Casals avorrits

La mainada que va al cau o l'esplai hi va amb ganes, amb il·lusió. La mainada que va a la majoria de casals d'estiu i va per força. Que passa? Tot són activitats d'educació en el lleure, perquè en unes hi van contents amb ganes de tornar-hi i en les altres hi van per força?

Això requereix una reflexió important per poder analitzar que està passant. En un curs, no fa gaire, el cap d'un agrupament escolta em deia que els pares de la mainada del seu agrupament amenaçaven els seus fulls en no anar al cau si no es portaven bé a casa. Els pares dels nens i nenes que van al casal d'estiu no tenen aquest recurs ja que els seus fills hi van per obligació i es portarien malament contínuament per així no haver-hi d'anar.

Els casals de les zones on l'educació en el lleure associatiu ha anat de baixa s'han anat assimilant tant als esquemes escolars que s'ha perdut l’essència del lleure educatiu. Programacions tancades i poc participatives fan que els participants acabin sense passar-ho bé en la seva estada al casal.  Una reflexió que hauria d'obrir un debat important a tots els professionals responsables d'organitzar casals.

Jordi Iglesias i Mateo

Comentaris

  1. Totalment d'acord! fa anys que el meu fill anava al casal de sant feliu de guíxols, i cada matí era un show, doncs el nen em plorava dient que preferia estar-se a ca els avis que anar a "jugar" al casal. I a mi com a mare, i com a mestre de primària, em preocupava. Aleshores em vaig començar a fixar amb la resta de nens, el meu no era el únic que hi anava amb desganes, la veritat és que eren pocs, per no dir gens, els que entraven amb somriure. I a l'hora de sortida 3/4 del mateix. aleshores vaig començar a preguntar: què feien els nens al casal? doncs els horaris que ens donaven als pares hi havien activitats que semblaven divertides, però com és possible que els nens surtin descontents?

    La sol·lució és fàcil: les activitats són massa dirigides, els nens passen més temps tancatsa l'aula fent tallers que a fora, i aquests tallers han de ser i sortir com el del "model" del monitor, doncs si el nen pinta la cara verda en comptes de rosada li caurà bronca segur! on és doncs el potenciar la creativitat? la imaginació? I si això li sumem que se'ls plantegen jocs o el nen hi ha de jugar sí o sí, o que a la mitja horeta d'esbarjo el nen ha d'estar assegut i, tot i que és "lliure" no se'l deixa jugar, per exemple, ni a pilota, i un llarg etcètera, no m'extranya aleshores que pel nen anar al casal sigui un CÀSTIG.

    Aqust any he canviat, i l'he apuntat al casal de santa cristina, que a part de sortir-me més econòmic m'hi entraven activitats gratuites com sortides a l'aquadiver, un cap de setmana d'acampada, sortides amb bicicleta, sortides a peu, etc... És el primer any que veig el meu fill entrant rient i sortint rient. Al igual que la resta de nens. I és el primer any que el nen, tot i només estar inscrit al juliol, em demana per seguir anant al casal a l'agost. I la veritat, n'estic tant contenta que sense pensar-m'ho gaire, tot i jo estar de vacances, deixar el nen anar al casal a l'agost. També em vaig interessar el motiu d'aquesta diferència, i no és que santa cristina sigui poc educatiu i massa lúdic, ni molt menys, si no que hi ha un equilibri però sense oblidar que aquesta educació és dins el món del lleure (l'altre ja la donem els mestres a l'escola), han sentit mai parlar dels racons? allà ho fan molt. I el preguntar què els agrada als nens? i el buscar alternatives a una activitat quan veuen que aquesta no agrada a tots? i el més important per mi com a mare, que els monitors no obliden que el nen està de VACANCES! i això no vol dir que els monitors siguin menys responsables que els que prefereixen passar les 4 hores asseguts fent tallers, ni molt menys. Tot el contrari, la seguretat per ells és de fet un punt molt important, de fet, a les reunions d'ampa de casal o a les reunions informatives ens ho marquen clarament i ens mostren les seves directius.

    Així doncs felicito el treball d'aquest casal, felicito als monitors que aquest estiu han passat a formar en part una mica de la família, doncs era habitual sentir als nens a l'hora de dinar explicar que si el monitor tal li ha ensenyat això, que si el monitor pasqual l'ha fet riure amb allò, que si el monitor menguanito li ha ensenyat tal cançó, i etcètera etcètera. Jo com a mare, i com a mestre, recomano aquest tipus de casals a tots els pares, i aprofito per felicitar als monitors Xavi, Raquel, Àngel, Ricard, Pere i a la resta de monitors

    ResponElimina
  2. Estic més o menys d'acord amb tot el que heu dit. Sóc monitora de casal d'estiu des de fa 5 anys i afortunadament mai m'he trobat amb la situació que hi hagués alguns nens que no volguéssin venir, al contrari, tots els nens venien amb ganes.

    Amb l'experiència que tinc (ja sigui perquè m'hi he trobat o experiències que m'han explicat) crec que tot això pot se degut a diferents causes:

    - Monitors incompetents que treballen com a tal pel simple fet que és una feina que, generalment, és de dilluns a divendres, bon horari i més o menys bon sou (depenent del casal), oblidant que si es treballa en l'ambit del lleure el principal objectiu és fer que els nens s'ho passin bé.

    - Monitors incompetents que ja sigui per la causa que he dit abans o per alguna altra s'involucren massa poc a l'hora de fer programacions i en dur-les a terme.
    Pel que he anat veient aquests estius, crec que és diferent fer-los fer una gimcana i que els monitors s'ho mirin, a fer una gimcana i que els monitors juguin amb els nens. Si una activitat comporta córrer, els monitors han de cóorrer, i si en una altra s'han d'embrutir, s'embruten. D'aquesta manera la mainada es motiva molt més i té més ganes de participar.

    - Casals que, per norma dels de dalt, obliguen als monitors a fer activitats que pels nens són poc divertides. Per exemple, dedicar dues hores cada dia a fer el típic quadern d'estiu. Crec que això no s'hauria de fer al casal, ja hi ha llocs expressos per fer-ho, i a més trenca totalment el concepte que tenen la mainada de "casal". El casal i l'escola, per anar bé, no haurien d'estar vinculats directament.

    - Que els directors o responsables siguin capaços de crear un bon ambient de treball entre monitors, que hi hagi una bona comunicació entre tots i que s'involucrin en les tasques que es fan.
    M'he trobat en casos que els directors es limiten a portar els temes legals i paperassa, i en canvi no es preocupen en mirar aviam si algun monitor té algun problema, per exemple. Si no hi ha bon ambient entre monitors és pràcticament impossible que res surti bé, ja que s'està menys motivat i les coses es fan amb menys ganes, i això els nens ho noten.

    Penso que tots a aquests que els passa això s'haurien de replantejar moltes coses, i mirar de solucionar-ho, perquè està clar que és culpa de l'equip. Sempre hi ha algun nen que bé a desgana, però si en són dos o tres... No ha de ser gens gratificant que els nens, que són per qui es treballa, entrin plorant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Qui està obligat per llei a sol·licitar el Certificat negatiu del Registre de Delinqüents sexuals? Tot el cal saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals

El model integral del lleure educatiu

Quina titulació han de tenir els monitors i les monitores dels menjadors escolars?