La mort d'una monitora i la síndrome de l'arnès

OPINIÓ. RESPONSABLE D'INDÚSTRIA FIXE-FADERS, ESPECIALITZADA EN MATERIAL DE SEGURETAT PER FER ESCALADA I TREBALLS VERTICALS

L'autor apunta que la misteriosa mort d'una monitora mentre estava suspesa fent una escenificació de la nit del terror al Collell ha de ser deguda a la síndrome de l'arnès, també anomenada trauma per suspensió

EL PUNT.CAT 04/10/09 02:00 - CARLES FERNÁNDEZ CARRASCO

El jutjat número 1 de Girona té obertes diligències per aclarir la mort de Guadalupe Coronado López, una monitora de 31 anys de Barcelona que va morir a l'hospital de Girona, on va estar sis dies en coma, després de perdre la consciència mentre estava penjada en un arbre (subjectada per la cintura amb un arnès), fent una escenificació de la nit del terror, una activitat habitual de les colònies, als boscos entorn del santuari del Collell. Els fets es remunten al 22 de juliol: l'activitat consistia en què els nens (hi participaven voluntàriament els que tenien més de vuit anys) fessin un recorregut pel bosc, on s' anaven trobant personatges terrorífics adequadament caracteritzats per fer por. Guadalupe, Lupe, feia el paper de penjada en un arbre i havia d'estar-se immòbil. Els seus companys la van pujar a l'arbre, subjectada amb un arnés lligat a la cintura, sense que mostrés cap mena d'indisposició ni es queixés de res; havia d'estar-s'hi una hora i mitja penjada. Després que el primer grup hagués fet el recorregut, un company, que era a prop de l'escena de la noia, va parlar-li i ella no va contestar. Li va insistir fins que es va adonar que estava inconscient. Els monitors van córrer a buscar una furgoneta per poder-la posar sota de l'arbre i despenjar-la. Van traslladar Guadalupe Coronado en cotxe fins a la clínica Salus Infirmorum de Banyoles, i, allà, un cop vista la gravetat del seu estat, els facultatius van decidir traslladar-la en ambulància a l'hospital Josep Trueta. Al cap d'una hora estava en coma i no semblava que es pogués recuperar. Als familiars, els han dit que va morir per falta d'oxigen. Els forenses segueixen investigant.

A principis dels 80, la mort d'alguns espeleòlegs i escaladors suspesos de la corda amb els seus arnesos, sense aparents traumatismes, va intrigar alguns investigadors.

Aquestes morts inicialment es van atribuir a síndrome de fatiga-hipotèrmia; però, en consultar apunts de certes publicacions de medicina laboral relacionades amb els sistemes de protecció de caigudes, es van modificar les primeres conclusions. Si tenim una caiguda o ens pengem d'un arnès, estarem normalment en posició vertical, amb els peus penjats. Si ens mantenim en aquesta posició durant molt de temps podem perdre la consciència. Com que els músculs de les cames no es mouen prou per mantenir el flux de sang de tornada al cor i al cervell, la sang es queda a les cames fent que ens desmaiem. Es va definir aquest conjunt de símptomes com a trauma per suspensió o síndrome de l'arnès.

La síndrome de l'arnès només necessita dos requisits perquè aparegui: suspensió i immobilitat. Es va donar un valor mitjà estadístic del temps d'aparició d'un mareig seriós, que se situava entre els 3,5 i els 32 minuts.

En situació de suspensió, és necessari poder canviar de posició les cames per poder afavorir el retorn venós; si no, els músculs inactius de les cames faran servir tot l'oxigen contingut a la sang i aquesta començarà a cremar greixos per sobreviure. Si algú col·loca a qui pugui haver sofert aquesta síndrome de sobte en posició horitzontal, per exemple durant un intent de rescat, aquesta sang sense oxigen pot fluir a la resta del cos (síndrome de reflux) i causar problemes en òrgans vitals, com ara el cervell, i fins i tot fer que el cor deixi de funcionar.

Aquesta patologia, la pot pa-tir qualsevol persona que per una qualsevol situació quedi en suspensió amb l'arnès durant un temps considerable. Els qui practiquen esports de muntanya i els operaris de treballs d'alçada experimentats no tenen més conseqüències que les molèsties per la pressió de les cintes de l'arnés sobre els punts de contacte, perquè els canvis de posició de les cames fan que aquestes activitats es puguin realitzar durant molt de temps sense complicacions. A més, els professionals dels treballs d'alçada solen fer servir guíndoles de suspensió o cadires específiques per a la suspensió prolongada. Si ens trobem en el cas d'haver de rescatar algú amb trauma per suspensió i evitar la síndrome de reflux, l'hem de col·locar assegut amb les cames cap endavant: no hem de posar-lo mai en posició horitzontal. S'ha de vigilar constantment per tal que no perdi el coneixement i caigui en aquesta posició. En rebre atenció mèdica, ens em d'assegurar que el personal mèdic estigui al corrent del fet o la possibilitat de patir aquest trauma.

L'empresa Fixe-Faders (www.fixeclimbing.com), fabricant de material i un referent en el món de l'escalada, l'alpinisme i els esports d'aventura, amplia actualment els seus coneixements cap al sector industrial amb nous projectes de mercat i investigació i nous sistemes de seguretat, entre els quals hi ha un prototip que, després d'una caiguda, permet quedar en suspensió i evitar l'anomenat mal de l'arnès. Esperen introduir aquest sistema de seguretat en el mercat laboral ben aviat.

Publicat a

• El Punt Comarques Gironines 04-10-2009 Pàgina 35