Té el Nadal un valor educatiu?

Representacions teatrals a les escoles, arbres de Nadal, pessebres, Pare Noel, fer cagar el Tió, la Cavalcada del Reis Mags, postals, il·luminació en els carrers, nadales, regals, celebracions, reunions familiars, vacances, preparatius, il·lusió, solidaritat, desig de pau… Ja és Nadal!

Però... És aquest el sentit del Nadal? Es tracta d’un mes en el calendari que comporta a comprar compulsivament i a tirar la casa per la finestra? Es tracta d’una celebració religiosa? És lògic pensar en el model de Nadal dels últims anys en època de crisis? La funció de la família és diferent durant el desembre? Què ensenya la publicitat als nens i nenes?

Si pensem objectivament, el Nadal no es més que màrqueting comercial, malgastar, consum incontrolat, la màscara d’una realitat contradictòria en valors i predisposicions personals. Les accions voluntàries, la bona gent, els sentiments positius, l’harmonia familiar, el pacifisme, l’entrega, l’amor a l’altre, etc… no hauria de tenir un espai exclusivament nadalenc, sinó estar present durant tota la vida de l’individu en la mesura de les seves possibilitats que sempre resulten ser majors de les que creiem.

Els nens i nenes d’avui representen el futur del demà, el que forgem y consolidem des de petits perdurarà més allà de nosaltres, és a dir, aprendre a viure amb el que realment es necessita, la família, els amics, els germans, els avis, els cosins, els tiets, els companys de l’escola i compartint amb ells bones estones, no requereix més que l’esforç d’establir relacions socials satisfactòries en el context del menor, cadascú, dintre de les seves opcions i circumstancies de vida, ha d’aprendre a aprendre del que posseeix, a valorar allò que s’aconsegueix amb l’esforç.

No per demanar un joguet més car o regalar el diamant més brillant som o fem més feliços a algú, l’agraïment, el detall, l’emoció de veure brillar els ulls d’un infant, tot és educable. El significat didàctic del Nadal passa per treballar nuclis temàtics transversals enfocats a un consum responsable, a un reciclatge continu de materials, a la creativitat en l’elaboració de nous jocs, a la lectura i interpretació de les imatges televisives, a l’estima per altres vivències, al descobriment de noves concepcions artístiques, culinàries, religioses i musicals, al foment de la solidaritat i del voluntariat, al respecte per les tradicions que ens varen deixar els nostres avis, a desenvolupar en definitiva, l’interès i la curiositat per les manifestacions culturals més enllà d’allò purament materialista i efímer. L’educació en valors que tant promulguem i que es consolida mitjançant els exemples dels nostres referents adults que signifiquen alguna cosa més que un pare, una mare o un educador o educadora per a un infant. Tal com apuntava la cèlebre docent M. Montessori: “ La primera tasca de l’educació és agitar la vida per deixar-la lliure perquè es desenvolupi”.

Vicky Blanco Martínez