escolarització diferenciada?
-Es tracta d'experiències en ambients concrets, però aquí tenen una altra connotació.
-La diferència està determinada pel titular de l'escola, no per la metodologia organitzativa.
-¿No és més enriquidora pedagògicament la coeducació?
-Jo personalment portaria un fill a l'escola mixta. Però tot s'ha de mirar amb mirades d'actualitat. Si resulta que, perquè Franco va suprimir la coeducació, mai més la coeducació podrà ser un element determinant, jo li dic que no. Si hi ha centres que funcionen, si hi ha famílies que ho demanen, pot formar part perfectament d'un projecte, d'una aposta educativa. El debat sobre les escoles que escolaritzen nens i nenes per separat forma part del passat.
-¿Pensa paralitzar el programa d'introducció d'ordinadors?
-Als centres en què ja estava previst que arribessin, si tenen connectivitat, hi arribaran.
Informació extreta de elperiodico.cat
-A l'hora de combatre el fracàs escolar, hi ha qui es pregunta per què no es repeteix més.
-Funciona poc. Als països amb més èxit escolar hi ha poca repetició. La diversitat a l'aula és tan gran que el que cal és fer un pas més en la personalització de l'aprenentatge. Estar atents a la conquista de competències i activar mecanismes de reforç quan no s'adquireixen.
-¿Amb això n'hi ha prou?
-També hi ha qüestions organitzatives que poden dificultar l'aprenentatge. A primària, per exemple, hem passat del mestre únic que donava totes les matèries a la diversitat de mestres que hi ha ara. A més dels especialistes de música, plàstica, anglès i educació física, els que s'afegeixen per compensar la sisena hora.
-¿S'haurien d'ampliar les hores de classe del professorat de primària, que en els últims anys s'han reduït de 25 a 23 setmanals?
-Els aspectes horaris organitzatius són un element bàsic per a la millora de l'èxit escolar. Per tant haurem de veure si és sostenible la sisena hora en tots els centres, si determinats centres tenen més necessitat que altres per raons socioeconòmiques i si la sisena hora ha de tenir un caràcter més lectiu en uns o de mera atenció en altres, i adaptar-la a les disponibilitats del sistema.
-¿Però 23 hores de dedicació lectiva són suficients o no?
-Aquest és un punt que forma part del Pacte Nacional per l'Educació que ha tingut una traducció econòmica molt important i que s'haurà de revisar amb noves mirades amb els firmants del pacte.
-Ha promès concertar el batxillerat. ¿N'ha quantificat el cost?
-Sí. No recordo la xifra concreta, però és assumible si es fa de manera progressiva.
-¿Assumible aquesta legislatura?
-No ens hem proposat que arribi al 100% sinó que vagi creixent.
-Vostè ha dit que en el procés formatiu a les famílies els correspon el paper d'afavorir les condicions d'aprenentatge dels alumnes, com ara procurar que els nens vagin a dormir aviat.
-Això pot sonar molt antic, però sí, jo dic que les famílies ens han de portar els nens en condicions d'educabilitat. L'aprenentatge requereix que hagis dormit prou i que hagis esmorzat.
-¿Aquest és el paper que l'escola reserva a les famílies?
-No. Han de participar en la vida del centre a través dels consells escolars, però això ha d'anar acompanyat d'un altre tipus de participació, que consisteix a fer el seguiment de la vida diària de l'escola. No hi ha res tan important per a un nen com que els pares li preguntin cada dia què ha fet a l'escola. El valor que la família dóna al que el nen fa a l'aula és més determinant que el nivell socioeconòmic en els resultats acadèmics.
-¿Comparteix la idea que 12 setmanes de vacances a l'estiu són massa setmanes? ¿Quina és la seva proposta?
-Mantindrem que el curs comenci a primers del mes de setembre, cap al 7.
-Seran 11, no canvia gran cosa.
-El calendari escolar ha de donar compliment al mandat legal que fixa els dies i les hores de classe. I com que sempre estaran per sota del calendari laboral de les famílies, no coincidirà mai, ens hem de treure del cap la idea de trobar solucions als problemes de conciliació tan sols a través de l'escola.
-¿Què passarà aquest curs amb la setmana blanca?
-Hi ha una ordre de calendari. I el que està vigent, és vigent. Aquest curs no hi haurà canvis, la setmana blanca es mantindrà. Si un centre té problemes per poder fer-la, podem parlar-ne.
-Durant els anys del tripartit no s'han ampliat els concerts als centres privats. Això canviarà.
-No té cap sentit deixar de concertar una línia en un centre privat que ja té les aules enllestides per posar un barracó al costat en un centre públic, com ha passat, per exemple, a Reus.
-Vostè defensa que els centres que separen als alumnes per raó de sexe puguin rebre diners públics. ¿No creu que la coeducació ha sigut una conquista?
-La LEC ja ho va deixar ben clar. No ens pensem moure. ¿I si li dic que als Estats Units hi ha escoles públiques que practiquen l'escolarització diferenciada?
-Es tracta d'experiències en ambients concrets, però aquí tenen una altra connotació.
-La diferència està determinada pel titular de l'escola, no per la metodologia organitzativa.
-¿No és més enriquidora pedagògicament la coeducació?
-Jo personalment portaria un fill a l'escola mixta. Però tot s'ha de mirar amb mirades d'actualitat. Si resulta que, perquè Franco va suprimir la coeducació, mai més la coeducació podrà ser un element determinant, jo li dic que no. Si hi ha centres que funcionen, si hi ha famílies que ho demanen, pot formar part perfectament d'un projecte, d'una aposta educativa. El debat sobre les escoles que escolaritzen nens i nenes per separat forma part del passat.
-¿Pensa paralitzar el programa d'introducció d'ordinadors?
-Als centres en què ja estava previst que arribessin, si tenen connectivitat, hi arribaran.
Informació extreta de elperiodico.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada