Socors!, un socorrista!

Socors!, un socorrista! Semblaria que aquest és un crit desesperat per demanar ajuda. Res més lluny de la realitat.

Per desgràcia, ja fa temps que la figura del socorrista en el món del lleure va directament relacionada amb la d’alguna persona que fa temps és va treure un títol de socorrista que l’acreditava per exercir com a tal. Però, aquesta persona, té uns coneixements que, segurament, ja ha oblidat i que, tal vegada, no eren els més adequats per al món del lleure infantil i juvenil.

La llei obliga als monitors de lleure a tenir el "Nivell 1" dels programes d'atenció sanitària immediata.

Aquest és un títol que fins al dia d'avui no es pot obtenir enlloc, degut a que la Generalitat des del 1996 encara no ha establert el programa formatiu d'aquest nivell.

Per això, si un monitor o director de lleure vol fer un curs de socorrisme només té la possibilitat de fer un curs de “Nivell 2”, que és d’un grau superior, com ara el “Terrestre” o “l’Aquàtic” de Creu Roja.

Aquests cursos donen uns coneixements molt adequats per a un socorrista des del punt de vista general, però no estan pensats ni ideats per a activitats de lleure amb menors d’edat.

La figura del socorrista, en el món del lleure educatiu, en diem “responsable de salut”. Aquesta és una denominació que s’ajusta més a la realitat, ja que no és tracta d’una persona que només actua quan hi ha un accident, sinó que té també una acció preventiva i de control dels temes de salut en tots els àmbits, com ara portar el control de les fitxes de salut dels nens i nenes.

Aquesta és una tasca de molta responsabilitat i el que no pot ser és que el monitor responsable de salut només pugui rebre la formació de socorrista i hores d’ara la Generalitat no hagi aprovat el pla d’estudis específic per al “Nivell 1”, que la llei preveu especialment per als monitors de lleure.

En els cursos de socorrisme de “Nivell 2” la majoria de casos que t’exposen tenen molt poc a veure amb el món del lleure educatiu, el temari no esta preparat ni actualitzat per formar responsables de salut amb garanties suficients per actuar en contextos específics d’aquest món.

Per exemple, quan un nen o una nena té febre, quin és el protocol d’actuació?, això no t’ho ensenyen en el curs de socorrisme actual.

Amb aquesta formació de “Nivell 2”, els monitors estan preparats per treure el casc d’un motorista, per treure algú de dins d’un cotxe o, fins i tot, per ajudar a portar al món a un nadó. Tot plegat, amb la tècnica adequada i amb un protocol d’actuació molt clar. Però, ben poca cosa d’això els serà realment útil en unes colònies, en un casal d’estiu o en qualsevol altra activitat amb menors d’edat al seu càrrec.

Quedi clar que no es tracta d’escollir allò que em va bé i allò que no em va bé del curs de socorrisme per aplicar en el món del lleure educatius.

Seria un error.

Aquesta tria ens serviria per adonar-nos de les limitacions del curs, en el sentit que estem parlant, però no per estar millor formats.

Allò que en un principi podríem posar en el grup de coses que em van bé, a la practica són insuficients.

Per exemple, en el curs de socorrisme que podem fer t’expliquen l’existència del PAS i l’expliquen a través d’un accident de trànsit. Aquí podria veure una importància relativa en l’aplicació del PAS en el món del lleure educatiu. A la realitat, però, això és una de les coses més bàsiques per a la bona resolució de molts casos amb menors, tant per a l’accidentat com per a la resta de participants. Seguir aquest protocol ens ajudarà a resoldre la majoria dels casos que poden sorgir en el transcurs de les activitats educatives de lleure.

Quan jo vaig fer el curs de socorrista, ja el vaig fer amb la idea d’aplicar tot el que pogués al lleure i als menors. No va ser fàcil. En molts casos interrompia la classe per tal de preguntar al professor com podia aplicar allò que m’estava explicant, la resposta solia ser:

- “això és un curs de primers auxilis no de monitors de lleure”

No deixava de tenir raó, però, el problema és que el monitor de lleure que té aquest títol de primers auxilis haurà de fer actuacions que ningú l’hi ha ensenyat.

Quan feia el curs, el dia que tocava picades d’insectes vaig pensar:

- “Avui tocarem un tema que va directament lligat a les sortides de lleure”

Doncs bé, resulta que per problemes de temps no es va donar el tema ja que el temari era extens i els dies de classe molt justos i aquest estava considerat un tema secundari.

L’endemà, a la classe, van passar un vídeo d’aproximadament 45 minuts en el que hi sortia tot el procés del part i vam poder veure tot un part real d’una dona a la banyera de casa seva.

Aquí vaig pensar:

- “Treu-te el títol i ja et formaràs d’alguna altra manera!”

Desprès d’uns quants anys d’experiència puc dir que el curs de socorrisme que ens podem treure, ara per ara, és important fer-lo pels coneixements generals que et proporciona i com a punt de partida per a la nostra formació com a professionals del lleure, però, del tot insuficient per desenvolupar les tasques del monitor responsable de salut, o per assumir les responsabilitats d’un director de lleure.

Estic convençut que per fer de monitor responsable de salut calen uns coneixements complementaris que només l’experiència d’una escola d’educadors en el lleure ens pot proporcionar, i per aquest motiu l’Escola l’Empordà ofereix a partir d’aquest curs, als nostres alumnes, el curs Monitor responsable de salut. És per això, que quan sento en unes colònies o un casal: aviseu al socorrista, m’esgarrifo i penso: SOCORS!: UN SOCORRISTA!

SALVI FERRER NADAL