dijous, 10 de desembre de 2009

Tot em sonava a "xino"

Durant els primers dies de curs tot el què m’explicaven em sonava a “xino”, tot era de molt fàcil resoldre, però, a la meva realitat, molt més complicat.

Jo, calia que fes complir unes normes establertes pel Centre on treballava, que feien que el nen/a en prou feines pogués respirar; tot eren prohibicions.

Per tant, podeu fer-vos a la idea de com em responien els menors, quan jo els hi prohibia fer allò que ells volien.

Vaig entendre durant el curs i fent les pràctiques, on vaig comptar també amb l’ajut i els consells de la cap de zona, que el que calia era canviar el xip. No fer que tot fos blanc o negre, sinó trobar el gris que calia en cada moment per fer que rutllés la cosa amb el benestar de totes dues parts. Fer entendre als nens/es que tenen deures a complir com a persones que són. I fer-los saber, que entenia que ells compten amb uns drets que de vegades se’ls hi neguen. Més ben dit, jo tinc edat per raonar les coses i, sota el meu criteri, que no sempre serà l’encertat, actuar en funció de les diferents situacions que se’m plantegin, encara que això comporti alterar un xic les normes establertes. No incomplir-les, però, sí fer-les flexibles per millorar la situació entre menors i monitors/es.

He entès que reps molt més dels nens/es quan els escoltes, quan els tractes com a persones, quan els valores i els estimules de manera positiva. I no, adreçant-te a ells despectivament, cridant i castigant. No per actuar així tens menys poder sobre ells, sinó que amb respecte ells també et respecten.

Els càstigs no són dolents si aquests són els adequats, en el moment precís i van dirigits a la persona que se’ls mereix.

Cal posar-se a la pell del nen/a per poder entendre i saber com se senten quan són atacats pels adults. No podem posar-nos al nivell d’ells i actuar sense pensar en les conseqüències, passant de tot. No agafar-te les coses com a personals, cosa que jo abans feia i m’ho passava molt malament, sinó que es tracta de feina i que el que vols és el benestar del menor i el teu propi.

Aquests nens/es que són tan rebels, quan agafen confiança i veuen que els tractes amb efecte i com cal en cada moment, responen molt bé.

Encara que ells diuen que sóc com un vigilant que no els deixa fer res, em respecten i passem bones estones. És molt gratificant quan els trobes fora del recinte escolar i et saluden.

Les anècdotes i experiències dels professors a les classes lectives del curs de monitors també han sigut molt enriquidores. La teoria portada a la pràctica no és fàcil, però val la pena per millorar les situacions i aconseguir seguretat en el que fas.

Dels nens/es també n’he après molt, només observant les accions i reaccions que tenen davant les diferents situacions a les que estan exposats.

Hi ha moltes frases que m’han servit a l’hora de fer les pràctiques als menjadors escolars, tant a l’IES com al CEIP, I també a l’àmbit familiar, ja que tinc dos nens, un de 13 anys i un altre de 7 anys. Fins i tot m’ha servit per tractar amb els adults que m’envolten i sentir-me més bé amb mi mateixa.

  • No vulnerar mai els drets dels menors.
  • Estimular als nens/es positivament.
  • Educar des de la responsabilitat.
  • En cada acció que fem o en cada cosa que diem, estem educant.
  • Llibertat amb respecte.
  • Exagerar-ho tot per poder aprendre bons hàbits.
  • Mai etiquetar, sempre entendre, acceptar i ajudar.
  • No imposar obligacions, només fer complir els deures.
  • Saber canalitzar els conflictes.
  • Deixar reflexionar al nen/a sobre els seus actes.
  • Posar-te a la pell del menor, voler entendre moltes de les seves reaccions. Ja que al llarg de les seves etapes tenen molts canvis ( físics, psicològics, hormonals...).
  • Molta observació i molta organització.
  • Tota activitat ha d’estar ben preparada, passant per totes les pautes que cal tenir en compte (a quin públic va adreçada, on es realitzarà, quin material convé, quins perills cal prevenir,...).
  • Tota activitat ha de respondre a uns objectius.
  • Els objectius sense col·laboració i ganes no es poden aconseguir.

I la que m’ha agradat molt, i cal posar-la sempre en pràctica:

  • La diversió no és només un objectiu que podem escollir, és una obligació.

Tinc ganes d’arribar al mes de setembre per tornar a coincidir amb els nens/es que vaig deixar el mes de juny. Per acabar les pràctiques i poder fer l’autèntica avaluació. Veient als nens/es i les seves reaccions i de com acceptaran les meves propostes de joc.

Aquest curs m’ha servit per reciclar-me una mica en tots els aspectes. Si tots ho féssim una mica, els petits objectius específics que ens proposéssim arribarien a ser grans objectius. No només en el món del lleure sinó en tota la nostra societat.

Cal portar a la pràctica tot el que he après, perquè encara que l’esforç sigui gran, la recompensa és molt gratificant. He fet amistat amb joves que al principi creia que eren casos perduts. Fins i tot, d’ells he tret recursos per entendrem millor amb els menors.

Ha estat un curs molt enriquidor, fins i tot, a nivell emocional.

Val a dir també que he fet molt bones amistats.

Se’ns dubte ha pagat la pena, tot i que els primers dies, he de reconèixer que creia que tot seria, en l’argot, molt “blà, blà, blà...” Però, en comprovar que la teoria portada a la pràctica funciona, i veus els seus fruits, fa que encara t’engresqui més a continuar en aquest món del lleure. Encara queda molt, per arribar-hi però m’agradaria poder dir algun dia que sóc educadora en el lleure.

Als professors del curs i sobretot a la directora del Càtering Vilanova, que em va facilitar un lloc per fer les pràctiques i alhora va guiar-me en tot moment: gràcies!!

Montserrat Clavaguera Teixidor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada