La paraula tolerància

Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava de crear un debat sobre el tema de la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.

Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.

I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.

És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una tolerància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.

Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.

Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.

Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.

I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel·ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.

El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té. Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitaríem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.

Mar Bofarull i Albert