Passo de votar
Passo de votar
Aviat farà 7 anys que els educadors socials de l'Escola d'educadors i educadores en el lleure l'Empordà, ens vam col·legiar al CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya).
Amb en Jordi sempre hem pensat que ens havíem de donar a conèixer i oferir la nostra col·laboració al Col·legi, però el dia a dia ens ofegava.
Ara fa dos anys ens vam apuntar a un curs sobre la responsabilitat civil de l'educador social, tema del que, val a dir, en Jordi n'és un expert. Va ser la primera vegada que jo trepitxava la seu del CEESC i vaig tenir una sensació agredolça perquè malgrat ser un col·legiat vaig ser tractat com un alumne. Què vull dir amb això?, doncs que no veig lògic que des de la direcció del col·legi es reclami la participació dels col·legiats i quan un d'ells s'hi acosti, ningú no el rebi. Sóc conscient que se'm pot titllar d'exagerat i per això, tot es queda en simples pensaments que ni tant-se-val he comentat a en Jordi.
Quasi que per la mateixa època el Col·legi va obrir a la seva plana web un espai de participació als col·legiats. Jo vaig ser un dels què hi va participar, i al cap de quasi dos anys, no arribaven a 5 els que ho havíem fet. Recordo que es demanava participar als grups de treball i jo vaig preguntar com s'havia de fer per entrar-hi. Encara ara espero la resposta.
El mes passat vaig participar a un curs del CEESC a Reus amb la meva filla Eva sobre detecció de maltractaments infantils, però la professora es va posar malalta i vam optar perquè l'Eva l'acabés i jo assistís a un altre curs que el Col·legi feia a la seva seu a Barcelona. L'incident de la professora havia acabat amb una incompatibilitat de dates i ho vam resoldre així.
Aquest darrer curs sobre Educació expandida el vaig trobar molt sucós, tant pel professor com pel temari, però sobretot, pels comanys de classe, que vaig qualificar d'una alta qualitat.
No recordo com, però, vaig tenir l'oportunitat d'expressar en veu alta els meus pensaments més íntims, com aquell de què no em van posar la catifa vermella el primer dia que vaig trepitxar la seu del CEESC.
Entre bromes vaig detectar la sensibilitat d'alguns companys, que també són membres de la junta, i em va agradar la seva capacitat receptiva i la seva preocupació per la participació activa del col·lectiu dels col·legiats.
I vaig decidir participar al Col·legi des de la base, assistint a l'assemblea.
Per poder assistir, en Jordi ha hagut de fer meravelles amb la programació dels cursos que estem portant a terme, i al final, a ell li ha estat impossibe acompanyar-me perquè no podia fer més combinacions.
Per la meva part, a quarts de set del matí d'aquest dissabte posava rumb a l'assemblea del CEESC a Barcelona.
Una barreja d'il·lusió i nervis m'envaïa, com un nen petit amb sabates noves.
I hi he participat dient la meva com acostumo a fer, amb el meu estil provocador i ratllant la insolència, però, profundament respectuós amb les persones.
També hi he participat a través del Twitter, i fins i tot he arribat a escriure que m'adormia. Estava decidit a donar el meu vot de confiança al pla de treball, als pressupostos i a la proposta de quota que presentava la Junta i un cop definits els objectius, que m'han agradat bastant, els detalls, dit sigui de passada, m'avorrien.
Però m'he despertat de cop!
El President havia passat per alt, segons ell perquè anàvem retardats, detalls organitzatius que s'ha sentit obligat a explicar per evitar malentesos, pressionat per preguntes d'algú que tenia, crec jo, més informació que la resta dels assemblearis.
Ni més ni menys, que d'ençà fa uns mesos està en nòmina del Col·legi en concepte de coordinador general.
M'he començat a sentir malament, fins al punt que me'n volia anar. No volia ser jo qui digués la meva en aquest tema... em conec!
Una noia, tot seguit al precs i preguntes ha qüestionat si aquest fet era ètic, i un noi ha parlat de la necessitat d'una guia de bones pràctiques en el mateix sentit que la intervenció anterior.
Jo no em sentia malament pel fet que el President estigués a nòmina del CEESC, jo estava profundament decebut per haver cregut ens els objectius de transparència i haver constatat una maniobra poc o gens tranparent, com era el fet de no haver presentat a votació de l'assemblea la contractació del President. Fer-ho passar en l'aprovació del pressupost com un fet consumat on el mateix President amb el vist-i-plau de la Junta s'ha autocontractat i si no ho he entés malament, fins i tot, hi ha previst un 2% d'augment de salari per a l'any vinent...
S'anava votant i jo en passava, i innocents els meus co·legues, se'n reien de mi pensant-se que no m'assebentava de la pel·lícula.
Doncs sí, me n'he assebentat i molt, massa.
Mentre tothom votava jo escrivia al Twitter la meva situació, tal vegada per això la responsable de Comunicació del CEESC, que entusiasmada m'havia comunicat que em volia fer una proposta, al final quan m'he acomiadat d'ella s'ha limitat a dir-me adéu amb cara de circumstàncies.
Rubèn Fornós i Casares
Aviat farà 7 anys que els educadors socials de l'Escola d'educadors i educadores en el lleure l'Empordà, ens vam col·legiar al CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya).
Amb en Jordi sempre hem pensat que ens havíem de donar a conèixer i oferir la nostra col·laboració al Col·legi, però el dia a dia ens ofegava.
Ara fa dos anys ens vam apuntar a un curs sobre la responsabilitat civil de l'educador social, tema del que, val a dir, en Jordi n'és un expert. Va ser la primera vegada que jo trepitxava la seu del CEESC i vaig tenir una sensació agredolça perquè malgrat ser un col·legiat vaig ser tractat com un alumne. Què vull dir amb això?, doncs que no veig lògic que des de la direcció del col·legi es reclami la participació dels col·legiats i quan un d'ells s'hi acosti, ningú no el rebi. Sóc conscient que se'm pot titllar d'exagerat i per això, tot es queda en simples pensaments que ni tant-se-val he comentat a en Jordi.
Quasi que per la mateixa època el Col·legi va obrir a la seva plana web un espai de participació als col·legiats. Jo vaig ser un dels què hi va participar, i al cap de quasi dos anys, no arribaven a 5 els que ho havíem fet. Recordo que es demanava participar als grups de treball i jo vaig preguntar com s'havia de fer per entrar-hi. Encara ara espero la resposta.
El mes passat vaig participar a un curs del CEESC a Reus amb la meva filla Eva sobre detecció de maltractaments infantils, però la professora es va posar malalta i vam optar perquè l'Eva l'acabés i jo assistís a un altre curs que el Col·legi feia a la seva seu a Barcelona. L'incident de la professora havia acabat amb una incompatibilitat de dates i ho vam resoldre així.
Aquest darrer curs sobre Educació expandida el vaig trobar molt sucós, tant pel professor com pel temari, però sobretot, pels comanys de classe, que vaig qualificar d'una alta qualitat.
No recordo com, però, vaig tenir l'oportunitat d'expressar en veu alta els meus pensaments més íntims, com aquell de què no em van posar la catifa vermella el primer dia que vaig trepitxar la seu del CEESC.
Entre bromes vaig detectar la sensibilitat d'alguns companys, que també són membres de la junta, i em va agradar la seva capacitat receptiva i la seva preocupació per la participació activa del col·lectiu dels col·legiats.
I vaig decidir participar al Col·legi des de la base, assistint a l'assemblea.
Per poder assistir, en Jordi ha hagut de fer meravelles amb la programació dels cursos que estem portant a terme, i al final, a ell li ha estat impossibe acompanyar-me perquè no podia fer més combinacions.
Per la meva part, a quarts de set del matí d'aquest dissabte posava rumb a l'assemblea del CEESC a Barcelona.
Una barreja d'il·lusió i nervis m'envaïa, com un nen petit amb sabates noves.
I hi he participat dient la meva com acostumo a fer, amb el meu estil provocador i ratllant la insolència, però, profundament respectuós amb les persones.
També hi he participat a través del Twitter, i fins i tot he arribat a escriure que m'adormia. Estava decidit a donar el meu vot de confiança al pla de treball, als pressupostos i a la proposta de quota que presentava la Junta i un cop definits els objectius, que m'han agradat bastant, els detalls, dit sigui de passada, m'avorrien.
Però m'he despertat de cop!
El President havia passat per alt, segons ell perquè anàvem retardats, detalls organitzatius que s'ha sentit obligat a explicar per evitar malentesos, pressionat per preguntes d'algú que tenia, crec jo, més informació que la resta dels assemblearis.
Ni més ni menys, que d'ençà fa uns mesos està en nòmina del Col·legi en concepte de coordinador general.
M'he començat a sentir malament, fins al punt que me'n volia anar. No volia ser jo qui digués la meva en aquest tema... em conec!
Una noia, tot seguit al precs i preguntes ha qüestionat si aquest fet era ètic, i un noi ha parlat de la necessitat d'una guia de bones pràctiques en el mateix sentit que la intervenció anterior.
Jo no em sentia malament pel fet que el President estigués a nòmina del CEESC, jo estava profundament decebut per haver cregut ens els objectius de transparència i haver constatat una maniobra poc o gens tranparent, com era el fet de no haver presentat a votació de l'assemblea la contractació del President. Fer-ho passar en l'aprovació del pressupost com un fet consumat on el mateix President amb el vist-i-plau de la Junta s'ha autocontractat i si no ho he entés malament, fins i tot, hi ha previst un 2% d'augment de salari per a l'any vinent...
S'anava votant i jo en passava, i innocents els meus co·legues, se'n reien de mi pensant-se que no m'assebentava de la pel·lícula.
Doncs sí, me n'he assebentat i molt, massa.
Mentre tothom votava jo escrivia al Twitter la meva situació, tal vegada per això la responsable de Comunicació del CEESC, que entusiasmada m'havia comunicat que em volia fer una proposta, al final quan m'he acomiadat d'ella s'ha limitat a dir-me adéu amb cara de circumstàncies.
Rubèn Fornós i Casares
Hola Ruben soc en Sera, també responsable de comunicació. Ja ens coneixem.
ResponEliminaEl final d'una reunió sempre és una mica caotic, perquè vols saludar a tothom. Però la proposta ( que espero que ens puguis ajudar a concretar) te la volem fer igual. No té res a veure els teus comentaris a twitter, segur(solo faltaria!, nosaltres, els de comunicació, que estem promovent el 2.0). Si no sapiguessim encaixar les crítiques ja podriem plegar.
Hi ha algunes coses que dius que puc compartir i altres que no, però tant se val, necessitem veus crítiques, perquè estem començant (alguns més que altres) i hem d'anar corregint els errors. Ara començem un pla de treball i la participació i la comunicació també passa, com molt bé dius, per ser transparents.
En fi, espero que poguem concretar alguna proposta amb tu, de participació al col.legi, i també espero que continuiis amb el teu tarannà crític que l'únic que ens pot fer és millorar.
Una abraçada.
Sera
Bon dia Rubèn, aquí tens el text enviat aquest matí a les companyes i companys de Gent que pensa ...
ResponEliminaVull que sàpigues que no tenim cap motiu ni necessitat de colar res i que hem estructurat el model organitzatiu que ens a semblat més convenient per el moment actual del nostre col·legi, quant pensem que ha de ser un altre o que hem de modificar-lo o farem.
També dir-te el que dic al text, crec que el que no podem es malfiar sense coneixement.
Confio que puguis recuperar la il·lusió i els nervis de nen petit.
Veuràs que la teva percepció inicial es la bona, aquella que comentes dient "Entre bromes vaig detectar la sensibilitat d'alguns companys, que també són membres de la junta, i em va agradar la seva capacitat receptiva i la seva preocupació per la participació activa del col·lectiu dels col·legiats."
T'esperem.
Bon dia a tothom.
Avui de nou hem sento amb deute amb totes i tots vosaltres i vull aprofitar per comentar algunes primeres impressions, opinions, comentaris de les dues assemblees que vàrem celebrar dissabte.
La primera, extraordinària, era per decidir si aprovàvem o no de manera definitiva el Reglament de Participació del CEESC, teniem una hora per parlar-ne i decidir i varem necessitar hora i mitja, segurament haguérem necessitat més temps però crec que les posicions sí estaven molt clares quant es va posar a votació.
La Junta va demanar el vot negatiu al Reglament a partir d'una explicació dels elements més significatius del Pla de Participació que va fer el nostra coordinador del Clúster, en Pepe Otero (document adjunt) però que no va ser suficient per els companys que defensaven l'aprovació definitiva del Reglament i que consideraven que eren documents compatibles. Sento molt especialment la renúncia del company Eduardo Elosegui a continuar en els espais de representació en els que participava en nom del CEESC, crec que hem de poder parlar-ne, segurament no hem sabut transmetre que l'aposta d'aquesta Junta per la participació va en serio, que ens podem equivocar però que hem apostat per el que creiem millor per el nostre col·legi i que la porta continua oberta per a tothom, diria més, crec que tots som necessaris en un CEESC plural.
La segona, l'ordinària, es va convertir en extraordinària per culpa meva (es una opinió personal). Estava tot acordat i crec ben treballat, tant en Junta com per l'equip tècnic. La Junta volia transparència, "luz i taquígrafos" i el document per presentar el tema em semblava idoni, a més m'agrada i com ja deia divendres quant el vaig penjar a la meva pàgina del facebook, crec que es una " bona eina, molt dinàmica i permet visualitzar el conjunt mes enllà de la lletra." No seguir el document, voler guanyar temps, va fer que que em saltes la part inicial de la presentació, Principis Ideològics i Organigrama Polític, citant com el Pla de Treball penjava del Pla de Govern i que aquest, com a eina de treball, estava obert a millores i vaig passar directament als objectius per aquest any. Molt malament.
No es el mateix explicar-te que respondre a una pregunta, va quedar clar. Tampoc si val fer insinuacions o crítiques falses, la companya de comunicació no te cap culpa de que jo no presentes el tema com m'havia demanat la Junta i la Junta tampoc.
Per sort podem estar més o menys d'acord amb un tema, inclús en desacord manifest, menys mal...El que no podem es malfiar sense coneixement.
Dissabte jo no vaig ser el millor transmissor de coneixement, als que em coneixeu i als que no, gràcies per la confiança, la discrepància i per la crítica.
Parlem-ne.
Aquí teniu 2 links d'interès i un document adjunt.
http://prezi.com/lj1c5kwbyscj/pla-de-treball-2011-del-ceesc/
http://bit.ly/etDv7Y
--
Pepín de la Rosa
President CEESC