.jpg)
Ahir vaig anar a la casa de colònies El Xalió de Sant Miquel de Campmajor. Hi havien els alumnes dels Campus Jove de Sant Feliu de Guíxols. Abans d'ahir van marxar els del campus de Palamós havent coincidit mig dia plegats.
A mig matí els professors van preveure que els hi fes un taller de cançons. Feia una calda que no l'aguantava ni Déu. Hi havia 36 alumnes i plegats ens vam aixoplugar d'aquella calor al porxo. He de reconèixer que no era el millor moment per fer allò, però posats a reconèixer coses, cal fer-ho també del fet que no era moment per fer absolutament res llevat de jaure a l'ombra o empicinar-se i gaudir de la frescor de l'aigua.
De tots, el qui estava en pitjors condicions era jo.
Ho reconec.
Malgrat tot vaig estar una hora llarga ensenyant cançons de diverses tipologies i seguint un petit fil conductor que de vegades era el país d'origen de la cançó, altres vegades el nivell d'animació de les mateixes, les cançons que són o formen part de contes o la seva temàtica.
Quan arribo a aquest punt els explico que quan reflexionem amb les temàtiques de les cançons hem d'anar en compte de sobretot no entrar en contradicció amb allò que volem transmetre als infants i, aleshores, poso tot un reguitzell d'exemples de cançons que fan apologia del beure o del masclisme.
Cançons normalment de gresca i que sovint havia cantat jo mateix a la mainada i que ara no ho faria.
I acabo cantant-lis la cançó popular catalana Rossinyol que vas a França, de forma molt suau i melòdica.
M'aturo de cop i els hi demano si consideren que aquesta cançó és maca i tots diuen que sí, perquè ho és i molt. Aleshores els comento la lletra. Aquesta cançó va d'una pobra noia que l'han obligat a casar-se amb un pastor i que guardant el ramat perd a l'esquellada que la troba un vaquer i que li reclama els seus serveis sexuals a canvi de retornar-li l'ovella.
Bé de fet m'han arribat forces versions que varien les unes de les altres, però totes elles parlen de la noia malmaridada a un pastor com si fos la cosa més normal del món.
I si en una versió la lletra diu "això són coses de mainatge... tenen pa i volen formatge" com resposta del vaquer a la noia quan aquesta li promet un petó i una abraçada, en una altra versió es converteix en la sentència de la cançó com dient, no sé de que et queixes noia: estàs casada i encara gràcies que et mantenen.
En qualsevol cas el masclisme és en aquesta cançó a l'ordre del dia i això va en total dissonància amb allò que volem educar.
Jo estava xop i em sentia un xic afònic, ja que tot i que sé perfectament que s'ha d'hidratar la gola quan cantes, no acabo fent-ho mai.
Rubèn Fornós Casares
.jpg)
Ahir vaig anar a la casa de colònies El Xalió de Sant Miquel de Campmajor. Hi havien els alumnes dels Campus Jove de Sant Feliu de Guíxols. Abans d'ahir van marxar els del campus de Palamós havent coincidit mig dia plegats.
A mig matí els professors van preveure que els hi fes un taller de cançons. Feia una calda que no l'aguantava ni Déu. Hi havia 36 alumnes i plegats ens vam aixoplugar d'aquella calor al porxo. He de reconèixer que no era el millor moment per fer allò, però posats a reconèixer coses, cal fer-ho també del fet que no era moment per fer absolutament res llevat de jaure a l'ombra o empicinar-se i gaudir de la frescor de l'aigua.
De tots, el qui estava en pitjors condicions era jo.
Ho reconec.
Malgrat tot vaig estar una hora llarga ensenyant cançons de diverses tipologies i seguint un petit fil conductor que de vegades era el país d'origen de la cançó, altres vegades el nivell d'animació de les mateixes, les cançons que són o formen part de contes o la seva temàtica.
Quan arribo a aquest punt els explico que quan reflexionem amb les temàtiques de les cançons hem d'anar en compte de sobretot no entrar en contradicció amb allò que volem transmetre als infants i, aleshores, poso tot un reguitzell d'exemples de cançons que fan apologia del beure o del masclisme.
Cançons normalment de gresca i que sovint havia cantat jo mateix a la mainada i que ara no ho faria.
I acabo cantant-lis la cançó popular catalana Rossinyol que vas a França, de forma molt suau i melòdica.
M'aturo de cop i els hi demano si consideren que aquesta cançó és maca i tots diuen que sí, perquè ho és i molt. Aleshores els comento la lletra. Aquesta cançó va d'una pobra noia que l'han obligat a casar-se amb un pastor i que guardant el ramat perd a l'esquellada que la troba un vaquer i que li reclama els seus serveis sexuals a canvi de retornar-li l'ovella.
Bé de fet m'han arribat forces versions que varien les unes de les altres, però totes elles parlen de la noia malmaridada a un pastor com si fos la cosa més normal del món.
I si en una versió la lletra diu "això són coses de mainatge... tenen pa i volen formatge" com resposta del vaquer a la noia quan aquesta li promet un petó i una abraçada, en una altra versió es converteix en la sentència de la cançó com dient, no sé de que et queixes noia: estàs casada i encara gràcies que et mantenen.
En qualsevol cas el masclisme és en aquesta cançó a l'ordre del dia i això va en total dissonància amb allò que volem educar.
Jo estava xop i em sentia un xic afònic, ja que tot i que sé perfectament que s'ha d'hidratar la gola quan cantes, no acabo fent-ho mai.
Rubèn Fornós Casares
aquest escrit hem recorda a una monitora que vaig conéixer fa un parell d'anys. He après molt d'ella, sobretot pel que fa a l'hora d'nesenyar cançons i saber-les triar, dinamitzar, etc. De fet, al casal ens va portar un "projecte cançoner" amb el qual s'apren força d'això que diu en ruben, a més adapta el cançoner al món del lleure diferenciant-lo força del món escolar. ës perfecte, ideal, i encara alguns monitors ho utilitzem en altres casals. El meu fill n'està encantat! I el mateix ens va ensenyar amb els contes i el teatre. Hem apres molt d'aquesta noia. Raquel es diu. No recordo el cognom...Si no m'equivoco treballa ara al casal de santa cristina, però no n'estic segura. a mi m'agradaria que en les formacions de monitors s'ensenyés això que diu en ruben o tot el q ens ha ensenyat aquesta noia, seria ideal. Laura F.
ResponElimina